Consens, lleialtat institucional i col·laboració públic-privada és l’eix vertebrador de l’AMB segons Antoni Balmón. Des dels seus inicis, ara fa 10 anys, l’AMB ha crescut un 77%, passant de gestionar un pressupost de 660 milions d’euros el 2010 a gairebé 1.000 milions d’euros, actualment. El holding de l’AMB (incloses totes les seves empreses), per la seva banda, ha passat d’un pressupost de 1.250 milions d’euros anuals el 2010 a més de 2.200 milions d’euros anuals el 2021. “I ho hem fet sense fer soroll” va afirmar Balmón.

En aquest sentit, el vicepresident executiu de l’AMB veu un futur esperançador en el que ja s’està treballant en les diferents carpetes del nou horitzó: habitatge, espai públic, medi ambient. “Tenim moltes eines i instruments, infraestructures, capital humà, entitats i centres de recerca. Soc optimista amb el futur de l’AMB”, va afirmar. Però, fent referència a les paraules de Barack Obama durant la seva visita a Màlaga, que alertava dels efectes que provocarà el vehicle elèctric en el mercat laboral, cal anticipació i celeritat per “activar mesures i polítiques ja” per mitigar les conseqüències adverses en un sector tant important com el de l’automòbil.

En relació a unes possibles eleccions metropolitanes, tant Balmón com Trias es van mostrar contraris. “Si vols que això no funcioni, fes no sé quins invents”, va afirmar l’exalcalde de Barcelona, mentre que Balmón posava en valor, un cop més, el consens en el si de l’AMB: “el que no hi pot entrar és el partidisme. El que fem afecta a 36 municipis, 36 autonomies locals, i això només es pot fer amb consens”.

Finalment, i preguntat per la sentència sobre la ZBE (Zona de Baixes Emissions), l’alcalde de Cornellà va reconèixer que les sentències obliguen a “ampliar la mirada”. “No podem deixar una part de la població sense el dret a la mobilitat”, va afegir.

“Les empreses amb una cultura ètica forta seran les empreses guanyadores del segle XXI” ja que seran les que atrauran i retindran el talent va afirmar Javier Faus durant la seva intervenció. En aquest sentit, Franz Heukamp va explicar que el repte per als formadors de directius és fer entendre que la maximització de beneficis no pot ser l’única variable en la gestió empresarial, sinó que “l’excel·lència en la presa de decisions sempre ha d’incloure la dimensió ètica”.

Per la seva banda, Koldo Echebarria va voler centrar el debat en quina ha de ser la responsabilitat de l’empresa. “L’empresa s’ha de fer càrrec de les conseqüències socials d’allò que fa” però no se li pot exigir que “redistribueixi la riquesa”. La desigualtat no és deguda a l’empresa, sinó “a mancances del sistema educatiu”.

En aquest sentit, Enric Sierra va preguntar si l’empresa no podia redistribuir riquesa a través dels sous i de les condicions laborals. La resposta va ser unànime per part dels tres: per pagar millors sous cal augmentar la productivitat. “Estem en sectors de poc valor afegit des de fa més de 40 anys” alertava Javier Faus. Per augmentar la productivitat cal elevar la qualitat del sistema educatiu, reequilibrar l’oferta i la demanda d’estudis universitaris i invertir en formació professional de qualitat va sentenciar Koldo Echebarria. A Espanya, “el 70% de les empreses no troba el talent que busca”, va puntualitzar Frank Heukamp.

També, en relació a l’augment de la productivitat, els ponents van coincidir en la necessitat d’augmentar la mida de les empreses. “Espanya té massa PIMES i hem de promoure l’augment de la mida d’aquestes” va explicar Javier Faus, que alhora va reconèixer el paper rellevant de l’ètica empresarial davant la reputació de les grans empreses per part de la societat.