El dimarts 19 de maig es va celebrar la tercera reunió de la Comissió Permanent a la qual hi van assistir el President, Joan Majó, en Ramon Palacio, en Jordi Marin, en Salvador Estapé, l’Enric Homs i en Josep Maria Vilà. Els temes tractats: 1- Proposta d’activitats presencials: • Cicle d’Anàlisi dels sectors Industrials de Catalunya Format de conferència–col•loqui organitzat pel CXC-BB amb la col•laboració d’ESADE. S’estan preparant tres sessions fins a finals d’any. La primera, “Global Information Technology Report 2008-2009”, es celebrarà el 26 de juny a les 12h, i el President, Joan Majó, presentarà el nou projecte del Cercle aprofitant la premsa convocada. • Cicle d’Infrastructures tecnològiques de Catalunya Format visita i organitzat pel CXC-BB. S’han planejat tres visites per al 2009: Institut Català de Fotònica (juny), Sincrotró (setembre) i Imagina. Barcelona Media (novembre); i es preveu visitar el CT Aeronàutica i Espai, Marenostrum i CR Biomèdic i IRD durant el 2010. • Breakfast Es va acordar celebrar dos o tres breakfasts anuals a la UPC els organitzadors dels quals seran en Jordi Marin i en Ramon Palacio. 2- Conveni amb la UPC Es redactarà un nou conveni amb la UPC per mantenir la relació amb el món universitari. 3- Pla Estratègic L’objectiu del CXC-BB és ser un espai d’economia del coneixement i, per tant, s’ha de posicionar entre el món tecnològic i l’econòmic. S’està estudiant la relació que es pot tenir amb els diferents col•legis professionals i amb diferents institucions tals com BCNDigital, el Cercle d’Economia i el Cercle d’Infrastructures. El Pla Estratègic es presentarà a la Junta Directiva a finals de juny per poder-lo oferir als socis abans de l’estiu. 4- Premsa Es va comentar la creació d’una comissió responsable dels mitjans. En J.M. Vilà ha iniciat contactes amb La Vanguardia, que està interessada en fer un suplement sobre l’economia del coneixement, i en Joan Majó s’encarregarà de parlar amb el País i el Periódico.

El 29 d’abril es va celebrar la Reunió de la Permanent a la qual hi van assistir el president Joan Majó, en Ramon Palacio , en Salvador Estapé, l’Enric Homs, la Maria Abellanet, en Joaquim Català i en J.M. Vilà. Els temes tractats: 1-Tràmits: S’atorguen els poders de representació del Cercle i els poders bancaris al President, Joan Majó, al Secretaria General, Enric Homs, i a la Tresorera, Maria Abellanet. 2-Estratègia a llarg termini: El Cercle ha de ser una plataforma comuna de diferents col•legis professionals. En Joan Majó ha iniciat contactes amb els col•legis d’Enginyers de Telecomunicacions i Industrials. En Salvador Estapé iniciarà els contactes amb el col•legi d’Economistes. S’acorda que el responsable del Pla estratègic sigui en Jordi Marin. 3-Accions a curt termini: N’hi ha de dos tipus, els físics i els virtuals: a)Actes presencials: S’acorda que el responsable sigui en Josep Maria Vilà. S’incorporen les propostes de l’Albert Benedicto, de celebrar Jornades sobre la problemàtica de la indústria catalana en format de taules rodones, i el suport d’en Santiago Miralles, encarregat de contactar amb ESADE per col•labora-hi. Es decideix de crear un cicle de visites a infrastructures tecnològiques, com a element innovador: Sincrotó, Mare Nostrum, PRBiomèdica, etc. b)Web: Responsables del format: Santiago Miralles i Xavier Castillo. Pel que fa a continguts, s’acorda que el responsable sigui en Ramon Palacio. Es demana el compromís dels membres de la Junta i del Consell Assessor d’escriure un article entre maig i juny, i es convida els socis d’avisar a la secretària tècnica de la publicació d’articles en altres mitjans per tal de posar-los al web del Cercle. 4-Socis: Necessitem 44 socis nous per tal de finançar el CXC-BB fins a finals d’any. En aquest sentit, es demana a tots els membres de la Junta i del Consell Assessor de portar un nou soci. En Joaquim Català gestionarà el procés i es compromet a portar-ne 20.

RESSENYA ASSAMBLEA ORDINÀRIA Dimecres 18 de març de 2009 es va celebrar, a les 20h45 a l’Hotel Alimara, l’Assamblea Ordinària, presidida pel President Enric Canela, en Joan Brunet, Vice-President primer; en Remo Suppi, Secretari General, i la Maria Abellanet, Tresorera, i a la que hi van assistir 57 associats. L’acte va començar amb l’aprovació per assentiment de l’acta de l’Assamblea Ordinària anterior. Tot seguit, el President va fer un breu resum de l’Informe de Gestió, destacant els punts més importants, i va finalitzar la seva intervenció recordant el soci i fundador Antoni Farrés, que ens va deixar el passat mes de febrer. La Maria Abellanet, prenent el relleu de la paraula, va presentar breument els comptes i els pressupostos. I després d’un ampli debat, es va procedir a donar el vist-i-plau a la memòria de gestió i al tancament de comptes del 2008. Seguidament el president va donar pas a l’assemblea extraordinària per escollir el nou president del Cercle. ASSAMBLEA EXTRAODINÀRIA: ELECCIÓ DE LA NOVA JUNTA DIRECTIVA El dimecres 18 de març de 2009 es va celebrar, a les 20h45 a l’Hotel Alimara, l’Assamblea Extraodinària amb l’elecció de la nova Junta Directiva com a únic punt de l’ordre del dia. A l’acte hi van assistir 57 associats, 13 dels quals van delegar el seu vot d’acord amb el que diuen els Estatuts. L’assamblea va començar amb l’exposició per part del President Enric Canela de la única candidatura rebuda durant el període de presentació de candidatures, finalitzat el 9 de març de 2009, encapçalada per en Joan Majó i formada per 17 membres. Tot seguit, va cedir la paraula al candidat a President. Durant el seu parlament, en Joan Majó va exposar les raons per les quals va presentar la seva candidatura, que en són tres: la confiança d’alguns socis cap a la seva persona en proposar-li que encapçalés la candidatura com a nou president, la il•lusió i les ganes de col•laboració de molts socis per tirar endavant el projecte, i la importància del paper que juga una institució com el Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast en el nostre país. També va parlar sobre la situació de desencís que s’ha viscut darrerament, i no va demanar culpables, sinó el suport de tots per tal de revisar l’actualitat dels objectius i adaptar-los a les noves circumstàncies. Finalment, es va comprometre, si era escollit com a president, en un termini de 60 dies després de la presa de possessió del càrrec, presentar un programa de treball concret i va demanar un marge de confiança i un recolzament actiu per part dels socis. Acte seguit, es va iniciar la votació amb 57 persones amb dret a vot, i el resultat va esser de 55 vots a favor i 2 en blanc. Com a conseqüència, va quedar nomenat com a president el Sr. Joan Majó i la seva candidatura com a nova Junta Directiva del Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast. En el torn obert de paraules, l’Antoni Garrell, en qualitat d’un dels socis fundadors, i desprès de recordar en Toni Farrés i en Pere Monràs, va agrair al President Enric Canela i a la seva Junta la tasca realitzada, el treball i el temps dedicat i la il•lusió posada en el projecte per defensar els objectius fundacionals del Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast, i va felicitar el nou president i el seu equip per la voluntat de servei i compromís assumit. El president sortint va cloure l’assemblea desprès d’unes paraules d’agraïment del President Majó, i a continuació es va celebrar un sopar entre els associats assistents.

Document d’anàlisi i conclusions (exclusiu per a associats) realitzades durant les Jornades de Reflexió del Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast. .

D’acord amb la convocatòria d’eleccions realitzada pel president del Cercle per al Coneixement- Barcelona Breakfast les dades en relació a la presentació de candidatures són les següents: 1- Data eleccions: les eleccions per escollir la nova Junta Directiva, el dia 18 de març de 2009, a les 20.00 h en primera i única convocatòria. 2- La Comissió Electoral estarà formada per l’actual President Sr. Enric Canela, pel Vicepresident Primer Sr. Joan Brunet i pel Secretari General Sr. Remo Suppi. 3- Des del 23 de febrer fins el 9 de marc de 2009 es podran presentar les candidatures, i conforme a l’article 17 dels Estatuts s’haurà d’indicar els candidats proposats a President/a, a un màxim de tres Vicepresidents/tes, a Secretari/ària General, a Tresorer/a i un màxim de dotze Vocals. 4- Les candidatures s’hauran d’adreçar per correu electrònic amb signatura electrònica o bé confirmada per carta amb signatura de tots els candidats. La comunicació s’haurà d’adreçar a qualsevol dels membres de la Comissió Electoral. 5- Amb la candidatura s’exposaran breument els objectius que es pretenen pels propers tres anys i els mecanismes per assolir aquests objectius. 6- Les candidatures s’exposaran amb els programes a la part privada del Portal Web a disposició de tots els socis del Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast. 7- El president i la junta electa escollida en votació en assemblea extraordinària el 18 de març de 2009, prendrà posició no mes tard del 1 d’abril de 2009.

Amb un to molt sincer i fent una comparació entre percepcions i realitats, el Dr. Sanjay Peters ens va donar un seguit de consells per tal de mirar endavant i sortir enfortits d’aquest període de crisi que estem vivint. Des de l’entrada d’Espanya dins l’Unió Europea, el creixement econòmic espanyol ha estat més elevat que la mitjana europea, s’ha superat fins i tot el PIB italià i el nombre d’inversors interessats en Espanya no ha parat d’augmentar. Amb dades a la mà, es podia tenir la percepció que el model econòmic espanyol era bo. Però amb l’esclat de la crisi financera internacional, al tenir una economia poc diversificada (especialitzada en el sector immobiliari, energètic, financer i de la telefonia), Espanya està sent molt més vulnerable que altres països. I és en aquest moment que hem d’efectuar un canvi de mentalitat. L’entorn varia, i ara estem en un món globalitzat on hi ha països que no disposen d’un estat del benestar tan desenvolupat com el nostre i, juntament amb la reducció dels costos del transport i el desenvolupament de la informació, fa que Espanya no pugui competir en costos. Per tant, s’han de buscar nous avantatges competitius. S’ha d’invertir en R+D. Actualment, Espanya gasta un 1% sobre el PIB en innovació, per sota de la mitjana europea (2%) i d’Estats Units (3%). S’han de dur a terme estratègies per millorar aquesta xifra: incentivar i promoure la investigació fomentant el bon tracte entre les institucions d’innovació i les empreses privades. En aquest context de canvi, hem de ser capaços no només de reorientar l’economia, sinó també d’adaptar-nos als nous sistemes organitzatius (per exemple, internacionalitzar els consells de les empreses) per tal de poder explotar al màxim les oportunitats de creixement. Hem de projectar-nos als mercats internacionals, fixant nous reptes i diversificant el comerç exterior, ja que actualment, el 65% dels intercanvis d’Espanya amb l’exterior es duen a terme amb països de la Unió Europea (sobretot França i Alemanya) els quals no tenen unes perspectives econòmiques massa bones. I com gestionar la transició per no quedar-nos a mitges? • Identificar els sectors potencials com per exemple el disseny, el vi i el turisme • Captar el perfil de demandants que volem i millorar i transformar l’oferta • Aprofitar totes les oportunitats que tenim a l’abast, com per exemple la proximitat històrica i cultural amb Amèrica Llatina que permet atraure inversors estrangers a Espanya • Identificar les necessitats per poder-la dur a terme i dotar-nos d’elles. Hem de revolucionar l’economia, fixant nous horitzons i deixant enrere la indústria rígida i local.

A la reunió del Consell Assessor del Cercle, celebrada a Barcelona al passeig de Gracia 114, seu a Barcelona de l’Escola Superior de Disseny ESDi, hi assistiren els expresidents del Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast,: Pere Monràs; Xavier Marcet i Antoni Garrell; els ex-secretaris Generals: Ramon Palació i Salvador Estapé; i els socis fundadors: Xavier Carol; Santiago Sarda; Rafael Suñol, Joaquim Català. També hi assistí el president del Cercle Enric Canela, El president del Consell, Antoni Garrell inicia la reunió enquadrant l’objectiu i les causes de la convocatòria del Consell, i justificant l’absència del soci fundador, amb el numero 1 d’associat, Antoni Farrés -que no va poder assistir-hi en estar recuperant-se d’una operació quirúrgica-, passant la paraula al President Canela que detallà les causes que han originat la convocatòria anticipada d’eleccions. Posteriorment intervingueren la totalitat dels assistents expressant la seva opinió, tot intercanviant idees, enquadrant-les en el marc que la responsabilitat de la pressa de decisions és del president del Cercle, i la seva Junta Directiva, essent la missió del Consell únicament la d’expressar la seva opinió, la síntesi de les intervencions es pot concretar en els següents aspectes: * Reconèixer i agrair la tasca efectuada per president Canela per culminar el procés de fusió de les dos associacions que constituïren el Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast al 2006. * Constatació dels canvis significatius transcorreguts des de la fundació del Cercle, ara fa 9 anys, esdevenint pioner en la incorporació a l’agenda publica política la problemàtica i la necessitat d’impulsar l’economia del coneixement * Que en l’actualitat, i en les especials circumstancies de crisi que caracteritza la societat, una organització com el Cercle és cabdal, amb la vista posada en un futur on el progrés es recolzi en la utilització rapida i efectiva del talent de les persones. * Que es necessari canalitzar l’energia dels associats, identificant les iniciatives conjuntes i engrescadores per als associats, i les vies i formes per assolir-ho. * La necessitat de que el Cercle surti enfortit de l’actual procés, en aquets aspecte fora positiu obrir un procés de reflexió obert a la participació de tots els associats que permeti: Revisar la missió i la finalitat del Cercle en l’actualitat; Identificar les fortaleses, debilitats, i aportacions que el Cercle pot fer a la societat; definir els objectius estratègics amb la vista posada al 2015. * Que el procés electoral pugui gaudir dels resultats del procés de reflexió, i ajudi a la configuració de les candidatures i els seus programes, tot ajustant el terminis del procés electoral de forma eficient. D’acord al debat, es posà en consideració del president del Cercle Dr. Enric Canela que en opinió del Consell fora positiu: 1. Que en període de 2 o 3 mesos s’efectuï un procés guiat de reflexió estratègica, obert als associats, encaminat a actualitzar la missió, les prioritats i les formes de vertebrar les activitats i la contribució del Cercle al progrés econòmic i social, en el marc de l’economia i la Societat del coneixement. 2. Que, en la mida del possible, s’ajusti la data de votació a nou president del Cercle, i els terminis relatius a la presentació de candidatures i programes, al procés de reflexió. 3. Que al llarg del procés electoral i de reflexió les activitats siguin conduïdes, al igual que en els processos electorals precedents, per una comissió reduïda, o gestora, emanada de la Junta, que garanteixi la no disminució del dinamisme i activitats del Cercle. La reunió finalitzar a les 20h:45’ Barcelona 18 de novembre de 2008.

El passat 7 de novembre vam celebrar l’Esmorzar – Col•loqui Barcelona Breakfast amb el convidat Sr. Francisco Ros, Secretari d’Estat de les Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació. La seva ponència va constar de dues parts. Durant la primera mitja hora ens va parlar de la importància dels indicadors per conèixer el punt on es troba el país a fi de dur a terme polítiques per impulsar la societat de la informació. Segons el seu coneixement, va destacar alguns defectes tant pel que fa als indicadors internacionals com als nacionals. I durant la segona part de l’exposició, ens va detallar la situació d’Espanya. El sector de les telecomunicacions és un sector dinàmic i, per tant, a diferència del que passa actualment, es necessiten indicadors a temps real i actualitzats. Degut a la falta de temps, de recursos econòmics i a causa de l’existència de països que avancen a ritmes diferents, moltes dades que disposem per comparar i analitzar internacionalment la situació de la societat de la informació són inconsistents i inexactes. Un exemple per a il•lustrar aquest problema és la “escletxa digital “. Actualment, aquesta es calcula tenint en compte el nombre de persones que es connecten a internet. Segons l’opinió del Sr. Francisco Ros, s’està utilitzant un paràmetre obsolet, ja que aquest, a Espanya, depèn en gran mesura d’un factor cultural i generacional. Per evitar males interpretacions, va proposar utilitzar l’oferta com a mesura, és a dir, les possibilitats que existeixen de connectar-se a internet. Tenint en compte aquest segon paràmetre, a Espanya no hi hauria “escletxa digital”. Un altre exemple on no es reflecteix massa bé la situació espanyola és utilitzant els preus de banda ampla aïllada, ja que el 90% de la banda ampla a Espanya és empaquetada; també comparant la penetració entre països on a l’Estat espanyol se li atorga un 108 – 109 a diferència d’alguns països de l’Europa oriental que reben 120 – 140 perquè no han depurat mai la seva base de dades. Per evitar aquests problemes i millorar l’estudi i l’anàlisi de la Societat de la Informació, el Sr. Francisco Ros va proposar com a plans de futur homogeneïtzar els paràmetres que s’utilitzen per construir els indicadors, modernitzar el mètode emprat i establir dues velocitats corresponents als ritmes de cada país (països de resposta ràpida i països de resposta lenta). La segona part de la seva exposició va consistir en descriure, mitjançant dades de Observatorio nacional de las telecomunicaciones y de las SI (ONTSI), la situació d’Espanya. La societat de la informació ja és una realitat. El Plan Avanza, amb l’objectiu d’impulsar R+D+i és un dels més complets, segons el Sr. Francisco Ros, tot i que segons l’opinió d’alguns assistents, és un projecte que discrimina entre les grans empreses i les PIMEs. Una altra dada que va destacar el Secretari d’Estat és que a Espanya hi ha 24 milions d’internautes, el 91,6% dels joves es connecten a internet freqüentment (per sobre de la mitjana europea que és un 80%), el 90% dels ciutadans tenen cobertura de banda ampla, independentment de la geografia (tot i que amb velocitats diferents), la comunitat internauta hispanoparlant és la tercera del món i els continguts en espanyol a la xarxa, tot i ser de menys qualitat (generalment) que els que es poden trobar en anglès, estan millorant en aquest sentit. Totes aquestes dades evidencien el potencial per desenvolupar un gran mercat de la informació espanyol. També va destacar el lideratge d’Espanya en àrees d’aplicació digital com l’educació (Plataforma AGREGA), la sanitat on es vol aplicar la recepta electrònica, l’historial clínic, etc.; i l’administració electrònica, on abans del final de l’any 2010 s’han d’haver incorporat els procediments bàsics electrònics. Per contra, l’hostaleria, la construcció i l’agricultura són sectors que no es connecten massa i tenen un pes molt important en l’economia espanyola. Aquest factor juntament amb el poc ús d’internet de la gent gran són els punts febles de la societat de la informació a Espanya. I per tant, una de les polítiques que s’han de dur a terme han d’estar orientades a generar confiança i seguretat per impulsar l’ús d’internet en aquests sectors de la societat.

El passat dijous 30 d’octubre vam celebrar el Sopar – Col•loqui del Cercle amb el convidat Ramon Tremosa, professor de Teoria econòmica de la Universitat de Barcelona. Seguint amb la tònica optimista dels seus dos darrers llibres, Catalunya País Emergent (Editorial 3i4, 2008) i Catalunya serà logística o no serà (Editorial 3i4, 2007), en Ramon Tremosa ens va mostrar com Catalunya pot esdevenir l’Holanda del Sud. Flandes no va poder participar en la Revolució Industrial degut a la inexistència d’indústria pesada. Però aquesta regió, gràcies a la logística i als ports, ha consolidat, innovat i especialitzat els sectors industrials ja existents (automòbil, químic, farmacèutic i agroalimentari, molt semblants als de Catalunya) i ha passat de ser pobra a rica durant el últims vint anys. Aquesta és la pauta que ha de seguir el nostre país. Catalunya disposa de ports estratègicament situats (Barcelona, Tarragona i València), la cooperació dels quals pot donar grans beneficis futurs; també té un teixit industrial consolidat i està situada al sunbelt, factor que permet explotar el turisme de creuers i, conseqüentment, possibilitar l’existència de vols directes amb els EE.UU, atraient d’aquesta manera investigadors i científics. Catalunya té les condicions necessàries per a esdevenir l’Holanda del Sud, però per a que sigui una realitat, Catalunya ha de ser logística. S’ha d’especialitzar en la recepció i tramesa de productes semielaborats i, per tant, ha de tenir un sistema d’infrastructures que ho faci possible. Segons el professor Tremosa, les multinacionals, atretes per les característiques de creixement potencial del nostre país, són i seran les encarregades de pressionar per tal de construir aquestes noves infrastructures i, al mateix temps, finançar les activitats d’R+D. Una altra dada que ens va aportar en Ramon Tremosa per a ser optimistes fa referència a les megarregions descrites per Richard Florida. Aquest teòric distingeix quaranta megarregions (entenent megarregió com un grup compacte llumínic que salta tant fronteres físiques com polítiques) on s’hi concentra el 50% de la població mundial, el 80% del PIB que es genera a tot el món i el 90% d’R+D. En el número 11 d’aquest rànking s’hi troba la megarregió que va des d’Alacant fins a Lyon i Marsella! L’economia és una ciència imprevisible. Hi ha moments en la Història que han marcat punts d’inflexió, creant cercles virtuosos o, contràriament, creant cercle viciosos. El cafè del Pacte del Majèstic, on es va acordar l’autonomia de la gestió portuària, n’és un exemple. Tenim l’oportunitat d’esdevenir una potència econòmica important d’Europa i del món, d’entrar en un cercle virtuós; les condicions ens són favorables. Ara és hora de treballar i no deixar-ho perdre.

De manera original, amb una presentació de vint diapositives de vint segons de durada cada una, i sense oblidar el sentit de l’humor, en Pep Torres ens ha parlat sobre qui és i què fa, donant un punt de vista diferent al que estem acostumats sobre la innovació i les noves tecnologies. Pep és inventor, creatiu i comunicador. Actua sota la marca Stereonoise, la seva empresa i el seu estudi d’invenció, en tres línies d’acció diferents: els invents, el soroll mediàtic i les exposicions. Amb curiositat, experimentant fora d’allò del que és habitual dins del món de cadascú, enriquint-se, cercant la interacció entre la societat i la innovació, apareixen idees a partir de les quals es creen els invents. Invents que sorgeixen de necessitats quotidianes, com per exemple el plat reclinat per a menjar sopa, la nevera d’Electrolux amb prestatges separats per a pisos d’estudiants, el coixí amb un forat per poder escoltar la televisió, entre d’altres. El Soroll mediàtic engloba la publicitat de low-cost. En una societat on hi ha excés d’informació, destacar per sobre de la resta generalment costa molts diners. Però en Pep, aprofitant la seva experiència en televisió, utilitza la creativitat per captar l’atenció dels mitjans de comunicació amb els mínims recursos possibles. L’objectiu és crear una campanya publicitària basada en un producte original i que creï reaccions en la societat, utilitzant les seves mateixes paraules, “productes que generin converses de bar”. L’exposició INFILTRADOS per a celebrar els 10 anys de l’FNAC El Triangle que es pot visitar fins el 16 de novembre n’és un exemple. S’han camuflat entre CDs, jocs d’ordinador i DVDs diferents invents ben estranys que hipotèticament es vendrien d’aquí deu anys. Un altre exemple ben conegut és la rentadora per a homes, creada el 2005 per a satisfer una petició de Servei Estació. La darrera línia d’actuació respon a la idea del reciclatge. Entre els invents que s’han creat al llarg de la història, n’hi ha que tenen una aplicació quotidiana i que estan triomfant en el mercat però n’hi ha d’altres que són còmics i sovint “impracticables”. Tot i així, tots han estat creats per a satisfer una necessitat particular i, per tant, ens poden servir per a reflexionar. Aquest és l’objectiu de les exposicions, trobar una nova utilitat als invents. Innovació, tecnologia i societat són paraules que s’acostumen a relacionar però potser des d’una perspectiva incorrecta o, si m’és no, des d’una perspectiva no absoluta. Últimament no parem de sentir que la societat s’ha d’adaptar a les noves tecnologies per tal d’evolucionar, i realment són necessaris els avançaments tecnològics. Però també és cert, i en Pep Torres ens ho ha demostrat amb un grapat d’exemples, que la innovació i la tecnologia han de conviure amb la societat i, per tant, han d’adaptar-s’hi. No hi ha innovació sense un concepte al darrere, i aquest concepte està entre les persones.