“Barcelona viu la quarta reconversió” va afirmar la presidenta de Barcelona Global just iniciar la seva intervenció. La primera conversió va tenir lloc durant la transició, en la que la ciutat va experimentar un procés de reindustrialització i obertura a Europa. Després, durant els Jocs Olímpics, va tenir lloc la construcció de grans infraestructures i l’obertura de Barcelona al mar. Posteriorment, la capital catalana es va refermar com a ciutat competitiva i oberta al món. I, actualment, “el canvi climàtic i la sostenibilitat són una oportunitat per apostar i esdevenir líders en economia circular i economia blava”. Però “demano urgència. El món no espera. Nosaltres que tenim grans actius no podem perdre aquesta oportunitat”, va afegir.

En aquest sentit, Aurora Catà va reclamar reforçar la “col·laboració públic-privada, una fiscalitat competitiva i un sector públic eficient”. “Si volem competir, cal modificar les condicions fiscals” va defensar, i va demanar una fiscalitat equiparable als països de l’entorn i que fomenti la retenció de talent. A banda, també va insistir en que les administracions públiques han d’estar al servei de les persones i al costat de les empreses i els emprenedors i han de ser àgils i facilitadores. “Hem de superar el què volem ser de grans i apostar pel talent”, va sentenciar la presidenta de Barcelona Global. I per això cal “consens, valor polític a llarg termini i lideratge”.

Aurora Catà també va reclamar l’aposta clara per l’educació en anglès afirmant que “hem de fer de l’anglès una llengua d’ampli ús en total harmonia amb les llengües pròpies”. Pel que fa a la mobilitat, va reclamar visió a llarg termini -contemplant la regió metropolitana- i l’execució de les inversions necessàries per millorar el metro, rodalies i augmentar i fomentar les connexions intermodals.

Preguntada pel turisme, Catà va afirmar que “hem perdut l’oportunitat de replantejar quin model volem” i va defensar treballar cap a un model de turisme compatible amb la vida dels ciutadans, desentacionalitzant-lo i centrant-lo en la cultura.

Durant la seva intervenció, Irene Rigau va reivindicar el paper rellevant de l’acció política en la configuració del model lingüístic català. “Sembla que sigui una conquesta popular, (…) però ha estat el resultat de diferents elements: la reivindicació social, la voluntat política i el compromís dels mestres”. En aquest sentit, davant de la sentència del TSJC perquè es garanteixi el 25% de castellà en tot el sistema educatiu , cal que aquests tres elements tornin a anar de la mà, va afirmar l’exconsellera, alhora que va explicar la seva proposta.

L’execució de la sentència requereix l’adopció d’una disposició de caràcter general. És per aquest motiu que Irene Rigau proposa redactar una proposta de llei a partir de la Llei de Política Lingüística, que té un capítol d’ensenyament. “Si no regulem des de la Generalitat, ho farà el Ministeri quan ja no ens necessiti” aplicant el 25% a tot el sistema educatiu, va alertar. A més, per dotar el projecte de la legitimitat democràtica necessària, l’exconsellera va aclarir que la resposta a la sentència s’havia de fer des del consens i que “el PSC hi ha de ser”. Perquè ‘el català és la seva llengua, hi havia estat i hi ha de tornar a ser”, va sentenciar.

Davant les veus que reclamen la desobediència, Irene Rigau va criticar la incongruència d’aquesta solució ja que, davant de la cinquantena de casos del 25%, cap president ha desobeït. A més, va alertar que la Fiscalia aniria contra els directors dels centres, tal i com ja havia anunciat.

En aquest sentit, l’exconsellera va defensar el desenvolupament de la llei Celaá, regular des de la Generalitat a través del consens i “demostrar adequadament que actualment ja tenim a l’escola una presència real de continguts transmesos en castellà”, que no calen percentatges ‘pedagògicament incomprensibles’. “A través de la traça, la confiança i l’estil, defensem la nostra llengua i el nostre model, garantint que tothom l’aprengui’ sense excloure ningú per raó de llengua.