Enguany, l’encarregat de pronunciar el tradicional discurs d’obertura de l’acte va ser el Dr. Joan Massagué, director del Sloan Kettering Institute, amb el títol Recerca científica bàsica i aplicada, construïm un futur de progrés.

El Dr. Massagué va començar la seva ponència afirmant que “la recerca reforça les societats”, les fa avançar cap a un futur de progrés econòmic i social. Però alhora, la recerca és “fràgil”. Una mala llei, una reducció del pressupost en moments de crisi, quan és més necessària que mai, “podria destrossar-la”. En aquest sentit, el millor antídot contra aquesta fragilitat és “informar la ciutadania del seu valor i el cost de no fer-la”.

Gràcies a més de 50 anys de recerca persistent, podem afirmar que “estem donant el tomb en el tractament contra el càncer” va afirmar el doctor. Però encara estem lluny de poder declarar-ne la victòria. Cal seguir investigant.

Els tractaments de medicina de precisió contra les alteracions genòmiques han permès una revolució similar a la que van significar els antibiòtics en els tractaments de malalties infeccioses. Però la medicina de precisió és només efectiva contra uns determinats tipus de càncer i en només alguns pacients.

L’inici i el desenvolupament del càncer depenen de les mutacions genòmiques, però no només. Ara sabem que l’ecosistema del teixit local, de l’òrgan i del conjunt de l’organisme són clau pel seu creixement. Estem en un nou paradigma, on “entenem el càncer com una malaltia sistèmica”.

Existeix nova tecnologia per seguir investigant, integrant coneixements diversos i aprofitant sinergies amb diferents disciplines per assolir el coneixement i l’èxit en la recerca, que obri la porta a nous tractaments.

En aquest sentit, el Dr. Massagué va ressaltar la importància de la recerca bàsica. “És impossible l’èxit sense recerca bàsica. Donar suport a l’aplicada en detriment a la bàsica és un fracàs en tots els àmbits, tant a curt com a llarg termini”.

Finalment, també va voler posar en valor el “capital econòmic i polític” invertit en recerca i coneixement a la ciutat de Barcelona, amb un ecosistema d’universitats, centres de recerca, spinoffs i institucions de sinergia científica. Però va alertar de l’existència encara de “barreres legislatives, administratives i econòmiques” que caldria eliminar.

Aquest present any 2022 la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País està de celebració ja que es commemoren els 200 anys de la seva fundació d’ençà que el 2 de juny de 1822 prengueren possessió els socis fundadors de l’entitat designats pel president de la Diputació de Barcelona. La Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País nasqué, recordem-ho, amb un doble objectiu: en primer lloc, com a òrgan consultor de la Diputació de Barcelona i les seves atribucions; però també, i sobretot, amb l’objectiu d’esdevenir una entitat independent encarregada de promoure el desenvolupament econòmic de Barcelona i la seva província, així com la defensa dels seus interessos econòmics. Durant aquests dos-cents anys d’història, Amics del País ha desenvolupat i promogut moltes activitats i projectes, sent enzim d’algunes iniciatives molt rellevants i trascendents que han arribat fins als nostres dies, tals com l‘enderrocament de les muralles de Barcelona, que van permetre la higienització del centre de la ciutat, o la . Durant tot aquest temps, Amics del País ha continuat amb la seva missió fundacional, fomentant el debat, la promoció d’idees i projectes, i la defensa dels interessos, no tan sols de Barcelona sinó que del país en el seu conjunt.

Precisament, per commemorar els seus 200 anys l’entitat ha organitzat un cicle de debats sota el títol “Les noves muralles”, tot prenent el vell lema “Enderroquem les muralles!” que va inspirar el projecte d’higienització i reforma del centre de Barcelona anteriorment mencionat, on la SEBAP hi va tenir un paper destacat. En aquest cicle, el propòsit és poder debatre de manera metafòrica quines són les muralles actuals que cal enderrocar per tal que la nostra societat pugui seguir progressant tot assumint la complexitat del món actual en ple segle XXI. El cicle, que va comptar amb una conferència inicial el passat 31 de gener del president de la Fundació La Caixa, el Sr. Isidre Fainé, sota el títol “Influències de la SEBAP en el món financer”, consta de 6 sessions que pretenen tractar diverses temàtiques tals com l’educació i la investigació, el model econòmic, la nova indústria, l’estat del benestar i l’urgència social o l’ètica empresarial.

Per a tal, comptarà amb la participació de personalitats molt rellevants i destacades en cadascuna d’aquestes temàtiques de tal manera que el cicle constarà de la següent manera:

23 de febrer. “L’accés al coneixement” amb Lluís Torner, director de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO); Joan J. Guinovart, director acadèmic del BIST Dolors Aleu Graduate Center; i Ismael Palacín, director de la Fundació Bofill.

22 de març. “La necessària reindustrialització” amb Josep Sánchez-Llibre, president de Foment del Treball; Josep González, president d’honor de PIMEC; i Jordi Renom, president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya.

25 de març. “Per un model econòmic sostenible” amb Carles Puig de Travy, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya; Teresa Garcia-Milà, directora de la Barcelona GSE; i Antón Costas, president del Consejo Económico y Social.

4 d’abril. “L’accés al benestar” amb Marc Simón, director de l’Àrea social de la Fundació La Caixa; Francesc Roig, president de Càritas Catalunya; i Francina Alsina, presidenta de la Taula Tercer Sector.

21 d’abril. “De la responsabilitat social a la urgència solidària” amb Àngel Castiñeira, professor i director de la Càtedra de Lideratges d’ESADE; i Àngel Simón, president de la Fundació AGBAR.

2 de maig. “L’ètica empresarial’ amb Koldo Echevarria, degà d’ESADE; Franz Heukamp, director general d’IESE; i Javier Faus, president del Cercle d’Economia.

Tots els actes tindran lloc al Caixafòrum Macaya a les 9h, i es podran seguir seguir també en streaming des del web www.amicsdelpais.com i www.barcelonatribuna.com, i en col·laboració de La Vanguardia.