Comisiones

  • | | | |

    Breakfast con Martí Lloveras

    Breakfast con Martí Lloveras

    Hora
    Tipo de publicación

    Resumen de actividades

    Hora
    Data

    06-06-2012

    Martí Lloveras nos presentó Optima Renovables, una empresa que ha apostado por la innovación y la cooperación empresarial para explotar las oportunidades de negocio de las renovables.

    Emmarcat dins del Cicle d’Eficiència Energètica, dimarts 5 de juny a la Sala del Llac del Rectorat de la UPC vam celebrar el Breakfast amb Martí Lloveras, responsable de les relacions externes d’Optima Renovables, societat creada el 2009 a rel d’una iniciativa de col•laboració i de suma d’esforços de set empreses catalanes amb l’objectiu d’explotar les oportunitats de negoci que oferia el sector de les energies renovables. Durant una hora i mitja, ens va presentar solucions concretes i aplicables que ens apropen a un model energètic i de desenvolupament econòmic més sostenible. Optima Renovables es pot definir com una empresa del segle XXI, que ha sabut aprofitar les potencialitats de les noves tecnologies per construir una societat horitzontal, formada per set empreses catalanes industrials, cadascuna especialitzada en el seu sector, i que ha sabut aprofitar les sinèrgies i apostar per la cooperació empresarial per explotar un nou mercat emergent i amb molt de potencial, el de les energies renovables. Les renovables són un element clau de la política energètica tant europea com mundial juntament amb l’eficiència energètica. En aquest context, l’acostament de la producció d’energia a les zones de consum i les mesures d’estalvi són dues solucions imprescindibles als reptes de futur. Per aquest motiu, una de les àrees de negoci d’Optima Renovables és la microeòlica, que respon a una tendència potencial d’autoconsum. Les altres àrees de negoci importants són la fotovoltaica i el tractament d’aigües i molts dels projectes presentats per en Martí Lloveras permeten la unificació d’aquestes dues àrees gràcies a la cooperació amb altres empreses especialitzades del sector que permeten l’estalvi i, en zones subdesenvolupades, el subministrament d’aigua potable utilitzant, sobretot, energia solar. Optima Renovables respon a un model jove i dinàmic, que aposta per la innovació tant tecnològica com empresarial i que afavoreix la cooperació i col•laboració empresarial per desenvolupar solucions que aporten valor afegit a un model de creixement sostenible. Un exemple a seguir per potenciar el teixit industrial català.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete al Newsletter de Amics del País para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.























    • | | | | | |

      Vespre con el Sr. Jordi Dolader

      Vespre con el Sr. Jordi Dolader

      31-05-2012

      Hora
      Hora

      00:00

      Hora
      Lugar

      Seu Social Amics del País, C/Basea 8
      08003 Barcelona

      Agenda 31-05-2012 Dentro del marco del Ciclo de Eficiencia Energética, el próximo jueves 31 de mayo celebraremos el Vespre con el Sr. Jordi Dolader, Vicepresidente de la Associació d’Enginyers de Catalunya y Presidente de la Comisión de Energía del Col•legi d’Enginyers Industrials de Catalunya que nos presentará la ponencia Política Energética y Regulación. Últimamente estamos…

      Dentro del marco del Ciclo de Eficiencia Energética, el próximo jueves 31 de mayo celebraremos el Vespre con el Sr. Jordi Dolader, Vicepresidente de la Associació d’Enginyers de Catalunya y Presidente de la Comisión de Energía del Col•legi d’Enginyers Industrials de Catalunya que nos presentará la ponencia Política Energética y Regulación. Últimamente estamos viviendo cambios importantes en el marco normativo del sector energético cuyas causas hay que buscarlas 15 años atrás, en las decisiones sobre la política energética de entonces que se tomaron basándose en una mala planificación. Encontrados en este punto, con el Sr. Dolader analizaremos detalladamente las causas y debatiremos sobre las perspectivas de una nuevo modelo energético. NOTA IMPORTANTE: Cambio de lugar de los Vespres. A partir de ahora los Vespres se celebrarán en la sede de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País (SEBAP), C / Basea, 8. Lugar: Sede de la SEBAP (C / Basea, 8) Hora: 20h Precio: Socio: 20€. No Socio: 25€ El aforo es limitado y las reservas serán por riguroso orden de inscripción en el teléfono 690 180 498 o en el correo .

      Suscríbete al newsletter

      Suscríbete al Newsletter de Amics del País para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.























      • | | | | | |

        Breakfast con Jordi Torres

        Breakfast con Jordi Torres

        08-05-2012

        Hora
        Hora

        00:00

        Hora
        Lugar

        Seu Social Amics del País, C/Basea 8
        08003 Barcelona

        Agenda 08-05-2012 El próximo martes 8 de mayo de 8h30 a 10h en la Sala del Llac del Rectorado de la UPC (C / Jordi Girona, 31) celebraremos el Breakfast con Jordi Torres, acto enmarcado dentro del Ciclo de Eficiencia Energética. A lo largo de este Ciclo de Eficiencia Energética hemos podido ver cómo las…

        El próximo martes 8 de mayo de 8h30 a 10h en la Sala del Llac del Rectorado de la UPC (C / Jordi Girona, 31) celebraremos el Breakfast con Jordi Torres, acto enmarcado dentro del Ciclo de Eficiencia Energética. A lo largo de este Ciclo de Eficiencia Energética hemos podido ver cómo las TIC eran claves para conseguir que diversos sectores de nuestra economía sean más eficientes energéticamente. Pero ¿qué pasa con el propio sector de las TIC que es un gran consumidor de energía?. Jordi Torres es catedrático en la UPC Barcelona Tech con más de veinte años de experiencia en I + D y dirige un grupo de investigación en el Barcelona Supercomputing Center. Su interés actual se centra en conseguir un mayor y más sostenible aprovechamiento de los recursos TIC (Green Computing) en el escenario futuro marcado por el Cloud Computing y la explosión de la información disponible (Big Data), tanto para el beneficio de las empresas como para el de la sociedad en general. Explicándonos sus experiencias, el próximo 8 de mayo hablaremos y debatiremos sobre qué se está haciendo para que las propias TIC sean más eficientes. Rogamos confirmación de asistencia en

        Suscríbete al newsletter

        Suscríbete al Newsletter de Amics del País para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.























        • | | |

          El Cercle y al SEBAP unen fuerzas

          El Cercle y al SEBAP unen fuerzas

          Hora
          Tipo de publicación

          Posicionamientos

          Hora
          Data

          30-04-2012

          La Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País (SEBAP) y el Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast han signat un acord de futur. Artículo publicado en Tecnonews

          Suscríbete al newsletter

          Suscríbete al Newsletter de Amics del País para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.























          • | | | |

            Vespre con el Sr. Mariano Marzo

            Vespre con el Sr. Mariano Marzo

            Hora
            Tipo de publicación

            Resumen de actividades

            Hora
            Data

            25-04-2012

            El pasado lunes 16 de abril en el Hotel Barcelona Center celebramos el Vespre con el Sr. Mariano Marzo, catedrático de Estratigrafía y profesor de Recursos Energéticos y Geología del Petróleo en la Universidad de Barcelona, con quien hablamos y debatimos sobre las perspectivas energéticas en el 2012.

            El Sr. Mariano Marzo va centrar la presentació en un dels tres trilemes que planteja el problema de l’energia: la seguretat de subministrament, el medi ambient i l’economia. No obstant, va ressaltar la importància dels altres dos, que fan referència a la disponibilitat, l’accessibilitat i l’acceptació, d’una banda; i a l’energia, pròpiament dita, l’aigua i el menjar, de l’altra. Tots aquests elements que envolten l’energia fan que parlar d’aquesta sigui complex i, en aquest sentit, va exigir a la classe política esforç per informar i per apostar per la transparència i la cooperació. Parlant sobre les mesures que s’estan prenent en la lluita contra el canvi climàtic, el ponent va afirmar que són insuficients si no es canvia el model socioeconòmic. Basant-se en la identitat de Kaya , el ponent va explicar que els canvis en el model energètic seran insuficients per contrarestar els efectes d’un increment d’energia requerida per l’augment de la població i de renda de les economies emergents. No obstant, va puntualitzar que cal apostar pel sector de l’eficiència energètica, ja que per bé insuficient, un canvi de model energètic és imprescindible, i l’estalvi i l’eficiència seran els principals factors que hi contribuiran. En segon lloc, al parlar de seguretat de subministrament, va acotar l’explicació al binomi transport/petroli, ja que és el més delicat. Segons previsions de l’Agència Internacional de l’Energia, la producció de petroli continuarà caient dràsticament d’aquí al 2035 mentre que la demanda augmentarà paulatinament. Sobre aquest aspecte, el conferenciant va destacar que el problema al subministrament no és la manca de reserves, sinó la producció a un preu rendible tant socialment com econòmicament. Finalment, i centrant-se en la perspectiva econòmica, va presentar tres escenaris futurs on el consum energètic hi té tres comportaments diferents segons les polítiques dutes a terme. El primer és una projecció seguint el model de consum actual i on aquest augmenta exageradament comportant un augment enorme dels preus; el segon introdueix un canvi de polítiques i el consum i els preus creixen més relaxadament; i el tercer és l’escenari complint l’objectiu de 2º, on la demanda baixa dràsticament i els preus s’estanquen. Tot i optar per la perspectiva més optimista, segons el Sr. Mariano Marzo, la situació és insostenible a mig i llarg termini, i va alertar de la transferència de liquiditat a l’OPEP i a Rússia que aquesta situació estava comportant. Pel que fa a Espanya, la situació encara és més alarmant: el 50% del consum d’energia final és de petroli, comportant una gran dependència energètica i un dèficit energètic de 40 milions d’euros, augmentant any rere any. En aquest sentit, el ponent va demanar una reforma energètica urgent, ja que les conseqüències de no dur-la a terme poden ser molt greus tant socialment com econòmicament. I segons el Sr. Mariano Marzo, aquesta ha d’integrar la política energètica a la política económica, mediambiental, de seguretat, d’I+D i d’assumptes exteriors. 1. Identitat de Kaya: CO2 neto antropogènic a l’atmòsfera = població mundial (Pi) x renta per càpita global (Yi/Pi) x intensitat energètica del món (Ei/Yi) x intensitat de carbó del mix energètic global (CO2i/Ei) – CO2 segrestats per mitjans naturals o induïts.

            Suscríbete al newsletter

            Suscríbete al Newsletter de Amics del País para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.























            • | | | |

              Breakfast con Roger Casellas

              Breakfast con Roger Casellas

              Hora
              Tipo de publicación

              Resumen de actividades

              Hora
              Data

              05-04-2012

              Roger Casellas, Director de Eficiencia Energética de Schneider Espanya, presenta las empresas de servicios eléctricos como una oportunidad de negocio para desarrollar la Eficiencia Energética.

              Suscríbete al newsletter

              Suscríbete al Newsletter de Amics del País para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.























              • | | |

                Las TIC como cambio de paradigma. Un retrato puntillista

                Las TIC como cambio de paradigma. Un retrato puntillista

                Hora
                Tipo de publicación

                Artículos

                Hora
                Data

                05-04-2012

                El Cercle per al Coneixement presenta su nuevo eBook colectivo «Tecnologia i Coneixement. El camí de l’Estat del Benestar del Segle XXI». La publicación, de descárrega gratuita a www.cperc.net, hace un análisis de las TIC como palanca transformadora global de la sociedad y la economía.

                Que les TIC no són una indústria qualsevol ho sabem de sobra. S’ha dit una i mil vegades que són, més que un sector econòmic, una palanca de transformació de tot plegat: societat, cultura, política, ciència, economia, acadèmia, vida empresarial, etc. Les TIC són la cara visible d’una transformació total, d’un canvi de paradigma integral. Ara fa cinquanta anys, Thomas S. Kuhn explicava la forma en què s’estructuraven les revolucions científiques i tecnològiques. Les autèntiques revolucions científiques/tecnològiques ho abasseguen tot, fins a fer-se tan imprescindibles, tan inevitables, que es tornaven invisibles i acabaven passant inadvertides. Com comunicar-se digitalment. Com un mòbil a una butxaca. Com indicava, Kuhn, després d’un canvi de paradigma, cal reescriure els llibres de text, perquè el món ja no pot entendre’s com s’entenia abans. La “T” de TIC de vegades s’hauria d’escriure com una “P”, de paradigma. I la “C”, més que de ‘comunicació’, potser hauria de parlar de ‘coneixement’. Al voltant d’aquest “Paradigma de la Informació i el Coneixement – PIC”, ple de tecnologies, cert, però també ple d’usos socials revolucionaris d’aquestes tecnologies, van néixer el Cercle per al Coneixement i Barcelona Breakfast. Ambdues associacions van fusionar-se ja fa alguns anys i ara, com a següent etapa evolutiva, passen a integrar-se dins la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País (SEBAP). En un dels seus darrers actes abans d’aquesta nova etapa, van presentar fa uns dies a la Universitat Politècnica de Catalunya el resultat de les seves reflexions en aquesta línia “PIC”. Al llibre es recullen els articles, opinions i reflexions d’una vintena dels seus associats, que analitzen el fenomen TIC/PIC des de múltiples òptiques. El prisma resultant és una reflexió coral sobre un canvi de paradigma tecnològic, social, científic i econòmic, incrustada en el singular moment històric que estem vivint. Albert Benedicto, Xavier Castillo, Miquel Vila, Alexandre Blasi, Ramon Palacio, Salvador Estapé, Víctor Canivell, Antoni Garrell, Jordi Marin, Joan Cornet, Josep Maria Vilà, Maria Abellanet, Oleguer Sarsanedas, Santiago Miralles, Joan Mayans i Bernat Ruiz, prologats pel rector de la UPC, Antoni i Giró i encapçalats pel president del Cercle, Joan Majó, són els autors que, amb diferents pinzells, donen forma i color a un petit retrat puntillista del canvi de paradigma que estem vivint i protagonitzant. El llibre està disponible com a eBook (ePub) i PDF “clàssic” a aquest link: eBook

                Suscríbete al newsletter

                Suscríbete al Newsletter de Amics del País para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.























                • | | | |

                  Vespre con el Sr. Juanjo Pérez

                  Vespre con el Sr. Juanjo Pérez

                  Hora
                  Tipo de publicación

                  Resumen de actividades

                  Hora
                  Data

                  05-04-2012

                  El Sr. Juanjo Pérez explica cuáles fueron los errores de seguridad de Fukushima y sus consecuencias para la energía nuclear. También afirma que se debe investigar más sobbre seguridad nuclear porque puede ser una solución al reto energético futuro.

                  El passat dilluns 26 de març es va celebrar a l’Hotel Barcelona Center el Vespre amb el Sr. Juanjo Pérez, exgerent de l’Associació Nuclear d’Ascó-Vandellós. Amb ell vam parlar sobre el què va passar a Fukushima i les conseqüències de l’accident a la indústria de l’energia nuclear. Antropològicament, l’ésser humà és incapaç de percebre les radiacions nuclears, que a més tenen efectes negatius sobre les persones i les seves generacions futures. Per aquest motiu, des de fa anys que existeix un debat permanent sobre l’aposta per a l’energia nuclear. Per altra banda, la construcció de centrals nuclears és inconcebible sense avals del sector públic, fet que incrementa la rellevància del debat, ja que és la societat la que hauria de prendre les decisions estratègiques sobre l’aposta per a la nuclear. No obstant, el Sr. Juanjo Pérez va ressaltar la idea que cal una societat ben informada per poder a dur a terme aquestes decisions, ja que el coneixement és una via de progrés i convicència, i amb aquest objectiu es va desenvolupar la ponència-col•loqui. L’11 de març de 2011 va haver un tsunami devastador al Japó que va inundar la central nuclear de Fukushima i tots els seus mecanismes de salvaguarda, imprescindibles per pal•liar i evitar els efectes negatius de l’activitat radiològica residual de la fissió en cadena. En aquest sentit, dos errors van ser la causa de les devastadores conseqüències: per una banda, la cota de fundació de la central era molt baixa i per tant, els mecanismes de protecció radiològica no van funcionar degut a la inundació, i per l’altra, no hi havia un protocol de seguretat ben definit per arribar amb menys de 32 hores als reactors i refredar-los amb energia provinent de generadors per tal d’estabilitzar els subproductes de la fissió nuclear. A rel d’aquest fet, la reacció de la indústria nuclear ha estat proposar l’establiment de plans d’emergència més immediats i amb protocols de sistemes d’ajuda exterior i dur a terme dissenys ultraconservadors de centrals amb càlculs extrems d’accidents sísmics. Pel que fa a la Unió Europea, els diferents ens reguladors estan obligats a fer bencmarking per tal d’incrementar la seguretat en el disseny. La inversió en recerca sobre seguretat de fissió o bé en alternatives nuclears com la fusió hauria de ser més elevada i més exigida, va afirmar el Sr. Juanjo Pérez. A mig termini, es preveu un augment d’energia elèctrica molt elevada, a part d’un imminent canvi de paradigma pel que fa al preu de consum de l’energia elèctrica, més proper al cost de generació. En aquest sentit, l’energia nuclear pot ser una solució perquè permet disminuir la dependència energètica i reduir els costos de consum i comporta un benefici ambiental al no emetre diòxid de carboni, entre d’altres. Però cal plantejar un debat ben informat a la societat i cal apostar per incrementar la seguretat nuclear.

                  Suscríbete al newsletter

                  Suscríbete al Newsletter de Amics del País para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.























                  • | | |

                    Tecnología y Conocimiento, el camino hacia el Estado de Benestar del s. XXI

                    Tecnología y Conocimiento, el camino hacia el Estado de Benestar del s. XXI

                    Hora
                    Tipo de publicación

                    Libros

                    Hora
                    Data

                    21-03-2012

                    El Cercle per al Coneixement publica el libro “Tecnología y Conocimiento, el camino hacia el Estado de Benestar del s. XXI”, conjunto de artículos escritos por socios donde se enfatiza en la aplicación de las TIC como elemento transversal de creciemiento económico.

                    Les TIC són un element que incorpora coneixement a l’activitat productiva i empresarial, que millora la connectivitat, facilita la comunicació i millora la gestió de la informació, permetent una millor col•laboració i transversalitat de l’estructura econòmica. Per aquest motiu, les TIC són una eina que, per una banda, i en moments de crisi com l’actual, han de servir per incrementar l’eficiència; però també, per l’altra, són un factor imprescindible de cara al futur, millorant la competitivitat a través de la innovació. El llibre està escrit per socis del Cercle, professionals experts de diferents sectors de l’economia: Joan Majó, Albert Benedicto, Ramon Palacio, Antoni Garrell, Josep Maria Vilà, Jordi Marin, Maria Abellanet, Salvador Estapé, Xavier Castillo, Miquel Vila, Alexandre Blasi, Joan Cornet, Oleguer Sarsanedas, Joan Mayans, Víctor Canivell i Santiago Miralles. I el pròleg està escrit pel Sr. Antoni Giró, rector de la UPC. Podeu trobar el llibre, tant en format epub i pdf, a documents adjunts de la publicació, com també una entrevista feta al president, Joan Majó.

                    Suscríbete al newsletter

                    Suscríbete al Newsletter de Amics del País para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.























                    • | | |

                      La eficiencia en la transferencia del conocimiento

                      La eficiencia en la transferencia del conocimiento

                      Hora
                      Tipo de publicación

                      Artículos

                      Hora
                      Data

                      16-03-2012

                      Xavier Castillo analiza la descoordinación entre la generació de conocimiento y la poca innovación en Catalunya y en España y afirma que se necesita más coordinación entre los centros de investigación y el mundo empresarial.

                      Fa poc vaig publicar en el número 2011/04 de la revista de Foment del Treball Nacional dedicat a la Innovació, un article sobre la necessitat d’una Política Industrial pel Sector ETIC (Electrónica, Tecnologies de la Informació i Comunicacions) a Catalunya. En l’article, es resumia el punt de vista dels empresaris i directius que constitueixen el Consell d’AMETIC (Asociación Multisectorial de Empresas de Electrónica, Tecnologías de la Información y la Comunicación; de las Telecomunicaciones y de los Contenidos Digitales) de Catalunya. Aquest punt de vista es concretava en set idees a treballar conjuntament pel Sector Públic i pel Sector Privat. Una d’aquestes set idees sobre la que empresaris i directius creuen que s’ha de treballar és la Transferència de Coneixement. O més ben dit, s’ha de treballar sobre aquest tema perquè hi ha la impressió generalitzada que la societat catalana i espanyola (i jo afegiria la d’una gran part d’Europa) és tremendament ineficient en transferir coneixement dels centres de recerca públics, de manera que una part raonable d’aquest coneixement es converteixi en activitat econòmica a les empreses. L’actual crisi econòmica ens ha portat a un escenari en el que al final de 2011 Espanya tenia una taxa d’atur del 22,5 %. Però simultàniament Espanya és una de les primeres potències mundials en producció científica. Què estem fent malament? Per analitzar una mica més a fons el nivell d’ineficiència del sistema de transferència de coneixement podem analitzar les dades següents: L’any 2011 Espanya està al novè lloc mundial pel que fa a la producció científica, mesurada en número de publicacions. En quant al número de referències citades per investigadors d’arreu del món, Espanya està en el desè lloc (1). Un canvi espectacular si tenim en compte que fa tant sols 25 anys, l’aportació d’Espanya a la comunitat científica mundial era insignificant. Però quan es mesura la competitivitat d’Espanya, definida com el conjunt d’institucions, polítiques i factors que determinen la productivitat d’un país, Espanya cau al lloc 42. Si dins de la competitivitat, mesurem la posició d’Espanya en quant a innovació, Espanya no surt fins el lloc 46 (2) . Si les comparacions es fan en l’àmbit europeu, els resultats són semblants. Espanya destaca, molt per sobre de la mitjana de la UE-27, en número de publicacions científiques. Però en canvi està molt per sota de la mitjana de la UE-27 en número de patents, o número de publicacions científiques escrites en cooperació pública i privada (3). Es pot argumentar que la producció científica i la competitivitat d’un país que depèn, entre altres coses, de la seva capacitat d’innovació no han d’estar relacionades. Però és raonable suposar que els països capdavanters en la generació de coneixement (la producció científica en número d’articles és una mesura) aprofitin eficientment una part del coneixement que generen per millorar la seva competitivitat. I en general és així. Els EEUU és el primer país en producció científica mundial, és el quart en competitivitat i el primer en innovació. Alemanya és el cinquè en producció científica, el cinquè en competitivitat, i el vuitè en innovació. Japó, França i Canadè també estan entre els primers quinze països del món en producció científica i competitivitat. Les excepcions són Xina (segon en producció científica, 27è en competitivitat), Ýndia (desè en producció científica, 48è en competitivitat), Itàlia (vuitè en producció científica, 48è en competitivitat) i Espanya (novè en producció científica, 42è en competitivitat). Les raons per la disparitat entre producció científica i competitivitat de Xina i Ýndia són fàcils d’imaginar. Els dos són països en desenvolupament, molt grans, que han assolit consolidar èlits científiques, però que encara no han tingut temps de passar prou coneixement a les seves institucions i empreses perquè es manifestin en millores de competitivitat. Però el cas d’Itàlia i Espanya criden l’atenció. El cas de Catalunya ha sigut analitzat en detall en un excel•lent informe d’ACC1Ó(4) i la situació és semblant a la d’Espanya. El volum de producció científica a Catalunya es posiciona a nivells d’Àustria, i per sobre de la producció total de Finlàndia o Noruega. En canvi, Catalunya està lluny de les 25 regions europees altament innovadores. La producció científica mesura la generació de coneixement. Els indicadors d’innovació mesuren l’impacte en el mercat de nous productes o serveis, processos, innovacions organitzatives o de màrketing, mitjançant el teixit empresarial. Per tant, aquesta discrepància a nivell català i espanyol entre producció científica i innovació manifesta un poc aprofitament del coneixement generat en centres de recerca per part del teixit empresarial. Hi ha probablement vàries raons per aquest distanciament entre el món científic i l’empresarial. Jo destacaria: 1. Un teixit empresarial que entre els anys 1996-2007 ha crescut impulsat per sectors poc necessitats de coneixement: l’immobiliari i serveis de poc valor afegit. 2. La consolidació de grups de recerca excel•lents en temes en els que al territori no hi ha un teixit empresarial preparat per aprofitar el coneixement generat (per exemple, Supercomputació) 3. La poca eficiència en la transferència de coneixement en aquelles situacions en que sí que hi ha empreses capaces d’aprofitar el coneixement generat en centres de recerca o en els casos en els que els centres de recerca prenen la iniciativa de crear empreses en forma de Spin-offs. En la resta de l’article em centraré exclusivament en el tercer punt. L’informe d’ACC1Ó citat anteriorment inclou unes estadístiques molt interessants sobre la creació d’empreses tecnològiques. En els darrers 10 anys (2000-2009) a Catalunya s’han creat 413 empreses tecnològiques, de les quals més de la meitat han sorgit de processos de transferència tecnològica de l’entorn científic. Ara bé, l’estudi de l’evolució de la seva facturació mostra la ineficiència del procés. De 413 empreses creades, només cinc superen avui els 2 milions d’euros d’ingressos a l’any. És a dir, la gran majoria d’aquestes empreses creades en els darrers anys generen ingressos molt petits o estan inactives o s’han dissolt. Alguns contactes recents amb alguns Spin-off creats fa poc temps m’han fet reflexionar sobre aquesta eficiència tant baixa en la creació i creixement d’empreses tecnològiques sortides d’entorns científics. Quan un grup de recerca aconsegueix un primer prototip que pot ser la base per a un nou producte o servei, i es planteja la seva explotació comercial, té bàsicament quatre alternatives (5) : 1. Crear una empresa, amb la intenció que tingui totes les funcions necessàries per produir el producte o servei i per comercialitzar-lo als seus usuaris finals. En cas d’èxit, aquesta alternativa és la que donarà més beneficis als seus fundadors. Però també és la més improbable de tenir èxit. En els grups de recerca no hi solen haver persones amb experiència empresarial i les dificultats de llançar un nou producte al mercat, difícils de gestionar per professionals de l’empresa, són pràcticament impossibles d’entendre per personal que només ha treballat tota la seva vida fent recerca i docència. 2. Crear una empresa però amb la intenció de llicenciar la tecnologia perquè siguin altres empreses les que la incorporin als seus productes i serveis finals. En aquest cas, els requisits de creixement no són tant exigents, però requereix coneixement sobre quines empreses poden estar interessades en la tecnologia. 3. Fer una empresa però amb la intenció de fer una aliança estratègica amb una altra empresa que complementi les habilitats i coneixements del Spin-off. Idealment, l’altra empresa aportarà canals de vendes, coneixement de mercat i experiència sobre el posicionament de màrketing de la tecnologia del Spin-off. 4. Crear l’empresa però amb la intenció de fer entrar el més aviat possible un soci industrial en l’accionariat. Com el cas anterior, el soci industrial aportarà coneixement i habilitats complementàries a les de l’equip emprenedor. Però en aquest cas el compromís és mes gran, al compartir amb els emprenedors els risc del projecte en formar part de la “Joint Venture”. Per mi l’escenari ideal és claríssimament aquest darrer en el que un soci industrial acompanya a l’equip emprenedor quasi des del començament. Però sembla no ser un plantejament que els Spin-offs que he conegut valorin. Quan l’any 1998 dos estudiants de Stanford, Larry Page i Sergei Brin, decideixen crear una empresa per explotar comercialment el cercador que després seria la base de Google, no ho fan sols. L’empresa la creen amb un altre soci, Andy Bechtolsheim (6). Aquest senyor havia fundat, 16 anys abans, Sun Microsystems i havia treballat tot aquell temps en aquesta empresa, sent un dels gestors del seu creixement. Més endavant, quan necessiten finançament pel creixement de Google el troben en dos empreses de capital risc: Sequoia Capital i Kleiner Perkins Caulfield & Byers (KPCB). Sequoia posa com a conseller a Michael Miritz, un dels fundadors de Yahoo i KPCB posa a John Doerr, un dels fundadors de Amazon. És amb l’ajut d’aquestes i altres persones, coneixedores de la gestió d’empreses tecnològiques, que dos matemàtics com Larry Page i Sergei Brin han tirat endavant una empresa com Google. Ni en el moment de la creació de l’empresa varen intentar fer-ho tot sols. Sempre s’han recolzat en persones que tenien els coneixements i les habilitats que a ells els hi faltaven. Òbviament, aquí no estem a Califòrnia, però tenim un teixit empresarial excel•lent en alguns sectors. Empreses com Ficosa en la indústria de l’automòbil, el Grup Intercom a internet, farmacèutiques com Esteve i Almirall, GTD i Mier en tecnologies aeroespacials, Abertis en gestió d’infraestructures són alguns exemples de projectes empresarials d’èxit que acumulen coneixements molt valuosos dels seus respectius sectors. Els seus accionistes i directius tenen molta experiència acumulada i segur que alguns d’ells estaran encantats d’aconsellar i potser participar en la gestió d’un Spin-off. Però el que és molt ineficient és que personal que ha dedicat tota la seva vida a fer recerca i docència pretenguin tirar endavant en solitari projectes empresarials d’una dificultat extrema. Si des del moment de començar a pensar en la creació d’un Spin-off els fundadors poden incorporar socis, o consellers, amb coneixement del món empresarial i del mercat on vol créixer l’empresa, l’èxit del projecte potser no estarà encara assegurat, però tot serà més fàcil. (1) Knowledge, Networks and Nations. The Royal Society, 2011 (2) The Global Competitiveness Report 2010-2011. World Economic Forum (3) Innovation Union Scoreboard 2010. Pro Inno Europe, European Union, 2011 (4) Informe Anual de R+D i la Innovació a Catalunya. Generalitat de Catalunya, ACC1Ó, 2011. (5) Schilling, MA, Strategic Management of Technological Innovation, Mcgraw –Hil, 2010 (6) John Battelle, The Search, Penguin Books, 2005

                      Suscríbete al newsletter

                      Suscríbete al Newsletter de Amics del País para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.