El candidat d’Esquerra va ser el primer a prendre la paraula i va aprofitar per destacar dues propostes polítiques molt clares: l’amnistia per als líders independentistes que són a la presó i un referèndum d’autodeterminació. A més, el republicà va insistir durant tot el debat en la necessitat d’establir taules de diàleg i negociació ‘sense línies vermelles’ i va obrir la via de la ‘multilateralitat’ (institucions internacionals, europees i espanyoles) després que José Zaragoza rebutgés seure a parlar amb els que advoquen per la ‘unilateralitat’.

En aquest sentit, el socialista va advertir que ‘els catalans volen més autogovern, no trencar amb Espanya’ i va afirmar que ja és hora de ‘recuperarla Catalunyaque discutia de Mossos, mestres i metges’ o la ‘Barcelona que encenia la flama dels Jocs Olímpics i no la que crema contenidors’, va destacar Arrimadas. La líder del partit taronja també va defensar que ‘el problema no és entre Catalunya i Espanya, sinó entre catalans’, i  José Zaragoza va respondre  contundentment que el veritable problema el tenen els polítics i no el conjunt de la ciutadania.

Per la seva banda, Cayetana Álvarez de Toledo va interpel·larar  directament el públic, dirigint-se a les elits catalanes i responsabilitzant-les de la situació social i política a Catalunya: “què han fet votès per evitar la profunda degradació política i civil a Catalunya”.

Jaume Asens va proposar tres punts per sortir de l’actual situació de bloqueig: ‘llibertat dels presos i preses polítiques, diàleg al Congrés i al Parlament i, en tercer lloc, solucions’. Propostes compartides per la candidata de Junts per Catalunya, que va reconèixer que ‘l’Estat espanyol està més fort, ferm i deslligat que mai. Cada dia ens ensenya el camí de la repressió’.

Després de la defensa de Gabriel Rufián dels joves que es manifesten ala Plaça Universitat, el candidat de Vox va sostenir que ‘el que han de fer és posar-se a estudiar i treballar. Que així és com s’aixeca un país’. Garriga també es va resguardar d’aquells que critiquen la seva formació per haver mostrat el seu desacord sobre l’exhumació de Franco, argumentant que’ no som franquistes. El condemnem. Però volem mirar el futur i no obrir velles ferides’.

Minuts d’or

El debat va finalitzar amb el ‘minut d’or’ de cada un dels candidats, on els set polítics van tenir l’oportunitat de ressaltar els missatges més importants del seu programa. Ignacio Garriga, va destacar que ‘volem controlar la immigració massiva i aquesta emergència social que han de fer front milers de famílies. Volem construir un futur millor per a aquesta gran nació’. Seguidament, va ser el torn d’Álvarez de Toledo, que va aprofitar per convidar els assistents a un acte organitzat pel seu partit per homenatjar el constitucionalisme a Catalunya.

La líder de Ciutadans va insistir que ‘la reacció de la gent és fruit de 40 anys de nacionalisme i no de la sentència. Cal frenar ja la maquinària separatista i reformar Espanya’ perquè’ si seguim fent el joc als separatistes, d’aquí 15 o 20 anys serà tot un desastre’. En contraposició, Laura Borràs va descriure el seu propi partit com ‘una realitat incòmoda’. ‘Som els del president Puigdemont, que posa en dubte la democràcia espanyola cada dia, i som també els del president Torra, que defensa el dret d’autodeterminació’, va sostenir.

El candidat d’En Comú Podem, en canvi, va dedicar els seixanta segons a mostrar la seva voluntat de ‘superar el bloqueig’, citant Pablo Iglesias com un aliat a Madrid. ‘En aquestes eleccions hi ha dues opcions: o una majoria de progrés o un pacte entre PP i PSOE’. Al seu torn, Saragossa va apostar per llançar el següent missatge: ‘el PSC és l’única força constitucionalista que pot guanyar l’independentisme. Per això demanem que tornila Catalunyade sempre’.

Finalment, Gabriel Rufián va retreure al PSOE que ‘sempre que pot escollir, escull la pitjor opció’, en al·lusió al fet que, si els socialistes sumen amb els populars, Sánchez ‘triarà la gran coalició’; i va tancar el torn declarant que ‘contra la seva venjança, la nostra victòria el 10-N’.

Després de la presentació de Miquel Roca, president d’Amics del País, Ricard Font va iniciar la seva intervenció explicant les principals fonts d’inspiració de la companyia, posant el focus en els models de mobilitat i polítiques verdes dutes a terme per països com Alemanya, Holanda, Finlàndia, Dinamarca i Àustria. Amazon, Google, Facebook i Apple també són referents per al president de FGC, sobretot en l’àmbit de la comunicació amb el client i el servei prestat. ‘Google ho sap tot i nosaltres també hem de conèixer-ho tot dels nostres usuaris’, va emfatitzar.

La conferència es va centrar en l’estratègia 10/30 de l’operador ferroviari, el full de ruta marcat per als propers deu anys. El principal objectiu és deixar de ser una empresa ferroviària per esdevenir una ‘empresa de mobilitat‘. En aquest sentit, Ricard Font va afirmar que FGC augmentarà la seva oferta, fins arribar als 170 milions de viatges anuals, amb els projectes que actualment té sobre la taula fins el 2030. D’aquests plans, en va destacar l’ampliació de la línia del Vallès, que el 2021 sumarà 15 trens més per augmentar l’oferta en 30 milions; i la prolongació dela L8, que permetrà guanyar entre 20 i 30 milions. A més, amb la duplicació de la xarxa del Baix Llobregat es passaria de20 a 40 milions i la construcció d’un segon túnel ferroviari entre Barcelona i el Vallès es traduiria en una oferta propera als 90 milions de viatges.

Així mateix, el president de l’empresa pública preveu que l’ampliació de plaça Espanya i Gràcia es concreti sobre paper el desembre de 2020 per executar les obres el 2021 i finalitzar el projecte quatre anys més tard, el 2025. Però segons Font, la realització de totes aquestes obres només és possible amb una ‘inversió continuada‘.

Responent a la pregunta si estaria disposat a assumir la gestió de Rodalies, el president de la companyia va assegurar que ‘l’empresa podria assumir la seva gestió en vuit mesos si el Govern de la Generalitat ens ho encarrega. No es tracta d’un canvi radical, sinó d’una transició en un temps prudencial i mantindríem els equips professionals de Renfe’, va afirmar. De fet, una de les finalitats de FGC és ‘ser l’operador ferroviari de Catalunya‘.

Finalment, va afirmar que la candidatura olímpica Pirineus-Barcelona 2030 s’erigeix com una oportunitat que ‘permetria situar els Pirineus al món‘, a més de transformar la regió metropolitana de Barcelona en un espai d”emissió zero’ i ‘aportar al país més prosperitat i qualitat de vida”.