Publicacions

S’ha publicat recentment un article d’opinió en el New York Times sobre la fi de la universitat tal com la coneixem fins avui que m’ha semblat prou interessant com per ressenyar-lo. El seu autor és Mark C. Taylor, de la Universitat de Columbia, i comença amb la contundent frase: “l’educació de postgrau és el Detroit de l’ensenyament superior”. Afirma Taylor que la majoria dels programes de postgrau de les universitats americanes fabriquen un producte per al qual no existeix mercat (candidats per a llocs docents que no existeixen) i desenvolupen capacitats per a les quals no hi ha gairebé demanda (en subdisciplines d’investigació dins de subdisciplines i publicacions en revistes que només llegeixen alguns col•legues d’idees afins).

A finals d’abril s’ha celebrat una nova edició de la fira Construmat. Atès el seu caràcter biennal, es tracta de la primera edició celebrada després de l’esclat de la crisi financera i el final del boom immobiliari. Les previsions ja apuntaven a una important caiguda de participació, tant d’expositors com de visitants. De fet, l’organització ja havia previst aquesta contingència i havia decidit concentrar tota la fira al recinte del Polígon Pedrosa, una cosa que hauria estat impensable tan sols fa un parell d’edicions. Efectivament els pronòstics s’han acomplert, i tot i que la participació final ha estat lleugerament superior a la prevista, 153.000 visitants, aquesta ha estat pràcticament la meitat de la del 2007. L’ambient, dins i fora de l’exposició, tampoc convidava a massa alegries.

Article que analitza les característiques que fan diferencials els sistemes automàtics. Les quals resideixen en dotar-los d’inteligència artificial, és a dir, poder afrontar situacions complexes que no han estat predeterminades, fent-ho a nivell individual o en cooperació robòtica.

Avui dia estan superats els canvis de paradigmes i formes de treball que comportaren les TIC’s quant al procés i emmagatzematge de la informació, que permeteren canviar els models d’organització, producció i presa de decisions, o la forma de relacionar-nos i posicionar-nos, també els relatius al seu poder transformador de l’economia i l’equilibri mundial. Parlar encara de noves tecnologies és no haver assumits aquests canvis. El repte ara és el binomi capacitat empresarial – oportunitat, que exigeix de models organitzatius àgils, i d’equips humans amb les capacitats requisits, ja que és tracta de fer allò requerit avui, no el que s’ha sabut fer bé fins avui.