Comisiones

  • | | |

    I+D: ¿Y `el factor O positivo`?

    I+D: ¿Y `el factor O positivo`?

    Hora
    Tipo de publicación

    Artículos

    Hora
    Data

    22-05-2006

    Reflexión sobre la relación actual entre cultura, inversión, empresa, gobierno y organización cuando hablamos sobre nuestra capacidad de visión de futuro en I+D. En el caso de la organización, nuestro país aún tiene muchbo que aprender.

    La Unión Europea dio un rapapolvo a España por su patético rendimiento en innovación. Es furgón de cola con países exsoviéticos y Turquía. Al mismo tiempo,Yahoo crea en el 22@ un laboratorio de I+D con la UPF. Ha venido porque hay conocimiento útil para competir con su archirrival Google. Ejemplo de que el talento atrae e indicio de que un Factor O positivo abre más futuro. ¿Qué es el Factor O? Fácil. Imagínense salidos del subdesarrollo y propietarios de un “Seiscientos”. Las autopistas europeas les abren sus puertas. Única condición: circular a 200 por hora. En estas, alguien les dice “tranquilos, os doy el triple de litros de gasolina durante cinco años”. ¿Correrá el Seiscientos a 200? ¿A que no? El tipo y la calidad de sus componentes pero, sobre todo, la relación entre ellos, hacen de un Seiscientos lo que es y no un Ferrari. El “organizarse” de sus elementos (Factor O) define a uno y a otro. En I+D nuestro Factor O es negativo. Grupos aislados de investigación excelente que patentan poco; estudiantes bien formados… empleados en otros países; empresas extranjeras que usan el talento local…obviado por las empresas propias, etc. Así, un euro invertido en el sistema de I+D aquí rinde menos que, pongamos, en Alemania. Ante esto, los actores de nuestra I+D siempre reclaman más gasolina: que el gobierno (Factor G) invierta más (Factor I). Sucesivos gobiernos han prometido más inversión y pedido que también la Empresa (Factor E) invirtiera en I+D. ¿Gasolina para el Seiscientos? ¡Bienvenida! ¡El depósito estaba seco! Pero, ¿no deberíamos diseñar otro coche? Yahoo mejorará su competitividad y la UPF atraerá a estudiantes e investigadores. Este éxito revela cambios relacionales, Factor O. La UPF ha podido contratar a investigadores de primera fuera del esquema funcionarial. Cambio de relaciones contractuales con el conocimiento, aunque lejos del mercado de talento de otros países. Ha conectado con una iniciativa local, el 22@. ¿Qué otros cambios del Factor O potenciarían todo el sistema de I+D? ¿Un nuevo compromiso de los patrones de cada universidad con el capital riesgo? ¿Un marco legal más ágil a este fin? ¿Que nuestras universidades superen el estadio organizativo de “oligarquía académica” y evolucionen a “universidad global profesionalizada”? Esto sería un cambio del factor C (Cultura) tanto de las universidades como del resto del sistema de I+D. La cultura define qué se puede y qué no se puede ver. Apenas entrevemos el grano fino del Factor O, poco más allá de la salmodia “hay que mejorar la relación universidad-empresa”. La relación actual entre los cinco factores (Cultura, Inversión, Empresa, Gobierno, Organización) describe con exactitud nuestra capacidad de visión de futuro en I+D. No lo olviden, la clave está en la O.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete al Newsletter de Amics del País para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.























    • | | |

      Sistema educativo y requisitos socioeconómicos

      Sistema educativo y requisitos socioeconómicos

      Hora
      Tipo de publicación

      Artículos

      Hora
      Data

      20-05-2006

      EL método educativo, aplicado en España, no interioriza la importancia de la disciplina científica y el valor de las materias humanistas; no asume plenamente la dualidad simbiótica que exige el proceso de aprendizaje: formar en actitudes y aptitudes; tampoco inculca los valores del esfuerzo, la perseverancia, el rigor, el trabajo en equipo y el compromiso.…

      El final del curso académico se acerca, la dura realidad de los rendimientos académicos no aceptables quedaran reflejados en las notas, no en todos los casos, ya que a menudo la falta de rigor o evitar afrontar la realidad, genera actitudes benévolas que disimulan a corto plazo la realidad. Es un hecho indiscutible que los modelos educativos europeos tienen paralelismos en cuanto a rendimientos no buenos en la educación obligatoria, como queda evidenciado en los múltiples indicadores y estudios que sistemáticamente llegan a nuestras manos. Análisis y diagnosis recurrentes, en muchos casos limitados a la exposición de las realidades harto conocidas, y con ausencia de propuestas concretas. Muchas son las causas, pero una de ellas es la ausencia de procesos y métodos ajustados a los requisitos socioeconómicos, al no haberse incorporado al proceso las herramientas pedagógicas basadas en los avances tecnológicos, ya que hoy en día es imprescindible tanto un aprendizaje personalizado, como facilitar la asimilación de los conocimientos mediante su aplicación simultanea a su estudio, lo cual es posible mediante técnicas de simulación en entornos virtuales, en la línea de lo que indicaba el Cercle per el Coneixement en el 2002 cuando proponía implementar herramientas basadas en técnicas infograficas e inteligencia artificial –LDI: Libro digital inteligente-. También sabemos que es necesario que los proyectos educativos no varíen cada vez que se produce un cambio de gobierno, y que se asuman los cambios socioculturales fruto de la creciente inmigración, la desestructuración familiar, la necesidad del trabajo de la mayoría de miembros de la unidad familiar, ciertas conductas violentas que aparecen en las aulas … Todo un conjunto de evidencias que no deberían esconder que el problema real reside en el modelo último que inspira y rige el modelo educativo; me refiero a la cultura del mínimo esfuerzo, de la proximidad excesiva, de la falta de rigor, en definitiva del divorcio entre los valores que rigen el acto académico y aquellos que permiten el progreso social, el desarrollo personal y profesional. EL método educativo, aplicado en España, no interioriza la importancia de la disciplina científica y el valor de las materias humanistas; no asume plenamente la dualidad simbiótica que exige el proceso de aprendizaje: formar en actitudes y aptitudes; tampoco inculca los valores del esfuerzo, la perseverancia, el rigor, el trabajo en equipo y el compromiso. Esconde a menudo que el despilfarro se sustenta porque condenamos a la miseria a millones de ciudadanos del planeta a vivir anclados en la pobreza y la desesperanza, olvida la diferencia entre empatizar y simpatizar, practica la relajación en los valores que sustentan la fortaleza en los razonamientos y las decisiones, sin comprender que la tolerancia y la aceptación de las diversas culturas y opiniones sólo es posible con una sólida formación, y adquiriendo la capacidad de observar, analizar y razonar. A los imprescindible maestros no les podemos exigir más de lo que razonable se espera de ellos, y menos aun si no les dotamos de los medios y recursos requeridos, a la vez que reconozcamos públicamente, con palabras y hechos, su importancia fundamental en la sociedad globalizada, multicultural y asimétrica que estamos construyendo a principios del siglo XXI. Un nuevo curso llama a las puertas, la planificación se ultima, pero las herramientas, la cultura y los valores que lo sustentan, y que siguen forjándose en las facultades y escuelas de pedagogos, siguen sin variar, consecuentemente los resultados difícilmente podrán cambiar su tendencia negativa, y el divorció entre los jóvenes que surgen de las aulas y los requerimientos del sistema sociocultural y socioeconómico que rige la sociedad del siglo XXI seguirá existiendo. El futuro seguirá en las manos de aquellos países que hacen del sistema educativo y la formación de las personas el pilar donde se apoya el progreso. Lina Zulueta Fernández Asociada del Cercle per el Coneixement

      Suscríbete al newsletter

      Suscríbete al Newsletter de Amics del País para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.























      • | | | |

        Reseña de la cena con Joan Trullén

        Reseña de la cena con Joan Trullén

        Hora
        Tipo de publicación

        Resumen de actividades

        Hora
        Data

        19-05-2006

        Joan Trullén, Secretario General de Industria, fue el último invitado a la cena mensual del Círculo del mes de mayo. Con él hablamos de la importancia y el lugar que tiene que ocupar la Industria en la Sociedad y Economía del Conocimiento.

        Suscríbete al newsletter

        Suscríbete al Newsletter de Amics del País para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.























        • | | |

          Secretaria de Telecomunicaciones y Sociedad de la Información a Presidencia: Reconocimiento de su importancia o asignación en la interinidad?

          Secretaria de Telecomunicaciones y Sociedad de la Información a Presidencia: Reconocimiento de su importancia o asignación en la interinidad?

          Hora
          Tipo de publicación

          Posicionamientos

          Hora
          Data

          17-05-2006

          Reflexión sobre la necesidad de que el desarrollo de la sociedad y economía del conocimiento, en tanto que política del país, rehuyan las confrontaciones electorales dejando que el progreso y las capacidades de las personas sigan su curso.

          Suscríbete al newsletter

          Suscríbete al Newsletter de Amics del País para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.























          • | | |

            Espacios de innovación y aprendizaje en las organizaciones

            Espacios de innovación y aprendizaje en las organizaciones

            Hora
            Tipo de publicación

            Posicionamientos

            Hora
            Data

            17-05-2006

            Hoy en día se constata que las organizaciones requieren ser competitivas en un entorno cambiante. Por este motivo el activo más importante es la creación de nuevos conocimientos, entendiendo el conocimiento como la capacidad de organizar las buenas ideas en un cuerpo que permita su acumulación, transmisión y aprendizaje, y su gestión en sistemas, servicios…

            Suscríbete al newsletter

            Suscríbete al Newsletter de Amics del País para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.























            • | | |

              Oportunidades para Europa: el momento clave

              Oportunidades para Europa: el momento clave

              Hora
              Tipo de publicación

              Artículos

              Hora
              Data

              15-05-2006

              Reflexión sobre la necesidad de que la Unión Europea avance hacia una mayor integración económica y estratégica. Ahora es el momento idóneo para buscar la competitividad a través de la mejora de la calidad y la innovación en sus productos aprovechando la buena cualificación y capacidades de los profesionales europeos.

              Opportunities for Europe: the key moment The EU isn’t working: how should it change? By Joan Monras Oliu The French and Dutch “no” at the referendum for the Treaty establishing a Constitution for Europe (TCE) showed that something was not working in the EU. It was presented as the next natural step towards European political integration and it was rejected by two of the six countries that in 1957 signed the Treaty of Rome. Some may see this “no” as a result of the unsatisfactory and insufficient social issues of the text. For them it is clear that European mentality grew in the welfare state and that the failure of the TCE to deeply defend this social model is the main reason for its rejection. I will argue a slightly different thing: I will defend the view that the social failure and economic stagnation of the actual European Union is the underlying reason for a traditionalist reaction that ended in the “no” vote or in the French riots. Traditionalists from the right and the left have denounced the TCE as a threat for the preservation of the European old social model. However, I will argue that the “no” to the TCE should be used as an opportunity to rebuild the concept of Europe in different and modern terms. The best answer to the problems of the EU is through a powerful and competitive economy which gives opportunities to European citizens, something that has no relation at all to the political integration. In the 21st Century, it means that Europe needs a knowledge based, dynamic and creative economy. In order to do that Europe will have to rethink the appropriateness of its institutions and its projects, which was probably a better reason to vote against the TCE. First of all it is useful to understand why EU is not working by analysing the positions around the Treaty for a Constitution for Europe, concentrating on the “no” vote. In many countries, like France or Spain, the opposition to the Treaty came either from the radical left or radical right. On the left, people argued that the new step towards integration did not match with the traditional welfare state that the EU members allegedly represent. From their point of view, the project did not constitute a guarantee of the rights (many times they forget the duties or responsibilities) of the workers or the public education and health. On the right the arguments were essentially nationalist, thinking on a deepest integration as a threat to national interest. Nonetheless, in countries like France or Spain, there was a lack of liberal critique to the TCE. Hardly anyone argued that the welfare state is unsustainable or that EU members have to rethink its system, something that the TCE did not do. Hardly anyone either said that the actual way the EU works can be largely improved and that a deeper political integration has nothing to do with actual EU problems. Both this latter liberal critique and the aforementioned reasons for the traditionalist “no” vote helps us to look at some of the problems that the EU will have to face and the opportunities that it has. The EU leaders and population have to be aware of the time that we are living. Luckily or unluckily the globalisation is a reality. Products are easy made in many places and travel expenses are extremely low. Producers from a remote part of the world can be our closest competitor, and trade is growing increasingly fast. This reality may produce a sense of fragility or fear, something that is growing in developed countries. Nowadays they have to face a different reality, where China, India or Brazil are, in many aspects, more powerful than European countries or even the US. This situation causes a reaction that encourages protectionism. Those who think that the others are stronger will defend a greater protection both in trade, immigration or social rights. Those are, arguably, the same that voted against the European Treaty because they saw it too soft in social terms or because they were afraid of losing their national identity. The globalisation has, however, another side. As suggested by Hiscox from the Harvard University, it represents an increase of the global wealth, even if it has some ‘losers’. In other words, the opportunities of shortening time and distance that offers globalisation can be taken by European members not as a threat but as an open door towards an improvement of their economy and well-being: this is the challenge that Europe has to face. The EU members have now the capacity to compete in terms of quality rather than quantity. It is clear that China is unbeatable in making cheap easy-designed clothes, but Europe or the United States are unbeatable when a high skilled professional is needed to develop a certain product. Following in the textile sector, an example would be design. Cities like Milan or Barcelona, which are in regions where they were used to earn money from textile factories, have now developed a high standard textile design and are competing all around the world. The same is true when talking about all those products that need high levels of knowledge. Here are the opportunities for Europe. In this sense Europe can be at the forefront of the world and can exploit its background and skilled population. Europe has the challenge to use these opportunities, something that, arguably, is not doing enough. The best example in that sense is the decreasing competitiveness of European Universities. While some years ago most of the best universities were mainly in Europe, now they are mainly in the US. In other words, Europe in stead of taking advantage of the moment and the opportunities (never in the history had had such a big market where to sell its products), it is trying to defend what it acquired in previous years. In concrete terms, EU members should be conscious that this economic change is essential for the European future. Political integration is not a guarantee against wars (also domestic wars have been frequent during the world history) but rather a powerful and dynamic economy that enables people to take advantage of their opportunities and that give individuals their rights to have opportunities and their duties to use them. Therefore, rather than fighting for a stronger political integration I would argue for a stronger economical integration and a stronger strategical integration. On the one hand, recent cases like the takeover bid of Spanish Gas Natural to Endesa and counter-offer of E.Con, the German energy company, are examples where national interest has overcome economic interest, as has been argued recently in The Economist or in La Vanguardia by Ralf Darhendorf. On the other hand, European initiatives in strategic sectors concerning knowledge-based economy, like the Agenda Lisbon 2010, should be reinforced. Finally, it is the time, with the actual failures of the EU Treaty, to reassess which legislation is favouring the knowledge based creative economy and which one is not. In other words, the enormous quantity of rules that European have to follow as an alleged guarantee of the quality of European products may be causing high limitations to many companies, for example SMEs. Many of this knowledge based economy come from small and medium size companies of professionals that decide to develop a certain product. It is virtually impossible to face the enormous cost of EU rules for those groups of professionals, and what was born as a guarantee for quality is now reducing the opportunities of high qualified professionals working on high quality products. In conclusion, the EU is facing a crucial moment. The failure of the Treaty is an example of the threats and opportunities that the EU has. On the one hand there are those who seemed afraid of the growing opportunities partly due to globalisation. They defend that the best way to face this opportunities is by closing European doors, and saving the success of the 60 years period of peace and prosperity. On the other hand, there are those who see the actual circumstances as a huge opportunity to develop a solid and dynamic economy. EU has the background and conditions to successfully become a knowledge-based and competitive economy, but the EU members have to be conscious of it and work on it. Stronger political integration is not the solution to these economic issues, but rather a potential danger as showed by the example of the SMEs. The accidental curb on political integration can be used as an opportunity to rethink what policies are favouring the strengths of the EU, and which ones are limiting them. It is our choice to see these facts as a failure of the EU or as an opportunity for the EU, my choice is clear. Joan Monràs Oliu Menbre del Cercle

              Suscríbete al newsletter

              Suscríbete al Newsletter de Amics del País para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.























              • | | |

                17 de Mayo, dia Internet: Celebración o accion?

                17 de Mayo, dia Internet: Celebración o accion?

                Hora
                Tipo de publicación

                Artículos

                Hora
                Data

                14-05-2006

                El dia 17 de maig es celebra el dia d’Internet, de les Telecomunicacions i de la Sociedad de la Informació; una celebració d’abast planetari i que reafirma novament la globalitat del fenomen i la importància cabdal que té, no sols en l’àmbit econòmic i científic, sinó també en les relacions socials i el hàbits de…

                Publicat a www.e-noticies.com el 15 de maig de 2005 El dia 17 de maig es celebra el dia d’Internet, de les Telecomunicacions i de la Sociedad de la Informació; una celebració d’abast planetari i que reafirma novament la globalitat del fenomen i la importància cabdal que té, no sols en l’àmbit econòmic i científic, sinó també en les relacions socials i el hàbits de molts joves, i menys joves, que dia a dia construeixen xarxes informals de relació creant una nova cultura i abstraient-se, amb massa freqüència, de la realitat propera, tot refugiant-se en la distància, la virtualitat i l’anonimat del ciberespai. Lluny queda la primera meitat de la dècada dels 80 on Internet cridava sols l’interès de la comunitat acadèmica com un element de comunicació i via d’accés a la informació remota, i gairebé s’ha oblidat que sols fa 14 anys que s’inicià el WWW (World Wide Web) com a medi de comunicació adreçat al públic en general, o que fou al maig del 1993 quant es registra el primer web espanyol, per iniciativa de la Universitat Jaume I de Castelló, seguit, al setembre, per la Universitat de Cantàbria. Caldria esperar 2 anys més perquè Internet irrompis amb força a Catalunya primer i a la resta d’España desprès. Fou al 1995 quan el diari Avui presenta la seva edició electrònica, seguit ràpidament per El Periódico de Catalunya i La Vanguardia; TV3 esdevingué al juny la primera televisió de l’Estat que posa les seves informació a la xarxa. Si la premsa afrontà el repte de Internet, la banca també inicià el camí de la ma de Banesto inaugurant la seva Web al maig del mateix any, i el món de les finances mitjançant la Borsa de Madrid i la de Barcelona esdevenien les primeres d’Europa en connectar-se a Internet. Espanya tenia llavors 50.000 usuaris d’Internet, 10 anys desprès, l’últim semestre de 2005, el nombre de persones que es connectaren a Internet assolí 15,5 milions, el 42,1% de la població espanyola, una xifra encara mes significativa si es considera que el 93% accedeix a la xarxa diària o setmanalment, una xifra que representà un increment de 2 milions respecte l’any anterior. La celebració del dia mundial d’Internet arriba amb la població de l’Estat que ha assumit i interioritzat plenament el fenomen i la seva cultura, en especial els joves entre 15 i 34 anys, utilitzant la tecnologia Wi-fi, els serveis de missatges instantanis, la transferia d’arxius, la veu i la imatge sota IP, …, a casa (un 36,0 % de les llars espanyoles estaven connectades a Internet a finals del 2005 –valor mig de la Unió el 53%-),i al treball ( el 33% dels treballadors tenen connectat el seu ordinador a Internet, dedicant a navegar per la xarxa mes de mitja hora daria –si be accedeixen mes de la meitat del temps a pàgines web sense relació amb el seu treball-) Si bé aquest dades són positives, i cal enquadrar-les en el fet de que Catalunya i Espanya foren pioners en introduir-se amb celeritat en el mon d’Internet, no es pot oblidar que al 2006 són llunyanes a la dels països capdavanters de la Unió, i que algunes dades es situen per sota de la mitjana , un fet arrelat al 2001 on ja es posa en evidencia un clar endarreriment tecnològic respecte a la resta de la Unió. Per aquest motiu es llança llavors el Plan Info XXI, un pla que no aportà els resultats esperats i que les posteriors iniciatives tampoc acaben d’aconseguir el canvi de tendència, quant a extreure valor i competitivitat a les TIC i al coneixement de les persones, la nostra posició en el Global Information Technology Report 2005-2006 ho certifica. La celebració del dia mundial d’Internet, tot considerant la penetració i acceptació per part de la població, hauria d’ésser un motiu de reflexió per emprendre iniciatives capaces de trencar la tendència d’allunyar-nos de l’objectiu, d’extreure el màxim partit de la tecnologia, per avançar en productivitat i competitivitat, també per endegar iniciatives locals que ens apropin a les xifres d’inversió en TIC properes als Estat Units, que hi dedica 200€ per persona i any, mentre que a la UE sols arribem a 71€, i també per comprendre que sols incorporant a les empreses el talen dels joves preparats i capaços el futur és possible. Un dia de celebració o un dia d’acció?, per a mí, i per els associats del Cercle per el coneixement, www.cperc.net, creiem que d’acció, especialment a Catalunya on cal passar del debat i la planificació a l’execució, entenent a la vegada que el desenvolupament tecnològic i la societat del coneixement són prioritats. Hom voldria entendre que el traspàs a Presidència de la Secretaria de Telecomunicacions i la Societat de la Informació no és un accident i que vol evidenciar aquest fet. Encara que sigui tard i la legislatura finalitza és una línia a seguir en el futur. Un futur que cal accelerar amb el talent, la preparació i l’empenta dels joves, saben que els altres ni es paren, ni esperen Antoni Garrell i Guiu Maig 2006.

                Suscríbete al newsletter

                Suscríbete al Newsletter de Amics del País para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.























                • | | |

                  Sobre la Tecnoregión y el Centro Tecnológico de las TIC

                  Sobre la Tecnoregión y el Centro Tecnológico de las TIC

                  Hora
                  Tipo de publicación

                  Artículos

                  Hora
                  Data

                  03-05-2006

                  Reflexión sobre la importancia y valor de la creación de una Tecnoregión y un Centro Tecnológico de las TIC en Cataluña, como bases para comenzar a plantear medidas legislativas que disminuyan el riesgo de las inversiones en empresas del sector TIC, y como motor de impulso al capital privado para que invierta en cantidades y…

                  Suscríbete al newsletter

                  Suscríbete al Newsletter de Amics del País para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.























                  • | | |

                    Sobre la fortaleza de Francia

                    Sobre la fortaleza de Francia

                    Hora
                    Tipo de publicación

                    Artículos

                    Hora
                    Data

                    24-04-2006

                    Reflexión sobre los nuevos escenarios y retos que plantea el siglo XXI a las democracias occidentales asentadas con un amplio Estado del Bienestar. Comparación con Francia, el país delantero en el model de sociedad actual, que ahora se afronta a los desafíos de la globalización que a nosotros nos afectarán una década después.

                    Sembla que molts han interpretat la impotència del govern francès per a implantar la seva proposta de reforma del mercat laboral com a una mostra més de la pèrdua de tremp del nostre país veí. França, diuen, s’indigesta amb el desafiament de la globalització, no aconsegueix trobar el seu lloc en el nou context i, definitivament, ha deixat de ser un referent i una avançada de la cultura occidental. Res més lluny de la veritat. França està com està precisament perquè és troba al capdavant de l’evolució d’un model de societat que, amb una generació de retràs, també és el nostre. Han estat els primers en arribar a un estadi que planteja un extens conjunt de preguntes noves per a les quals ningú té encara una resposta convincent. Totes elles deriven de l’acumulació de tensió entre allò que caldria fer per a encarar els reptes d’un món farcit d’incerteses i allò altre que realment és capaç de fer una societat democràtica instal•lada en l’opulència i el benestar. És raonable pensar que els ciutadans assumiran aquests reptes en lloc de reclamar a qualsevol preu el manteniment de determinats privilegis que, segurament, han esdevingut insostenibles? És realista creure que des del poder polític d’una societat democràtica és possible liderar un projecte a contracorrent dels anhels quotidians de la majoria de la població? Implica necessàriament el nou escenari un increment substancial de la desigualtat econòmica, després de dècades d’anivellament? Fins a quin punt una societat té a les seves mans la facultat d’orientar el seu destí cap a allò que, des d’un punt de vista racional, considera més desitjable? És possible que una democràcia moderna, incapaç de reaccionar adequadament, derivi cap a noves formes de totalitarisme? No crec que es pugui respondre a aquestes preguntes des d’un optimisme inconscient, però tampoc ens podem resignar a caure en un fatalisme desesperant. En qualsevol cas, mirem-nos bé el que succeeix a França perquè, de la mateixa manera que ara nosaltres tot just comencem a experimentar, amb dècades de retard respecte els francesos, els trasbalsos d’una afluència massiva d’immigrants, també arribarà el moment en que ens aniran bé les respostes que ells hagin pogut trobar per aquesta mena de qüestions.

                    Suscríbete al newsletter

                    Suscríbete al Newsletter de Amics del País para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.























                    • | | |

                      El precio del petroleo y la Energia nuclear

                      El precio del petroleo y la Energia nuclear

                      Hora
                      Tipo de publicación

                      Posicionamientos

                      Hora
                      Data

                      23-04-2006

                      Articulo en Catalán. La versión completa del artículo en castellano se encuentra en el recuadro información relacionada una vez accedido al ‘articulo completo’ El veinteavo aniversario de Chernobil coincide con el petróleo en máximos históricos, el barril casi en los 75 dólares. La demanda energética crece, las energías renovables no son suficientes a las necesidades…

                      El 26 d’abril es compleix el vintè aniversari del desastre de Chernobil, un gran accident fruit de la incapacitat de directius emparats en estructures organitzatives mancades de transparència, i també per sistemes faltats de manteniment i sotmeses a corrupteles. Una catàstrofe inoblidable que causà milers de morts, afectant sèriament la salut de la població de les àrees properes, i potencià el rebuig a l’energia nuclear, especialment a Europa, oblidant la dependència energètica del progrés i els importants trastorns mediambientals que produeix l’ús intensiu dels combustibles fòssils. L’aniversari de l’accident del 1986 a Chernobil arriba en un moment on el preu del barril de petroli assoleix records històrics fregant els 75 dòlars, avançant per un camí, que sembla infrenable, cap els 100 dòlars per barril, en un mercat obligat a traslladar el increment, sense demores, al consumidor final com ha quedat evidenciat en els recàrrecs per combustible aplicats per les companyies àrees aquesta mateixa setmana. De fet, ja fa dos mesos, en una reunió amb responsables d’estudis de multinacionals en les que van assistir associats del Cercle per el Coneixement, ja es dibuixava escenaris a 5 anys amb el barril a 100 dòlars fonamentats, entre altres, per l’important increment de la demanda energètica mundial, sobre tot la procedent de les noves economies industrials encapçalades per Xina i India; una insuficient capacitat d’extracció i refinament del petroli; la necessitat de plans per el desenvolupament de la població del tercer món; i el increment constant del consum elèctric amb percentatges superiors al creixement industrial. Una xifra que podia superar-se de no minvar la inestabilitat i els conflictes en països com Nigèria, primer productor africà, o Iran, quart productor mundial amb 4 milions de barrils diaris. De fet, la tensió a Iran creix, el president Mahmud Ahmadineyad defugint de les prensions internacionals incrementa els plans d’enriquiment d’urani, i segueix amb els seus atacs a Israel negant les evidencies històriques. L’Energia és, al igual que les infraestructures, la formació, la recerca i la seva conversió en PIB, i la globalització econòmica, un dels elements cabdals tant per possibilitar la societat i l’economia del Coneixement, com per el desplegament industrial i el progrés social del països en vies de desenvolupament. Es en l’anterior context, on el problema del consum energètic i la seva producció hauria d’esser abordat assumint que de no fer-ho les tensions i les problemàtiques derivades aniran a més. Europa, al igual que altres economies, no pot defugir d’afrontar la problemàtica sense depreciar cap font enèrgica, considerant els indesitjables impactes mediambientals que l’ús intensiu del petroli com a font energètica està produint Conseqüentment el debat energètic hauria d’esser assumit amb força per accelerar la presa de decisions que han de passar forçosament per la diversificació de les fonts, i la utilització de les energies renovables com part fonamental del sistema energètic. Tant les netes (solar, eòlica, geotèrmica, mareomotriu), com les derivades de la biomassa utilitzades directament o convertida en biodiesel o biogas. Un sintema que requereix actuar en una doble línia: disminuir la dependència externa, i incrementar la interconnexió elèctrica del països, efectuant-ho reduint la petrodependència, i a la vegada complint els criteris establerts en el marc de Kioto. Un sistema energètic que, garantint la demanda d’energia, freni el deteriorament sistemàtic del planeta. És en aquest context on l’energia nuclear no pot esser oblidada, ni molt menys desestimada. En aquest línia, cal analitzar acuradament Japó, un país amb una clara consciencia antinuclear, conseqüència dels bombardejos de Hiroshima i Nagasaki del 1945, que no ha impedit que, arrel de la primera crisi energètica, apostes per possibilitar el desenvolupament de la seva industria i garantir l’abastiment dels ciutadans amb energia nuclear. Una energia econòmica, per sota de 1,5 cèntims per KWh, i ecològica. Japó avui disposa de 52 centrals tèrmiques d’urani, una d’elles, Fukushima Daiichi-Dain, a tan sols 250 km de Tokio. Japó va assumir la perillositat terminal de les centrals nuclears, però també que, l’error humà i tècnic pot ésser desterrat amb el compliment estricte dels protocols de seguretat més exigents. Europa i el món sencer hauria d’assumir que en l’escenari actual el preu de l’energia seguirà creixent, no pot ser d’altra manera, per l’important demanda de les economies en procés d’industrialització i la concentració de les reserves d’hidrocarburs en àrees d’inestabilitat geoestratègica Per tant, sense oblidar la recerca en noves fons energètiques i en els processos d’obtenció d’energies renovables, cal obrir el debat en quant a la construcció de noves centrals nuclears. Un debat rigorós ‘amb paràmetres diferents amb els que es va fer a Espanya al 82’ utilitzant paraules del Comissari Europeu d’Assumptes Econòmics i Monetaris, un clar opositor a l’energia nuclear en aquells anys. La Comissió Europea ja treballa en l’elaboració de propostes en el marc dels acords de la tardor en Hampton Court, saben que no hi ha unitat de criteri en els 25, ja que mentre alguns d’ells desenvolupen plans per la seva eliminació altres, com França, la consideren una peça cabdal del sistema. La divergència dels països i el fet de que sols el 12% dels ciutadans estiguin a favor són elements a considerar, uns elements que no poden amagar la realitat del paper clau de l’energia en la societat actual, i dificultar la presa de decisions, ja que les sensibilitats politiques i les confrontacions asociades no podem frenar ni el desenvopulament de la societat, ni impedir que es redueixi el procés de destrucció sistemàtic del planeta. El debat energètic es requerit, la recerca en noves fons també, l’eficiència en l’ús del recursos existent bàsica, al igual que l’estalvi i la racionalització de les seves aplicacions. Però mes enllà de tot, la l’energia és la pedra angular del progrés i l’evolució i com a tal requereix no de debats estèrils sinó de solucions reals, i en aquestes solucions les energies renovables i l’energia nuclear en son, avui per avui, imprescindibles. Cal dons coratge i visió de futur per abordar-los, i efectuar-ho evitant que la incompetència i l’error humà ens porti al desastre. Avui això es possible. Antoni Garrell i Guiu 22 d’abril de 2006.

                      Suscríbete al newsletter

                      Suscríbete al Newsletter de Amics del País para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.