Articles

L’evolució econòmica es bona però els joves entre 18 i 35 anys necessitaven, al final del 2006, el 69% del seu salari per adquirir un habitatge, i el salari mig real dels espanyols va perdre un 4% del seu poder adquisitiu en la dècada 1995-2005. Dades que posen en evidencia que una gran part dels llocs de treball generats siguin poc qualificats i amb remuneracions baixes. Llocs de treball que no aprofiten les potencialitats derivades del talent, la innovació, la productivitat i la globalització que requereix l’economia del coneixement.

A finals de maig l’euríbor assolí el 4,43% continuant la seva línia ascendent aproximant-se al 4,52% de fa 6 anys, una xifra que seguirà creixent si considerem que el B.C.E. va pujar el tipus oficial al 4% el passat dia 7 de juny. Una pujada preocupant per aquells models productius basats en la competitivitat per cost, però assumible per aquells que fonamenten la competitivitat en productes innovadors obtinguts en organitzacions que gestionen el coneixement i confien en el talent dels joves.

El 27 de maig vaig optar per el vot per correu. El sobre rebut contenia 22 paperetes i pesava 70 grams, un xifra a considerar si recordem que el “17% de la fibra verge utilitzada per la indústria paperera mundial procedeix de boscos primaris, especialment de boscos de Canadà, Finlàndia, Rússia i Indonèsia, i cada vegada més de l’Amèrica Llatina”, i que son requerits uns 90 mil Kilòmetres quadrats de boscos per atendre la demanda anual de paper i cartró. Una alternativa la incorporació del vot electrònic. Un element que aportaria el seu gra de sorra a la sostenibiliatat i potser a disminuir l’abstenció

Las empresas afrontan una problemática compleja que tiene muchos componentes de épocas anteriores, pero afronta el reto de interactuar de forma presencial en territorios muy diversos, lo que exige de profesionales con una fuerte capacidad de análisis y síntesis, una clara capacidad multidisciplinar con dominio del proceso creativo, una sólida componente técnica y científica que permita interactuar a diseñadores, científicos y tecnólogos, y comprender las dinámicas globales y multiculturales.

Curiosa reflexió sobre les noves formes de comunicació en la política. Breu anàlisi sobre la utilitat dels blocs com a via d’aproximament entre polítics i ciutadans, i possibles especulacions sobre els motius que expliquen perquè molts candidats encara no s’han pujat al tren de la blocsfera.

Que la humanitat es troba en un procés de canvi climàtic originat per l’efecte hivernacle és una fet fora de tot dubte, de la mateixa manera que una part importantíssima del mateix es deu al model de vida i progrés humà. Afrontar el mateix, i minimitzar els impactes per a les possibles generacions és un dels desafiaments que afronta el mon en la seva globalitat, i especialment aquells països que han fet del talent el motor del progrés, amb una aposta clara per la recerca i la innovació.

Interessant reflexió sobre com Internet ens està canviant la forma de fer les coses. Les noves tendències de recerca d’informació, accés i gestió de continguts, o les tendències de socialització de la xarxa estan fent patent un canvi radical amb relació a com les empreses, les institucions i els individus es comuniquen.

Reflexions d’en Xavier Castillo sobre la Declaració de l’Enginyeria, document subscrit per la majoria de col·legis i associacions d’Enginyers en resposta a la Proposta del Ministeri.

Tal com indica el nom de l’article, la reflexió d’Antoni Brey tracta la problemàtica dels joves, altament qualificats i formats, de seguir una trajectòria similar a la dels seus pares. Anàlisi sobre la precarietat laboral i les seves causes.

La Wikipedia està trista, què deu tenir la Wikipedia… En molts pocs mesos ha passat de ser un dels grans ‘booms’ d’internet, a ser el centre de múltiples polèmiques sobre la validesa, la qualitat i, sobretot, la credibilitat del seus continguts. Per fer-ho encara més “trist”, fa uns dies que ha vist la llum Citizendium, la seva germaneta petita, que s’endurà totes les atencions dels seus progenitors. Una criatureta que, pel sol fet d’haver nascut, ja posa en qüestió tot el que la Wikipedia ha aconseguit als darrers anys. Però, comencem pel principi… del final.