Cercle per al Coneixement Publicacions

  • | | | | | |

    Vespre amb Joan Trullén

    Vespre amb Joan Trullén

    Cercle per al Coneixement

    21-05-2013

    Hora
    Hora

    00:00

    Hora
    Lugar

    Seu Social Amics del País, C/Basea 8
    08003 Barcelona

    Agenda Cercle per al Coneixement 21-05-2013 El Cercle per al Coneixement organitza el Vespre amb Joan Trullén, vicepresident de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i director acadèmic de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, que tindrà lloc el proper dimarts 21 de maig a les 20h a la seu de la SEBAP (c/ Basea, 8…

    El Cercle per al Coneixement organitza el Vespre amb Joan Trullén, vicepresident de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i director acadèmic de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, que tindrà lloc el proper dimarts 21 de maig a les 20h a la seu de la SEBAP (c/ Basea, 8 1r 1a). Sota el títol “La metròpoli de Barcelona i la sortida industrial de la crisi”, Joan Trullén parlarà sobre els reptes i les potencialitats que té Barcelona com a motor industrial i tractor de desenvolupament econòmic a Catalunya. Després de la ponència, s’iniciarà un debat amb els assistents i l’acte finalitzarà amb un sopar a peu dret. Doctor en Economia, Joan Trullén és vicepresident de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, director acadèmic de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona i professor d’Economia i Política Regional i Urbana al departament d’Economia Aplicada de la UAB, on ha estat director del departament i del programa de doctorat en Economia Aplicada. Durant la seva carrera professional també ha ocupat el càrrec de director de la UIMP de Barcelona – Centre Ernest Lluch, ha estat Comissionat de l’Alcalde de Barcelona per al disseny del Projecte Barcelona Ciutat del Coneixement i professor convidat de la Universitat de Florència (setembre 2008 – abril 2009). Pel que fa a la seva activitat en política industrial, ha ocupat el càrrec de secretari general d’indústria i ha impulsat polítiques industrials de recolzament a la I+D+i (Programa CENIT, Programa de recolzament a les Agrupacions d’Empreses Innovadores, Programa PROFIT d’empreses tractores, desgravació fiscal I+D+i, Pla de Foment Empresarial, Plans d’Assignació de Drets d’Emissió i Pla Innoempresa). Dia: dimarts 21 de maig Lloc: Seu de la SEBAP (C/ Basea, 8 1r 1a) Hora: 20h a 22h Preu: Soci: 20€. No soci: 25€ L’aforament és limitat i les reserves seran per rigorós ordre d’inscripció al telèfon 933192854 o a l’adreça .

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | | | |

    La ética (o su falta) en el comercio internacional

    La ética (o su falta) en el comercio internacional

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats

    Hora
    Data

    21-05-2013

    Ramon Palacio, enginyer i exvicepresident del Cercle, qüestiona els pilars sobre els quals s’han construït les institucions supranacionals encarregades de regular el comerç internacional i aplaudeix el sorgiment d’iniciatives de transparència internacional per tal d’acabar amb la impunitat i la corrupció.

    La ética es la rama de la filosofía que estudia el hecho moral, cómo se justifica racionalmente y cómo se ha de aplicar un sistema moral a nivel individual y a nivel social. Y por moral entendemos las reglas y valoraciones sobre costumbres, acciones y sentencias. Es por tanto de aplicación universal. Incluyendo a la economía, a la producción de bienes y a su comercialización, y es más aplicable si cabe en una economía globalizada basada en el comercio internacional. En esta economía global, con movimientos de personas, de bienes y de dinero, las relaciones comerciales no son sólo la compraventa de productos y servicios, sino que incluyen también las remesas personales, las decisiones de inversión y los movimientos de capitales. La sociedad de las naciones se ha dotado de tres instituciones multilaterales para regular el comercio internacional, a saber, el Banco Mundial -BM-, el Fondo Monetario Internacional –FMI- y la Organización Mundial de Comercio –OMC-. Según su propia web, bancomundial.org , el Banco Mundial no es un banco en el sentido habitual, sino más bien una asociación singular cuyo propósito declarado es combatir la pobreza y apoyar el desarrollo. El Banco Mundial está formado por dos instituciones propiedad de 188 países miembros: el Banco Internacional de Reconstrucción y Fomento (BIRF) y la Asociación Internacional de Fomento (AIF), con el objetivo declarado de reducir la pobreza en los países de ingreso mediano y las naciones pobres con capacidad crediticia, mediante la otorgación de préstamos con bajo interés, créditos sin intereses y donaciones a los países en desarrollo para apoyar una amplia gama de inversiones en educación, salud, administración pública, infraestructura, desarrollo del sector privado y financiero, agricultura y gestión ambiental y de recursos naturales. Por otra parte, el FMI www.imf.org declara como su principal propósito asegurar la estabilidad del sistema monetario internacional, es decir el sistema de pagos internacionales y tipos de cambio que permite a los países (y a sus ciudadanos) efectuar transacciones entre sí. Declara asimismo que este sistema es esencial para fomentar un crecimiento económico sostenible, mejorar los niveles de vida y reducir la pobreza. Recientemente, el FMI ha clarificando y actualizado su cometido a fin de cubrir toda la problemática de la macroeconomía y del sector financiero que incide en la estabilidad mundial. Asimismo, la OMC se define en su web www.wto.org diciendo que puede verse desde distintas perspectivas. Es una Organización para la apertura del comercio. Es un foro para que los gobiernos negocien acuerdos comerciales. Es un lugar en el que pueden resolver sus diferencias comerciales. Aplica un sistema de normas comerciales. En lo fundamental, la OMC es un lugar al que los gobiernos Miembros acuden para tratar de resolver los problemas comerciales que tienen unos con otros. En suma, los tres organismos impulsan la desregulación del comercio y la libertad de movimientos de mercancías y capitales mediante la otorgación de créditos y mediante normas que obligan y están sujetas a sanciones por incumplimiento, como método de desarrollo económico. Las condiciones exigidas para la concesión de créditos son fundamentalmente profundizar en la economía de mercado libre, es decir, eliminación de aranceles y limitación de la protección social, y han puesto a competir naciones en desarrollo con empresas de economías desarrolladas, sobretodo norteamericanas y europeas (y recientemente chinas) , con efectos desastrosos para las economías en desarrollo. Basta recordar las crisis Latinoamericana de los 80, del Sudeste asiático de los 90 y la crisis africana de siempre. En el caso africano, la eliminación de aranceles a la importación de productos alimentarios facilita la entrada en esos mercados de elaborados alimenticios europeos, olvidando que la Unión Europea dedica dos tercios de su presupuesto a la Política Agraria Común (PAC), para subvencionar la agricultura y ganadería europeas. Para Ýfrica, quizá el postcolonialismo ha sido peor que el colonialismo, atada de pies y manos por su deuda permanente, gestionada por dictaduras locales soportadas por organismos internacionales que defienden intereses de corporaciones occidentales. Se han impulsado monocultivos, sujetos a especulación de precios desde el lado de la demanda, y abandonado la flexibilidad y la capacidad de autoabastecimiento. Estos mismos procedimientos de créditos a cambio de reformas liberales se están aplicando ahora al sur de Europa (se llaman rescates bancarios e intervención), con resultados visibles a todos, en Grecia, Portugal, España (¿los PIGS?), y próximamente en Italia y Francia, y quizá en la propia Alemania. El modelo de sociedad del bienestar, la Europa del ciudadano se ha acabado. Ahora viene la Europa (y el mundo) del individuo y de la corporación empresarial. Esta misma Europa que permite, en su propio seno, los paraísos fiscales, no ya sólo Andorra o Mónaco, sino también Gibraltar y las distintas islas del Reino Unido, y el propio Luxemburgo, sede de los servicios y de la secretaria general del parlamento Europeo. Nuestra economía post industrial se ha vuelto especulativa. Nuestro sistema financiero se ha vuelto especulativo. Nuestras corporaciones ahora especulan con las materias primas, además de las clásicas referencias de valor (oro, plata,…) y energéticas (gas, petróleo, uranio,…), también con los materiales sensibles para la tecnología (tantalio,…) y las materias alimentarias (trigo, maíz, arroz, cacao, azúcar,…), con consecuencias significativas, sino brutales, para poblaciones locales dependientes de estos productos. Estamos en un cambio, como ya todos hemos aceptado, no en una época de cambio sino en un cambio de época, con la irrupción de la potencia China en el comercio, en las finanzas internacionales y en la obtención de materias primas en Ýfrica (lleva implícito un cambio en los modos de relación y en el post-colonialismo), con la incorporación al mercado de consumo de miles de millones de personas de los BRICS (Brasil, Rusia, India, China, Sudáfrica), con la insostenibilidad del modelo de bienestar europeo, con la insostenibilidad del modelo de consumo energético, con amenazas de sostenibilidad ecológica y de cambio climático (del nuevo clima errático de vientos y lluvias, fuera de tiempo y lugar). Bienvenidas sean las iniciativas de transparencia internacional, de señalación de los paraísos fiscales por el Consorcio Internacional de Periodistas de Investigación -ICIJ-, www.icij.org, y los recientes acuerdos en las Naciones Unidas de regulación del comercio de armas +Info. La transparencia es el fin de la impunidad, y es la impunidad y la sensación de impunidad lo que favorece la corrupción. Para acabar, una reflexión: según el Programa de las Naciones Unidas para el Desarrollo, con 50.000 millones de dólares, el 1% de lo dedicado al rescate bancario desde el 2007 se hubiera podido acabar con el hambre en el mundo.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | | | |

    L´ètica en el comerç internacional

    L´ètica en el comerç internacional

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats

    Hora
    Data

    21-05-2013

    Xavier Torra, president de CEO Simon Holding, reflexiona sobre la manca de valors i codis de conducta acceptats de manera general per tots els agents del comerç internacional i reclama un debat de les autoritats competents per tal de garantir la igualtat de drets i la sostenibilitat en les relacions comercials entre països.

    Probablement parlar d’ètica en contexts culturals molt diferents es fa difícil i encara ho és més quan es parla d’ètica en el comerç internacional, on el debat intel•lectual és superat massa freqüentment pel debat basat en interessos individuals de països molt forts. La visió d’ètica en els negocis és ben diferent en les variades societats de les diferents parts del planeta, probablement degut a situacions històriques o culturals que han anat confirmant una manera de comportar-se acceptada en els negocis de cada país. Tot i que és un risc estereotipar un país, on com passa sovint hi ha molta diversitat de comportaments, sí que en el món del comerç es veuen parts comunes en àrees geogràfiques que fan que els estereotips no estiguin lluny de ser aplicables a una gran majoria d’actuants en el comerç d’una zona determinada del món. Per altra banda, hi ha comportaments en l’ètica del comerç internacional que, lluny d’estar fonamentats en raons històriques o culturals, estan només explicats per raons contextuals del moment que fan variar comportaments i valors que semblaven immutables. Per fer més palès aquest nou origen de comportaments, podríem considerar per una banda l’actual penetració i estil d’actuació xinesa a l’Àfrica, on el valor màxim sembla ser garantir el subministrament de recursos naturals per al seu país i controlar la producció des del seu origen, com un exemple de comportament que reflecteix la idea de centralitat de Xina per sobre de tot0 més que la idea d’un món d’intercanvis comercials entre països. Com a exemple d’un comportament contextual, mes enllà de les seves arrels històriques o culturals, podríem esmentar el comportament comercial internacional d’Argentina on contexts polítics, econòmics i personals determinen una manera de fer determinada per al moment però que no està arrelada genèricament a la societat. Per tant, és complex parlar d’ ètica comercial internacional com un conjunt de valors o comportaments d’acceptació generalitzada. Sí que és evident que hi ha comportaments molt primaris que són comuns, com per exemple el de “qui no paga està exclòs del circuit d’immediat”, o “el sistema es basa en desconfiança” (encara que diguin el contrari), però crec que avui ens manquen uns valors o uns codis de conducta mínims o una ètica comercial que, a l’estil dels drets humans, fossin de comú acceptació en el comerç internacional. Sent conscients de la dobla complexitat, un pot endinsar-se en móns i àmbits més concrets de reflexió en el comerç internacional sense arribar als aspectes tant concrets com els tractats de l’OMC i altres, que acaben posant tantes normes per acomplir-se com portes per defugir el seu compliment. Alguns dels àmbits de reflexió necessaris a curt termini per millorar el comerç internacional, des del meu punt de vista, podrien ser: 1. Com gestionar el que es podria anomenar la crònica corrupció en certs sectors i països que, tot i no estar acceptada explícitament, sí que està implícitament consentida sense ser gairebé perseguida. 2. Com gestionar els sectors que pel seu tamany i limitats operacionals són càrtels incontrolats avui amb un poder que traspassa el de moltes nacions i que, lluny de servir a tots els seus “stakeholders”, estan només al servei d’una minoria amb greus conseqüències per la majoria. 3. Com gestionar el futur de matèries primes més enllà de les lògiques fluctuacions dels mercats i evitar les fortes col•lisions que es veuen en l’horitzó generades per la desconfiança i la històrica ambició de poder. 4. Els límits de l’oferta i la demanda com a generadors de preus i les situacions humanes fora límits. Es podrien afegir molts més apartats de debat per moderar aquestes disfuncions, tot i acceptar que avui dia el model vigent és en teoria de lliure mercat. Caldria corregir els seus excessos en un món de recursos escassos que es debat entre igualitarisme i ambició de poder. Com corregir-ho i quins valors haurien de ser-hi presents és un llarg debat que hauria de ser una constant en els dirigents que tracten de preveure el futur dels països i de les persones, dins la lògica tensió entre el que és possible avui i el que seria òptim per demà.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | | | |

    Relacions laborals i ètica

    Relacions laborals i ètica

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats

    Hora
    Data

    07-05-2013

    M. Àngels Valls, investigadora de l’Institut d’Estudis Laborals (IEL) d’ESADE i col•laboradora del Departament de Direcció de Persones i Organització d’ESADE, aposta per unes relacions laborals de qualitat que permetin les empreses afrontar els reptes d’un entorn canviant.

    La manera de “fer negocis” i, sobretot, el paper de l’ètica dels negocis i de les empreses, s’està convertint en el centre d’un debat i una reflexió ineludibles, propiciats fonamentalment per l’entorn de crisi en què estem immersos. Aquesta és una crisi que va més enllà de les institucions financeres i econòmiques, que afecta de manera molt determinant el nostre teixit social. Alguns líders polítics de països de la Unió Europea proclamaven que era necessari reformar el capitalisme en veure la crisis financera que ens arribava de l’altra banda de l’Atlàntic. En moltes ocasions, segurament hem confós el terme “negocis” amb “empreses”. Però hem de ressaltar que les empreses són molt més que simples negocis. Les empreses són un motor de riquesa econòmica i social. Les hem de reconèixer com a agents actius en el procés de construcció i transformació social, en tant que la seva mirada està posada en el llarg termini, amb voluntat de ser i d’adaptar-se per romandre. En aquest sentit, i en aquest context, és on hem de situar les relacions laborals: un espai – l’empresa – en el qual empresari i treballadors, partint de plantejaments no sempre coincidents, cerquen punts de trobada i d’equilibri. L’ètica de les relacions laborals no té uns fonaments que no puguin ser necessaris en altres tipus de relacions: coneixement i reconeixement entre les parts, respecte mutu, transparència, voluntat d’entesa i compromís. Quan aquests elements són presents, poden donar-se unes relacions laborals de qualitat, que aportin a l’organització la capacitat d’afrontar els reptes d’un entorn canviant. Aquest actiu intangible no esdevé realitat d’un dia per un altre. Com totes les relacions, les relacions laborals requereixen temps per anar teixint un marc de confiança que possibiliti arribar a acords: allò que se’ns imposa no té recorregut, mentre que allò que compta amb la força de l’acord té una capacitat transformadora de la realitat. Cada organització és la protagonista de les seves relacions laborals. Certament, aquest és un àmbit en què el marc regulador té un paper rellevant, però no aporta els continguts que fan realitat i construeixen unes relacions laborals de qualitat. Els recents canvis en aquest marc regulador que han arribat de la mà de la darrera reforma laboral deixen entendre que el legislador veu en la negociació i en l’acord entre les parts un fre per a la flexibilitat que requereix l’empresa. Precisament aquelles empreses que veien les relacions laborals com un passiu, en el curt termini veuran en la possibilitat de “vèncer” una drecera per a la necessitat de “convèncer”. Però el poder de la convicció i el de la constricció no són ben bé el mateix. Els efectes secundaris de les negociacions (o de les no-negociacions) resten latents. Tota negociació, més enllà del resultat visible, n’amaga un altre de més rellevant: el valor subjectiu, que no deriva de quin sigui el resultat de l’acord, sinó de com s’hagi assolit aquest acord. A escala d’empresa i de diàleg social, el context de crisi també és un repte per a les relacions laborals. No podem oblidar que el model català de relacions laborals ha estat un referent i un actiu en la construcció del nostre model econòmic i social que, de ben segur, per a una societat econòmicament avançada i socialment justa ens és, i ens serà, necessari.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | | | |

    Lètica en les relacions laborals

    Lètica en les relacions laborals

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats

    Hora
    Data

    03-05-2013

    Ferran Cardenal, advocat especialista en Dret Laboral, repassa la història i l’evolució del dret laboral, configurat per garatir l’equilibri entre les dues parts contractants, i apunta per la seva redefinició tot construint un context macroètic global capaç d’assumir els reptes planetaris actuals.

    PRIMERES REFLEXIONS: 1. – El treball és el principal instrument que tenen les persones per obtenir els mitjans necessaris per cobrir les seves necessitats. Si es manca de treball -o de possibilitats d’obtenir-ne – es manca de la principal via d’obtenció de recursos per sobreviure. Aquesta és la situació de milions de persones al nostre país i el seu nombre tendeix a augmentar… 2. – Però el treball no és tampoc garantia de supervivència. Un nombre important de treballadors percep pel seu treball un salari insuficient per assolir uns nivells de vida dignes. Són els “treballadors pobres” (els “working poor”). És a dir, persones que treballen però que amb les seves retribucions no superen el llindar de la pobresa. Al voltant d’un 12,7% de les persones pobres són persones que treballen i aquest percentatge va en augment. EL DRET DEL TREBALL GARANTIA D’EQUILIBRI ENTRE LES PARTS CONTRACTANTS El Dret del Treball es va configurar per regular adequadament les prestacions laborals en una societat industrial. La necessitat de protegir el treballador com a part contractual més feble i restablir un equilibri entre els drets i les obligacions de les parts, és el que justifica la seva existència. En els seus orígens la intervenció de l’Estat es va limitar a la tutela dels grups socials més oprimits o als aspectes més rellevants de l’explotació dels treballadors. En una fase posterior l’intervencionisme estatal es va ampliar a noves matèries (salaris, seguretat en el treball, aprenentatge…) i a regular les relacions col•lectives del treball (sindicats, negociació col•lectiva, vaga) com a reacció davant de les amenaces d’un moviment obrer fortament ideologitzat i revolucionari. Però aquesta evolució i consolidació del Dret del Treball va ser acompanyada d’un contracte social tàcit entre patrons i obrers que va permetre obtenir beneficis a ambdós col•lectius. Es considerava bo que els salaris fossin suficients, perquè això augmentava el poder de consum dels treballadors; que a una empresa li anés bé també era important per als seus treballadors, que compartien els seus potencials beneficis. Era normal que els sectors més rendibles de les empreses compensessin els menys rendibles atès que no totes les activitats de l’empresa havien de tenir una rendibilitat màxima si aquesta en el seu conjunt tenia beneficis … LA GLOBALITZACIÓ I LA DESREGULACIÓ Però aquest històric contracte social s’ha rescindit i mantenir avui els principis que el sustentaven resulta impensable. S’ha produït un canvi del model productiu que requereix canvis organitzatius. Però aquest canvi ha suposat també un canvi de valors. La competitivitat i la productivitat s’han convertit en els dos objectius bàsics, i la reducció de costos i la maximització de beneficis en els principis rectors de l’actuació de les empreses. Això comporta externalitzacions, subcontractacions, reduccions dels costos salarials, precarietat laboral… I com a eix central, la reducció del paper de l’Estat en la vida econòmica i les seves conseqüències lògiques: la desregularització i les privatitzacions. I a això s’hi afegeix la desintegració del sistema d’interlocució social. La conseqüència és un canvi en el paper del Dret del Treball. Alguns autors parlen, fins i tot, de la seva desaparició. Es culpa al Dret del Treball, i al seu sistema d’equilibris, d’impedir el creixement de l’ocupació i de l’economia. I si cal optar entre creixement econòmic i drets laborals la tria es realitza a favor del primer i en detriment d’aquests últims. La darrera reforma laboral va en aquesta direcció: ha alterat de manera substancial la relació de poder entre empresaris i treballadors i ha introduït importants canvis en el conjunt de la normativa laboral, en perjudici dels darrers. Ha canviat les regles de joc. Per citar només un exemple: imposa una limitació a la ultraactivitat dels convenis col•lectius que en pot deixar milers sense validesa en els propers mesos. Des d’un punt de vista ètic cal preguntar-se si són realment incompatibles els drets laborals i el creixement econòmic i de l’ocupació. De la mateixa manera que cal també qüestionar-se: són èticament acceptables els sous multimilionaris dels directius de les grans empreses, els grans beneficiaris del nou model econòmic?; ¿Són èticament acceptables els expedients de regulació d’ocupació en les empreses amb beneficis?; essent rebutjable l’economia submergida, és èticament condemnable que hi recorrin els aturats en situació de marginalitat? Entre moltes d’altres preguntes. ÚLTIMES CONSIDERACIONS: 1. – En economia, els que dominen un bé escàs poden imposar les seves regles, llevat que el poder polític limiti els seus efectes. La situació actual, en què la demanda d’ocupació supera amb escreix l’oferta, col•loca de per si els ocupadors en una situació de superioritat, i la reforma laboral no ve a moderar, sinó a reforçar aquesta posició. Per això la crida a l’ètica en les relacions laborals és avui més important que mai. El compliment de la legalitat no és garantia d’un comportament ètic. 2. – Després dels canvis experimentats en un món globalitzat cal recontextualitzar l’ètica ajustant-la a les noves realitats del món laboral. I cal construir -o reconstruir- una macroètica capaç d’assumir les conseqüències planetàries del desenvolupament tecnològic, de la globalització i de la nova societat que està sorgint.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | | | | | |

    Vespre amb Xavier Vives

    Vespre amb Xavier Vives

    Cercle per al Coneixement

    22-04-2013

    Hora
    Hora

    00:00

    Hora
    Lugar

    Seu Social Amics del País, C/Basea 8
    08003 Barcelona

    Agenda Cercle per al Coneixement 22-04-2013 El Cercle per al Coneixement organitza una nova sessió de Vespres del Cercle amb la participació de Xavier Vives, professor d’Economia i Finances de l’IESE i membre del CAREC. L’acte tindrà lloc el proper dilluns 22 d’abril de 20h a 22h a la seu de la SEBAP (C/ Basea,…

    El Cercle per al Coneixement organitza una nova sessió de Vespres del Cercle amb la participació de Xavier Vives, professor d’Economia i Finances de l’IESE i membre del CAREC. L’acte tindrà lloc el proper dilluns 22 d’abril de 20h a 22h a la seu de la SEBAP (C/ Basea, 8 1r 1a) i després de la ponència i el debat es servirà un sopar a peu dret. Immersos en una crisi econòmica, financera i, no menys important, de confiança en les autoritats polítiques, convidem el professor Xavier Vives per analitzar la situació econòmica i financera actual des d’una perspectiva catalana i europea i debatre amb ell sobre les mesures que s’han de prendre per avançar cap al futur amb optimisme. Dia: dilluns 22 d’abril Lloc: Seu de la SEBAP (C/ Basea, 8 1r 1a) Hora: 20h a 22h Preu: Soci: 20€. No soci: 25€ L’aforament és limitat i les reserves seran per rigorós ordre d’inscripció al telèfon 933192854 o a l’adreça .

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | | |

    Els arbres i el bosc

    Els arbres i el bosc

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Articles

    Hora
    Data

    22-04-2013

    Joan Majó analitza els factors que han canviat la societat i demana una reformulació del capitalisme, de la democràcia i d’Europa. “Hem de tornar a posar les persones i la democràcia per sobre dels diners”.

    Des de mitjans de la dècada dels 80, i sobretot des de la desaparició del món soviètic, hem estat davant d’un arbre ple de flors econòmiques. Els primers vint anys vam estar enlluernats per la quantitat de fulles i brots verds que lluïa; a partir de 2008 el seguim veient però amb fulles seques i en perill de pansir-se del tot. Tant les fulles dels primers vint anys com les branques d’ara ens han impedit veure què estava passant al bosc, que els arbres canviaven i que s’hi estava preparant una forta tempesta. Pot ser que l’arbre torni a tenir fulles verdes, però si no hi posem remei, la tempesta se les emportarà totes. Cinc elements, almenys, han contribuït a canviar l’escenari: 1. La globalització, que en fer caure moltes de les fronteres que impedien el lliure moviment de persones, de productes, d’informació i, sobretot, de capitals, ha convertit en inútils les regulacions d’àmbit nacional, ha debilitat extraordinàriament el poder dels estats, llevat d’aquells que tenen una gran dimensió i una forta cohesió, i ha forçat la creació d’uns nous ens supraestatals. 2. L’emergència de noves entitats polítiques, que a causa del seu fort desenvolupament econòmic recuperen (la Xina, Rússia) o adquireixen (l’Ýndia, el Brasil) un pes extraordinari en les decisions econòmiques i polítiques mundials. A uns quinze anys vista, la Xina, els EUA i l’Ýndia tindran cada un, i per aquest ordre, un pes econòmic tres vegades superior al de qualsevol altre estat dels actuals, excepte si la zona euro es convertís en un estat federal i passés així a ser la tercera potència mundial. 3. La deriva financera de l’economia, que fa que cada vegada creixi més la part del PIB dels països desenvolupats que prové del negoci purament financer, sense relació amb l’economia real, la de producció de béns i prestació de serveis, activitats que creen valor per als ciutadans. Que una part creixent de la plusvàlua que es genera en l’economia s’origini en activitats que no creen valor representa una situació nova que obliga a replantejar-se les bases del capitalisme industrial i el pacte amb la socialdemocràcia, que va marcar l’Europa del segle XX. 4. L’esgotament de recursos naturals, i especialment energètics. D’aquí a deu anys, tres mil milions de persones voldran viure amb el mateix nivell de confort que hem gaudit els mil milions que hem utilitzat fins ara les reserves de tot el planeta, però els recursos disponibles no podran fornir l’energia necessària. La falta de més recursos, i les dificultats per substituir-los amb energies renovables, obligaran a prendre mesures radicals d’estalvi i d’eficiència. Els efectes de la combustió del carboni sobre el clima acceleren aquesta decisió. 5. La circulació de la informació, a causa de la revolució digital i la plena connectivitat de les xarxes, condueix a una societat transparent sense control ni monopolis. Disminuiran molt la possibilitat d’ocultació i la impunitat, però també patiran la privacitat i el control de la veracitat. Alguns interrogants derivats de tot això: quin serà el paper dels estats petits o mitjans, i com es pot combinar el seu caràcter residual amb el comprensible sentit de pertinença dels seus habitants? ¿Es podrà posar fre al creixent descrèdit de la política, resultat de la percepció d’impotència dels governs davant de les imposicions dels poders financers, i a les pràctiques corruptes que ha permès la impunitat? ¿S’accelerarà la decadència d’Europa en absència d’una intel•ligent i forta integració? ¿Podrem els europeus augmentar, o fins i tot mantenir, els nivells de benestar i de cohesió que hem assolit? ¿És acceptable tolerar que la recerca del benefici sigui l’única finalitat de l’activitat econòmica, i no estigui supeditada a la creació d’utilitat per als ciutadans? ¿Es poden assolir uns nivells més alts de benestar però lligats a una forta reducció en el consum de recursos? ¿Es podran modificar els sistemes democràtics per acostar les decisions a la voluntat de la gent i recuperar el sentiment d’estar ben representats? Crec que necessitem més Europa, però una altra Europa; que caldrà revisar les bases del nostre benestar; que ens convé més política, però una altra política; que hem de tornar a posar les persones i la democràcia per sobre dels diners; que hem d’impulsar l’augment de la transparència, i que ens cal una formulació moderna de la socialdemocràcia. Haurem de parlar molt més del bosc que de l’arbre de la crisi… Article publicat al Diari Ara el 12/04/2013

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | | |

    ¿Y los patrimonios?

    ¿Y los patrimonios?

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Articles

    Hora
    Data

    22-04-2013

    La sostenibilitat de l’Estat de Benestar passa per augmentar la pressió fiscal sobre les grans fortunes i la lluita contra el frau fiscal

    Estamos inmersos en un debate sobre cómo evitar que los desequilibrios de los presupuestos nos lleven a una reducción de los servicios públicos básicos y, por tanto, a un progresivo desmantelamiento del Estado de bienestar. No nos engañemos: esto ya ha empezado, y si no se da un giro en las políticas, puede ser irrecuperable. Estamos observando los problemas de Portugal, pero olvidamos que aquí también se están dando situaciones de pobreza, de falta de recursos, y hasta de hambre, intolerables en un país que forma parte de los países ricos del planeta. Es urgente entender que hay salidas. En este sentido quiero hacer algunas reflexiones.  El Estado de bienestar. Creo que hay razones para preguntarse si el nivel del Estado de bienestar en algunos países europeos será sostenible en el futuro, y estas dudas se aplican claramente a nuestro caso. Ni las perspectivas demográficas ni las económicas permiten asegurar unos incrementos de productividad y de competitividad suficientes. Por ello es bueno reflexionar sobre los abusos, sobre los ingresos, y sobre los costes, sin olvidar que la esencia original del Estado de bienestar es la equidad y la cohesión social, y por tanto no podemos quedarnos en la fácil solución de los recortes brutales.  Gastos e ingresos. En nuestro caso hay abusos en la utilización inadecuada que incrementa los costes, y problemas en la insuficiencia de ingresos producida por una equivocada política fiscal. Además de hacer las reformas necesarias para evitar los primeros, hay que aceptar que el problema principal actual ha sido la gran disminución de los ingresos. Con un nivel de servicios similar a la media de la UE, la presión fiscal española se sitúa unos 10 puntos por debajo de la media europea, y además tenemos una participación de los usuarios en los costes casi nula, debido a la gran extensión de la gratuidad total. No es pues de extrañar que entremos en una etapa de discusión sobre los ingresos. Dejo de lado, para otro momento, la contribución con un copago en función de la renta, y abordo los impuestos.  Efectos de los ingresos. Una política de subida de impuestos, y en especial los de mayor repercusión (IVA e IRPF), no es acertada ahora, ya que muchas veces la consiguiente reducción del consumo, de las rentas y de la ocupación, hace disminuir la base y, a pesar de los aumentos de tarifas, no se consigue una mayor recaudación. Además tiene un efecto global muy negativo, ya que grava precisamente aquellas actividades (salarios y consumo) que son los que deberían ayudar a la recuperación económica. Y tiene otro aspecto socialmente aún más peligroso que es la percepción, real por parte de los contribuyentes, de que los costes de la crisis recaen sobre los que menos responsabilidades han tenido en su generación, y en cambio deja indemnes a quienes mayores fortunas acumularon durante la época de gran crecimiento.  Renta y patrimonio. Por causa de la recesión, la capacidad recaudatoria del IRPF está alcanzando sus límites. Tanto por razones de eficacia recaudatoria, como por consideraciones de justicia social, debería dirigirse la mirada menos hacia las rentas del trabajo y mucho más hacia las rentas del capital y, sobre todo, hacia los patrimonios, es decir, hacia los incrementos patrimoniales, hacia la tasa directa sobre los patrimonios y la que grava su transmisión por vía sucesoria. Necesitamos una fiscalidad que no grave solamente los flujos de dinero sino también los stocks. Los grandes aumentos de la pobreza y la desigualdad en los últimos años (España es el tercer país con mayor desigualdad de la UE) han sido consecuencia de la acumulación de grandes fortunas, algunas en bienes inmobiliarios y otras de tipo financiero. Es posible que, en estos momentos no estén generando grandes rentas, y por tanto no estén tributando mucho. Pero la acumulación existe y sus propietarios son los grandes ganadores de la etapa precrisis. Sería pues justo pedir que ayudaran a salir de la misma. Uno tiene la sensación, y otros lo han estudiado técnicamente, que con una tasa moderada sobre estos capitales y sobre su transmisión, se podrían obtener ingresos para poder evitar muchos de los dolorosos recortes que se van a hacer. Al igual que muchas rentas, muchos de estos patrimonios están ocultos. Por ello, una vez más, no hay ninguna reforma fiscal que no pase por una lucha decidida contra el fraude fiscal. Publicat a El Pais el 17/04/2013

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | | | | | |

    Breakfast amb Sònia Cañizares

    Breakfast amb Sònia Cañizares

    Cercle per al Coneixement

    08-04-2013

    Hora
    Hora

    00:00

    Hora
    Lugar

    Seu Social Amics del País, C/Basea 8
    08003 Barcelona

    Agenda Cercle per al Coneixement 08-04-2013 La comissió Cercle per al Coneixement, amb la col·laboració de la UPC, organitza la tercera sessió del Cicle e-health amb la celebració del Breakfast amb Sònia Cañizares, gerent d’INDRA, que ens il·lustrarà amb projectes que s’estan implementant al nostre país i que volen ser promotors d’un nou model sanitari…

    La comissió Cercle per al Coneixement, amb la col·laboració de la UPC, organitza la tercera sessió del Cicle e-health amb la celebració del Breakfast amb Sònia Cañizares, gerent d’INDRA, que ens il·lustrarà amb projectes que s’estan implementant al nostre país i que volen ser promotors d’un nou model sanitari que respongui a les necessitats creixents de la societat sense renunciar a la qualitat. Dia: dilluns 8 d’abril Lloc: Sala del Llac del Rectorat de la UPC (C/ Jordi Girona, 31) Hora: 08h30 – 10h L’aforament és limitat i les reserves seran per rigorós ordre d’inscripció al telèfon 933192854 o a l’adreça .

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | | | |

    Las Empresas Industriales y la Ética

    Las Empresas Industriales y la Ética

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats

    Hora
    Data

    08-04-2013

    Per a Alexandre Blasi, l’ètica consisteix en treballar per millorar cada dia, complint amb els deures socials i assumint la responsabilitat de qüestionar contínuament el comportament de cadascú, evitant els paradigmes i prejudicis falsos.

    Hace unos días, en el curso de una conferencia, comenté el tema de las “comisiones”. Uno de los asistentes, directivo de unos 35 años con formación universitaria, dijo que si a él le ofrecían dinero para favorecer una opción la aceptaría sin problemas. Lo dijo sin ningún tipo de pudor. Hacer estas “trampas” no es ético, no favorece a la sociedad, no es moralmente aceptable, no favorece la organización industrial de la que recibe un salario,…., pero estamos en un sociedad que exalta o defiende a los pícaros como el Lazarillo de Tormes, o a los que entran en el transporte público sin pagar, o al listo que se pavonea de engañar a Hacienda. A lo largo de mi vida profesional he tenido distintas ofertas y peticiones de ofertas de este tipo. De las ofertas no he aceptado ninguna, excepto una vez que negocié a fondo la comisión que me ofrecían para finalmente exigir que lo pusieran en la factura, para gran enfado del proveedor. De las peticiones de ofertas he tenido de ceder frente a algún cliente poderoso, limitando al máximo posible su alcance ético irregular. He tenido otras experiencias como escuchar que las empresas son corruptas, que sólo piensan en la maximización del beneficio, que las deslocalizaciones son para incrementar los beneficios, la explotación de los trabajadores, … , que si las bandas salariales o las revisiones a la baja, … . Se habla menos de comprar en otros países para no pagar impuestos, del absentismo exagerado, de los robos de material, la baja productividad, la poca motivación para mejorar la calidad del producto, de las copias ilegales,….. El tema es que son las empresas y en particular las industriales, incluidas las de servicios, las que crean riqueza para un país, las que dan trabajo a través de más capas sociales, las que hacen más I+D,… mientras que otras son fuentes de gasto. Hay empresas y organizaciones buenas y malas, éticas y no éticas,…, como las personas. Somos las personas que hacemos buenas o malas, éticas o no éticas, las organizaciones. Como sociedad al generalizar establecemos un nivel de valores y al tratar a todos, buenos y malos, por el mismo rasero, fomentamos la mediocridad. Tratar el tema de la ética es tratar un tema que afecta a toda la sociedad. Cada persona con distintos niveles de responsabilidad según sea su posición en la organización, según el ejemplo con el que actúen, según el criterio de justicia organizativa y retributiva que apliquen. Usando la fuente de conocimiento popular, Wikipedia, una sentencia ética, juicio moral o declaración normativa es una afirmación que contendrá términos tales como “bueno”, “malo”, “correcto”, “incorrecto”, “obligatorio”, “permitido”, etc., referidas a una acción, una decisión o incluso también las acciones de quien actúa o decide algo. Cuando se emplean sentencias éticas se está valorando moralmente a personas, situaciones, cosas o acciones. Un empresa, organización, industrial, pública o privada debe velar por el interés de la sociedad que la compone y la que le rodea. Por un lado están las personas, su organización, su eficacia y eficiencia, su supervivencia,…, y la cuenta de resultados. Por otro hacia la sociedad en general pagando sus facturas a tiempo, sus impuestos, y contribuyendo a su mejora. Quien no paga sus facturas, sus impuestos y no contribuye a la mejora social no es ético. En general, cuando vamos a comprar un producto o un servicio la decisión la tomamos sobre la base de una percepción de la misma calidad requerida al mejor precio. Esta decisión es la normal en el mundo industrial. El precio lo fija el mercado en la mayoría de casos y la competencia es internacional. El directivo/el empresario industrial se enfrenta a una búsqueda permanente por la mejora contínua en términos de flexibilidad, velocidad, confiabilidad, calidad, costes, de eficacia organizativa en todos sus aspectos y ello conlleva motivar el equipo de personas que lo rodea, pero también exigir y retribuir con justicia, también seleccionar las personas y evaluarlas y, en el límite despedirlas cuando su aportación a la organización no sea la adecuada. Cito un artículo aparecido en La Vanguardia que se titula “en una organización lo (añado “el”) que no suma resta”. Despedir una persona o un colectivo es el reconocimiento de un fracaso pero que es necesario afrontar y corregir. La empresa/organización industrial que trabaja día a día para mejorar, para estar en el mercado manteniéndose competitiva, cumpliendo con sus deberes ciudadanos y sociales, cuidando el entorno, es una empresa ética más allá de tener la certificación de responsabilidad social corporativa. En este punto cito a la profesora Victoria Camps cuando dice “la ética no es una colección de normas, es una sensibilidad”. ¿El exigir es ético? ¿Hay una ética para empresarios y directivos distinta que la de los empleados? ¿O para los ciudadanos? ¿El concepto de ética es distinto para los europeos o para los orientales? ¿Hombres o mujeres? ¿Políticos o ciudadanos? …. Personalmente creo que es ético exigir primero de nosotros mismos y después a los que nos rodean en términos de comportamiento y por responsabilidad hacia nuestro entorno. ¿Qué es una norma ética o moral? ¿Se deben respetar las reglas? … No todas las normas son justas o ajustadas al entorno que evoluciona, quizás porque vienen de razones históricas o culturales. Desde que se ha limitado la velocidad en las carreteras ha bajado el número de accidentes y desde que se ha limitado el uso del tabaco han empezado a bajar las enfermedades relacionadas con su consumo. Para conseguirlo ha sido necesario introducir unas medidas coercitivas. Si Picasso, Van Gogh o Stravinski hubieran respetado las reglas no tendríamos sus obras de arte. La pregunta es pues qué debemos respetar y lo que no es necesario respetar. En mi opinión tenemos la responsabilidad de cuestionarnos permanentemente lo que es éticamente y moralmente correcto de lo que no lo es, rompiendo o aparcando aquellos paradigmas falsos que por distintos caminos nos han impuesto, y de este modo contribuir a una sociedad mejor y con menos limitaciones artificiales. Ello conlleva asumir el riesgo y la responsabilidad de las consecuencias que todo ensayo conlleva. En las escuelas de negocios se acostumbra a decir que competir por precio es equivocado, que debemos producir productos de mayor valor añadido, lo que es cierto,…, pero esto lo saben todos los competidores nacionales e internacionales. Si queremos estar en sectores como el automóvil o el de la electrónica de consumo con una gama completa además de buenos y nuevos productos…. Debemos saber pedir o exigir a toda la cadena de suministro y al conjunto de colaboradores mejoras continuamente… según los plazos, a tiempo, los costes presupuestados o más bajos, y con la calidad requerida o mejor. No vale contestar lo tendremos cuando nos venga la inspiración… y debemos ser competentes para exigir lo que al fin y al cabo nos exigen nuestros clientes dentro de los ámbitos de la ética, la moral y la legalidad. La competitividad para hacerlo mejor, saber hacerlo mejor con eficacia y eficiencia, con lealtad y justicia, sin mentir y sin hacer trampas,…, se debe enseñar y se debe practicar. El sentido moral, ético, se enseña en casa, en la escuela, en la universidad, y se practica y aprende en la vida, y al que no contribuye y al que hace trampas se le castiga.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits