Resum d’activitats

Marcel Coderch, enginyer de Telecomunicacions, planteja el dilema de l’ètica en la sostenibilitat de les nostres societats com un problema de termodinàmica. Des d’aquest punt de vista, la història de la humanitat segueix un comportament de maximització de la dissipació d’energia i, per tant, l’única manera de frenar els desequilibris socials i mediambientals és reduint el creixement global, fet dificilíssim d’aconseguir però imperativament necessari per l’autor.

Joan Cornet i Prat, director del Centre de Competència mHealth, MWC Barcelona, reflexiona sobre els reptes de la tecnologia per empoderar els pacients i millorar la qualitat de vida i la salut dels ciutadans. Però afirma que els nous processos no estan exempts de dilemes ètics encara a resoldre i alerta del perill de fracturació de la societat en relació als recursos de cada ciutadà.

Núria Terribas i Sala, jurista. Directora de l’Institut Borja de Bioètica (Universitat Ramon Llull). Coordinadora i docent del “Màster Universitari en Bioètica” de la URL. Membre del Comitè de Bioètica de Catalunya, així com també de diversos comitès d’ètica d’institucions sanitàries, considera que els avenços del coneixement biomèdic dels darrers 60 anys no han anat acompanyats del mateix desenvolupament en actituds ètiques davant les persones a les que es deu el nostre model sanitari, i reclama la necessitat de més formació per a canviar actituds i aptituds dels professionals i les institucions, en major respecte de la persona.

Mateo Valero, director del Barcelona Supercomputing Center, Catedrático de la UPC, crida a la reflexió sobre la perillositat d’un mal ús de la informació disponible a la xarxa i reclama l’existència de mesures legislatives i socials que s’adeqüïn a la nova realitat.

Alícia Granados, responsable de l’ estratègia global d’avaluació de tecnologies del departament de R&D de Genzyme, a Sanofi Company, presidenta del Consell Social de la UAB i membre del CAREC, afirma que en Salut Pública el criteri d’eficiència en la presa de decisions no és suficient i reclama la necessitat d’augmentar la transparència, de validar les assumpcions envers l’efectivitat de les tecnologies i d’integrar la pràctica de l’anàlisi ètic.

GTD guanya el IV Premi Nit del Cercle per la seva aposta clara per la innovació i la recerca. Dotze són ja les empreses reconegudes per la Nit del Cercle, per la seva trajectòria empresarial i la seva activitat innovadora i exportadora: Ames, Biokit, Circutor, Comexi Group, GTD, Esteve, Fluidra, Fractus, Mier Comunicaciones, Simon, Scytl i Telstar.

Heribert Padrol, advocat especialista en dret tributari i actual membre del CAREC: “L’Agència Tributària Catalana és una estructura d’estat clau per al nou projecte polític de Catalunya. Possiblement no ho tindrem fàcil i és per això que una direcció política forta i una bona formació seran imprescindibles”.

Pere Puigdomènech i Ramon Pascual, membres de la Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts de Barcelona, afirmen que “cal seguir treballant per la creació generalitzada d’òrgans de control i sanció que vetllin per la integritat científica i la neutralitat de la recerca”. No obstant, adverteixen que “cal estar atents que això no sigui una trava administrativa més” i, en aquest sentit, apunten algunes solucions.

Víctor Canivell, president del Consell d’Administració d’Integromics, empresa del sector biotecnològic, analitza com evoluciona l’ètica degut als canvis que suposen els avenços científics, per una banda, i l’ètica que vertebra el desenvolupament científic (com es fa la ciència), per l’altra. “La interacció de l’ètica i la ciència insideixen de manera fonamental a les nostres vides i és per aquest motiu que cal que la societat en sigui conscient, ho conegui i ho modeli adequadament”.

Albert Sáez, director adjunt de El Periódico de Catalunya i professor de Blanquerna Comunicació (URL). “L’ètica dels mitjans ha de respondre a aquelles pautes de comportament que configuren el sentit de la seva existència: formar part del projecte emancipador de la Il•lustració”.