Barcelona és la capital amb més inversió social per habitant de tot l’estat, és líder en la construcció d’habitatge social a Espanya. El model de turisme impulsat per l’ajuntament durant la darrera legislatura és referent a Europa i al món. A més, la ciutat comtal és la segona ciutat (després de Londres) en atracció tecnològica i està situada entre les vint-i-cinc ciutats del món més competitives en innovació. “Barcelona no ha empitjorat el seu posicionament, més aviat el contrari”, va defensar l’alcaldessa Colau. “S’han recuperat zones de motor econòmic que havien estat molts anys aturades, com la Sagrera i la Marina, s’ha reimpulsat el 22@, s’ha presentat la nova fase del campus Diagonal-Besòs i la Ciutadella del Coneixement (…). El canvi econòmic que impulsem va de la mà de l’objectiu de lluita contra el canvi climàtic i la contaminació”, va afirmar.

No obstant, Miquel Roca, president d’Amics del País, va recordar a l’alcaldessa que les enquestes posen de manifest un cert descontentament per part de la ciutadania, que “no troba respostes a l’acció institucional i política”. En aquest sentit, Ada Colau ho va atribuir al moment de transició que viu la ciutat. “El context no és fàcil, vivim un moment de crisi econòmica, de transformacions pendents, d’obres i proves pilots (…) però soc optimista perquè els resultats seran convincents i parlaran per si sols”, va afirmar.

“Barcelona té el talent i les capacitats” per liderar la innovació necessària i ser referent internacional en la sortida de la crisi, en la transformació verda i digital, etc però això només serà possible amb estabilitat política, lleialtat institucional i una àmplia i oberta col·laboració entre tots els sectors socials i econòmics. “Són temps de diàleg” va sentenciar Ada Colau.

En aquest mateix sentit es va referir al debat sobre l’aeroport. “El debat no pot ser aeroport sí o no, sinó quines infraestructures necessitem per als objectius compartits”, que són mobilitat eficaç i eficient i una millor connectivitat, tenint en compte “l’imperatiu de la UE”, que és la reducció d’emissions. I va aprofitar per reclamar la millora de la connectivitat ferroviària per part de totes les institucions.

Pel que fa a la qüestió metropolitana, Ada Colau va afirmar que “la realitat quotidiana de les nostres polítiques ja és metropolitana i, per tant, cal una governança a l’alçada del s. XXI i adaptada a aquesta realitat”.

L’alcaldessa Ada Cola va cloure el cicle (Re)Imaginem Barcelona, pel que hi van passar vint-i-quatre personalitats i especialistes amb la voluntat de reflexionar i compartir opinions per tal de reinterpretar la funció de Barcelona en un món canviant, en un món nou.

Quin model de mobilitat volem?

La crisi climàtica, la revolució tecnològica i el model de ciutat són els principals reptes que ha de fer front de manera integral i coordinada el sistema d’ infraestructures del nostre país. Cada dia entren a Barcelona cinc-cents mil vehicles, generant un milió de desplaçaments diaris; vint-i-quatre mil camions passen diàriament per l’entorn metropolità sense tenir ni origen i destinació a la capital catalana; es preveu que el comerç electrònic augmenti en els propers quatre anys entre un 200-300%, amb l’increment implícit dels repartiments de paquets. A més, la Unió Europea ha sancionat Barcelona en més de dos mil milions d’euros des del 2010 per la mala qualitat de l’aire i la ciutadania ha redescobert l’espai públic i reivindica el seu dret a gaudir-lo. En aquest context, “quin model de mobilitat volem?”, es va preguntar Ricard Font.

Segons el president dels FGC, Catalunya ha d’apostar per una “xarxa de transports d’alta capacitat” que faci “guanyar temps, diners i millori la sostenibilitat mediambiental”. “Això és el que planteja la UE amb els fons Next Generation”, va afegir. També va defensar l’existència d’estacions intermodals, per facilitar diferents tipus de vehicles segons les necessitats específiques de cadascú, i la construcció d’aparcaments dissuasius en vol.

“No es pot emetre el missatge de rebuig a l’automòbil perquè hi depenem en PIB i en llocs de treball”

Al seu torn, Salvador Alemany va assenyalar que “no es pot emetre el missatge de rebuig a l’automòbil perquè hi depenem en PIB i en llocs de treball”. En aquesta mateixa línia, va afirmar que “no s’hi val tot en la gestió de la mobilitat sota el concepte de la sostenibilitat i la qualitat de l’aire” i, per tant, si es limita la capacitat d’absorció de la infraestructura amb menys espai de circulació per al cotxe, augmenta la congestió, que és el principal “enemic” en la lluita contra el canvi climàtic.

Pel que fa a la caiguda de les concessions de les autopistes, l’expresident d’Abertis va lamentar que no “s’hagués engegat un sistema alternatiu amb un model harmònic al conjunt de l’estat” que respongués, alhora, la “gran directiva europea” que és “qui usa paga”.

“Barcelona no pot donar l’esquena al port”

Mercè Conesa, per la seva banda, va reclamar més inversió i que els accessos viaris i ferroviaris al Port es realitzessin a curt termini.  De manera paral·lela, va afirmar que “Barcelona no pot donar l’esquena al port” perquè la infraestructura gestiona més del 25% del comerç exterior de tot l’estat espanyol i representa l’1,6% del PIB de Catalunya. És per aquest motiu que la presidenta va presentar l’Horitzó 2025 de la institució que, a través d’un diàleg constant entre l’estat espanyol, la Generalitat i l’Ajuntament, vol “alinear el port amb la voluntat de la ciutat” per tal de poder seguir creixent de “manera respectuosa” amb el medi ambient i amb la ciutadania.

“Estem disposats a aprofitar l’oportunitat de convertir l’aeroport de Barcelona en un hub internacional?”

Finalment, Maurici Lucena va sentenciar que “l’hora per Barcelona i Catalunya és greu”, pel que fa a la urgència per prendre la decisió sobre l’ampliació de l’aeroport. “Estem disposats a aprofitar l’oportunitat de convertir-lo en un hub internacional” i atraure més “talent internacional i inversió en start-ups”? En relació a aquest punt, el president d’AENA va voler desmentir les veus que afirmen que no cal ampliació perquè ja tenim Girona i Reus: “No hi ha cap aeroport al món que sigui un hub utilitzant connexions amb altres aeroports”.

Durant la cloenda, Miquel Roca i Junyent va firmar que “les crisis o fan ciutat o l’enfonsen”. I, en l’àmbit de les infraestructures, “fer ciutat” significa generar un model d’infraestructures integral que dialogui entre tots els agents operatius” perquè “el futur es juga aquí”.