Cercle per al Coneixement Publicaciones

  • | | | |

    Resumen del desayuno BB con David Garrofé

    Resumen del desayuno BB con David Garrofé

    Hora
    Tipo de publicación

    Resumen de actividades

    Hora
    Data

    27-04-2007

    Resumen del primer desayuno BB después de la fusión del Cercle per al Coneixement con el Barcelona Breakfast. En esta ocasión nos acompañó David Garrofé, secretario general de la Confederación Empresarial Comarcal de Terrassa, con quien hablamos de la implementación de las TIC en las pequeñas y medianas empresas catalanas.

    David Garrofé vingué acompanyat d’en David Villarrubias, encarregat de la digitalització de les empreses i la consegüent implantació de les TIC. El Sr. Garrofé inicià la seva ponència fent un recompte de la història de la CECOT, explicant-nos que al 1996 es creà la fundació CECOT per la innovació, per tal de veure com la innovació podia afectar al procés productiu. Un any més tard ja es creava el portal www.larambla.com, que pretenia estimular el comerç electrònic de les empreses de la confederació. Al 1997 també es negociaren amb la Caixa i altres entitats financeres, uns datàfons amb marca blanca pels comerços, a la vegada que sorgia la plataforma tecnològica multicontingut i multicanal CECOTXPRESS amb l’objectiu d’agregar totes les tecnologies i construir un metacercador personalitzat. L’èxit d’aquesta eina de recerca fou rotund, ja que un 95% dels usuaris la segueixen utilitzant diàriament. En David Garrofé ens comentà que l’assessorament sobre la integració de les TIC en les empreses, desenvolupat pel Centre de Demostració de Tecnologia (de la Fundació Cecot Innovació) en el transcurs dels darrers anys els ha permès fer una anàlisi del que les empreses tenen instal·lat i de l’ús que en fan. Aquest estudi posa de manifest que abans d’implantar, cal tenir perfectament definit, conegut i contrastat el pla de processos de l’empresa. Si no es coneix suficientment l’empesa, o si no es té relativament optimitzada, no és útil introduir-hi tecnologia, ja que incorporar sistemes a uns processos que no funcionen només afegeix una acceleració del que ja es fa malament. Si una empresa d’entrada no funciona correctament, amb sistemes tecnològics no millorarà els processos, sinó que només els accelerarà. Des d’aquest punt de vista, i en referència al món de l’empresa en general, i al de les PIME en particular, cal dir que en molts casos, per desconeixement o idees preconcebudes, l’empresari percep la incorporació de les TIC com una despesa directa i no pas com una inversió. És més, en molts casos es percep com una font de perill per a l’estabilitat dels processos dins de l’empresa, o com una font de risc financer per no estar estandarditzat ni consensuat un model que estableixi el càlcul del retorn de la inversió (ROI). El desconeixement també du al recel, a la por per part de l’empresari de perdre control d’una informació que en lloc de tenir-la ell, ara es cedirà a uns sistemes o que estarà en mans del gestor informàtic. El que es desconeix es tem, i el que es tem, no s’aplica. Concretament, el major risc que apareix que es percep en l’adopció d’aquestes tecnologies es produeix en dos moments: quan es decideix quina solució escollir (fabricant, integrador, etc.), decisió que l’empresari haurà de prendre en base a unes recomanacions i opcions que ell no ha controlat, sinó que sorgeixen del seu responsable de sistemes o, del seu proveïdor. El segon moment es dona en la fase d’implementació, això és, en la transició que suposa instal·lar en la infraestructura i organització de l’empresa, noves tecnologies i molt especialment, nous processos de negoci no sempre compatibles amb els que estan en vigor. Existeix un període més o menys llarg d’integració, de migració d’aprenentatge i d’adaptació, que requereix un esforç i seguiment. És doncs, la causa de la típica fricció que es produeix en un moment de canvi, en un moment de convivència i paulatina substitució del que és vell pel que és nou. Justament degut al fet que moltes ocupacions tradicionals són substituïdes per nous processos automatitzats, basats en TIC, les noves tecnologies són també vistes amb gran recel i com una amenaça per part del treballadors no qualificats. David Garrofé també ens va transmetre les seves propostes de millora: – Dotar l’empresari del criteri suficient per a que no se senti insegur i sense control de la situació al dialogar amb els venedors i instal·ladors de tecnologia. – Organitzar la prescripció externa, és a dir, realitzar un acompanyament neutre i imparcial a l’empresa. – Formar al treballador en l’ús eficient de les TIC d’una forma permanent i actualitzada: coaching. – L’Administració també ha de jugar un rol fonamental a l’hora d’impulsar i difondre l’existència de serveis en xarxa, així com de fomentar-ne el seu ús. Sense un lideratge clar de l’administració cap a la plena incorporació del model de la societat de la informació en la seva tasca diària, el nostre model productiu no podrà aprofitar-se de les experiències i sinèrgies generades pel sector públic. – Cal que les noves tecnologies s’expliquin millor a les empreses ja que el problema amb la introducció d’aquestes no és qüestió ni de costos ni d’infraestructures, sinó de la falta de coneixement dels seus avantatges. El desconeixement del potencial de les noves tecnologies duu a les Pimes a no donar prioritat ni a la inversió en TIC ni a optimitzar-ne el seu ús, però més enllà d’aquestes dificultats, l’experiència ve a demostrar que el problema de la Pime espanyola no és tant econòmic com de mentalitat. En David Villarrubias complementà la ponència d’en David Garrofé comentant-nos que l’assessoria realitzada per la Fundació Cecot Innovació els ha fet veure que la disparitat de productes al mercat complica la presa de decisió per l’empresari, que no sap vers quin decantar-se, a la vegada que té recel a implantar circuits tancats nous. Un altre problema és que la idea que es ven de que la “informàtica és fàcil” ha provocat que moltes Pimes pensin que ho poden fer sense ajuda exterior, amb les seves consegüents males implementacions. La informàtica s’ha de vendre com una oportunitat, malgrat es veuen les reduccions de despeses en el processos curts, però no als llargs. La ISO ajudà a estandaritzar processos, la qual cosa fou positiva per moltes empreses, tot i que moltes d’elles han deixat de revisar els processos. El teixit de base de les empreses (les Pimes) no té accés a les subvencions ja que els ajuts governamentals són per fonamentar la R+D però no per implantar noves tecnologies. L’Administració sovint obliga a presentar documentació a través d’internet, la qual cosa té com a resultat que en molts casos siguin gestories les que acabin fent la feina. En el posterior debat amb els associats intervingueren en Ricard Ruiz de Querol, Xavier Marcet, Josep Casanovas, Manel Medina, Ramon Palacio, Carles Ubach, Enric Canela i Toni Garrell, i es tractaren els següents temes: – El discurs segueix sent el mateix que fa trenta anys: s’ha de lluitar contra la desorganització, la manca de professionals i la falta de coneixement. A les grans empreses això s’ha anat solventant gràcies al canvi generacional, però a les Pimes el ritme d’adquirir personal més qualificat és més lent. – Si ens comparem amb la Unió Europea dels 15, les nostres Pimes estan ben posicionades respecte a la tecnologia implantada (95%), però fallen en el seu ús (50%). Moltes de les micro-empreses no tenen ni tan sols correu electrònic, i moltes de les que sí en tenen, no el consulten periòdicament. – Tenim més gent preparada per l’antic i encara vigent model econòmic que no pel nou model de coneixement. El gran repte que ens planteja el futur és, abans que tot, generar talent. – Moltes empreses TIC són Pimes i poden ajudar a fer de catalitzador, tot i que també es necessitarà ajuda de les universitats i de l’administració per ajudar les empreses a familiaritzar-se amb l’ús de les TIC (assessorament imparcial a través d’associacions professionals, formació d’especialistes en el càlcul del ROI – retorn de la inversió, redacció de manuals de bones pràctiques – CIDEM). – Els directius no veuen la incidència directa d’utilitzar les TIC en els seus negocis, per això l’administració ha d’assumir part de la responsabilitat evangelitzadora de promocionar-ne el seu ús.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | | |

    Jóvenes, rentas y demografía

    Jóvenes, rentas y demografía

    Hora
    Tipo de publicación

    Artículos

    Hora
    Data

    26-04-2007

    Tal y como indica el título del artículo, la reflexión de Antoni Brey trata la problemática de los jóvenes, altamente cualificados y formados, de seguir una trayectoria similar a la de sus padres. Análisis sobre la precariedad laboral y sus causas.

    Según las encuestas más recientes el acceso a la vivienda se ha convertido, tras la inmigración, en la segunda preocupación de los catalanes. El asunto incumbe a toda la población pero, sin duda, incide de forma más directa sobre los jóvenes, aquéllos que pretenden conseguir su primera propiedad partiendo de unos pocos ahorros y sin patrimonio previo. Se trata justamente del mismo colectivo que se ve afectado por otro fenómeno bien conocido: la precariedad salarial que a pesar de su buena formación académica muchos de ellos deben afrontar, lo que se ha dado en llamar “mileurismo”. Pero, ¿por qué precisamente ahora, cuando nuestro país es más rico que nunca y los jóvenes están más bien preparados, les resulta tan difícil iniciar una trayectoria similar a la que siguieron sus padres? ¿No deberían ser los jóvenes los principales beneficiarios del hecho de ser en la actualidad un colectivo relativamente poco numeroso? Habrá quien responda que los objetivos de ambas generaciones no son equiparables, que hoy se aspira a disfrutar de un estilo de vida centrado en la inmediatez de un consumismo desbocado y que, claro está, todo no puede ser. Pero lo cierto es que el poder adquisitivo de los salarios de las personas que se incorporan al mercado laboral, especialmente en las profesiones más cualificadas, ha descendido significativamente y que un bien tan básico como la vivienda se ha convertido en algo casi inaccesible, aun observando escrupulosamente una austeridad de tipo monacal. Para intentar responder a dichas preguntas es conveniente plantear la situación de la siguiente manera: los problemas actuales de los jóvenes en edad de independizarse son el reflejo de la existencia de importantes desequilibrios en la distribución de las rentas en nuestra sociedad. Y la respuesta a por qué se dan debe buscarse en una combinación de factores de tipo demográfico y económico que concentra varios efectos perniciosos sobre la misma franja de población. El primero de ellos es el incremento constante de la esperanza de vida. En efecto, los progenitores de los jóvenes de hoy no son, ni mucho menos, ancianos. Todo lo contrario, siguen plenamente activos y desean disponer para uso propio de todo el patrimonio y los recursos que han conseguido acumular durante el largo período de crecimiento que hemos experimentado. Un caso extremo de usufructo del desequilibrio lo constituyen las prejubilaciones, un fenómeno que permite disfrutar a sus beneficiarios de un retiro dorado, pagado por todos, que en la mayoría de casos se acaba compatibilizando con una nueva actividad laboral, más o menos encubierta. Dicho de otra manera, los agraciados perciben las rentas de dos puestos de trabajo. Otro factor a tener en cuenta es el acceso de la generación del baby boom de los sesenta, el grupo de población que en una ocasión denominé como “la Generación Fría”, a los puestos más suculentos de la sociedad. Constituyen la franja más amplia de la deformada pirámide demográfica catalana, y van a estar ahí durante mucho tiempo, ocupando los mejores empleos en la mayoría de empresas y en un sector público que ya no va a crecer mucho más. Los recién llegados tendrán que conformarse, por el momento, con ser sus aprendices o auxiliares. El tercero: sobre los jóvenes se materializa la tan frecuentemente denunciada migración de las fuentes del valor añadido de nuestra economía hacia las actividades financieras y especulativas. Siempre tendrán a mano un empleo relacionado con el turismo, la construcción o el comercio, pero difícilmente podrán acceder a esos nuevos circuitos de generación de riqueza sobre los que se sustenta, cada vez más, la estructura económica del país. Vinculado con lo anterior, viene a cuento la siguiente anécdota: días atrás un directivo de una importante empresa de consultoría me comentaba que les resultaba cada vez más difícil encontrar jóvenes cualificados pero que, sorprendentemente, los salarios no subían. ¿La ley de la oferta y la demanda no funciona? En realidad, él mismo respondió a la pregunta: el nuevo centro de producción desde el cual tienen previsto ofrecer sus servicios a nivel internacional lo han inaugurado en Sudamérica. Es, al fin y al cabo, pura globalización. Si una vez analizada la situación decidimos que no es deseable, es razonable aspirar a corregirla, es decir, a remediar el desequilibrio en la distribución de rentas. Pero, ¿Cómo hacerlo? ¿Deberíamos optar por trasvasar directamente recursos a los jóvenes o bien por darles la oportunidad real de conseguirlos con su propio trabajo? ¿Son preferibles las fórmulas intervencionistas, como regalarles el primer piso, o nos convendría más confiar en las dinámicas de tipo liberal? Lo cierto es que los mecanismos habituales del estado social no operan hoy en dicho sentido, sino más bien en el contrario. Sólo es necesario echar un vistazo a la orientación actual de las políticas asistenciales. Por otro lado, sabemos que el liberalismo, como único mecanismo regulador de la economía, tiende a acrecentar las desigualdades y a acelerar los efectos de la globalización. Tal vez la solución resida una combinación sensata y acertada de ambos tipos de medidas. Pero también cabe la posibilidad de que, en realidad, se trate de un problema sin solución, de que algo haya cambiado de forma tan irreversible que nos obligue a reformular el concepto “juventud”. Quizás no nos quede más remedio que empezar a acostumbrarnos a la idea de que esa etapa de la vida se va a prolongar hasta bien entrados los cuarenta, que las personas van a dedicar muchos más años a estudiar masters y postgrados de todo tipo, a viajar con su mochila por Europa con el popular Inter-rail mientras conviven con sus padres sin ningún tipo de conflicto generacional. A pesar de lo incómodo que nos pueda resultar, el cambio es coherente con otros que ya hemos asumido plenamente, como el de la extensión del periodo de maternidad hasta límites inconcebibles poco tiempo atrás. Por cierto, la opinión personal sobre la bondad o inconveniencia de tales situaciones carece, en realidad, de importancia, pues forman parte de una dinámica que, a pesar de lo que nos guste creer, queda completamente fuera de nuestra capacidad de control.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | | | |

    La competitivitat i eficiència: un repte pendent de la octava economia del mon

    La competitivitat i eficiència: un repte pendent de la octava economia del mon

    Hora
    Tipo de publicación

    Resumen de actividades

    Hora
    Data

    25-04-2007

    Ponencia en el marco de las Jornadas Innovarum a VIC el 24 y 25 de abril, efectuada por el Presidente del Cercle, Antoni Garrell i Guiu.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | | | |

    Resumen de la cena con Mercè Sala

    Resumen de la cena con Mercè Sala

    Hora
    Tipo de publicación

    Resumen de actividades

    Hora
    Data

    16-04-2007

    El pasado 27 de marzo, en la segunda convocatoria de cena del año 2007, contamos con la presencia de Mercè Sala, actual presidenta del Consejo de Trabajo Económico y Social de Cataluña, y expresidenta de Renfe, con quien hablamos sobre las infraestructuras internas, las comunicaciones y los transportes.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | | |

    La wikipedia esta trista…

    La wikipedia esta trista…

    Hora
    Tipo de publicación

    Artículos

    Hora
    Data

    14-04-2007

    La Wikipedia està trista, què deu tenir la Wikipedia… En molts pocs mesos ha passat de ser un dels grans ‘booms’ d’internet, a ser el centre de múltiples polèmiques sobre la validesa, la qualitat i, sobretot, la credibilitat del seus continguts. Per fer-ho encara més “trist”, fa uns dies que ha vist la llum Citizendium,…

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | | |

    El coaching: Eina important pel desenvolupament de les persones i millora de les organitzacions.

    El coaching: Eina important pel desenvolupament de les persones i millora de les organitzacions.

    Hora
    Tipo de publicación

    Artículos

    Hora
    Data

    09-04-2007

    Actualment la paraula “coaching” esdevé un mot adquirit de l’anglès i que ens dona poca informació tant pel seu origen com per la indefinició de la pròpia paraula. Trobar una paraula en català o castellà que identifiqui el seu significat no és fàcil però segurament ens podríem sentir més còmodes dient-ne “ensinistrament” o “entrenament”. Què…

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | | |

    Un euro al dia

    Un euro al dia

    Hora
    Tipo de publicación

    Memorias anuales

    Hora
    Data

    03-04-2007

    Un estudi realitzat als països nòrdics assenyala que la disponibilitat i l’accessibilitat d’equipament és el factor que més facilita i estimula l’ús educatiu de les TIC. Això sembla bastant obvi, però el fet que s’afirmi en un informe realitzat per una consultora independent finançada pels departaments d’educació de Dinamarca, Finlàndia, Noruega i Suècia li dóna…

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | | |

    Utilización intensiva del conocimiento en el ámbito productivo

    Utilización intensiva del conocimiento en el ámbito productivo

    Hora
    Tipo de publicación

    Artículos

    Hora
    Data

    02-04-2007

    Análisis de los casos de Finlandia y Irlanda como modelos de países que supieron dirigir sus economías hacia el desarrollo de productos y servicios intensivos en conocimiento, enfocados principalmente a los mercados internacionales.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | | | |

    Resumen del seminario-debate con Xavier Trias

    Resumen del seminario-debate con Xavier Trias

    Hora
    Tipo de publicación

    Resumen de actividades

    Hora
    Data

    30-03-2007

    El 26 de marzo, Xavier Trias, candidato de Convergència i Unió a las elecciones municipales del 27 de mayo, nos acompañó en el que fue el tercero de los seminarios-debate que el Cercle ha organizado con los candidatos a la alcaldía de Barcelona.

    Xavier Trias començà la seva ponència amb una crida a la necessitat de competir, a la vegada que cooperar, entre la mancomunitat de municipis que conformen l’àrea metropolitana de Barcelona. La ciutat comptal, d’espai delimitat i definit per les ciutats que la rodejen, inevitablement representa un model urbanístic diferent al de Madrid. Barcelona disposa de mar, montanya i dos rius, accidents geogràfics que dificulten la qüestió de la movilitat. Millorar-la per això, no ha de consistir en fer la vida impossible als cotxes, sinó prestar els serveis necessaris per a que l’ús del cotxe dins la ciutat no sigui imprescindible. La creació de l’àrea verda no pot anar acompanyada d’una manca d’impuls de millorar el transport de rodalies. En el cas de Barcelona, el problema de la movilitat és sobretot extern, englobant tota l’àrea metropolitana; en aquest sentit és important el quart cinturó, ja que la B30 no pot donar abast a tot el tràfic de cotxes diari que vol entrar a Barcelona. Referent als transports, Xavier Trias distingí tres temes bàsics a tractar: una millora de les comunicacions de rodalies, la línea 9 del metro en el seu recoregut sencer, que d’aquesta forma connectaria barris de la ciutat que tenen una gran demanda de transport públic, amb la zona industrial i el Prat, i l’adequació de l’horari del transport públic a l’ús real que es fa de la ciutat. Referent a la formació, X. Trias admet que és cert que s’ha de fer molta més formació professional, així com dotar-la de qualitat a la vegada que se l’acompanya d’un suport explícit i potent a les universitats. A Barcelona, una reforma de les universitats també hauria d’implicar una aposta clara per terrenys estratègics, on construir centres de recerca que estiguin ben comunicats i facilitar-ne així la transferència de coneixement. S’han d’enforitr els clústers de futur que té Barcelona: per una banda les escoles de negoci, com IESE o ESADE, i per l’altra, el consorci de la Zona Franca, del qual és inadmissible que la gestió segueixi venint dirigida per Madrid. Com seguim creixent a través de la construcció i el turisme, la mà d’obra demandada és no qualificada, per la qual cosa el gap entre salaris cada cop és major. Juntament amb el progressiu envelliment de la població, els ciutadans barcelonins cada cop acusen més la pèrdua de qualitat de vida i la pujada dels preus de l’habitatge. El resultat és que les persones se’n van a viure fora de Barcelona a municipis com Rubí, Cerdanyola o Mataró, on els ajuntaments tenen més ajuts, proveeixen de més serveis i doten de cada cop més equipaments les ciutats. Si a Barcelona també apostéssim fort pels serveis personals prestats per l’Ajuntament, aquests podrien ser una eina important pel desenvolupament de noves tecnologies. El nostre sistema social està pràcticament universalitzat, i gaudeix d’un tamany suficient com per aplicar-hi les noves tecnologies i fer-ho de forma exitosa. En el posterior debat amb els associats, en el que participaren la Roser Ràfols, l’Agustí Argelich, l’Enric Canela, en Rodolfo Fernández, el Pere Monràs, Jordi Capelleras, Ramon Palacio, Santiago Sardà, Juan José Pérez i Salvador Estapé, es tractaren molts temes que afecten la ciutat. Es parlà de la manca d’infraestructures tecnològiques, del problema de les telecomunicacions i Telefònica, de la poca implementació de la fibra òptica, del percentatge baix d’investigadors que segueix trobant-se majoritàriament a les universitats, de la llei de finançament de les hisendes locals i la incapacitat pressupostària per invertir si no es reforma, de les possibilitats de promoure iniciatives privades per part de l’Ajuntament, de la necessitat d’innovar en el model de governança i lideratge, dels efectes de les deduccions fiscals i els impostos, la falta d’engrescament polític en el futur de la ciutat, el paper de la societat civil i la transformació d’una Barcelona com a ciutat d’atracció en una ciutat de retenció. Xavier Trias contestà a les preguntes suscitades, fent especial menció a la necessitat de trascendir l’endogàmia present a les universitats, potenciant el sorgiment de plantejaments innovadors, així com per altra banda, incitar a les empreses a apropar-se a les universitats en comptes de montar el seu propi departament de recerca. Per l’experiència que hem tingut a Barcelona, les universitats han canviat la ciutat, i no només a nivell urbanístic, com són la zona del Raval o Ciutadella, sinó també a nivell de qualitat. I malgrat això seguim tenint l’obsessió de cercar les persones de fora en comptes d’aprofitar el propi talent. Referent al tema d’habitatge, s’ha aconseguit la integració de barris com Nou Barris, però no s’ha sabut crear una borsa d’habitatges públics com cal. En comptes de construir vivendes de protecció oficial, a tota la zona del litoral s’han edificat pisos pensats per les rendes mitges-altes. Referent a la implicació de l’Ajuntament per promoure la iniciatives privada, Xavier Trias ens parlà de la necessitat d’adoptar una actitut proactiva, així com de la possibilitat de que l’Ajuntament es convertís en aval per facilitar certes adquisicions i inversions. El sistema de finançament actual de la ciutat de Barcelona no és el millor, pel que ens hem d’apropar al sector no públic però amb vocació pública, i treballar per disposar algun dia d’una pròpia agència tributària. X. Trias convergí amb els associats en la manca de lideratge, molt visible en qui pren les decisions i qui les gestiona, i ens plantejà els dos principals reptes als quals s’enfronta la Barcelona del futur: el mercat globalitzat i el canvi demogràfic. En aquest sentit, féu una crida a la necessitat de tenir un govern fort i coherent, que exerceixi el lideratge i autoritat pertinents per tal de garantir la supervivència, éxit i avanç d’iniciatives com el Parc de recerca biomèdica, el Sincrotró, el Supercomputador o el 22@.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | | |

    Entrevista a Vicenç Gasulla

    Entrevista a Vicenç Gasulla

    Hora
    Tipo de publicación

    Entrevistas

    Hora
    Data

    29-03-2007

    Entrevista a Vicenç Gasulla, uno de los fundadores del Barcelona Breakfast y nuevo miembro de la Junta del Cercle. Con él hablamos sobre el proceso de innovación en Cataluña, el sector TIC y la reciente fusión entre el Cercle y el BB.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos