Durant la conferència, Alberto Núñez Feijóo va carregar contra “la nova política i els seus hereus”, que “han substituït el govern per la mera resistència” tant a Catalunya com a Espanya. Segons Feijóo, la situació geostratègica global requereix maneres de fer política diferents, que cohesionin la societat i la dotin de fortalesa per dur a terme els “sacrificis” que la situació econòmica, política i social requereix i requerirà en el futur més immediat. En aquest sentit, va afirmar que “ha passat l’hora del radicalisme i ha arribat l’hora de la moderació”, entesa com “un camí ample on hi tinguin cabuda diferents alternatives unides per la capacitat d’entesa”.

Alberto Núñez Feijóo va proposar-se com “l’alternativa real al govern d’Espanya, lleial als interessos de la majoria d’espanyols”. A més, va defensar que retornaria “l’excés de recaptació de l’IRPF a les rendes inferiors als 40.000 euros anuals” i que reduiria la despesa pública i burocràtica. “En un moment en el que 47 milions d’espanyols han de fer esforços econòmics, no és seriós mantenir l’estructura de govern més cara de la història, en el moment de màxima descentralització política de la democràcia espanyola”, va afirmar en aquest sentit.

En relació a Catalunya, el president dels populars va expressar la voluntat del “nou PP” de treballar per consolidar la convivència a Catalunya, contribuint en la recuperació econòmica i la reconciliació social.

En temps del col·loqui, i preguntat si el PP es planteja enretirar els recursos contra els indults als presos del Procés per tal de materialitzar la reconciliació a Catalunya, Alberto Núñez Feijóo va afirmar que seuria amb el govern de Catalunya per parlar de “què es pot fer i què no”, sempre dins del marc de la legalitat. A més, va demanar als presos independentistes indultats que “no generin tensió amb el ho tornarem a fer”.

Per altra banda, Feijóo va reconèixer que “Catalunya necessita, objectivament, més inversió”. I va afegir que “cal prioritzar aquelles inversions necessàries per al desenvolupament econòmic de Catalunya i executar-les”. Perquè “el motor català és determinant per al conjunt d’Espanya i la pau social a Catalunya és determinant per la pau social a Espanya”.

Finalment, preguntat per quins vots acceptaria per governar, el president del Partido Popular va reconèixer que podria seure a parlar amb Junts per Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya però que mai parlaria ni pactaria amb Bildu. En relació a Vox, Núñez Feijóo va afirmar que “Vox és el perfecte aliat del PSOE. Si Vox es desinfla, serà bo pel PP”.

Consens, lleialtat institucional i col·laboració públic-privada és l’eix vertebrador de l’AMB segons Antoni Balmón. Des dels seus inicis, ara fa 10 anys, l’AMB ha crescut un 77%, passant de gestionar un pressupost de 660 milions d’euros el 2010 a gairebé 1.000 milions d’euros, actualment. El holding de l’AMB (incloses totes les seves empreses), per la seva banda, ha passat d’un pressupost de 1.250 milions d’euros anuals el 2010 a més de 2.200 milions d’euros anuals el 2021. “I ho hem fet sense fer soroll” va afirmar Balmón.

En aquest sentit, el vicepresident executiu de l’AMB veu un futur esperançador en el que ja s’està treballant en les diferents carpetes del nou horitzó: habitatge, espai públic, medi ambient. “Tenim moltes eines i instruments, infraestructures, capital humà, entitats i centres de recerca. Soc optimista amb el futur de l’AMB”, va afirmar. Però, fent referència a les paraules de Barack Obama durant la seva visita a Màlaga, que alertava dels efectes que provocarà el vehicle elèctric en el mercat laboral, cal anticipació i celeritat per “activar mesures i polítiques ja” per mitigar les conseqüències adverses en un sector tant important com el de l’automòbil.

En relació a unes possibles eleccions metropolitanes, tant Balmón com Trias es van mostrar contraris. “Si vols que això no funcioni, fes no sé quins invents”, va afirmar l’exalcalde de Barcelona, mentre que Balmón posava en valor, un cop més, el consens en el si de l’AMB: “el que no hi pot entrar és el partidisme. El que fem afecta a 36 municipis, 36 autonomies locals, i això només es pot fer amb consens”.

Finalment, i preguntat per la sentència sobre la ZBE (Zona de Baixes Emissions), l’alcalde de Cornellà va reconèixer que les sentències obliguen a “ampliar la mirada”. “No podem deixar una part de la població sense el dret a la mobilitat”, va afegir.