Després de la presentació del president de la Societat Econòmica Barcelonina d’Amics del País, Miquel Roca, el Dr. Broggi va iniciar la seva intervenció amb un repàs dels principals dilemes que han anat aflorant durant el període de confinament com, per exemple, la pèrdua de drets fonamentals. ‘El bé comú s’ha identificat ràpidament amb la protecció sanitària que la societat necessitava i això ha arraconat la llibertat de moviment, de relacionar-se‘, ha subratllat. Pel que fa a la manca de privacitat a causa del seguiment mitjançant dispositius de geolocalització, ha apuntat que ‘pot haver-hi raons que ens facin utilitzar formes de control per evitar la propagació d’una pandèmia com aquesta, però han de ser proporcionades‘.

La impossibilitat d’acomiadar-se dels éssers estimats també ha estat una de les polèmiques que ha portat el brot de Covid-19. ‘On és el límit entre la seguretat i el dolor infinit de morir sol?‘, es preguntava Macpherson. Segons Ramon Maria Nogués, el no poder acompanyar els morts ‘és un dels fets més dolorosos en la història d’aquestes pèrdues’. Per la seva banda, la Dra. Carreras ha explicat que a l’Hospital Trias i Pujol van decidir deixar passar un familiar dels malalts ‘a la fi de la seva vida’ perquè ‘no podíem deshumanitzar tant l’atenció en nom de la seguretat clínica‘.

El paper exercit pels mitjans de comunicació va ser un altre dels temes tractats i que han cobrat especial rellevància en aquest període. ‘Hem fet el que hem pogut’, ha sostingut Macpherson, en al·lusió al ritme frenètic i a la ‘fam d’informació‘ que hi ha hagut des d’un principi. La redactora deLa Vanguardia també va confessar que ‘hem treballat sense saber en quin dia vivíem, hem perdut totalment la noció de el temps’.

Finalment, els participants del debat van reflexionar sobre si el món després d’aquesta pandèmia serà diferent o no canviarà gaire. El president del Comitè de Bioètica de Catalunya va afirmar la necessitat de ‘preservar l’estat del benestar‘, en referència als serveis bàsics de salut, educació i la cura de les persones dependents. Un punt en què va coincidirla Dra. Carreras, que va admetre a més que la situació els ha portat ‘al límit’ i que hauran de reinventar-se i buscar noves maneres de treball. Per la seva banda, Nogués es va mostrar més escèptic a l’afirmar que ‘els humans tenim la memòria curta i em temo que la gent no se’n recordarà del que ens ha passat’. Una visió compartida per Macpherson, que va reconèixer que ‘tindrem molt coneixement, però no canviarà gran cosa. Volem oblidar aquest malson’, va sentenciar.

Gallach va iniciar la seva intervenció admetent que la societat s’enfronta a una nova vida ‘com a mínim fins que no hi hagi vacuna contra el Coronavirus. Fins que això no passi, Gallach aposta per abordar la situació de manera ‘solidària’ i treballar en ‘agendes positives’ de suport a l’interès comú.

En aquest sentit, la secretària d’Estat d’Afers Exteriors també va voler posar en relleu la ‘ràpida reacció’ de la Unió Europeaen comparació amb altres crisis ‘de menor dimensió’, amb mesures com ‘facilitar crèdits i liquiditat’ als ciutadans que més ho necessiten. També va afegir que ‘el model de globalització que teníem era massa desigual i ara tenim l’oportunitat de repensar-lo‘, i es va mostrar partidària d”adoptar mesures protectores, però sense caure en el proteccionisme’, amb l’objectiu d’evitar la fragmentació de la societat. Per això, ‘es requereixen lideratges forts’.

En aquest sentit, la corresponsal a Roma, Anna Buj, va destacar l’enfortiment de la figura del primer ministre italià, Giuseppe Conte; mentre que el periodista a París, Eusebi Val, va posar de relleu que l’èxit d’Emmanuel Macron en les pròximes eleccions dependrà de la seva gestió de la crisi econòmica post covid. En el cas alemany, en canvi, María-Paz López va recordar la popularitat d’ Angela Merkel, i va destacar que la ‘relativa bona situació’ del país es deu a la tasca de coordinació entre el govern i els Länder.

Preguntada per si en l’actual crisi sanitària ha faltat un organisme mundial potent al capdavant, Gallach va reconèixer que sí, ja que l’OMS es va afeblir quan els Estats Units va decidir retirar-li el seu suport. No obstant, va ressaltar que “una OMS reforçada ens interessa a tots”.

Pel que fa a l’enfrontament entre Estats Units i Xina, ‘Europa té l’oportunitat de forjar-se un espai, no volem ser víctimes ni dels uns ni dels altres‘, va afirmar.

Durant la intervenció, Gallach va tractar altres nombrosos temes com la suspensió dels drets fonamentals durant l’estat d’alarma, l’euroescepticisme, la xacra de la violència de gènere o el turisme.

En relació a la vulnerabilitat de les dones davant de la crisi, Cristina Gallach va afirmar que tenim l’oportunitat que ‘el món post covid tingui una mirada de gènere i inclusiva‘. D’això en parlarà l’Assemblea General de les Nacions Unides, on es presentarà la resolució Dones i nenes post covid.

Pel que fa al turisme, Gallach va admetre que ‘seria imperdonable que l’obertura d’un sector econòmic tan important com és el turístic ens fes fer passos enrere. La decisió ha de ser molt pactada, imaginativa, i si pot ser, europea ‘. A més, va defensar ‘aprofitar la crisi per fer un model turístic més sostenible i respectuós’.