Existeix molta evidència empírica que demostra que després d’una crisi financera augmenta la polarització política. Aquest fet s’explica per la pèrdua de confiança dels ciutadans en les institucions i la classe política establerta, per una banda, i per un augment de la desigualtat per l’altra. Un altre factor conjuntural d’aquest fenomen és l’alça de la immigració. No obstant, hi ha estudis que indiquen que l’aposta per polítiques que reforcen la cohesió social i les accions anomenades “efecte contacte”, a través de les quals s’incentiva el diàleg i la integració dels nouvinguts amb la població local, redueixen la polarització causada pels fluxos migratoris.

Però el fenomen de la polarització fa temps que s’ha anat incubant als països desenvolupats i respon, també, a factors estructurals. La història ha demostrat que la polarització política ha augmentat sempre que hi ha hagut canvis econòmics profunds. En aquest sentit, l’auge de la polarització actual té les arrels en el canvi tecnològic, la globalització i el canvi demogràfic.

L’impacte del canvi tecnològic i de la globalització sobre la polarització opera, per una banda, a través del mercat laboral, beneficiant els treballadors més ben formats i generant d’aquesta manera desigualtats. Per altra banda, la transformació tecnològica ha propiciat la creació de nous mitjans de comunicació molt més centrats en l’entreteniment enlloc de promoure espais plurals de reflexió i debat, fet que contribueix a la polarització de la societat. I al seu torn, la globalització i la crisi de les sobiranies i la qüestió de la seguretat, en un context d’amenaça terrorista global, referma identitats i hostilitats cap a l’altre.

En un moment de polarització política generalitzada i pronunciada, caldrien polítiques públiques de redistribució i de cohesió social per fer-hi front. No obstant, en aquesta conjuntura polaritzada “és difícil construir els consensos necessaris per poder-les dur a terme” va sentenciar Clàudia Canals.