Vers una tecnocultura de la innovació
Vers una tecnocultura de la innovació
Anàlisi dels canvis en el sistema R+D+I, imposats per les noves dinàmiques de la societat del coneixement, i revisió crítica i constructiva del cas català.
-
-
Ell llibre digital Intel•ligent: La nova eina per millorar el procés d’aprenentatge
Ell llibre digital Intel•ligent: La nova eina per millorar el procés d’aprenentatge
Catalunya, com a euroregio amb alts índexs de benestar i desenvolupament, esta immersa en el procés de consolidació de la Societat del Coneixement en el marc de les estratègies establertes per la Unió en Lisboa 2000, mercès a les potencialitats derivades del seu posicionament en el context universal, i cal que afronti, al igual que la resta de comunitats mes avançades, els reptes derivats del nou escenari econòmic, social i tecnològic. Uns reptes que comporten profundes modificacions quant a la formació i educació, la seguretat, el treball i la protecció social, la sostenibilitat, els processos de generació de valor. Un nou escenari que requereix noves eines de formació de les persones, una d’elles es el que al cercle es denomina Llibre digital intel•ligent. EL llibre digital Intel•ligent es una eina per millorar el resultat del procés de l’aprenentatge que combina els sabers, els mètodes i les tècniques per facilitar l’estudi, l’assimilació de la informació, l’experimentació i aplicació del saber, incorpora i es vertebra en:Catalunya, com a euroregio amb alts índexs de benestar i desenvolupament, esta immersa en el procés de consolidació de la Societat del Coneixement en el marc de les estratègies establertes per la Unió en Lisboa 2000, mercès a les potencialitats derivades del seu posicionament en el context universal, i cal que afronti, al igual que…
1. En els processos i mètodes pedagògics coneguts quant al procés d’adquisició de coneixements. 2. En les tècniques d’atracció i foment de la curiositat per esperonar la voluntat d’aprendre. 3. En el procés de joc i de creació de casos i simulacions per assolir la màxima dificultats 4. En les coneixements psicopedagògics aplicables a les peculiaritats especifiques de cada persona en especial aquelles derivades de la potenciació de les qualitats detectades i superació de les mancances identificades. 5. En les potencialitats tecnològiques arrelades en: Generar els continguts i estris escaients a aquest nou desafiament no esta a l’abast de totes les societats, si be els mateixos són requerits per totes elles, sols aquelles que disposen de una solida indústria editorial i multimèdia amb presencia i lligams internacionals, centres de recerca quant a aplicacions de la intel•ligència artificial en totes les seves vessants i en especial en ambients intel•ligents integrats (visió, oïda, parla, comprensió, deducció, auto aprenentatge, en base a I.A.), escoles i pedagogs formats amb tradició en la utilització de les TIC, tenen l’oportunitat d’esdevenir capdavanteres en la consecució del repte per al seus ciutadans i alhora convertir-se en referent quant a l’activitat a nivell mundial, gaudint el país dels beneficis que l’activitat amb repercussió mundial aporta. Aquest es el cas de Catalunya El nou llibre o material docent, que combina la informació existent, amb les tècniques pedagògiques i les potencialitats de la tecnologia computacional, permet dissenyat un ‘assistent o tutor’ informàtic que acompanya a cada individu en el procés d’aprenentatge adaptant-se a ell, ajudant-lo a superar les dificultats, plantejant nous reptes, informant del seu avens i assistint i complementat al professor i pedagog humà en la seva tasca que no és sols un factor de capacitació, sinó que ha de ser el marc per a la dotació de formació ètica i en valors d’un individu que un ciutadà competent, compromès. Individus amb mes capacitat, però alhora les noves eines son d’abast global, per ésser utilitzades aquí i arreu, si es desenvolupem en temàtiques d’aplicació universal com en l’aprenentatge de les matemàtiques, les ciències aplicades o els idiomes, una eina que addicionalment a la millora del rendiment escolar i la formació continuada esdevindria una Una eina generadora de PIB. En el document adjunt d’octubre de 2002, (veure informació relacionada en el requadre superior dret) es detalla la informació i el context de desenvolupament del LLibre digital Inteligent. Antoni Garrell i Guiu Secretari General del Cercle per al Coniexementa. En les tècniques de videojocs. b. Els recursos multimèdia. c. La Infografia i Realitat Virtual d. La Intel•ligència Artificial Immersiva, amb capacitat autoaprenetge específic de les característiques de l’alumne usuari del llibre, incorporant Visió artificial, síntesis i reconeixement de sons i veu e. La informació dipositada en Internet f. La capacitat d’interconnexió e intercomunicació inalambrica. . -
Sopar amb Ramón Jáuregui – resum de continguts
Sopar amb Ramón Jáuregui – resum de continguts
Jáuregui, vocal de la Subcomissió Parlamentària per a potenciar la Responsabilitat Social Corporativa, declarà que aquesta nova matèria empresarial és “una de les prioritats a abordar donada la creixent importància de les empreses en la conjuntura política i social actual”. El rol de les empreses i els empresaris ha canviat, i el govern i els sindicats – que varen exercir la seva influència al llarg del segle XX – han d’adaptar-se a al canvi. Tal i com afirmava Jáuregui, “actualment ens trobem en un context de devaluació del poder dels estats, que no poden aguantar la pressió de la globalització, i de crisi sindical respecte l’economia de les noves empreses, cada cop més petites i múltiples, més impossibles d’abarcar des de la vella concepció sindical”. El vell esquema dialèctic entre Estats, Empreses, i Sindicats ja no es manté: per una banda, avui les empreses poden pressionar l’Estat amb el seu poder econòmic, i per altra ja no són l’escenari de les antigues lluites de classes on només els sindicats vetllaven pel treballador. Els agents ja no són per tant els mateixos, i la nova societat, – interconectada, informada i capaç de generar opinió – ha transformat el model de propietat i gestió de l’empresa, que “ja no és una caixa tancada, sinó el centre d’un nou escenari en el qual s’ha de mostrar transparència per empatitzar i atraure el ciutadà”. Jáuregui posà ènfasi en la necessitat de fomentar aquest esperit crític i proactiu de la societat envers la gestió empresarial, tot i reconéixer que si no hi ha mitjans de comunicació independents aquesta tasca es complica. Pel que fa a la legislació, Ramón Jáuregui considera que més que un corpus legal el que es necessita és conceptualitzar correctament com és una empresa socialment responsable, i intentar que la definició resultant sigui compatible a nivell supranacional, ja que les empreses, en molts casos, també ho són. Les accions actuals del govern que ja treballen en aquesta direcció comprenen una comissió d’experts format per 40 organitzacions de la societat civil, conversacions amb els sindicats, i la pròpia Subcomissió parlamentària en la qual Ramón Jáuregui participa. Com a membre del Partit Socialista, Jáuregui considera imprescindible que l’esquerra s’adeqüi als nous paràmetres socials i econòmics, i se centri en reflexionar sobre com expandir la cultura de la RSC a través de les pròpies empreses (un cop les lleis o el sindicalisme es mostren incapacitats per fer-ho), sobre com incrementar la capacitat de la ciutadania per influir en aquest nou ordre general, i sobre quines figures – com per exemple la de l’emprenedor – passaran a ser decisives. El debat amb els membres del Cercle per al Coneixement donà pas a una reflexió sobre el model d’autofinançament català i sobre el futur del govern basc. En relació al model d’autofinançament proposat per la Generalitat, Jáuregui afirmà que “no es pot extendre el concert econòmic d’Euskadi i Navarra a la resta d’Espanya perquè la hisenda estatal s’enfonsaria”, i va afegir que “l’executiu català sap que la negociació portarà a una recaudació compartida amb l’Estat com a mínim”. En l’àmbit polític, Jáuregui declarà que “mentre que el problema català per guanyar autonomia és financer, el problema basc són els plans sobiranistes que difícilment poden encaixar amb l’Estat”. En la seva opinió, “Zapatero estaria disposat a negociar una reforma estatutaria que inclogués també a l’esquerra abertzale”. Després de les eleccions autonòmiques d’Euskadi, Jáuregui considera que la proposta d’Ibarretxe per liderar el nacionalisme vasc ha fracassat, i que per tant només aquesta reforma, similar a la reforma de l’Estatut català, seria una via per conciliar nacionalistes i no-nacionalistes al País Basc. Tot i així, i considerant la situació dels conflictes enquistats durant anys, Jáuregui confessà que “ara per ara, aquesta solució és utòpica”.El diputat socialista i vocal de la Subcomissió Parlamentaria per a potenciar la Responsabilitat Social Corporativa, Ramón Jaúregui, fou el convidat al sopar que el Cercle per al Coneixement va celebrar a Barcelona el passat 9 de Maig.
-
És possible l´aprenentatge a través de la virtualitat?
És possible l´aprenentatge a través de la virtualitat?
En els darrers anys l’educació virtual ha passat de ser considerada una modalitat de “segona classe” a ser molt valorada per tots els sistemes i nivells educatius. Amb tot, hi ha qui pensa que l’educació virtual només es pot considerar formació, és a dir, procés instruccional, no educatiu, fonamentant-se en la característica que defineix la no presencialitat: l’absència de presència; tot defensant la impossibilitat d’educar, de socialitzar o de transmetre percepcions comunitàries. L’educació, com l’aprenentatge, no ha estat mai una tasca fàcil. Des que naixem i ens relacionem estem sempre exposats a processos formatius i d’aprenentatge perquè l’educació forma part especial dels nostres mecanismes d’identificació, transmissió i pervivència humana. La gran diferència entre la formació presencial i la virtual ve donada per una asincronia d’espai i temps: un canvi de mitjà. Actualment, moltes universitats i centres d’ensenyament superior del nostre país —veient les potencialitats de la virtualitat— han començat a oferir programes virtuals, sense renunciar al model tradicional. A nivell mundial, durant el 2004 s’ha registrat un augment dels centres formatius que ofereixen cursos virtuals de formació professional superior. Institucions com la Universitat de Phoenix i la Concord Law School en són exemples. Entre les característiques d’aquestes ofertes destaquen la simplicitat, la comoditat i els baixos costos, fets que afavoreixen un consum més elevat per part d’un major nombre de persones. Així, doncs, podem educar en la virtualitat? La realitat ens mostra que sí, si partim de la concepció de l’educació com a experiència humana i de maduració personal. El model virtual es basa en alguns pilars: flexibilitat i adaptació a les necessitats personals i professionals de cada persona, cooperació, personalització i interactivitat. Alhora, ofereix més capacitats de continguts, de nous instruments i de recursos, accés a tot tipus d’informació, nous canals de comunicació, nous escenaris educatius, nous mètodes pedagògics i nous rols docents. De fet, l’espai de formació virtual gira al voltant d’alguns eixos, que alhora són contraposats a l’educació presencial: l’accessibilitat, en tant que no existeixen barreres físiques; el model d’aprenentatge, on les estratègies són radicalment diferents; els models de docència, perquè aquests passen a ser més facilitadors que instructors; l’interculturalisme, perquè és sensible a les possibilitats de relacionar cultures diferents, tot i les diferències lingüístiques. Existeixen, també, factors de canvi en la cultura universitària, em refereixo a: les TIC, l’accés generalitzat d’estudiants, la necessitat d’una formació a mida, la major exigència de qualitat i flexibilitat, la descentralització de la gestió universitària, les investigacions multidisciplinars i grupals, més intercanvis amb Europa i més competència. Això fa que la formació virtual hagi d’estar més centrada en la persona i en el seu procés formatiu, sobretot si tenim en compte el perfil dels estudiants que segueixen aquest model: persones més grans de 25-30 anys, amb treball estable i que disposen de poc temps per accedir a programes rígids d’horaris, persones que necessiten un sistema que s’adapti a elles i no elles al sistema. Aquests avantatges haurien d’incrementar-se amb la construcció de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), que intenta col·locar l’estudiant en el centre del procés educatiu, basat en la formació integral de l’estudiant i compatible amb els sistemes universitaris del nostre entorn. El nou model hauria de passar d’un paradigma centrat en un professor que transmet coneixements a un que gira al voltant d’allò que l’estudiant ha de saber i les competències i les habilitats que ha d’adquirir. Malgrat tot això, penso que existeix una bona quantitat de persones que estarien molt interessades en rebre una formació personalitzada i a mida, que els permetés avançar en la seva carrera professional, però que no disposen de l’experiència, del temps o dels recursos econòmics que demana poder accedir a programes MBA. Ara bé, la gran majoria d’universitats de tot el món segueixen oferint aquest tipus de formació en règim presencial i en localitzacions incòmodes i/o centralitzades. Un sistema educatiu ideal hauria de tenir en compte la situació concreta de cada estudiant per ajudar-lo a treure el màxim profit de les seves possibilitats, però malauradament les nostres administracions i el nostre sistema públic —el privat ho està intentant— no aborda aquest tema com caldria. Imaginem-nos un model d’aprenentatge assistit per ordinador en el marc del nostre sistema públic d’educació, però amb un objectiu força diferent. Els estudiants trobarien a les escoles sales d’ordinadors amb classes virtuals, passarien una part molt important del seu temps lectiu fent treball virtual i el centre educatiu podria ensenyar música, teatre, gimnàstica… El cos docent faria tasques d’orientació i suport i ajudaria cada estudiant a desenvolupar i acomplir un pla d’aprenentatge personalitzat. Aquests orientadors tindrien, així, més temps per dedicar-lo a treballar amb cada estudiant de forma individual. Estic convençuda que aquest nou model oferiria una bona aplicació en els estudiants més reticents al model d’educació actual, alhora que oferiria una alternativa als estudiants amb més motivació. Tothom hi sortiria guanyant.L’autora ens proposa una reflexió sobre l’educació `virtual´. Fins a quin es pot dur a terme un procés d’educació, i no només una formació instrumental, a través dels mitjans no-presencials?
-
Think Tanks. Una proposta per al Cercle
Think Tanks. Una proposta per al Cercle
Volem acomiadar aquesta secció de l´E-CPERC i el propi E-CPERC presentant els think tanks, organitzacions productores d´idees que, creiem, representen un dels models que podria adoptar el Cercle. Els think tanks estan estretament lligats a la professionalització de la política, és a dir, a la “política dels experts”, i per intentar encabir la diversitat que engloben els definirem funcionalment, és a dir, fixant-nos en la seva tasca de pont entre el món del coneixement i la pràctica política. Dins d´aquesta àmplia descripció funcional, i especialment a casa nostra, es poden identificar thinks tanks que adopten la forma de centres d´investigació, altres que són centres de promoció de valors, i altres que es constitueixen en centres d´assessorament tècnic. Lògicament aquestes diferents funcionalitats solen barrejar-se, i sovint, per exemple, un determinat assessorament tècnic està basat en ideologies molt determinades. Tot i això, els think tanks no són mers grups de pressió política. Aquests últims, que van des de les associacions de veïns a determinats clubs de futbol, estan mancats de continguts tècnics i científics, i basen la seva acció en la defensa d´interessos de col·lectius molt concrets, que no són altres que els dels seus propis associats. Per contra, els think tanks, tot i que sovint no són aliens a ideologies i posicions polítiques, es fixen en el bé comú i en el progrés social, objectius que guien les seves propostes i anàlisis que, gràcies al respecte que infon la expertesa dels membres del think tank i la trajectòria del mateix, són després seguides pels poders polítics. Tot i que de gran tradició en l´àmbit anglosaxó, aquí el sector dels think tanks és encara un àmbit embrionari i en el que certament gairebé tot està per fer. A priori, i donades les característiques polítiques, econòmiques i sociològiques de Catalunya, podem aventurar que els think tanks que tenen més feina a fer a casa nostra són aquells que, per una banda, dediquen la seva tasca a l´anàlisi de les relacions amb Madrid, Brussel·les, el Mediterrani, Amèrica Llatina i Àsia, i per altra banda, aquells que ho fan a àmbits sectorials específics, especialment, creiem, els que centren la seva tasca en el model econòmic, educatiu i industrial de Catalunya. Donades les característiques del Cercle, sembla més que raonable pensar que aquest té una composició i es troba en un lloc privilegiat per exercir aquesta funció. Cal doncs segui la feina empresa i donar continguts materials, substanciosos, al Cercle. Referències recomanades NIRA, NIRA’s World Directory of Think Tanks 2002, Center for Policy Research Information, Tokyo, 2002. Radin, B. A., Beyond Machiavelli: Policy Analysis Comes out of Age, Washington D.C., Georgetown Univesity Press, 2000. Stone, D., Denham, A., Garnett, M., Think Tanks across nations, Manchester, Manchester University Press, 1998. Vaillancourt, P. Public Private Policy Partneships, Cambridge, Massachusetts Institute of Technology Press, 2000.Breu reflexió per tancar la primera època del butlletí eCperC sobre els les raons de ser i les funcions dels anomenats think tanks. S’hi qüestiona la possibilitat i la viabilitat del Cercle per actuar com a Think Tank.
-
Propostes del Cercle en relació a la internacionalització de les empreses catalanes
Propostes del Cercle en relació a la internacionalització de les empreses catalanes
La missió del Cercle per al Coneixement és situar Catalunya com una de les regions dominants en l’economia del coneixement, d’una manera que creï valor econòmic i social i ajudi a millorar la qualitat de les nostres vides. Com a organització independent, el nostre propòsit és el de crear un espai obert de coneixement i aprenentatge que actuï més enllà dels partits, les identitats, els territoris i les disciplines tradicionals. El Cercle té un triple objectiu: desenvolupar estratègies que ajudin a Catalunya a realitzar el seu potencial en l’economia del coneixement tot canviant la seva cultura empresarial; impulsar projectes que exemplifiquin els beneficis socials concrets que treballs d’aquesta mena poden oferir a les societats actuals i futures; i difondre i compartir les nostres idees tant com sigui possible, a través de documents, llibres, seminaris, conferències i del nostre web. El Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA) és l’instrument del Govern de la Generalitat de Catalunya per promoure la internacionalització de l’empresa catalana i la seva adaptació a les noves pautes de l’economia mundial. El COPCA està format per la Generalitat de Catalunya, les Cambres de Comerç i Indústria catalanes, les principals associacions sectorials i d’exportadors, així com per entitats relacionades amb el món empresarial, financer i de la formació en l’àmbit del comerç exterior. Com a centre de serveis a la internacionalització de l’empresa catalana, el COPCA disposa d’equips d’experts especialitzats en la iniciació a l’exportació, en l’assessorament per mercats i en la consolidació de la internacionalització de l’empresa els quals estan ubicats arreu del món, tant a Catalunya com als 31 països on operen els 37 Centres de Promoció de Negocis que conformen la seva xarxa externa. El suport a la internacionalització de les nostres empreses és un dels reptes més importants per afrontar la competitivitat de Catalunya en un context de globalització econòmica. El Cercle per al Coneixement conscient de l’esforç que representa el llançament per part del Govern de la Generalitat del nou Pla per a la Internacionalització de l’Empresa Catalana 2005-2008 presenta les seves propostes:En aquest breu document es presenten diverses propostes del Cercle per al Coneixement de cara al repte que el procés d’internacionalització suposa per a l’economia i les empreses catalanes. De forma concreta, el Cercle endreça aquí les seves propostes per al Pla per la Internacionalització de l’Empresa Catalana 2005-2008 de la Generalitat de Catalunya.
- Identificar els sectors i els processos empresarials de Catalunya susceptibles de créixer cap a l’exterior, ja sigui de manera individualitzada, mitjançant estratègies de cooperació entre diferents grups d’empreses, o de captació d’inversió estrangera directa.
- Prestar serveis de qualitat i entorns de col•laboració per desenvolupar plans de futur i de viabilitat per a totes les associacions empresarials del país, i així determinar la cadena de valor i el seguiment de la implantació d’empreses del seu sector a l’estranger.
- Fixar indicadors de benchmarking i bones pràctiques que serveixin per mesurar i comparar la internacionalització i actuació de les empreses catalanes a l’estranger segons els sectors i els processos empresarials més competitius (marca, valor afegit, etc.).
- Fer una aposta decidida per fomentar la internacionalització de les empreses mitjançant una clara estratègia de promoció i projecció integral de Catalunya, a nivell econòmic o social, que comparteixin estratègicament la Generalitat i les associacions empresarials.
- Apostar per la internacionalització vers regions mundials determinades per un creixement econòmic i un mercat emergent que permeti consolidar aquestes àrees (p.e. Xina-Ýndia, països del Maghreb) com a mercats preferents dels nostres productes i serveis.
- Destinar una atenció preferent cap als països que accediran properament a la Unió Europea (p.e. Bulgària i Romania) de manera que a la llarga es permetin acords en matèria de polítiques de coordinació a nivell europeu.
- Oferir una única finestreta administrativa a la comunitat empresarial catalana mitjançant la creació d’una agència de promoció i desenvolupament que integri els serveis de les diferents administracions catalanes destinats a afavorir la internacionalització de les nostres empreses.
- Creació de nous serveis específics per a empreses i suport als emprenedors amb dificultats per competir internacionalment, ja sigui en matèria de producció, tasca comercial, o operacions logístiques (p.e. empreses del sector tèxtil-confecció, auxiliar de l’automòbil, etc.).
- Posar èmfasi en la formació de personal directiu orientada a la internacionalització de les empreses, tant en matèria d’idiomes (especialment anglès i xinès) com en el coneixement dels mercats i la cultura empresarial dels països objecte de la internacionalització.
- Atracció d’estudiants i professionals estrangers a Catalunya mitjançant incentius específics referents a la internacionalització i el desplegament de les empreses del país en mercats emergents.
-
Sopar amb Valentí Constans – resum de continguts
Sopar amb Valentí Constans – resum de continguts
Valentí Constans, ex-director de desenvolupament de Roca S.A, fou el convidat al sopar que el Cercle per al Coneixement va celebrar a Barcelona el passat 29 de Març. Sota el títol Internacionalització i Deslocalització sense pèrdua de llocs de treball, la ponència de Valentí Constans es va centrar en el procés d’expansió i implantació internacional de l’empresa Roca. El lideratge d’aquest procés es va dur a terme desde el departament de Desenvolupament, creat al 1975 i dirigit per Valentí Constans al llarg dels darrers 30 anys, amb l’objectiu d’executar projectes empresarials a nivell internacional. Per aconseguir-ho, Valentí Constans va enumerar un seguit de condicions necessàries:Ressenya del Sopar-Col·loqui amb Valentí Constans, ex-director de Desenvolupament de l’empresa Roca, organitzat pel Cercle el dia 29 de Març de 2005, amb el títol Internacionalització i Deslocalització sense pèrdua de llocs de treball
- Tenir un producte de valor Comptar amb la tecnologia i el disseny adequats Mantenir una estructura de costos competitiva
- Qui hi ha al món?: estudi del mapa mundi del sector
- Avaluar les diferents modalitats d’implantació a la resta del món (compra d’accions, establiment de nova empresa, construcció de plantes industrials, etc…)
- Definir una bona política de transferència dels recursos humans
-
Marketing i societat del coneixement
Marketing i societat del coneixement
Nueva era. Nuevos hábitos. Nuevas herramientas. Nuevos medios. Nuevos términos. ¿Cuánto ha cambiado el marketing en la sociedad del conocimiento? En los últimos tiempos hemos vivido el marketing operativo, el marketing estratégico, el marketing relacional, el permission marketing, el marketing viral, el marketing emocional y ahora surge el marketing fractal. Pero, ¿cuál es el que vale? La respuesta es clara y ambigua: todos y ninguno. Aunque en los últimos años se han mejorado, ampliado y renovado las técnicas y enfoques, lo importante del marketing desde el punto de vista de la empresa no ha cambiado: su función. El marketing es o debe ser, aquella filosofía, valores, estrategia y acciones que ayudan a la empresa a vender más y de una manera sostenible. Dado el exceso de información en el mercado, y digo exceso de información y no conocimiento, el cliente puede comparar precios, detalles técnicos y especificaciones forzando a las empresas a buscar un posicionamiento claro, coherente y diferencial en el mercado, luchando por la fidelidad, el recuerdo, la especialización, el generalismo o los precios reducidos. Hoy, la apuesta por la mayoría de empresas se enfoca hacia el valor emocional, la calidad en el servicio/producto, un precio equilibrado con lo que se ofrece y el contacto directo con el cliente. ¿Cómo debe ser el marketing actual? Innovador, creativo, atrayente, ágil, impactante, comunicativo y sobre todo no debe olvidar su función última. Para ello debe estar presente en los medios donde se mueven nuestros prospects y ofrecer soluciones a sus necesidades (ficticias o reales), hablar su mismo idioma, no ofender y estar dentro de la legalidad incentivando y captando nuevos clientes, dinamizando y prolongando las ventas de la compañía. Internacionalizarse o ser local, adaptarse o morir, vender o quebrar. Haz lo que puedas lo mejor que puedas, pero recuerda, no sólo hay que ser bueno sino que además hay que mostrarlo.Com es pot entendre el marketing dins la societat del coneixement? Què ens hem de replantejar? Per què?
-
Seleccionem sobre `El Segle XX´
Seleccionem sobre `El Segle XX´
El segle XX ha estat, per diverses raons, un dels més determinants en la història de la humanitat,almenys vist des de la perspectiva actual. Ha estat un segle en bona mesura dur, colpit per guerres terribles,per desajustos intensos… però també per idees extraordinàries, per descobriments increibles i per una prosperitat (desgraciadament encara no per tota la humanitat) incomparable. S’han fet avenços importantíssims, començant per la ciència, seguint per l’economia i acabant pels drets individuals. Ha estat en definitiva un segle agitat i, segons el meu parer, apassionant. En la selecció d’aquesta quinzena us proposem una primera aproximació a aquest segle que molts de nosaltres hem viscut. En primer lloc, a través d’una obra en certa manera clàssica. Es tracta del llibre “Historia del siglo XX” d’Eric Hobsbawm. En ell, l’historiador britànic, parteix de la constatació que ha estat un segle curt: comença en la primera guerra mundial i acaba amb la caiguda del mur de Berlín. Són, aquests, dos esdeveniments cabdals per entendre la societat actual, i el llibre de Hobsbawm, malgrat les seves tendències polítiques, representa un interessant anàlisi d’aquest curt però intens període que es troba entremig. Una perspectiva ben diferent és la que trobem en el llibre “Historia Intelectual del siglo XX” de Peter Watson. En ell es fa un repàs de les idees que s’han generat durant el segle. Tal vegada el títol original doni més pistes sobre el tractament que en fa l’autor: “A terrible Beauty”. Es tracta, doncs, d’un vast repàs de què ha representat el segle a nivell intelectual, on inenta connectar àrees tan diverses com la física moderna i els moviments artístics dels darrers cent anys. Per acabar amb aquesta selecció, em sembla ineteressant aprofundir en una de les idees polítiques que tan per bé, com per mal, han marcat el segle (especialment a occident). Es tracta del nacionalisme, nascut al XIX, però que al XX ha adoptat múltiples i variades formes. Ha suposat la justificació de matances terribles, però també ha donat força per tirar endavant projectes interessants. En aquest sentit, resulta també clau entendre què ha suposat i què en pot quedar per al futur. Es tracta, en resum, d’una aproximació a la complexitat, als perills i a les esperances que ens deixa aquest segle que no fa gaire va acabar. Bibliografia:Què ha representat el segle XX? Aquesta selecció bibliogràfica ens acosta a veure què ha estat el selge XX.
- “Historia del Siglo XX“, d’Eric Hobsbawm. Editorial Crítica.
- “Historia intelectual del siglo XX“, de Peter Watson. Editorial Crítica, 2002.
- “Nacionalisme” d’Ernest Gellner. Editorial Afers, Universitat de València, 1998.
- “La nació en la història” d’Anthony D. Smith. Editorial Afers, Universitat de València, 2002.
-
Entrevista a Antoni Garrell
Entrevista a Antoni Garrell
Quina diferència hi ha entre Societat del Coneixement i Societat de la Informació? Essent conscient de que estic simplificant et diria el següent: la Societat de la Informació es fonamenta en utilitzar la capacitat computacional de tractar la informació per gestionar i impulsar les activitats productives. El pas de Societat de la Informació a la Societat del Coneixement comporta utilitzar el coneixement per posar-lo al bell mig de l’activitat productiva i personal. Així, la Societat de la Informació es queda amb el tractament de la informació i no hi ha canvis significatius en la generació de valor. Per potenciar la Societat del Coneixement quin paper juga cada actor? Societat civil, mercats, polítics… Amb independència de l’ecosistema on ens trobem, el primer agent són les persones que fan progressar el coneixement: centres de recerca, universitats, departaments de R+I+i … és a dir si no es genera coneixement, entenent-lo com a coneixement científic, tecnològic i aplicat (disseny) no hi ha Societat del Coneixement. El segon agent són els emprenedors, aquelles persones que són capaces de que el coneixement que han generat, o amb aliances amb aquells que l’han generat, convertir-lo en solucions i productes a les persones, és a dir convertir l’avenç científic en PIB. El tercer agent clau són les xarxes de relació, de informació, i de traspàs de coneixement en un context mundial. Ara bé, hi ha un quart agent cabdal en funció de l’ecosistema on la societat del coneixement es desenvolupa: l’administració que estableix les regles de joc … i aquí és on canvien radicalment les coses en funció de si s’assumeix o no els reptes de la Societat del Coneixement, aquest és el cas de Catalunya on el 85% de les empreses tenen menys de cinc treballadors, l’administració pot marcar completament el desenvolupament de la Societat del coneixement. Un cinquè element és el propi teixit productiu, ja que si els marges de rentabilitat són suficients, per molts reptes que hi hagi difícilment s’assumeixen els nous desafiaments. Traslladat al Cercle, com s’articula aquesta situació en “Horitzó 2007”? El Cercle no es pot mirar en abstracte i aïllat en una proveta. El Cercle neix en un país que està caracteritzat per moltes potencialitats però sense una aposta compromesa amb la Societat del Coneixement. El Cercle vol ésser, i és, la tercera branca de tota societat dinàmica: la societat civil, la que fa de contrapunt entre el mercat (interessos immmediatistes) i l’administracio (interessos a quatre anys). Per tant el paper del Cercle es troba en actuar amb visió i compromís de país. En quant al document ”Horitzó 2007” cal constatar que els principis fundacionals del Cercle segueixen intactes, ara bé en tres anys han passat diverses coses i alguns reptes que a l’any 2000 eren en l’hotitzó a quatre o cinc anys, no han estat abordats, ens hem quedat igual, cosa que en definitiva vol dir que hem retrocedit. Per tant, el Cercle necessita assumir el repte, no sols de generar pensament estratègic i propostes a llarg, sinó que també necessita posicionar-se sobre polítiques i actuacions a curt. Aquelles polítiques que si no les abordem immediatament no arribarem ni a mig ni a llarg termini a poder desenvolupar la Societat del Coneixement. Hem de fer compatibles aquestes dues visions i aquest és un dels objectius del pla estratègic per el nou trienni juntament amb el d’incrementar la interrelació i la implicació dels associats per assolir-ho. La pregunta que surt automàticament és com? La meva impressió és que a la Junta es fa molt, i que alguns dels associats fan molt pel seu costat. És a dir, falla aquest espai entre Junta i associats de cooperació, de treball… com aconseguir-l’ho? Certament tot és millorable i encertar en el procés és la clau, però no es pot oblidar que el Cercle ha tingut un creixement molt important durant la primera Junta presidida pel Pere Monràs. Ell va fer possible passar d’un Cercle embrionari arrelat en el document “Catalunya ara”, poc conegut entre els nous associats al Cercle, on es justifica la creació del Cercle. Un creixement de 150 persones tan ràpid genera desajusts. Fóra fals no acceptar que els ritmes possibles són diversos tenint en compte que totes les persones que estan al Cercle tenen les seves pròpies activitats professionals, familiars i socials, tots saben que poden buscar hores per fer generosament Cercle però que és complicat aconseguir que els moments disponibles coincideixin sincrònicament amb el temps. Ara bé, el Cercle ha fet moltes coses, la proposta de creació d’un Parc del Coneixement i els treballs efectuats arrel de la proposta en són un exemple. Dit això, és evident que el Cercle necessita implicar molt més als seus associats i l’el·laboració de l’”Horitzó 2007” es un primer pas important en aquest increment de la participació, en el treball han participat més de 40 associats de forma directa o indirecta. Ara el que ens cal és seguir en aquesta línia disposant d’una autèntica plataforma d’interrelació i gestió del coneixement que ens ajudi, com ajuda moltisimim la revista “ecperc”. La bona gestió de l’anterior junta ens permet veure amb més claredat l’horitzó i la disponibilitat de la Fundació ens permetrà vertebrar projectes significatius per evolucionar en la millor direcció. L’organització per àmbits és efectiva? No seria més efectiu treballar per projectes? Crec que aquesta és la línia oberta per “Horitzó 2007”. Fruit d’aquesta reflexió estratègica que hem fet, hem acordat treballar en tres eixos: a llarg, a curt i a mig. Centrem-nos primer en el “a llarg”: són el que abans eren àmbits que han passat a tres. El primer referent a la persona i el seu desenvolupament, el segon, l’aplicació del coneixement i el tercer, generació del coneixement. Això està coordinat per l’Alberto Sanfeliu i s’han concretat els temes, programes que es volen abordar i es vol assolir el compromís dels associats interessats per les temàtiques. Un altre element que trobo a faltar és la direcció oposada: és a dir, associats que tinguin projectes i els vulguin dur a terme a través del Cercle. Una organització com el Cercle basa la seva activitat en l’aportació voluntària i altruista dels seus associats, per tant exercint de professionalitat en l’activitat però sense retribucions, cosa que és una de les essències que hem de saber mantenir. És obvi que per fer-ho a falta aquesta bidireccionalitat. Aquest punt és complicadíssim perquè, entre d’altres coses, tots anem molt apretats de temps, i moltes vegades també som molt escrupolosos amb els nostres propis companys i els compromisos que adquirim, és a dir, ens costa fer certes propostes sabent que després no tindrem tot el suport tècnic que requeriríem. De totes maneres cerc que la implicació i la coordinació entre els associats s’està incrementant. La bidireccionalitat és estrictament necessària, però obligar a identificar els camins per assolir que les propostes esdevinguin realitat és difícil. Crec sincerament que el primer que necessitem és una autèntica plataforma d’interrelació entre els associats que ens permeti d’una forma molt fàcil de participar telemàticament en la generació de continguts. Segon, disposar de procediments per disposar de la informació sobre els temes que s’estiguin treballant, és a dir, no reinventar la roda. Tercera, disposar d’una mínima però eficient estructura de suport al desenvolupament dels treballs dels àmbits que incorpori la difusió dels resultats. I quart, desenvolupar una política clara de que el coneixement generat sigui àmpliament conegut pels associats del Cercle i fora del Cercle. Un dels projectes emblemàtics són els Indicadors de Societat del Coneixement. Com es pot mesurar quelcom que no és mesurable? Com quantificar l’intangible? Un projecte, no voldria dir emblemàtic però si important, és publicació periòdica d’indicadors sobre la Societat del Coneixement. Aquest és un del objectius fundacionals tal com s’indicava en els primers documents ja que necessitem saber com estem respecte als demés per no adormir-nos en el cofoisme, i també per objectivar i legitimitzar les opinions i propostes que efectuem. És cert que hi ha moltes coses que no són mesurables, però també n’hi ha moltes que si que ho són i en elles són en les que hem de concentrar esforços. Un exemple de referència són els indicadors d’innovació Europea, on tot sigui dit, Catalunya ja no hi apareix. Altres indicadors com els enumerats en el document de “Tecnocultrua de la Innovació” que properament publicarem amb el CIDEM dóna moltes pistes sobre elements a mesurar, recordant que per gestionar es requerit mesurar, comparar i actuar. Finalment, preguntar-te què és el que et motiva per ser del Cercle i per haver assumit el repte de ser-ne el president. En primer lloc ser soci del Cercle raó en el convenciment més íntim de les 7 raons que varen impulsar-nos a fundar-lo: Generar opinió; Fer propostes argumentades des del anàlisis crític que fuig del cofoisme; Ser punt de trobada dels ciutadans que volem una societat civil independent, valenta i compromesa; Influir per avançar quant a la Societat i l’Economia del Coneixement; Ser contrapès a la Catalunya analògica.; Augmentat la xarxa de relacions personals; i col•laborar per competir i construir el propi futur. Conseqüentment el que a mi em motiva és ser socí del Cercle, és a dir posar el nostre gra de sorra perquè aquest sigui un país on els nostres fills puguin trobar tot allò que necessitin per desenvolupar el seu talent. Ser president ho veig com un servei que té data de caducitat. El que no té data de caducitat és la meva implicació amb el Cercle.Entrevista amb el president del Cercle: què pensa? Com veu el futur de l’associació?