Publicacions

  • |

    XINA: CENTRES DE RECERCA I INNOVACIÓ.

    ByAntoni Garrell Guiu

    Publicacions

    XINA: CENTRES DE RECERCA I INNOVACIÓ.

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Posicionaments
    Hora
    Data

    24-02-2007
    Antoni Garrell Guiu

    Fa uns dies, vaig tornar a llegir l’informe publicat a principis de l’any passat per la UNECO sobre la Ciència 2005. És destacava l’important creixement econòmic d’alguns països asiàtics, encapçalats per Xina, tot indicat que representava un seriós desafiament en l’àmbit de la Recerca i la Innovació a Estats Units, Japó i Europa. Al 2002…

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • |

    Els sabers que ens dóna la història

    ByLina Zulueta

    Publicacions

    Els sabers que ens dóna la història

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Articles
    Hora
    Data

    11-02-2007
    Lina Zulueta

    La història és molt més que la narració del passat, està plena de saber, d’experiència a no ignorar, per fer-ho cal una formació conscient de que els coneixements no són sols els relatius a la tecnocultura o l’avenç científic, són també aquells que configuren l’essència del ésser humà, la història, la sociologia, l’antropologia, aquells que…

    Els sabers que ens dona la història La història, que és molt més que la narració del passat, ens explica la gran quantitat de lluites que han viscut els pobles, potser des del present nosaltres no les sentin, no tenim consciència del patiment que moltes persones han viscut, tots, tant si són guanyadors com si són perdedors pateixen els horrors i, naturalment, si perden encara els arriben incrementades les conseqüències. Aquest llarg camí de violència i sofriment no té final en pobles com Iraq, Txexènia o Etiòpia, territoris realment sangnants, altres, com Palestina, continuen lluny de trobar la solució al conflicte que ha negat un futur d’esperança a tantes generacions. Les injustícies no obren camins, tanquen vides, perquè on no hi ha justícia difícilment es pot viure en pau. La història bé que ens testifica que les lluites tenen finals dolorosos per la gran majoria dels pobles, quan ignorant-se les realitats es plantegen actuacions basades sols en els interessos i equilibris de poder. Com a exemple en tenim un de realment concloent: El Tractat de Versalles, signat el 28 de gener de 1919; aquest tractat canvià les fronteres a Europa sense respectar el sentir dels pobles, és a dir les nacionalitats: llavors Eugen passà a Bèlgica, Alsàcia i Lorena (territoris de parla alemanya) a França; Sudetes a Txecoslovàquia i perderen l’Alta Silèsia i el corredor de Danzing, desapareixen els imperis Austrohongarès i l’Otomà. Es van crear diversos Estats amb diferents nacionalitats dintre de cada sistema social. De l’imperi Austrohongarès sorgiren Hongria, Àustria, Txecoslovàquia i Iugoslàvia. De la creació al 1921 de l’URSS sorgiren nous Estats com Finlàndia, Estònia i Lituània. Ara ja sabem que al 1919 no es solucionaran els problemes de les nacionalitats… En el tractat de Versalles no es respectaven les fronteres, ni dins d’Europa ni a l’exterior. La desintegració dels imperis i la desmembració d’Alemanya afectà profundament a la població, però sobretot al poble alemany que posà la llavor per la Segona Guerra Mundial. La Primavera dels Pobles, com es denomina als afers que succeïren al 1919, no solucionà el problema de les nacionalitats, sinó que demostrà que una mala solució fou el preàmbul d’una funesta conseqüència. La reestructuració d’Europa primant els interessos geoestratègics, provocà un major èmfasi en els nacionalismes, i en la generació de postures fonamentalistes i excloents; en definitiva, es posaren tots els ingredients per fer possible nous conflictes. No té unes arrels molt semblants el que succeeix des de fa dècades a l’Orient Mitjà? Res indica que hàgim après el testimoni de la historia, si més no, cal preguntar-nos per les polítiques que s’apliquen en moltes parts del planeta. Ens podem preguntar pel pobles sotmesos a violència i confrontació, incentivats per interessos geoestratègics, oblidant-se dels pobles i de les seves legítimes reivindicacions. Aquest és un fet inqüestionable, però en les seves arrels no sols estan els interessos econòmics, energètics i de posicionament, hi és també la manca de tolerància, capacitat d’argumentació i de diàleg derivat d’una sòlida formació, una formació indispensable per viure la cultura de tolerància amb l’altre, i que no és renunciar als propis valors, sinó modificar la ’raó de la força per la força de la raó’. Una formació que, com indiquen alguns dels darrers documents de debat del Cercle per al Coneixement, “no és sols un factor de capacitació, sinó que és el procés per dotar de criteri, de valors, de formació ètica a un individu que no solsament és treballador competent i un consumidor conscient, i de les actituds requerides per esdevenir un ciutadà competent i compromès en un món global”. Una formació que ens faci avançar en la societat del coneixement, posant el talent i el sabers humans com valors per guanyar el futur, però sabent que els coneixements no són només els relatius a la tecnocultura o l’avenç científic, són també aquells que configuren l’essència de l’ésser humà, la història, la sociologia, l’antropologia, és a dir, tots aquells que doten a la humanitat de la seva singularitat. Cal doncs, una formació equilibrada entre l’adquisició de coneixements humanistes, tècnics, i científics, sense renúncies inicials en cap dels camps. Sols d’aquesta manera, i dotant de les mateixes oportunitats a totes les persones -sense renunciar a que cadascú assoleixi el més alt nivell fruit de les seves capacitats i esforç-, podrem disposar d’una societat capaç de llegir el que la història ens ensenya, de comprendre-la, i mantenint els ulls i la ment oberta per no ignorar els seus missatges, no repetir els mateixos errors i poder afrontar el futur amb esperança. Lina Zulueta Filòloga, Associada al Cercle per al Coneixement Barcelona 9 de febrer 2007

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • |

    Com està el procès de Convergència Europea?

    ByEnric I. Canela Campos

    Publicacions

    Com està el procès de Convergència Europea?

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Articles
    Hora
    Data

    10-02-2007
    Enric I. Canela Campos

    Durant anys s’ha estat parlant del procés de Bolonya, de la reforma, van arribar a sortir dos Reials Decrets ara paralitzats, s’han vist involucrats dos governs de l’estat i en l’últim dues ministres, s’ha organitzat un desgavell considerable amb els nous Màsters i el Doctorat gràcies a les ànsies absurdes de molts de ser “els…

    Durant anys s’ha estat parlant del procés de Bolonya, de la reforma, van arribar a sortir dos Reials Decrets ara paralitzats, s’han vist involucrats dos governs de l’estat i en l’últim dues ministres, s’ha organitzat un desgavell considerable amb els nous Màsters i el Doctorat gràcies a les ànsies absurdes de molts de ser “els primers de la classe” en la reforma i oblidar les més elementals regles de la prudència. Però què està passant?, ara sembla que no es bellugui res. Bé, com que jo sé el que està passant i veig que els que en saben i tenen responsabilitats de govern no diuen res, crec que faig un favor a tots aquells que els interessi el procés si ho explico. Sense ànim de ser precís i exhaustiu, aquests són els fets: 1.- El 21 de desembre el Ministeri d’Educació i Ciència va trametre un document titulat: Directrices para la eleboración de los títulos, en el que es recullen les idees que en aquell moment tenia el Ministeri. Aquest document és el fruit de la reflexió feta pel Ministeri després d’escoltar les reflexions del membres del Consell de Coordinació Universitària, en reunions celebrades a finals de l’any passat, sobre el document que havien elaborat i lliurat al setembre. 2.- Paral•lelament està en tràmit d’aprovació la reforma de la LOU. Previsiblement quedarà aprovada durant el mes de març 3.- El govern esperarà a què s’aprovi la LOU per aprovar els Reials Decrets que desenvolupen el Grau i el Postgrau. 4.- Mentre s’estan realitzant reunions de les subcomissions de les diferents branques en que s’agrupen els membres del Consell de Coordinació Universitària: Humanitats, Ciències Socials i Jurídiques, Ciències Experimentals i de la Salut i Tècniques. En el si de les subcomissions s’analitzen els continguts del document. 5.- Aquest més tindrà lloc una reunió de les comissions del Consell de Coordinació per debatre el document. 6.- Probablement de les discussions d’aquestes comissions surtin les línies que inspiraran al govern a modificar el document. 7.- També probablement, un cop modificat el document se sotmetrà al Consell de Coordinació Universitària qui emetre informe. Amb aquest informe el govern redactarà i aprovarà els Reials Decrets. La meva opinió és que difícilment estaran al BOE abans del mes de maig. Aleshores les universitats podran oficialment treballar. 8.- Això no és obstacle per tal que, mentre, les subcomissions vagin elaborant els continguts del que segons la seva opinió hauria de ser el primer curs amb matèries amb continguts comuns (no necessàriament idèntics) i també sobre temes com pràctiques externes, treball de fi de carrera, etc. També sobre alguns aspectes de procediment, etc. 9.- Pel que fa al postgrau, la meva opinió es que, amb el dolor d’alguns, caldrà desfer els màsters fets i tornar a construir programes de doctorat (si es vol que es diguin màster, cap problema). Pensar en què el doctorat té un públic i que els màsters hauran d’estar preferentment dedicats a la professionalització. 10.- Mentre cal pensar que algú haurà de pagar la reforma i que els màsters professionalitzadors tenen un cost que o el paga el govern o el paguen els estudiants. Les universitats ja no poden contreure més dèficit. Bé, són algunes de les coses que sé i he resumit. Si algú està interessat per algun tema, poc adreçar-se al meu correu a traves de de la meva pagina web del Cercle (fer un clic aquí) o a traves del meu bloc www.enriccanela.cat. Amb molt de gust li ho aclariré Enric Canela Vocal de la Junta del Cercle 2 de febrer de 2002 Aquest article ha estat publicat a la Web de l’associat www.enriccanela.cat, amb el titol: Com està el procès de Convergència Europea?

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • |

    Entrevista amb Isabel Roig

    ByElena López

    Publicacions

    Entrevista amb Isabel Roig

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Entrevistes
    Hora
    Data

    31-01-2007
    Elena López

    En aquesta entrevista, Isabel Roig, membre del Cercle per al Coneixement i Directora General del BCD (Barcelona Centre de Disseny), ens parla sobre la importància del disseny en l’economia del coneixement i la necessitat de connectar el sistema del disseny amb el de la innovació.

    1. Darrerament es parla sobretot d’innovació tecnològica. Què en pensa? Doncs que hem d’anar més enllà. La innovació, segons el darrer Manual d’Oslo (2005) ja no és només tecnològica, o no tecnològica per exclusió, sinó que es contemplen 4 tipus d’innovació:   – de producte – de procés – de marketing – organitzacional   La bona notícia, per tant, és que el disseny ara sí que es considera innovació! Això no vol dir de cap manera excloure la tecnologia, però el que no podem fer és limitar la innovació només a la vessant tecnològica. 2. Quin creu que és el paper del disseny en l’economia del coneixement? Tal com el defineix el Cox Review of Creativity in Business (2005), un informe encarregat pel govern britànic, el disseny és l’enllaç necessari entre la creativitat i la innovació, per donar forma a les idees per a que siguin propostes pràctiques i atractives per a usuaris i clients. Per altra banda, la competitivitat de les empreses depèn cada cop més dels intangibles, com ara el coneixement, el disseny i la marca. 3. Considera que existeix una capacitat de diàleg i/o llenguatge comú entre tecnòlegs i dissenyadors? El que està clar és que hauria d’existir. Els tecnòlegs hauran de connectar amb el món del disseny tard o d’hora i els dissenyadors han de poder accedir als programes del sistema d’innovació. 4. Com veu l’estat del disseny a Catalunya? Tot i que com a país no tenim la mateixa cultura de disseny que tenen per exemple els països nòrdics, el disseny a Catalunya té força tradició. Tenim una massa crítica de bons professionals en totes les disciplines, i les empreses són cada dia més conscients de la necessitat d’aplicar i gestionar disseny al sí de la seva estratègia corporativa, com a element clau de diferenciació. De tota manera, encara hi ha molt per fer si volem normalitzar la situació, i en aquest sentit, des de BCD ja fa temps que demanem una política de disseny per a Catalunya, amb una aposta ferma per part de l’Administració. 5. Molts països ja no parlen de centres d’innovació tecnològics, sinó de “innovation & design centres”. Aquest no és el cas de Catalunya, quins creu que han de ser els principals esculls a superar al nostre país? És el que deia al principi, aquests països han fet un pas endavant i han reorientat les seves polítiques i instruments a l’abast de les empreses. La Comissió Europea ha fet pública una llista de prioritats en innovació, anomenada Declaració de València. En cito una com exemple, en relació amb la innovació en els serveis: “Innovation in services plays an important role in fostering the competitiveness of the EU economy. The Community and Member States must reorient their policy tools and instruments to take due account of all forms of innovation, including non-technological innovation in services”. Estic convençuda que a Catalunya començarem a connectar el sistema disseny amb el sistema innovació ben aviat.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • |

    L´any de l´internauta

    ByJoan Mayans Planells

    Publicacions

    L´any de l´internauta

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Articles
    Hora
    Data

    30-01-2007
    Joan Mayans Planells

    Quan fa algunes setmanes, l’arxiconeguda revista Time va atorgar la seva distinció al personatge de l’any a “You” (tu), mostrant un ordinador a la portada més prestigiosa del món, es van provocar un bon grapat de debats i controvèrsies més o menys desproporcionades. Males llengües a banda, que deien que la decisió es devia a…

    Quan fa algunes setmanes, l’arxiconeguda revista Time va atorgar la seva distinció al personatge de l’any a “You” (tu), mostrant un ordinador a la portada més prestigiosa del món, es van provocar un bon grapat de debats i controvèrsies més o menys desproporcionades. Males llengües a banda, que deien que la decisió es devia a què la revista no va saber trobar cap altre personatge notori durant 2006 que fos políticament correcte, el cert és que la portada i el guardó en qüestió han desencadenat riuades de tinta. Gairebé tota aquesta tinta s’ha vessat amb un to triomfalista i congratulatori. Columnistes i blocaires han destacat aquest fet com un reconeixement a Internet com a mitjà, i a la seva pròpia figura, l’internauta anònim però sorollós i independent, com el gran protagonista de la pel·lícula. És la primera lectura, la més evident i probablement la més encertada. Fa només uns dies apareixia la notícia de les manifestacions virtuals que es van formar per a aturar l’establiment del partit de Jean-Marie Le Pen, el Front Nacional, al món cibernètic de Second Life. L’internauta, segons pot derivar-se d’aquesta lectura, és reconegut com la peça fonamental d’una nova democràcia imminent, basada en una llibertat d’expressió i d’elecció que, a diferència de l’habitual, s’exerceix des de la ciutadania, des dels carrers, des de baix. Soc dels primers a signar un desideratum d’aquest tipus, però crec que hi ha més factors que s’amaguen darrera aquest any de l’internauta. Si llegim algunes de les avaluacions que es fan d’aquest any passat i algunes prediccions per a 2007, hi ha un aspecte que mostra més solidesa que la portada del Time. Al 2006, les grans empreses d’Internet, els nous imperis econòmics que aspiren a reproduir-se i consolidar-se i a convertir-se en les grans empreses del segle XXI han perdut protagonisme. Les Google, Yahoo!, Amazon i d’altres grans companyies han demostrat que, en qualsevol moment, poden quedar en un segon plànol, davant la irrupció de qualsevol nouvingut a Internet. Alguns diuen que a Internet, la llei més immutable és la que assegura el canvi constant. L’impacte amb què al llarg de 2006 han destacat MySpace, la Wikipedia, el ja anomenat Second Life o, per sobre de tots, YouTube, han eclipsat les noves majors electròniques. L’esclat de popularitat dels blocs se situa al mateix sac. Si miro al meu propi context d’origen, només em cal mirar una mica enrera per comprovar que el protagonista electrònic pitiüs de l’any ha estat, sense cap mena de dubte, el portal/bloc Eivissa Confidencial, amb una rellevància que va molt més enllà d’Internet i les conseqüències del qual estan encara per desenvolupar plenament. Aquests són la mena de factors i corrents que han provocat el guardó del Time: els llocs socials d’internet s’han convertit en els nous pols d’atracció principals. En els nous protagonistes. I a Internet, més que enlloc més, protagonisme equival a negoci. I és que aquest nou poder descobert als Internautes, sobretot, té visos de prendre una vessant econòmica molt marcada. Els casos reconeguts recentment de companyies que mantenien blocs falsos (els anomenats flogs) per a crear corrents d’opinió favorables per als seus productes, són un símptoma claríssim de què la indústria ja ha descobert el poder i la potencial rendibilitat dels llocs socials d’internet. El preu del sòl al món virtual de Second Life i el fet que cada cop més empreses (i fins i tot partits polítics d’escàs bagatge ètic) hi obrin sucursals, n’és un altre igualment evident. La fertilitat comercial de les xarxes socials fa temps que es coneix, com ho proven les reunions de tupperwares, però sempre han tingut el problema d’esgotar-se ràpidament, als seus propis límits físics. Per aquesta raó, els espais socials d’internet, capaços de generar xarxes socials ad hoc amb una gran celeritat, poden suposar un autèntic fenomen econòmic de gran escala. Tal i com s’ha tractat, debatut i discutit en abundància en el recent congrés de l’OCS, Coneixement Obert, Societat Lliure, que l’internauta pugui esdevenir algun dia una pedra fonamental d’una societat més ben informada, més lliure d’opinar i capacitat per opinar amb criteri, d’una societat certament més democràtica, de moment, només és un bon un objectiu, una utopia possible i útil, en el sentit que les descrivia Raymond Williams. El que no té res d’utòpic és el valor econòmic de l’internauta comprat a l’engròs. Que l’internauta sigui el personatge de l’any passat és divertit i engrescador, tot i que qüestionable. Però que l’internauta és el Client del demà és inevitable. Joan Mayans Planells Vocal de la Junta del Cercle per al Coneixement ——————————– La versió original, més reduïda, d’aquest article, es va publicar al Diario de Ibiza el dia 28 de Gener de 2006. Aquesta mateixa versió es publica posteriorment als portals del Cercle per al Coneixement i l’Observatori de la CiberSocietat.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • |

    La importància de la Gestió del Disseny.

    ByAntoni Garrell Guiu

    Publicacions

    La importància de la Gestió del Disseny.

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Posicionaments
    Hora
    Data

    29-01-2007
    Antoni Garrell Guiu

    Actualment pocs són els que es qüestionen la importància del disseny per possibilitar de forma harmònica la seducció que atorga el disseny, i la integració en els productes dels avenços científics i tecnològics que els doten de valor i diferenciació. Gestionar el disseny no és quelcom nou, però de ben segur que els nous paradigmes…

    La importància de la Gestió del Disseny. Actualment pocs són els que es qüestionen la importància del disseny per possibilitar de forma harmònica la seducció que atorga el disseny, i la integració en els productes dels avenços científics i tecnològics que els doten de valor i diferenciació, un fet requerit per assolir l’èxit empresarial que no és altre que l’acceptació del producte o servei en un mercat altament competitiu i globalitzat. El disseny, i la gestió del disseny, ha esdevingut per l’empresa un element estratègic per assolir d’una forma eficient i eficaç la competitivitat de l’organització, ja que aquesta consisteix tant en extreure les màximes possibilitats als processos productius -mercès a les tecnologies i els sabers de l’organització-, com en dotar als productes de diferenciació respecte la competència, el que permet afrontar la competitivitat no basant-se en els costos de producció sinó en les característiques i valors dels productes. La gestió del disseny atorga capacitat de competència per la innovació que comporta, la introducció en el producte de valors simbòlics, estètics, funcionals i diferenciadors que sedueixen al comprador tot possibilitant uns preus que aporten els excedents requerits en tota activitat empresarial pel retorn de la inversió, i per la reinversió en la recerca i l’aplicació del coneixement associat que possibilita continuar essent competitiu, més enllà de les politiques de tercers o les conjuntes econòmiques, portant la triada empresa, producte, mercat a un funcionament òptim, complementari i sinèrgic. Conseqüentment la gestió del disseny, que és gestionar l’empresa, abraça un ampli ventall d’aspectes que van des dels aspectes més coneguts relatius als valors estètics, funcionals, i d’imatges; als associats a la racionalització dels processos productius, de distribució, us i reciclatge, i també, de forma més incipient, als relatius als d’impacte mediambiental i de sostenibilitat que el canvi climàtic posa enfront de la humanitat. Poden afirmar, que la manera en que l’empresa enfoca aquests problemes defineix tant la seva capacitat competitiva com la seva estratègia de permanència i compromís amb un futur incert i canviant, ja que no sols defineix les seves estratègies quant a producció, producte o mercat, sinó també en aquells altres associats al compromís col•lectiu de què el progrés d’avui no pot condicionar o frenar el desenvolupament del demà. Gestionar el disseny no és quelcom nou, però de ben segur que els nous paradigmes requereixen de noves habilitats i nous perfils professionals, i demanden, sense cap lloc de dubte, la participació activa, assumint compromís, dels dissenyadors en la gestió del disseny. Aquest és un fet que requereix no esser obviat, conseqüentment cal dotar als dissenyadors de les habilitats requerides a les exigències del procés creatiu, trencant la barrera del impossible, amb les exigències derivades de la gestió del disseny de forma integral i plena. Cal dons formar professionals del disseny compromesos amb la societat, amb l’exigència de competitivitat de les empreses i de generació d’excedents, decidits a incrementar la qualitat de vida i el desenvolupament integral dels humans d’avui sense condicionar el de les properes generacions. Persones que amb actitud oberta, responsable, analítica i critica tinguin capacitat de lideratge d’equips plurals i heterogenis, d’aglutinar i vertebrar les habilitats requerides per afrontar la recerca, la innovació, i la interrelació multidiciplinar, contribuint de forma decidida en la sostenibilitat del planeta i del ecosistema que fa possible el desenvolupament humà. Antoni Garrell i Guiu President del Cercle per al Coneixement , i Director General de la Fundació per l’Escola Superior de Disseny ESDi. Barcelona 27 de gener de 2007

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | |

    Ressenya de la Jornada-Debat 06´: La recerca i la col·laboració universitat-empresa

    BySEBAP

    Publicacions

    Ressenya de la Jornada-Debat 06´: La recerca i la col·laboració universitat-empresa

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats
    Hora
    Data

    25-01-2007
    SEBAP

    El Cercle per al Coneixement, conscient de la importància de la recerca i la col•laboració universitat-empresa, ha posat en marxa una nova iniciativa que amb periodicitat anual tindrà per missió l’anàlisi i debat sobre l’estat de la recerca a Catalunya en el context de l’Estat Espanyol i Europa, i els avenços de la transferència de…

    Aquesta iniciativa, sorgida per iniciativa conjunta dels diversos àmbits de treball del Cercle, és fruit d’un marc de col•laboració amb la UAB, UPC, UB i UPF i comptà amb el suport de La Vanguardia que tingué cura de la difusió dels resultats i temes tractats en la mateixa. Un dels objectius principals que perseguia la jornada era evidenciar a tota la societat en general, i en especial als stakeholders, la importància que té per al futur del país, en el context de la societat i l’economia del coneixement, el reconeixement a l’activitat científica i tècnica, el foment de polítiques de recerca, la valoració dels doctors i la connexió universitat i empresa. La jornada va estar organitzada en dues taules rodones, que tractaren la recerca en el darrer any i la transferència de resultats de la recerca, respectivament. El programa fou el següent: I. Presentació 16 h a 16h 15’ Antoni Garrell, president del Cercle per al Coneixement II. La recerca en l’últim any: fets significatius i marc de desenvolupament 16 h 15’ a 18 h’ taula rodona de 5 experts amb ponències inicials de 10’. Els ponents fóren: Jaume Bertranpetit de la UPF Josep Maria Guilemany de la UB Eugenio Oñate de la UPC Josep Samitier de la UB Moderador: Enric I. Canela del Cercle per al Coneixement III. La transferència de resultats de la recerca: connexió universitat empresa (de la recerca al PIB) 18 h 30’ h a 20 h 15’ taula rodona de 5 experts amb 2 ponències inicials de 10’. Els ponents fóren: Juan José Villanueva de la UAB Ramon Maspons del Departament de Salut Antonio Parente del Grup Lipotec Xavier Serra Barcelona de Music and Audio Technologies (BMAT) Francesc Solé Parellada d’Innova Moderador: Salvador Estapé del Cercle per al Coneixement III. 20 h 30’ Conclusions, propostes. Dr. Canela i Estapé. Tancament: Excm. i Magfc. Sr. Rubiralta rector de la U.B. IV. 21 h 15’ Sopar entre ponents, rectors i representants dels consells socials i de la junta del Cercle. Durant la Jornada es parlà de la situació d’Espanya, que malgrat ser la desena potència industrial del món, ocupa el lloc 31 en els rànkings sobre educació superior, el 33 en adequació tecnològica, el 35 en innovació o el 36 en eficiència de mercat. És evident que ni Espanya ni Catalunya aconsegueixen que els avanços científics es tradueixin en PIB, situació que agreuja el gap cada cop major entre política macroeconòmica i competitivitat global. Preocupacions que no són alienes al context polític català del darrer any, marcat pel canvi de quatre consellers, la desaparició del Departament d’Universitats i Recerca, la manca d’un model de recerca i la falta de predisposició dels estudiants envers la innovació. La Jornada tragué a llum situacions com la següent: arriben diners per la recerca sense contrapartida en over-heads (despeses indirectes), la qual cosa provoca la descapitalització de la universitat. En la mateixa línia, és necessari innovar en l’administració i paulatinament modificar la cultura imperant de la igualtat en la universitat, que no incentiva el sorgiment de líders ni afavoreix la pèrdua de la por al risc. Una altra dada que hauria de donar-nos que pensar és el nombre de patents que registra Espanya anualment, xifra molt allunyada de la mitjana dels països més desenvolupats d’Europa. Un dèficit que no només reflexa les carències de la recerca, sinó que també fa patent, ara més que mai, la necessitat d’un pacte sobre política científica que no vingui condicionat pels cicles polítics electorals ni per la problemàtica a curt termini del mercat de treball. El Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, s’ha compromés a reunir-se amb els organitzadors de l’acte i intentar accelerar la proposta d’un pacte per a l’educació superior i recerca. El Cercle, fruit dels treballs dels darrers anys va proposar una sèrie de mesures per impulsar la transformació del model productiu actual basat en l’ús intensiu de mà d’obra cap a un model basat en l’aplicació del coneixement. Entre elles, podem destacar la necessitat de facilitar la movilitat del professorat, afavorir la creació de grups de recerca fixos i dotats dels recursos suficients, potenciar les spin-off, fer de la R+D+i la clau per a la competitivitat i incentivar la creació de grups interuniversitaris en temes emergents. El Cercle i els ponents de les universitats participants, així com els seus rectors, coincidiren en que s’ha d’endegar un camí conjunt que permeti traspassar el potencial i coneixements de la universitat a la societat, superant la rigidesa funcionarial present a l’administració i les universitats, que massa sovint obstaculitza el procés de petició d’ajuts i beques. Agafant com a exemple la creació d’algunes spin-offs, que malgrat el seu petit tamany han funcionat prou bé, és requisit indispensable perseverar en aquesta línea i entendre que la innovació ha d’anar clarament encaminada al mercat. Al cap i a la fi, és inadmissible que els nostres joves, sobretot en l’àmbit de la ciència i la tecnologia, es vegin obligats a anar-se’n a l’estranger per trobar els sous i el reconeixement que aquí no reben. Informació Relacionada: : Ni Espanya ni Catalunya assoleixen que els avanços científics es tradueixin en PIB, per accedir un clic aqui. un clic aqui Elena López Responsable secretaria tècnica Cercle per al Coneixement

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits
    Documents relacionats

  • |

    Ni Espanya ni Catalunya assoleixen que els avanços científics es tradueixin en PIB

    ByAntoni Garrell Guiu

    Publicacions

    Ni Espanya ni Catalunya assoleixen que els avanços científics es tradueixin en PIB

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Posicionaments
    Hora
    Data

    19-01-2007
    Antoni Garrell Guiu

    Posicionament del Cercle en la Jornada-Debat: “La recerca i la col·laboració universitat-empresa”. El text ens remarca i evidencia la importància que té per al futur del país, en el context de la societat i l’economia del coneixement, el reconeixement a l’activitat científica i tècnica, el foment de polítiques de recerca, la valoració dels doctors i…

    Resenya del posicionament el Cercle el inici de la Jornada Debat’06 del dia 16 de gener de 2007, en l’inici de l’acte efectuat mitjançant el president del Cercle Antoni Garrell i Guiu Espanya, al igual que Catalunya, està vivint un llarg període de creixement econòmic molt important, acompanyat de significatius beneficis en alguns sectors empresarials, malgrat, segons les dades del l’Ýndex de Competitivitat Global del 2006, ocupar el lloc 28 quant a competitivitat, el 35 quant a innovació, el 27 en gestió empresarial, el 31 en educació superior, el 36 en eficiència de mercat i el 33 en adequació tecnològica. És a dir, un índex de competitivitat baix i valors preocupants en els aspectes més significatius quant a l’economia del coneixement, sense oblidar que a malgrat el creixement sostingut des de fa 10 anys, l’índex de competitivitat baixa de manera també contínua, i que el creixement s’explica pel pes del turisme i la construcció, i uns tipus d’interès negatius. Aquest és un fet que des del Cercle hem vingut emfatitzant ja que estem convençuts que cal assumir amb plenitud que en el món globalitzat d’inicis del segle XXI, els països amb alts nivells de riquesa requereixen transformar el seu model productiu basat en l’ús intensiu en mà d’obra cap a un altre on l’eix vertebrador de la generació de valor és l’aplicació del coneixement al llarg del procés productiu. I per fer-ho cal que les universitats i les empreses treballin simbiòticament. Sabem que aquest és un fet compartit, però també som conscients que el canvi no és fàcil ja que avui en dia va en contra de la dinàmica del mercat que assoleix altes rentabilitats en sectors que es caracteritzen per baixos nivells d’innovació i d’ocupació de professionals poc qualificats. Però també sabem que per garantir el futur del país no hi ha altre camí que afrontar el repte tot potenciant la cultura científica i recolzant la universitat i als cientifics en la seva tasca, per tal de simultàneament facilitar el diàleg entre l’Administració, les Universitats i les empreses. Som conscients de la poca atenció que els mitjans de comunicació atorguen al món científic, i els ‘tòpics’ que s’hi vinculen. Arrelant-se en aquestes conviccions i plantejaments, el Cercle ha efectuat diverses propostes: 1. Alliberar les Universitats i els Centres de recerca de les ‘turbulències’ dels cicles electorals i problemàtiques a curt termini del mercat. Establir un pacte per la innovació i la recerca blindat a nivell parlamentari. 2. Establir polítiques a llarg termini que donin marcs de referència clars i estabilitat al sistema, conscients de que l’excel•lència sols s’assoleix amb constància i claretat en les fites. 3. Facilitar la mobilitat del professorat. 4. Afavorir la creació de grups de recerca, dotant-los dels recursos suficients d’acord als costos reals que la seva activitat requereix, tot disminuint a la vegada les diferències quant a les retribucions percebudes en l’empresa. 5. Potenciar la creació d’Spin-offs. 6. Fer del R+D+i la clau per assolir la competitivitat 7. Afavorir, primar i incentivar la creació de grups interuniversitaris en els temes claus i emergents. Aquestes són algunes de les propostes que el Cercle plantejà el passat dimarts a la Jornada a la UB, en l’acte inicial i que obriren el debat de les taules rodones posteriors i que que fóren debatudes i analitzades pels assistents. La Vanguardia va cubrir l’esdeveniment i ahir va publicar una notícia de dues planes que podeu trobar en pdf a “informació relacionada”, així com un article a l’editorial titulat “El reto pendiente” que també en fa menció. Transcripció de la intervenció efectuada per la Secretaria técnica del Cercle per al Coneixement ______________________________________________________ La Jornada Jornada-Debat’06: “La recerca i la col·laboració universitat-empresa”, es una iniciativa del Cercle per al Coneixement, i que te el suport dels rectors de la U.P.C. Dr. Giró, de la U.B. Dr. Rubiralta, de la U.A.B. Dr. Ferrer, i de la U.P.F. Dr. Moreso.
    • Rector UAB Dr. LLuis Ferrer
    • Rector UB Dr. Rubiralta
    • Rector UPF Dr. Moreso

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits
    Documents relacionats

  • |

    Sobre el “You” de TIME

    ByAntoni Brey Rodríguez

    Publicacions

    Sobre el “You” de TIME

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Articles
    Hora
    Data

    15-01-2007
    Antoni Brey Rodríguez

    Reflexió de l’Antoni Brey sobre el “YOU” de Time, decisió que califica d’oportuna i perspicaç, i que considera reflex de la nova dimensió que adquireix la societat d’avui en dia, on el protagonisme cada cop més es trasllada als individus i ciutadans anònims.

    A la portada de la revista TIME del dia 25 de desembre de 2006 hi apareix un gran “You” escrit en la pantalla d’un ordinador. Simbolitza l’atorgament del títol de “persona de l’any” a tots nosaltres, a la multitud de ciutadans anònims que cada vegada amb més freqüència utilitzem Internet per a informar-nos, relacionar-nos i manifestar els nostres punts de vista. La justificació per part de l’editor la podeu llegir a http://www.time.com/ time/magazine/ article/0,9171,1569514,00.html. La decisió de Time és oportuna i, sobretot, demostra perspicàcia: posa de manifest la capacitat per percebre i entendre la dimensió real del procés de canvi que viu el món d’avui, un procés implacable tot i que sovint quedi amagat als nostres ulls enlluernats per la quotidianitat. El traspàs creixent del protagonisme cap als individus i les eines tecnològiques que fan possible noves formes de col·laboració entre els humans, estan modificant els fonaments de la nostra manera de viure i, més important encara, de pensar. El resultat és una situació desconeguda, plena d’incerteses i d’esperances, de llums i d’ombres, però en qualsevol cas, irreversible. El “You” de Time ha estat molt comentat i només vull afegir una observació puntual, en aquest cas sobre el sentit d’allò que se n’ha dit des de casa nostra. En efecte, la majoria de comentaris, des de la columna del Quim Monzó a la Vanguardia fins als pronunciaments dels tertulians radiofònics més reputats, han anat en la direcció del menysteniment: la revista ha volgut evitar haver de designar com a personatge de l’any al president iraní o a qualsevol altre individu incòmode pels nord-americans, o se’ls han acabat les bones idees, o són un snobs tecnòfils, etc. S’ha fet evident també una interessant correlació entre l’edat dels comentaristes i la magnitud de la seva incomprensió cap al que està succeint. En resum: ni oportunitat ni perspicàcia. La naturalesa del debat d’una societat és una bona mesura de la distància que la separa del centre de gravetat del món en que habita, i en el nostre cas, és considerable. Antoni Brey www.antonibrey.com

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • |

    L´enginyeria Argelich presenta les seves creacions a Silicon Valley

    BySEBAP

    Publicacions

    L´enginyeria Argelich presenta les seves creacions a Silicon Valley

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Memòries anuals
    Hora
    Data

    09-01-2007
    SEBAP

    Agustí Argelich, soci del Cercle per al Coneixement, el passat mes de desembre del 2006 assistí al 30è Congrés de la Societat Americana de Consultors de Telecomunicacions per presentar la xarxa de telecomunicacions instal·lada a Mercabarna.

    Us adjuntem la ponència d’Agustí Argelich presentada al Congrés sobre la xarxa de telecomunicacions instal·lada a Mercabarna. Podeu consultar a informació relacionada el document íntegre en pdf. RED DE TELECOMUNICACIONES DE MERCABARNA En el polígono se ubican 800 empresas del sector agroalimentario. Mercabarna provee directamente a más de 10 millones de personas, pero sobre todo se ha convertido en uno de los centros más mportantes de distribución de productos frescos a nivel internacional. El mercado se ha hecho global y hay quien considera a Mercabarna una variante de Wall Street. Se compra y se vende en todo el mundo. La Unidad Alimentaria de Barcelona, que ocupa una superficie de 90 hectáreas en la Zona Franca, concentra los mercados mayoristas de Frutas y Hortalizas, Pescado, Flor y el Matadero. Sin duda al éxito de Mercabarna, también está contribuyendo su constante inversión en telecomunicaciones, que lo han convertido en un polígono puntero en tecnología. El mercado es networking, una red de relaciones y contactos personales y empresariales, que obtiene una gran fluidez y eficiencia gracias al avanzado networking electrónico. La red se soporta en una infraestructura de fibra óptica que interconecta todos los edificios del recinto complementada con tendidos de cableado estructurado de Categoría VII. La red transmite voz, datos e imagen a alta velocidad con preferente utilización de protocolos IP. Además de la red física, el recinto disfruta de una red Ethernet inalámbrica a 54 Mbits Wi-Fi. Las dos redes, la Wired y la Wireless, están dotadas de sofisticados y fiables sistemas de seguridad, tanto desde un punto de vista físico (redundancia de elementos físicos), como lógico (encriptación, autentificación de usuarios, “tunelización”, VLAN, VPN, etc.)

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits