L’acte, que es va celebrar al Caixafòrum Macaya, va comptar amb la participació d’Àngel Simón, president d’AGBAR, i d’Àngel Castiñeira, director de la Càtedra Lideratges i Governança Democràtica d’ESADE. La presentació va anar a càrrec de Miquel Roca, president d’Amics del País, i va moderar el col·loqui Enric Sierra, periodista de La Vanguardia.

Durant una hora, i davant d’una audiència de destacades personalitats del món econòmic i polític català, com l’expresident José Montilla, Àngel Simón i Àngel Castiñeira van afirmar que estem en un canvi de paradigma, en el que cal fer les coses de manera diferent de com les hem fet fins ara, i que situa per primera vegada les empreses en la possibilitat de liderar un canvi que vinculi les persones, el planeta i la prosperitat.

Durant la seva intervenció, Àngel Simón va afirmar que en el context actual de gran volatilitat, incertesa i d’un augment de la inflació i del cost de l’energia (que comportarà un augment encara més elevat de la pobresa) cal enderrocar muralles des de la gestió, el coneixement, la innovació i, sobretot, mitjançant aliances. Hem d’avançar cap a “un model de societat on la participació públic-privada sigui essencial”. En aquest sentit cal que les empreses i les administracions públiques “compleixin amb el seu paper”.

El paper de les empreses del segle XXI, va definir el president d’AGBAR, és afegir valor, satisfer les necessitats socials i rendir comptes amb tots els grups d’interès. “No estem en un procés de responsabilitat corporativa, això és el passat, sinó d’acció social”, va afirmar Simón. Això significa solidaritat sobre el terreny, ocupació de qualitat i reconstrucció verda.

Però per avançar, va dir Àngel Simón, cal governança de les administracions públiques i “a vegades aquesta governança falla”, va afegir, sobretot en relació al projecte de reutilització de les aigües residuals a l’Àrea Metropolitana, que està encallat des de fa temps.

 Per la seva banda, Àngel Castiñeira va sentenciar, durant el seu discurs inicial, que “actualment estem patint una triple fractura: una fractura d’ordre social, una fractura ecològica i una fractura espiritual”, que requerirà de pensament sistèmic i de visió de conjunt per part de les persones que exerceixin el lideratge.

Fent referència a la vella idea de Karl Marx sobre el capital (econòmic, financer), aquest ha crescut continuadament des de la Revolució Industrial. En canvi, exposava Castiñeira, el capital humà i el capital natural s’han truncat dràsticament, provocant el malestar de les classes mitjanes i el conseqüent ressorgiment dels populismes per una banda, i la ràpida degradació de la biosfera per l’altra.

“Venim d’un món on el capital social i el capital natural sortien gratis a moltes organitzacions i empreses, però ens hem adonat que els impactes de les empreses no només generen riquesa, sinó que també poden tenir conseqüències negatives tant en les comunitats locals, en les societats, com en el medi natural”, va afirmar el filòsof Castiñeira.

Però Àngel Castiñeira va voler oferir un toc d’optimisme i esperança, ja que des del 2015 han aparegut iniciatives importants i reeixides que, de ser tingudes en compte, podrien canviar el que ha passat en aquestes darreres dècades. Va fer referència a la Laudato si  del Papa Francesc, a l’Agenda 2030 de Nacions Unides i a l’acord de París del mateix any. També va esmentar el European Green Deal, el New Green Deal dels Estats Units i el compromís de la Xina d’assolir, de cara al 2060, una civilització xinesa clarament sostenible.

Estem en un procés de transició, i aquest procés l’hem de fer ràpid, “però si el fem massa ràpid ens podem trobar que el cost de la sostenibilitat provoqui rebuig a molts ciutadans”, va alertar el catedràtic d’ESADE. En aquest sentit, Àngel Simón també va advertir de no excloure ningú durant la transició.

Preguntats per si és possible fer aquesta transició sense decréixer, Àngel Simón va afirmar que sí. “Tenim la capacitat tècnica i de gestió, tenim el compromís dels ODS” però va insistir en la necessitat de governança. Per la seva banda, Àngel Castiñeira va afirmar que “el fantasma del decreixement ja és molt present en molts col·lectius, o som capaços de desacoblar el mal ús dels recursos o no ens quedarà més remei que gestionar les molles de pa”. 

“Estem davant les pitjors dades d’exclusió i gravetat social a Catalunya” va sentenciar Francina Armengol. El risc de pobresa al nostre país s’enfila al 30%, amb l’increment d’un milió de persones després de l’esclat de la pandèmia. “Les coses no s’han fet bé, no s’ha atacat l’arrel del problema, sinó que s’han anat tapant forats” i, actualment, la pobresa a casa nostra s’ha cronificat.

Per la seva banda, Marc Simón va defensar que “una societat amb grans desigualtats no és sostenible”. Per això és tan rellevant el paper que desenvolupen les entitats del tercer sector, “estant a prop de les persones, amb més intensitat i amb una mirada global per impulsar el canvi i empènyer les administracions públiques que s’hi sumin”.

“Cal que les polítiques socials siguin una prioritat” dels governs va afirmar al seu torn Francesc Roig. Als darrers anys, la despesa de les entitats socials ha augmentat un 21% mentre que les ajudes públiques només ho han fet en un 3%. “L’administració ens ha de garantir un bon finançament per poder seguir fent la feina”.

En aquest sentit, Francina Armengol va dir que tenia “esperança en la llei del Tercer Sector” i va reclamar l’eliminació de les barreres administratives, digitals i socials de les ajudes socials que fan que no arribin a tothom que les necessita.

A més, Francesc Roig va afegir la creació d’un parc d’habitatge públic, l’impuls d’un sistema fiscal que “redistribueixi la riquesa en el sentit òptim per a tothom” i un pla de xoc contra l’atur juvenil.

Finalment, Marc Simón va afirmar que qualsevol acció i política social no pot ser a curt termini. “No hi ha solucions generals, sinó que han de ser personalitzades, fent de la persona actor de canvi i implicant-hi tota la societat”.

“La meva impressió és que estem davant d’un canvi molt profund de l’economia de mercat, que requerirà de nous reequilibris per optimitzar els recursos escassos i la seguretat alimentària, sanitària i geopolítica” va anunciar Antón Costas. Com definim, en democràcies liberals, els nous equilibris plantejats és el quit de la qüestió.

Durant la seva intervenció, Teresa Garcia-Milà va defensar que “aquest model econòmic sostenible ha de ser de creixement”. Però va advertir que havia de ser “inclusiu i socialment responsable”. En aquest sentit, va ressaltar la importància de l’educació per tal que el model econòmic fos viable. “Sense progrés tecnològic no ens en sortirem”, va afegir.

Al seu torn, Carles Puig de Travy va emfatitzar en l’impuls de l’economia circular i la responsabilitat social de les empreses com a actiu i no com a despesa.