Què vol dir el canvi de paradigma educatiu?

El professor Levine va néixer a la banda sud del Bronx, actualment una de les zones més desfavorides dels Estats Units. Té una llarga trajectòria en educació superior; ha estat el president del Bradford College, ha estat professor i responsable del programa d’educació superior de la Universitatde Harvard, i el 2006, quan era president del Teachers College, va elaborar un informe titulat Educating School Teachers, que analitzava quins eren els problemes de la formació de docents als Estats Units.

Amb els resultats d’aquell informe a la mà, el professor Levine va constatar que les institucions educatives actuals havien estat creades per a l’època industrial i que calia reinventar-les per donar resposta a les necessitats de la societat del coneixement actual. “Els reptes que han de fer front les institucions educatives són canvis demogràfics accelerats, desigualtats creixents i la revolució tecnològica i digital. La inèrcia de les institucions educatives és de reformar-se constantment per adaptar-se als canvis”. Però el professor va ser molt taxatiu: la reforma no és factible, “la revolució digital és disruptiva i, per tant, no permetrà la reforma constant, sinó que cal reinventar les institucions educatives per afrontar els reptes actuals sense deixar ningú enrere”.

Escoles que creguin que tots els infants poden tenir èxit

“Necessitem escoles que creguin que tots els infants poden tenir èxit”, va afirmar el professor Levine. Hem de definir els coneixements, habilitats i competències que volem que l’alumne adquireixi, fixar-los i adaptar els processos d’aprenentatge a cada infant. “L’educació ha de ser activa, basada en la resolució de problemes i l’adquisició de competències continuades al llarg de la vida”.

Sota la presidència d’Arthur Levine, la Woodrow WilsonFoundation, amb la col·laboració del Massachussets Institut of Technology (MIT), institució de prestigi amb un gran lideratge nacional i internacional i amb el ferm compromís amb la recerca i la innovació, va engegar un projecte d’escola graduada i laboratori obert amb l’objectiu de canviar la pràctica en tota la professió docent.

Comptar amb la col·laboració dels docents

Però Arthur Levine va remarcar la importància de comptar amb la col·laboració dels docents. “Vam tenir clar que no els podíem dir que no feien bé la seva feina, sinó que el món canvia i, per tant, tots hem de canviar. Els vam posar a la seva disposició el nostre projecte. La nostra escola és un showroom perquè tothom observi, experimenti i adquireixi allò que li interessa”. I el més important, “tot es basa en un prova-error”.

Arthur Levine va voler acabar la seva intervenció lloant la feina que es fa des de Catalunya amb el projecte impulsat per Escola Nova 21, que va ser fundat per Eduard Vallory. “Catalunya està al centre d’aquest camp de batalla i està preparada per liderar i ser el model del nou paradigma de l’educació”, va concloure el professor Levine.

Desacceleració sí però recessió no. Aquesta és la conclusió a la que vam arribar dimarts passat després del #debatAmicsdelPaís “Perspectives econòmiques per al 2020” amb CaixaBank Research. L’economia mundial preveu repuntar una mica respecte al 2019, assolint un creixement global del 3,2%, gràcies sobretot al rebot de les economies emergents com Índia, Rússia i Brasil. En canvi, Estats Units patirà una desacceleració força significativa, degut a la pròpia maduresa del cicle econòmic i a la desaparició de l’efecte de l’estímul fiscal; i els països de l’eurozona creixeran a un ritme del voltant de l’1%.

Les causes d’aquesta moderació en el creixement econòmic són, sobretot, les incerteses que genera el brexit, les tensions comercials entre Estats units i Xina i la contracció de les manufactures, sobretot del sector de l’automòbil, degut al repte del canvi climàtic i la revolució tecnològica cap a l’electrificació del sector.

No obstant, no s’espera que les incerteses polítiques augmentin aquest 2020, sinó que s’estabilitzin: després de les eleccions del mes de desembre, el brexit es produirà el 31 de gener; i l’horitzó de les eleccions presidencials als Estats Units fa pensar que no hi ha gaires incentius a tensar més les relacions comercials. A més, s’esperen impulsos fiscals a diferents països de la zona euro que puguin tenir un efecte positiu sobre l’economia. És per aquests motius, que les probabilitats de recessió són força baixes, segons va afirmar Javier García Arenas.

Pel que fa a l’economia espanyola, Oriol Carreras va posar en valor el període de recuperació de l’economia durant els darrers sis anys, gràcies sobretot a l’augment de les exportacions, que ha permès créixer sense generar nous desequilibris econòmics. En aquest sentit, i degut a les incerteses anteriorment mencionades, la relantització del mercat exterior farà que l’economia espanyola se’n ressenti i que el seu pilar principal de creixement sigui la demanda interna. Amb tot, es preveu que Espanya creixi un 1,5% el 2020.

El 2020 serà un any de tipus d’interès baixos i, per tant, la política monetària cada vegada tindrà menys marge d’acció. En aquest sentit, Adrià Morron va afirmar que cada cop són més bancs centrals que reclamen una millor combinació de les polítiques econòmiques, més equilibrada i ponderada, de cara als nous cicles econòmics. A més, des de CaixaBank Research van emfatitzar en la necessitat d’una política fiscal acurada que impulsi sectors estratègics, és a dir infraestructures, noves tecnologies i transició energètica.  

Dins de l’eurozona, els economistes de CaixaBank Research van anar més enllà i van defensar la creació d’una autoritat fiscal supranacional, que coordini les polítiques fiscals de cada estat membre, ja que aquestes tenen externalitats positives per a tots els països de la zona euro.