Publicacions

  • |

    Missatge d´ Antoni Garrell, president del Cercle per al Coneixement

    Missatge d´ Antoni Garrell, president del Cercle per al Coneixement

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Articles

    Hora
    Data

    20-07-2005

    Davant les vacances d’estiu, el president del Cercle, Antoni Garrell, fa un balanç dels primers mesos de gestió de la nova Junta Directiva i dels reptes que caldrà encarar de cara al curs vinent.

    Amb l’arribada del mes de juliol finalitza un nou període d’activitat del Cercle i s’obre el parèntesi estival. El període setembre 2004 – juliol 2005 ha evidenciat la majoria d’edat del Cercle, amb la finalització del mandat de la junta fundacional presidida per en Pere Monràs i la constitució de la nova per el proper trienni, un relleu que es produirà novament no mes enllà de novembre 2007, i la posada en marxa de la Fundació Cercle per al Coneixement, constituïda a instàncies de l’associació i amb el suport decidit i compromès d’alguns associats. La majoria d’edat de la nostra associació, camí dels 200 associats, arriba en un moment complicat per al nostre país i també per al món. La distància entre els països i col•lectius que han afrontat els reptes de la societat del coneixement amb decisió i aquells que encara dubten del camí a seguir s’ha fet mes gran, i conseqüentment les possibilitats de progrés econòmic i social han disminuït per aquest últims, massa sovint més embarcats en lluites per la identitat que en polítiques encaminades a progressar des de la mateixa. Al Cercle considerem que els reptes bàsics a afrontar són aquells derivats de la societat del coneixement, és a dir: afrontar l’ eterna formació, educació i aprenentatge; desenvolupar polítiques per possibilitar que l’avenç científic esdevingui progrés social facilitant la col•laboració entre la indústria, els centres de recerca i universitats; establir polítiques per facilitar la internacionalització de les empreses tot incentivant la cooperació per competir; desenvolupar mecanismes per garantir la qualitat de vida i el progrés social. Tots aquests objectius requereixen actuacions decidides abordades com a ‘projectes de país’, que malauradament a Catalunya segueixen sense ser afrontades amb decisió i contundència. Al Cercle, per tant, hem de redoblar els esforços com a societat civil per posar el nostre gra de sorra per fer-ho possible, ja que en aquests reptes resideix el progrés i el futur de les noves generacions de ciutadans catalans. Aquest és l’ànim que ha guiat les activitats de la nostra associació aquest últim període i el que ens ha de guiar en el proper. Les activitats fetes: sopars debat sobre internacionalització i competitivitat, jornades de treballs sobre competitivitat, recerca i innovació, infrastructures, la posada en marxa del programa de TV imagina – una plataforma per donar la paraula públicament als associats del cercle -, la nova web que facilitarà la interrelació dels associats, les reunions amb l’administració de Catalunya i de l’Estat, … etc., són l’evidència del que afirmem. Tot un conjunt d’activitats fetes des de el ‘voluntarisme’, la independència i la generositat de tots els associats. Una generositat de la qual em sento orgullós com a president. El proper setembre reiniciarem les activitats, que començaran la setmana del 19 de setembre amb un sopar-debat sobre recerca i PIB amb el secretari d’estat espanyol de recerca, i amb dos sessions de treball (de 19h a 21h), una a l’octubre corresponent al tercer trimestre sobre finançament, i una al novembre (quart trimestre) sobre les relacions Catalunya – Estat i com ‘influir’ en la política estatal. Ara estem ajustant amb les opinions de molts dels associats les mateixes i esperem al llarg de setembre poder-les posar a la vostra consideració. Amb el desig que tingueu un bon estiu i merescut descans, rebeu tots la més cordial salutació. Antoni Garrell i Guiu President

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • |

    Els desafiaments de la globalització a l’inici del segle XXI

    Els desafiaments de la globalització a l’inici del segle XXI

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Articles

    Hora
    Data

    19-07-2005

    Anàlisi de la situació i reptes que comporta la globalització del mercat i l’eliminació de les quotes que limitaven els intercanvis comercials entre països.

    Al gener de 2005 va esdevenir realitat l’eliminació de les quotes existents limitadores d’intercanvis comercials entre països, en concret les quotes tèxtils. La liberalització mundial esdevindrà realitat, amb ella finalitza el llarg període de globalització o ‘internacionalització’ consistent en col·locar els productes disponibles en nous mercats, tot buscant tant les avantatges dels tipus d’interès i canvi com els menors costos de les matèries primeres, els subministraments o la ma d’obra. Amb la liberalització plena del comerç s’inicia una globalització en la que el repte és “l’optimització del procés de generació de valor en un context internacionalitzat”, Un procés que afecta fortament tant al mercat del treball, trencant els models en que les comunitats i els col·lectius humans han centrat la seva activitat productiva i organitzacional, com a les potencialitats dels territoris. La liberalització arribà en un mon configurat en tres grans blocs: L’Asiàtic, al que al competitiu i avançat Japó, s’han afegit la Ýndia amb 1.050 milions d’habitants, la Xina amb: 1.200 milions i creixements superiors al 10%, Corea, Taiwan, Indonèsia, Tailàndia. Aquest països configuren un àrea amb costos altament competitius, col•lectius humans preparats, aplegant gairebé 1/3 de la classe consumidora mundial, uns 500 milions de persones. USA, amb un model econòmic avançat i consolidat, amb xifres d’atur baixes, nivells de recerca elevats, i indicadors d’innovació creixents. I Europa, amb índexs de recerca i innovació baixos i amb un model polític, econòmic i social en construcció, fet que origina l’absència de projecte clar de futur i dificulta la competitivitat i la requjerida presa de posicions. L’evolució de la globalització, entesa com internacionalització, cap la globalització entesa com optimització dels processos de generació de valor, comporta tot un conjunt de mesures, entre elles: Aprofitar totes les oportunitats de mercat i no sols les derivades dels costos o competències professionals; Configurar i esperonar el funcionament de les xarxes existents; Obtenir rendibilitat dels actius intangibles de les organitzacions i els territoris; Reformular les potencialitats mitjançant aliances estratègiques i tàctiques; Assolir la simultaneïtat en l’estratègia i l’execució; I assumir els compromisos i estratègies globals conjuntament i compatibles amb les locals. Aquest reptes que presenta la globalizacio del segle XXI, s’enquadren en el marc de la Societat del Coneixement, conseqüentment de l’economia del Coneixement. En aquest aspecte cal constatar que el fet d’incorporar coneixement als processos productius no es quelcom nou, La societat industrial també es caracteritzà per incorporar el coneixement en els processos productius, però hi ha tres aspectes característiques que diferencien l’era actual de la precedent:
    1. El temps requerit en el segle XX, l’era industrial, per incorporar el coneixement als processos productius era gran, normalment transcorrien anys abans de que l’avens científic i tecnològic es convertia en PIB. Ara es tot el contrari, el anys s’han convertit en mesos, els descobriments científics i els nous útils tecnològics es succeeixen amb rapidesa, i la vida dels productes no sobrepassa els 2 anys. L’obsolescencia es manifesta, i si be els productes poden continuar aportant quantitat o volum de facturació la seva capacitat d’aportació de marge es molt baixa, conseqüentment la feblesa de les empreses amb aquest tipus de productes es molt alta.
    2. Abans la competència, el mercat, en la majoria de vegades era local, conseqüentment les estructures productives, la cultura, els costos semblant, similars. Aquest no es el cas d’ara on la globalització informacional i científica, juntament amb la liberalització del comerç genera unes organitzacions productives molt distants i condicionades als territoris productius, i amb freqüència no respectant les regles de joc.
    3. L’Especialització en àrees del saber es regionalitza a escala planetària originant que avui ja no es el gran qui es menja el petit sinó el ràpid que es menja al lent, aquest es un fet que obliga als territoris a esdevenir excel·lent en el desenvolupament o aplicació d’àrees especifiques del saber, de tal manera que la no presa ràpida de posició pot condicionar la seva pèrdua per dècades.
    És en aquest context on cal afirmar que no hi ha empreses, serveis i productes de l’era industrial o de la del coneixement, hi ha empreses i organitzacions que saben adaptar-se per afrontar aquest tres aspectes caracteritzadors de la Societat del Coneixement: disponibilitat de l’avens científic per ésser emprat per les empreses, mercat global, regionalització del coneixement a nivell planetari, en un context de globalització optimitzadora dels processos de generació de valor. Adaptar-se esdeve clau i fer-ho vol dir, entre altres, considerar, prendre mesures, i afrontar actuacions en:
    • Introduir canvis en la organització.
    • Buscar les millors oportunitats per rendibilitzar els actius.
    • Distribuir els processos, o parts dels mateixos, en les ubicacions mes escaients: localització òptima.
    • Ajustar els escenaris i mecanismes d’assumpció i rendició de responsabilitats, tant dels directrius com dels professionals en general.
    • L’adopció de models descentralitzat de producció i desenvolupament.
    • Establir models de presa de decisions en temps real properes als llocs d’acció dotant-los de la informació i les competències requerida, i a la vegada instal·lant una cultura tolerant a l’error quant ens permet aprendre quelcom nou, o es produeix en el marc de les responsabilitats atorgades i amb la finalitat d’assolir els objectius. El que és el mateix: tolerància en l’error per acció i compromís, i intolerància en l’error per inhibició, manca de compromís o renuncia al exercici de la responsabilitat.
    • Construir una cultura de mentalitat global, de fidelitat al equip i de simbiosis entre científics, tecnolegs i creatius.
    • Innovar sense efectuar trencadisses ajustant-se als mercats.
    Aquest son sens lloc a dubtes desafiaments assolir i les capacitats requerides per afrontar-los per les aquelles empreses que volem perpetuar-se i seguir competint en aquest nou i desafiant escenari. Aquest es sens dubte el repte del mon empresarial catala, un texit empresarial configurat per empreses amb excessiva freqüència petites, talment microempresests, no podem obviar-ho, el estudis ho eviencient, es especialment rellevat el publicat per l’INE3 -J. Torrent i J. Vilaseca- al desembre 2003, on es constatava que el 85% de les empreses ubicades a Catalunya tenen menys de 5 treballadors, però aporten el 60% del PIB, conseqüentment el seu primer repte es el volum, l’adopció de la massa critica requerida per afrontar els ajustos requerits, i els segon la capacitat d’innovar en totes les seves vessant i molt especialment en organització i en producte. Respecte el primer, el volum de les empreses catalanes, es requerit endegar polítiques i actuacions encaminades a cooperar per competir. Aquest fet obliga a superar els models d’organitzacions jerarquitzades, e inclus aquelles basades en cooperació en xarxa assumint els models vertebrats en “l’articulació de grups empresarials d’abast global”, es a dir: connectar unitats o empreses independents amb l’objectiu d’assolir una finalitat especifica, empreses que operen conjuntament en les dimensions temps i territoris per arribar a la màxima eficiència i eficàcia, coordinades por un equip d’alta direcció. Quant al segon desafiament la innovació, requereix capacitat d’innovar en tecnologia, en processos, en organització i en producte, de forma sincrònica i integral, assumint que la innovació en sols alguns dels eixos no permet assolir la totalitat dels guanys. Si be la innovació no es quelcom nou, des de la dècada dels 60 es un tema analitzar i tractat des de fa molt temps, cal recordar que el model relatiu a recerca i innovació usualment es considera d’acord a l’establert per Frascati (poble del Nord d’Itàlia on a mitjans de la dècada dels 60 s’establiren els criteris) ja no es suficient, la definició amb pocs retocs es molt anterior als avenços tan significatius en el camp de la telemàtica i la computació, i llunyans als escenaris de la Societat del Coneixement. Aquest proces d’innovació ha comportat significatius avenços en la innovació en processos productius, bàsicament industrials, i en tecnologia, cal constatar que la innovació relativa a la organització i al producte no s’ha abordat amb rigurositat i sistematització per moltes organitzacions ni han existit polítiques incentivadores per part de l’Administració, tot oblidant que sense innovar en organització les empreses no podran adaptar-se i existir en el context de la globalització que actualment estem immersors i que previsiblement es desenvoluparà en la propera dècada a menys que greus confrontacions mundials avortin l’actual procés. Quant a la innovació en producte, autèntic repte de les empreses, cal panteixar-la en el seu sentit mes ampli es a dir considerant els elements que aporten valor al producte i situar-se en la tipologia de valors dels mateixos. La innovació en producte es sustenta en la triada Ciència, tecnologia i disseny en un marc temporal accelerat i desequilibrat entre empreses quant a les possibilitats d’accés als avenços. La capcitat de innova en producte i en organització és el binomi d’èxit de les empreses i que cal afrontar amb determinació i sense dilacions. Mentre el primer es responsabilitat bàsica dels empresaris, directius i col·laboradors de les organitzacions, el segon requereix d’estructures territoritorials i polítiques facilitadores, en aquesta línia es bàsic:
    • La continuïtat del flux de generació i aplicació del coneixement establint polítiques integrals de recerca, innovació i disseny, tot garantint el traspàs dels resultats de recerca cap el teixit productiu, i el sorgiments de noves iniciatives emprenedores.
    • La disponibilitat de xarxes enfocades a la innovació i a l’empreneduria en àrees d’aplicació intensiva del coneixement, en aquesta línia son instruments d’exits per les empreses el disposar de Innovation and Design Centres al igual als existent en els països mes avançats i competitius. .
    • Els marc legislatius que facilitin, possibilitin tal vegada, l’aplicació dels canvis organitzacionals, laborals, d’obtenir rendibilitat dels actius, de cooperació transfronterera, tots ells plantejats de forma integral.
    Actuacions requerides per avançar en el repte d’una globalització en la que permet “l’optimització del procés de generació de valor en un context internacionalitzat”, que obliguen reformular les posicions, estratègies i projectes de les empreses les vegades que siguin necessàries per assolir els desafiaments i demandes del mercat global i que impliquen l’existència ara d’Innovation and Design Centres complementaris al centres tecnològics claus per assolir la innovació en l’etapa de globalització entesa com a internacionalització. Centres d’innovació i disseny sorgits, usualment per evolució dels Centres d’innovació tecnològica existents o per iniciatives especifiques, amb dinàmiques propis que combinant recursos propis amb aliances amb proveïdors tecnològics i de ‘talent’ per garantir la continuïtat del flux de traspàs del avens tècnic camp el sistema productiu. Un nous escenaris que exigeixen noves polítiques, instruments i voluntats, tot un conjunt d’elements que el nostre país hauria de disposar sense mes dilació si volen continuar essent l’economia capaç d’aportar les plusvalues requerides per afrontar l’estat del benestar i el desenvolupament de les persones. Innovar es requerit però per fer-ho cal disposar de talent i ambients facilitades. Assolir-ho es l’objectiu i el deure de tots, especialment de qui te la responsabilitat de fer-ho possible. Antoni Garrell i Guiu President Cercle per al Coneixement

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • |

    Patentabilitat de les Invencions Implementades en Ordinador

    Patentabilitat de les Invencions Implementades en Ordinador

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Articles

    Hora
    Data

    19-07-2005

    Reflexions a l’entorn de la problemàtica per a patentar invencions implementades en l’ordinador a Europa. Anàlisi i crítica de les principals raons alegades pels defensors de la prohibició.

    Desde hace varios años, dirijo una empresa cuyo objeto social es el desarrollo de aplicaciones informáticas. En concreto, se trata de aplicaciones de la telefonía móvil que mejoran algún ciclo de negocio de empresas o instituciones de diversos sectores de actividad: industria, banca, sanidad, administración pública, marketing, etc. Estas aplicaciones, que comercializamos como proveedor de servicio, o mediante proyectos a medida, requieren esencialmente grandes inversiones en software. En concreto, desde el inicio de las actividades en el año 2002, hemos invertido cerca de un millón de euros en desarrollo de productos propios, todos ellos basados en software que se ejecuta en variedad de terminales móviles y servidores. Somos una empresa pequeña, de cuarenta personas. Durante el año 2004, y a pesar de que en la segunda mitad las ventas se aceleraron, vimos que no seríamos capaces de generar los fondos suficientes para auto sostenernos, antes de gastar completamente los recursos aportados inicialmente por los accionistas. De manera que salimos al mercado a buscar financiación. Cual fue mi sorpresa al constatar que el mercado no valora para nada las inversiones hechas en software. Ni los inversores privados, ni el capital riesgo, ni las instituciones de crédito. Al final, afortunadamente, los mismos accionistas que habían fundado la empresa acordaron una ampliación de capital que nos permite financiar el crecimiento de la empresa. Pero es un caso un tanto insólito. Durante los años 2002 y 2003, multitud de empresas innovadoras que invertían en software tuvieron que cerrar al no encontrar financiación para sus proyectos. Este episodio despertó mi interés por las patentes. Creo que en algún momento en el periodo que buscábamos financiación alguien comentó “.. si tuvieseis alguna patente..”. Así pues, empecé a informarme sobre qué requisitos debían cumplir las inversiones en este tipo de productos, las aplicaciones informáticas, para poder patentarse. Y entonces tuve la segunda sorpresa. Desde el año 2002 hay en la Unión Europea un agrio debate, sobre cuáles deben ser las condiciones que deben cumplir las invenciones que contienen software como una parte de la propia invención, para poder ser patentadas. El debate gira alrededor de la propuesta de Directiva sobre Patentabilidad de Invenciones Implementadas en Ordenador, más conocida pos sus siglas en inglés, CII (Computer Implemented Inventions). La primera propuesta de esta directiva fue enviada por la Comisión al Parlamento Europeo en febrero de 2002. El objetivo de esta primera propuesta era avanzar en la línea de proteger de manera homogénea en los estados miembros de le Unión Europea, las inversiones realizadas para obtener invenciones, si estas incorporaban programas de ordenador como parte de la invención. Esta es la práctica habitual de la Oficina Europea de Patentes, que ha concedido mas de 20.000 patentes de este tipo. La Oficina Europea de Patentes se rige por el tratado de Munich de 1972, al que se han adherido 30 países. Pero no es un órgano de la Unión Europea, y no ha habido nunca un proceso de armonización legislativa sobre este tema, por lo que hay hoy incoherencias e inseguridad jurídica sobre como tratar estas patentes en los distintos países miembros de la Unión Europea. En Septiembre de 2003, el parlamento devolvió a la Comisión dicha propuesta de Directiva con unas enmiendas cuyo efecto principal fue el de excluir los programas de ordenador de la invención patentada. En mayo de 2004, el Consejo de la Unión Europea presentó otra propuesta para dicha directiva en la que se admitían algunas de las enmiendas elaboradas por el Parlamento Europeo pero se mantenía la intención de proteger la inversión en una invención en su totalidad, siempre que se cumpliesen los requisitos habituales en las patentes: que se quiera patentar una novedad, que haya una contribución técnica, y que tenga aplicación industrial. En Marzo de 2005 el Consejo de la Unión Europea adoptó por mayoría una posición común, para impulsar la última propuesta de directiva de 2004. En el primer párrafo de esta posición común se dice textualmente que el objetivo de dicha propuesta es “permitir a las empresas innovadoras obtener las máximas ventajas de su actividad inventiva, y constituir un incentivo a la inversión y la innovación”. España fue el único país que votó en contra de dicha posición común y otros tres países se abstuvieron. El resto, 21 países, votaron a favor, seis de ellos con comentarios. Como ahora esta propuesta debe volver al Parlamento Europeo, el debate se ha reavivado, y los colectivos en contra de la patentabilidad del software se han movilizado otra vez para intentar repetir el “éxito” del 2003. Hay 178 enmiendas presentadas. En función de lo que decida el Parlamento Europeo, la propuesta volverá al Consejo. El debate es totalmente irracional. Se utilizan todo tipo de argumentos emocionales, de tinte populista, que no aguantan el más mínimo análisis. Estos son algunos de los argumentos esgrimidos por los colectivos que se oponen a la patentabilidad del software aunque forme parte de una invención material, o a la patentabilidad del software en general, colectivos en muchos casos relacionados con el desarrollo del código libre. Por ejemplo, alegan que las patentes frenan la innovación. ¿Alguien puede demostrar que un país, al prohibir la patentabilidad de las aplicaciones informáticas en cualquier soporte, prospera más rápidamente que sus vecinos? La experiencia nos dice lo contrario. En los EEUU los requisitos para solicitar patentes son mucho más relajados que en Europa. Y ello no impide que cada año Europa pague a los EEUU 14.000 millones de euros en concepto de royalties, cinco veces más que lo que percibe Europa por este mismo concepto (Expansión, 13 de junio de 2005). Pero no hace falta ir al mercado americano. Corea del Sur es un país de tamaño parecido a España (47 millones de habitantes) que ha hecho de la innovación en Tecnologías de la Información y Comunicaciones el principal motor de crecimiento económico. Una sola institución pública, el ETRI (Electronics and Telecommunications Research Institute) genera 4000 patentes al año, sólo en Tecnologías de la Información. Las innovaciones que están consiguiendo en Televisión Digital, Telefonía Móvil, y software incorporado en todo tipo de dispositivos, son espectaculares. También se alega que el sistema americano obliga a destinar recursos a estudios y defensas legales, en lugar de invertir en tecnología. Para empezar, el borrador de la Directiva actualmente objeto del debate es bastante más restrictivo que el sistema americano. Por ejemplo, en la Unión Europea la Directiva establece claramente que el software puro, los algoritmos y los procesos de negocio no son patentables. Además, se incluyen requisitos respecto a las características técnicas de las invenciones, su novedad y su aplicación industrial, que hay que demostrar antes de obtener la patente, lo que debería limitar los conflictos. Sin embargo, parece que ni a los coreanos ni a los americanos les perjudica innovar en un sistema legal más relajado en cuanto a la patentabilidad del software. Yo no conozco en España ninguna empresa que haya tenido problemas económicos por tener que defenderse legalmente de un uso indebido de una tecnología patentada. En cambio conozco unas cuantas que han cerrado y muchas con enormes dificultades para financiar su crecimiento y expansión internacional. ¿Por qué no nos centramos en resolver los problemas que tenemos en lugar de pretender resolver los que podríamos tener? Otro argumento que se utiliza de forma cínica por parte de alguna comunidad defensora del software libre es que la no patentabilidad en Europa es un factor de éxito de las empresas europeas. No se en que consiste dicho éxito, cuando el sector de las TIC es mucho mas fuerte en los EEUU que en la Unión Europea. Es más fuerte porque tiene mayor peso en el total del PIB (un 7% en los EEUU frente a un 5% en Europa) y porque permite sostener el crecimiento del resto de la economía y la generación de empleo más rápidamente que en Europa. Al examinar en detalle porque los EEUU llevan ya casi quince años creciendo más rápidamente que la Unión Europea, aparece claramente que uno de los factores que determinan su crecimiento es el incremento de la productividad del trabajo, el incremento de PIB por hora trabajada. Y esta productividad está directamente relacionada con el uso de las TIC por el resto de la economía, principalmente las grandes empresas de servicios. O sea que el pretendido éxito de las empresas europeas tampoco aguanta un primer análisis cuando lo comparamos con lo que ocurre al otro lado del Atlántico. También se argumenta en contra de esta Directiva que el impacto en el sector será negativo. No sé a que sector se refieren los colectivos que enuncian este argumento, pero si nos referimos al sector constituido por las empresas que desarrollan su actividad en el ámbito de las Tecnologías de la Información, en España estamos hablando de aproximadamente 12.000 empresas que dan empleo a 88.000 personas. A su vez, este sector se encuadra dentro del sector de la Electrónica, Tecnologías de la Información y las Telecomunicaciones, que en el año 2004 alcanzó un valor de mercado de 60.841 millones de euros, y que da empleo a 206.000 personas. Eso es el sector. Y el sector ha dicho por activa y por pasiva a través de AETIC, la Asociación de Empresas de Electrónica, Tecnologías de la Información y Telecomunicaciones de España, que está a favor de esta Directiva, por el efecto positivo que tendría en las empresas, que a su vez impulsaría el crecimiento económico y el empleo. Se alega entonces que las patentes sólo benefician a las grandes multinacionales y perjudican a las PYMES del sector. Pero es que las grandes multinacionales ya lo están patentando todo (en los EEUU) y lo seguirán haciendo. La situación actual de incertidumbre a quien más perjudica es a las empresas medianas y pequeñas que, aunque tengan un buen proyecto y una buena tecnología, no saben como va a terminar todo esto, y ni siquiera si vale la pena patentar nada. Y la consecuencia directa es la dificultad para financiar estos proyectos, la ralentización del crecimiento económico del sector, y la prudencia en la creación de empleo en el sector TIC. No hay nada que de más miedo a los inversores que la inseguridad jurídica. Y esta es la situación real que hemos creado en la Unión Europea con este debate. Una situación de inseguridad en la que los inversores prefieren invertir casi en cualquier cosa, menos en una empresa que desarrolle software. Pero son precisamente estas empresas las que deben constituir la base de la economía del conocimiento. Por lo tanto, cuando algunos políticos defienden el progreso hacia la economía del conocimiento, pero al mismo tiempo no trabajan para que los marcos jurídicos en los que se mueven las empresas que comercian con intangibles (como el software, los contenidos audiovisuales digitales, o la actividad de I+D en si misma) sean estables y seguros, están contradiciéndose a si mismos. Y no digamos cuando algunos de estos políticos defienden abiertamente una legislación que impida proteger las inversiones en intangibles. Deberían ser conscientes de que van directamente en contra del crecimiento económico basado en el conocimiento. También se afirma que el software ya está protegido por la Ley de Propiedad Intelectual. Y es así, pero esto no quiere decir que las invenciones que tengan software no puedan patentarse en su totalidad. Sobre todo porque los objetivos perseguidos por la Ley de Propiedad Intelectual y la legislación de patentes son completamente distintos, y no contradictorios. La Ley de Propiedad Intelectual protege los derechos de los autores de creaciones originales expresadas en cualquier soporte: libros, composiciones musicales, dibujos, programas de ordenador. En el caso del software, como lo que se registra es el texto del programa, esta ley no protege ante la eventualidad de que el mismo programa se escriba en un lenguaje de programación distinto al registrado, ya que es otro texto. Por el contrario, la propuesta de Directiva sobre Patentes lo que pretendo proteger es el resultado de invenciones de empresas (que a su vez, pueden incluir o no, derechos de autor de textos incluidos en partes de la patente, como por ejemplo en los manuales de uso). Pero los objetivos son distintos. Es absurdo pretender usar una normativa pensada para proteger derechos de autores de creaciones originales, para proteger inversiones en invenciones de aplicación industrial. Una reflexión sobre una aparente coincidencia. Como he comentado antes, muchos de los colectivos en contra de la patentabilidad del software son acérrimos defensores del código libre, tipificado por comunidades que escriben y comparten programas sobre el sistema operativo Linux. Vaya por delante que como gestor, yo apoyaré una solución de código libre frente a una solución “propietaria” siempre que económicamente tenga sentido. Y hoy son muchas las empresas y administraciones en las que sistemas en código libre coexisten con sistemas propietarios. Distintas necesidades tienen soluciones distintas y hoy existen aplicaciones más económicas en código libre (lo que no implica que su explotación y soporte sean gratuitos) y otras que son más económicas en plataformas propietarias. Y si una administración decide prestar determinados servicios sobre aplicaciones en código libre, y esto supone un ahorro para dicha administración y para los ciudadanos, pues adelante, es bueno para todos. Pero estoy convencido que si el sector de las Tecnologías de la Información dependiese únicamente de la innovación en código libre, este sector, y el resto de la economía crecería más lentamente. Veamos porque. La tecnología de interacción entre personas y ordenadores basada en ventanas, iconos y ratones (Por Ej. Windows), tal como la conocemos hoy, fue inventada por Xerox hace algo más de treinta años. Posteriormente, Apple le dio el primer impulso comercial serio. Multitud de empresas comercializaron posteriormente muchísimos procesadores de texto, hojas electrónicas, y herramientas de productividad personal compitiendo entre si por captar clientes, principalmente añadiendo mejoras de usabilidad en cada versión sucesiva. Y ha sido Microsoft, 25 años más tarde, la que ha consolidado Microsoft Office como el estándar de herramientas informáticas para entornos de oficina. Ahora, y después de este largo proceso de consolidación financiado puramente con capital privado, aparece Open Office, en código libre, como una alternativa gratuita a Microsoft Office. ¿Por qué no ocurrió al revés? Es decir, ¿por qué las comunidades que trabajaban en código libre (ahora basado en Linux, antes basado en UNÝX) no fueron capaces en 25 años de definir un estándar de herramientas informáticas de oficina, y tuvieron que copiarlo del resultado de las inversiones privadas? Creo que es precisamente esta insensibilidad a la economía real, expuesta anteriormente, la que impide a las comunidades que trabajan en código libre centrarse en proyectos que tengan éxito en el mercado, que es precisamente lo que buscan las empresas. Porque si al final este debate se enfoca hacia como debe redactarse la directiva para primar la protección de las inversiones de las empresas del sector, el crecimiento económico basado en el conocimiento, y la generación de empleo en el sector TIC y otros sectores de alto valor añadido, creo que en muy poco tiempo se debería poder llegar a un acuerdo. El crecimiento económico y la ocupación, los principales objetivos que se había marcado la Unión Europea para el 2010, no se consiguen fijando políticas macroeconómicas. Tampoco se consiguen prohibiendo la patentabilidad de intangibles (el principal argumento de los detractores de la propuesta de Directiva de Patentabilidad en su forma actual). El intercambio de programas, o de otro tipo de archivos electrónicos de manera gratuita, tampoco contribuye al crecimiento económico. El regalar un intangible o un servicio, le quita todo su valor. El crecimiento económico y el empleo lo generan empresas concretas que invierten y dan empleo a personas concretas. El debate descrito anteriormente, en la medida que genera inseguridad, va en contra del crecimiento de las empresas en el sector de las Tecnologías de la Información, y por lo tanto va en contra de la generación de empleos de alto valor añadido. Por desgracia, no es el único tema que está frenando el desarrollo de la economía del conocimiento en Europa. Hace unos días, el ex ministro Joan Majó en un acto en la Cámara de Comercio de Barcelona, reclamaba un cambio en el sistema financiero que permita solucionar el problema de la financiación de las empresas cuyo principal activo es el conocimiento. Las patentes tampoco pueden arreglar todos los problemas de las empresas tecnológicas. Pero sería un paso en la dirección correcta. Entre tanto, la Unión Europea se encuentra encallada en debates como el anterior. No es extraño que hoy se asuma que los objetivos de la Agenda de Lisboa son inalcanzables. Xavier Castillo

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | |

    Reunió amb Carles Solà, Conseller d´Universitats, Recerca i Societat de la Informació

    Reunió amb Carles Solà, Conseller d´Universitats, Recerca i Societat de la Informació

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats

    Hora
    Data

    15-07-2005

    Una comissió del Cercle per al Coneixement, formada majoritàriament per membres de l’àmbit de Formació i Cultura, es va reunir amb el Conseller del DURSI Carles Solà per debatre temes referents a l’educació, en el context dels compromisos establerts per la Declaració de Bolonya.

    La plataforma civil Cercle per al Coneixement aposta per un model d’ensenyament superior homologable a Europa. Una comissió de membres de l’associació Cercle per al Coneixement presenten, en el marc d’una reunió amb el conseller d’Universitats Carles Solà, el seu posicionament respecte als compromisos establerts per la Declaració de Bolonya. El procés de construcció d’un espai comú d’educació superior a Europa, iniciat l’any 1999 amb la signatura de la Declaració de Bolonya, ha desencadenat una llarga controvèrsia a l’estat espanyol. Durant una reunió mantinguda amb el Conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, Carles Solà, els membres del Cercle per al Coneixement van posicionar-se a favor de compartir el model i la durada del sistema europeu d’ensenyament superior: tres anys per a la primera titulació (bachelor), i dos anys d’ensenyament de postgrau (màster). Paral.lelament, els programes de doctorat que també estan previstos a la Declaració de Bolonya permetrien un millor desenvolupament de les activitats de “recerca de vanguarda”. En opinió dels representants del Cercle per al Coneixement, l’opció recolzada per la majoria de rectors espanyols, que preveu quatre anys per al bachelor i un any per al màster, representa una pèrdua de competitivitat per a les universitats espanyoles, que es quedarien al marge del projecte de mobilitat i convergència europea representat per la Declaració de Bolonya. L’aposta del Cercle per al Coneixement per un ensenyament de qualitat i homologable a Europa va comptar amb el suport de Carles Solà, que va reconéixer que “un dels problemes del procés de Bolonya a Espanya ha estat precisament la manca de diàleg amb la societat civil”. Fent una radiografia de la situació actual, el Conseller Solà va recalcar que ja hi ha titulats segons el procés de Bolonya a molts països d’Europa, mentre que a Espanya no s’aconseguirà complir la data prevista per a la primera promoció: l’any 2010. “La manca d’interés demostrat pel gobern del PP, i la manca d’un projecte clar en l’actual legislatura”, han estat, segons Carles Solà, dos dels factors determinants per a l’endarreriment d’Espanya en aquest procés.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | |

    Cicle internacionalització i competitivitat a l´empresa – resum de continguts

    Cicle internacionalització i competitivitat a l´empresa – resum de continguts

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats

    Hora
    Data

    11-07-2005

    Breu resum dels continguts generats durant el cicle de debats-sopars que el Cercle per al Coneixement ha dedicat al tema internacionalització i competitivitat a l’empresa.

    Els reptes de l’empresa al segle XXI El cicle de sopars-debat que el Cercle per al Coneixement ha dedicat a reflexionar sobre competitivitat i internacionalització de les empreses finalitza després de comptar amb la presència i opinió de destacats polítics i empresaris. Un cop al mes, els membres de la plataforma civil Cercle per al Coneixement es reuneixen per sopar i debatre amb personalitats destacades en el seu àmbit temes d’actualitat que afecten al desenvolupament de la societat del coneixement a Catalunya. Durant els darrers nou mesos, els màxims responsables d’empreses com Microsoft Iberica, IBM Espanya, GTD Ingenieria de Sistemes, HP Espanya o Roca S.A, i polítics amb responsabilitats rellevants en l’àmbit de l’empresa com Josep Bargalló, Juan Ramon Jaúregui o Josep Huguet han compartit els seus coneixements i opinió amb els assistents a aquests sopars. Tot i representar a diferents organitzacions o partits polítics, tots els convidats al cicle competitivitat i internacionalització de les empreses van coincidir en la necessitat d’un canvi en la cultura empresarial al nostre país, per tal de mantenir la competitivitat en el nou context mundial. Rosa Mª Garcia, Consellera Delegada de Microsoft Ibèrica, va inaugurar el cicle referint-se a “les noves regles del joc”: els costos de producció ja no són un factor de diferenciació per a Espanya, perquè a l’europa de l’est o a l’Àsia són molt més baixos. Davant aquesta evidència, les empreses tenen el repte de mantenir la competitivitat basant-se en nous valors. L’estudi de posicionament global és un dels primers passos que cal realitzar segons Valentí Constans, ex-director de desenvolupament de Roca S.A., que afirmava que “és essencial identificar les fortaleses de la nostra empresa per detectar les oportunitats de negoci a nivell nacional i mundial”. Un producte i un servei diferenciat és, doncs, la nova clau de la competitivitat. En paraules de Juan Antonio Zufiría, Director General d’ IBM Global Services a España i Portugal, “no cal fer el mateix millor, sinó fer quelcom diferent”. En aquest punt, la importància de comptar amb professionals qualificats és evident. També ho és la inversió en Recerca i Desenvolupament, tal i com afirmava Santiago Cortés, President de HP a Espanya. Josep Bargalló, conseller en cap de la Generalitat de Catalunya, va destacar l’interès del govern català per fomentar polítiques clares en aquest sentit, com el Pla de Recerca 2005 – 2008, que ha de servir per millorar les transferències de coneixement entre la universitat i les empreses. Pel que fa a la cultura empresarial, Carles Kinder, CEO de GTD Ingeniería de Sistemas y de Software, va centrar la seva intervenció en la necessitat de mantenir una actitud proactiva a l’hora de desenvolupar qualsevol activitat empresarial. En el seu cas, la conjunció de tot el que hem esmentat amb una mentalitat emprenedora va fer possible que una empresa de reduïdes dimensions es transformés en un dels referents europeus en desenvolupament de software per a la navegació espacial. Per altra banda, Josep Huguet, conseller de Comerç, Turisme i Consum, va recordar que una de les oportunitats que ofereix la globalització és la localització d’alguns processos productius fora de les nostres fronteres. La internacionalització de les empreses és una manera d’aprofitar la rebaixa en els costos de producció que presenten alguns països, mentre que l’activitat principal que aporta el valor afegit a la nostra empresa es desenvolupa al nostre país. D’aquesta manera, l’empresa no només exportaria els seus productes, sinó que realitzaria part del procés productiu directament a l’estranger. La preocupació dels poders públics pel desenvolupament de les empreses abarca també la seva actitud respecte a la societat. Juan Ramón Jaúregui, diputat socialista i vocal de la Subcomissió Parlamentaria per a potenciar la Responsabilitat Social Corporativa, va recordar la importància de conceptualitzar el què considerem una actitud socialment responsable en l’empresa, i perseguir aquelles pràctiques empresarials que no ho compleixin. Les mancances de Catalunya per desenvolupar activitats de valor afegit van centrar bona part del debat amb els membres del Cercle per al Coneixement durant el cicle dedicat a l’empresa. Tant els membres del Cercle com alguns dels ponents convidats van posar de manifest alguns aspectes que dificulten el desenvolupament de la societat del coneixement a Catalunya. Pel que fa a l’administració, es denunciava la manca d’una política industrial sectorial, l’absència d’una política clara de foment de R+D, així com una mala comunicació territorial que dificulta la implantació de les empreses. Per altra banda, moltes de les mancances detectades estan més relacionades amb una tradició empresarial i una manera de fer les coses pròpies del nostre país, que no pas amb la gestió dels poders públics. D’alguna manera, la dificultat més important per aconseguir el canvi que permeti mantenir la competitivitat és precisament una reticència dels propis empresaris a canviar els seus sistemes de gestió. La por al fracàs impedeix mantenir una actitud emprenedora, i la por a la pèrdua de control dificulta l’externalització de procesos empresarials, tan necessària per mantenir una estructura flexible i capaç de reaccionar davant les dificultats. En aquest sentit, la importància de la funció de plataformes com el Cercle per al Coneixement, que afavoreix la cooperació entre diferents sectors professionals, i que actua com a grup de pressió per influir en les polítiques públiques, ha estat destacada tant pels empresaris com pels polítics que han intervingut en aquest cicle dedicat a la internacionalització i competitivitat a l’empresa.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | |

    Sopar amb Juan Antonio Zufiria – resum continguts

    Sopar amb Juan Antonio Zufiria – resum continguts

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats

    Hora
    Data

    29-06-2005

    El Cercle per al Coneixement va comptar, en el darrer sopar del cicle dedicat a la internacionalització i competitivitat a l’empresa, amb la presència de Juan Antonio Zufiría, Director General d’ IBM Global Services a España i Portugal.

    Juan Antonio Zufiria aposta per un model d’empresa flexible per mantenir la competitivitat. Zufiría va oferir als assistents al sopar una reflexió sobre els reptes que planteja el context actual per a la competitivitat de les empreses, i va proposar solucions basades en un nou paradigma de gestió que integri la tecnologia. Segons una enquesta realitzada per IBM a 400 executius de tot el món, el 90% opina que la seva organització necessitarà un canvi estructural en els propers 5 anys per mantenir la competitivitat. Gràcies a aquest indicador, IBM va confeccionar una “radiografia” del model d’empresa competitiva:
    • Proactivitat: capacitat de resposta, fins i tot avançant-se al canvi.
    • Mantenir una estructura de costos flexible: menys costos fixes i més costos variables.
    • Focalització: centrar l’activitat de l’empresa.
    • Flexibilitat global de l’estructura organitzativa.
    Aquest model és el que IBM anomena empresa on-demand, una organització “preparada per reaccionar davant el que no sap que passarà”. Per aconseguir-ho, cal que també variïn les tècniques de gestió empresarial tradicionals. La única manera de crear un aventatge competitiu sostenible en el temps segons Zufiría és invertir en innovació, no només per fomentar la recerca sinó per aconseguir desenvolupar solucions innovadores aplicables al teixit empresarial. En paraules del convidat, l’objectiu no és “optimitzar els mateixos processos de sempre, sinó fer les coses d’una manera diferent”. Per fer-ho, l’ajuda de les eines tecnològiques que actualment estan al nostre abast és essencial. L’exemple proposat per Zufiría és el Japó, on tot i que el creixement del PIB no superarà enguany l’1%, les empreses estan registrant uns beneficis extraordinaris. L’explicació fa referència a aquesta capacitat per transformar les tècniques de gestió tradicionals tot aprofitant la tecnologia adequada. A l’hora d’aplicar aquestes teories, segons el màxim responsable d’IBM a Espanya hi ha dues qüestions essencials que cal plantejar-se: com i amb qui estem treballant. A IBM s’aplica un model de treball anomenat Component Bussiness Model, que es basa en observar l’empresa com un conglomerat de múltiples components independents. L’anàlisi diferenciat d’aquests components permet detectar-ne les mancances o fortaleses, alhora que ofereix un millor coneixement de l’empresa. Pel que fa a amb qui cal treballar, Zufiria es mostrava partidari d’externalitzar aquells processos que, tot i ser necessaris, no ens aporten competitivitat com a empresa. Amb una organització ben estructurada i adequada a les necessitats de competitivitat de l’empresa, s’agilitza la gestió empresarial i s’afavoreix la flexibilitat i la capacitat d’adaptació. A més, aquest sistema de treball permet que les petites i mitjanes empreses puguin créixer sense haver d’ampliar la seva estructura, tot contractant els serveis externs que li permetin centrar-se en desenvolupar la pròpia activitat empresarial. Durant el debat amb els membres del Cercle, Zufiria va aplicar la seva visió de l’empresa a l’àmbit de la societat del coneixement. En la seva opinió, “no només cal canviar la manera de fer les coses a les empreses, sinó a la societat en general”. Per millorar la productivitat del país cal fer un canvi en la cultura que ens diu que arriscar-se és perillós, i que un error és un fracàs. El que cal fomentar és precisament el contrari, és a dir, l’esperit emprenedor. Cal assumir riscos per evitar la mediocritat que podia subsistir quan les escales econòmiques ens allunyaven dels països que avui dia poden competir per costos molt millor que nosaltres. Repetint alguna de les idees que aplicava a l’empresa, Zufiria afirmava que a nivell de país “no cal fer el mateix però millor, sinó fer alguna cosa diferent”. El motor d’aquest canvi, tot i que afecta a l’Estat, no és segons el màxim responsable d’IBM a Espanya l’aparell polític sinó el teixit empresarial organitzat per sectors i la pressió de grups de la societat civil com el Cercle per al Coneixement.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | |

    Visita Hewlett Packard – resum de continguts

    Visita Hewlett Packard – resum de continguts

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats

    Hora
    Data

    29-06-2005

    El passat 27 de Juny, alguns dels membres del Cercle per al Coneixement van poder visitar les instalacions que HP té a Sant Cugat. Va guiar la visita el Conseller Delegat de la companyia a Espanya, en Santiago Cortés, que havia participat en un dels sopars que el Cercle va dedicar al tema Internacionalització i…

    El site de HP a Sant Cugat controla algunes de les operacions clau de la companyia a nivell nacional, europeu i mundial. El centre de negocis que HP té a Sant Cugat és actualment el major centre tecnològic d’impressió a nivell mundial, amb més de 1900 treballadors (un 40% dels quals es dediquen a activitats globals). Desde que HP es va instalar a Catalunya, l’any 1985, fins avui, aquest centre ha anat ampliant les seves àrees de responsabilitat i la projecció dins la pròpia companyia. Actualment, l’organització del site de Sant Cugat es divideix en 10 àmbits de responsabilitat a nivell nacional, europeu o mundial. D’entre aquestes activitats, Joan Canyiveral en destacava les que han suposat un salt qualitatiu per al centre: HP Imaging & Printing Group EMEA és l’organització d’Imatge i Impressió de HP per Europa, Orient MItjà i Àfrica. Acull a més de 200 treballadors i és responsable de tots els elements que participen en la comercialització de solucions d’impressió i creació d’imatges. El Centre d’Operacions i Suport EMEA s’encarrega de l’administració remota de més de 10.000 servidors. Tot i que actualment ja compta amb més de 180 treballadors, els plans de futur inclouen ampliar aquesta unitat donades les condicions favorables de Barcelona per atraure personal qualificat de la resta d’Europa. La responsabilitat europea de diversos processos financers de HP recau íntegrament al Centre d’Operacions Financeres de Sant Cugat, un dels quatre centres financers que HP té al món. En el camp de la recerca, a Sant Cugat hi ha la meitat dels investigadors del grup HP Digital Pen & Paper, així com el HP Barcelona Research Office, un laboratori de R+D responsable del desenvolupament de sistemes de procés de contingut i noves tecnologies. Per mantenir la línia de creixement que ha caracteritzat el centre de HP a Sant Cugat, el president de HP a Espanya, Santiago Cortés, va recalcar la importància del procés de deslocalització d’una part de les activitats de la companyia. Els costos de producció són més econòmics a l’Àsia. Davant aquesta evidència, HP aposta per liderar el procés de canvi en els sistemes de producció aprofitant aquesta oportunitat per traslladar la producció de les impresores de gran format cap a Singapur, Malàisia i la Xina. Amb aquesta operació, i tot i que les despeses de distribució augmenten, el total del procés és més econòmic que si es realitzés a Catalunya. Per altra banda, es generen nous llocs de treball per cobrir les activitats que es desenvoluparan aquí. Les característiques del centre de Sant Cugat són excelents per poder realitzar satisfactòriament competències de valor afegit: capacitat d’atracció de recursos humans natius de la zona EMEA, experiència (“know how”), costos competitius del procés de tot el procés intetgrat. Per tots aquests motius, Santiago Cortés afirmava que “allò essencial per mantenir la competitivitat és localitzar projectes y activitats de valor afegit a la seu de Sant Cugat”. La diferenciació és, en opinió del màxim responsable de HP a Espanya, un factor clau per al desenvolupament del centre de Sant Cugat. El repte dels directius de HP a Espanya es resumeix en la següent afirmació del seu president: ” cal passar de ser millors però iguals a ser millors perquè som diferents”. En un context en què principalment a l’Àsia ja s’estan desenvolupant els mateixos processos que s’havien estat realitzant aquí, però amb costos molt inferiors, i tenint en compte que el nivell de formació i especialització dels treballadors d’aquests països té cada cop menys diferències amb els d’aquí, cal especialitzar les companyies per oferir productes diferenciats i amb un valor afegit amb el què Àsia no pugui competir. Cal, doncs, buscar àrees d’especialització per a l’empresa, basant-se en un model de negoci rentable i ajudant-se de la tecnologia en els processos empresarials. Cal, a més, “establir arrels”, tal i com Cortés ho anomenava, amb la universitat, l’empresa i les admistracions locals, per tal de fomentar el desenvolupament de noves solucions i per tal que aquestes es puguin aplicar al teixit empresarial amb rapidesa i efectivitat. Durant la visita a les instalacions, els membres del Cercle per al Coneixement van poder observar alguns dels darrers projectes desenvolupats a la seu de HP a Sant Cugat. Un catàleg digital de pantalla tàctil recull tota la colecció de pintura de la National Gallery de Londres, per oferir al visitant una impressió amb qualitat fotogràfica de totes aquelles obres que li interessin. D’aquesta manera, el museu s’estalvia tenir stocks permanents d’obra gràfica i el visitant pot triar tamany i tipus de paper amb què vol reproduir la seva obra preferida. El Museu Nacional d’Art de Catalunya, per altra banda, acaba d’incorporar un sistema avançat d’audioguia que permet seleccionar les obres que més ens interessen mentre dura el recorregut per les sales del museu. Un cop finalitzada la visita, coloquem l’aparell en el seu suport original i una pantalla digital indica el nom de les obres que hem seleccionat perquè poguem demanar-ne una impressió de qualitat fotogràfica. Un dels projectes més curiosos desenvolupats per HP recentment és la impressió en l’anomenat paper gel d’una reproducció del fresc de la capella de Sta.Maria d’Àneu que es troba exposat al MNAC.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • |

    Entrevista a Josep Peralta

    Entrevista a Josep Peralta

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Entrevistes

    Hora
    Data

    22-06-2005

    Josep Peralta és el Director Comercial d’Administració Autonòmica i Local a Catalunya de Hewlett-Packard, i soci del Cercle per al Coneixement des de maig de 2005. En la següent entrevista ens parla del seu parer sobre alguns dels temes que centren l’interès del Cercle.

    Un dels principals reptes del Cercle és impulsar l’economia del coneixement al nostre país, situant el talent al bell mig del procés productiu. Quina és la seva opinió al respecte? Vivim en un món en el qual la globalització és un fet, i donada la situació socio-política del nostre país no podem evitar que els processos intensius de mà d’obra barata se’n vagin a d’altres indrets de costos salarials més baixos. Per poder competir en aquests tipus d’entorn, és molt important desenvolupar persones amb molts coneixements i això és el que podem anomenar talent. També hauríem de ser capaços de poder atreure talent d’altres països i així crear conjuntament un ecosistema que pugui actuar de motor econòmic i social del territori. Desenvolupar el talent passa per tenir una educació d’alta qualitat i això significa més inversions. A Catalunya estem bastant per sota de la mitjana europea, tant a primària com a secundaria per accelerar el procés d’aprenentatge, com poder fer més investigació i desenvolupament a la Universitat. També hauríem d’ ampliar el “rol” d’aquesta institució, fent que, a banda de les seves missions clàssiques de docència i investigació de tota la vida, s’impliqués més en el traspàs i desenvolupament del coneixement de que disposa a les empreses i així actuar com a motor de desenvolupament econòmic de la societat. Tenint en compte que forma part d’una de les empreses tecnològiques més importants a nivell mundial, quina és per a vostè la relació entre Tecnologia i Societat del Coneixement? La tecnologia és un eina que ens permet de forma més o menys fàcil manegar informació. Només quan la persona ”processa”, en el terme analògic no digital, aquesta informació la converteix en coneixement. Per tant, i això és molt important, el coneixement té a veure amb les persones, no amb la tecnologia. Sí que és veritat, que gestionant millor la tecnologia podem “processar” més i millor la informació i així transformar-lo en més coneixement. Per tant, és obvi que en la Societat del Coneixement la tecnologia hi té un paper fonamental com a infrastructura bàsica, com la xarxa de llum o de l’aigua, mai com un fi per ella mateixa. Quina és l’aposta de Hewlett – Packard per a contribuir al desenvolupament de la societat del coneixement? L’aposta d’ HP per al desenvolupament de la societat del coneixement és aportant a la societat una tecnologia millor, més accessible, més sostenible en la seva gestió, perquè tothom pugui accedir a la informació des de qualsevol lloc, i en el moment i la forma que vulgui, i així transformar-la en coneixement com hem mencionat abans. Una altra forma en la què HP contribueix és desenvolupant grups de persones que a la seva vegada creïn “ecosistemes” que ajudin a la societat en la que viuen a transformar-se i desenvolupar-se. Aquí a San Cugat tenim un exemple en el col·lectiu de més de 400 enginyers del departament de Recerca i Desenvolupament mundial per a la impressió de gran format, així com un centre de gestió remot de Tecnologia per a Europa del Sud. Quins són, segons el seu parer, els motius que poden portar a una empresa americana de tecnologia a establir-se precisament aquí? Només puc parlar del nostre exemple que és el que conec. HP és va establir com un centre d’ensamblatge del que anomenaven “plotters de plumilla” l’any 1985 amb 35 persones. Els motius principals d’aquella primera decisió varen ser entre d’altres l’existència d’una oferta de mà d’obra altament qualificada i garantida provenint de les diferents universitats de la zona, els costos raonables, més en aquella època que ara, les infrastructures de comunicacions, autopistes, port i aeroport que facilita l’entrada i sortida de mercaderies i també una qualitat de vida i un entorn medi-ambiental que facilitava molt la capacitat d’atraure persones d’altres països amb uns grans coneixements de tecnologies que es volien desenvolupar localment. Així, dia a dia vàrem anar demostrant a la direcció de la companyia les nostres capacitats i qualitat de la nostra feina i vàrem anar aconseguint cada cop més responsabilitats fins ser el que ara som, un centre de referència a nivell mundial d’injecció de tinta i d’altres negocis que dóna feina en aquests moments a més de dues mil persones. Entre els serveis que ofereix HP, hi ha una gamma de solucions tecnològiques per a l’administració, la sanitat o l’educació, dirigides a facilitar la gestió i transmissió de coneixement per augmentar la productivitat. Ens podria explicar alguna experiència emblemàtica en aquest sentit? En el tema de solucions tecnològiques per a l’administració ens podríem estendre molt ja que és la meva especialitat, però mencionaré dos temes (1) que crec són un exemple del que podem fer utilitzant correctament les tecnologies de la informació. Un és un hospital del nostre país que funciona realment sense papers i que és un model d’integració entre la tecnologia i totes les funcions, persones, departaments de l’ hospital que permet una qualitat de servei i eficiència d’alt nivell. Una altre és l’aplicació en el món de l’educació, en què la tecnologia permet conèixer a l’instant el grau de comprensió dels alumnes d’un determinat concepte que el professor ha estat transmetent. Una vegada s’assoleix el nivell adequat, el sistema ajuda a personalitzar un reforç concret per a cada alumne que no ha assolit aquell nivell determinat. Per acabar, ens agradaria que esmentés breument quines línies de recerca s’estan desenvolupant a HP. Quines seran les Noves Tecnologies del futur? Jo potser no sóc la persona més adient per parlar d’aquest tema, però de bon segur que seran productes més petits, més potents, amb moltes més funcionalitats dels actuals i sobretot més ergonòmics i més fàcils d’utilitzar per a tothom. Anem cap a un món digital (continguts), virtual (de software), mòbil (comunicacions) i personal (el coneixement el fan les persones). Una vegada més, en el futur, la realitat superarà la ficció. — NOTES —
     ^ 1. Projectes desenvolupats per a la GENERALITAT DE CATALUNYA: Position HP one step higher | Win Lote 1 & Education T 44M€.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • |

    Nous horitzons pel Port de Barcelona

    Nous horitzons pel Port de Barcelona

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Articles

    Hora
    Data

    26-05-2005

    Article de Santiago Montero, membre de la Junta Directiva del Cercle per al Coneixement, en què l’autor reflexiona sobre el paper del Port de Barcelona, i sobre els factors necessaris per convertir-lo en la porta logística del sud d’Europa.

    Actualment ens trobem en un món que es caracteriza per l´aferrissada competència entre els pols económics que s’orienten a atraure talent i coneixements al seu entorn. Per aconseguir-ho, un factor d´atracció potent és liderar alguna activitat a nivell mundial. Per contra, cal afegir, que els qui aposten per diversificar massa i no destaquen en res, acaben perdent posicions. En aquest sentit, des de fa trenta anys el Port de Barcelona ens repta a grans oportunitats que hem de saber aprofitar. El Mediterrani ha esdevingut de manera creixent el gran corredor de mercaderies. Malgrat tot, els vaixells van cap a l’Atlantic Nord per manca d´infraestructures als nostres ports, on s’estalviarien temps, diners i energia en estibadors. Barcelona té dues opcions si no vol perdre les capacitats del seu port. Per una banda, l´ambició de ser la porta logística del sud d´Europa i d’altra banda, més conservadora, basada en ser un port pensat per satisfer les necessitats del seu “hinderland”. Si optem per l´ambiciosa i el Port aconsegueix una capitalitat logística potent, tindrem un “sector locomotora” que arrossegarà els altres, entre ells el de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació), que val a dir són cabdals per millorar la competitivitat global. Si de debó volem aprofitar l´oportunitat hem de tenir en compte un seguit de consideracions:
    • L´actual pla constructiu del Port és només el primer pas.
    • El Port de Barcelona ha d’autogovernar-se.
    • Hem de fer un by-pass ferroviari de mercaderies per darrera de Montserrat.
    • Hem de fer un CI al inici de les terres de Ponent.
    • Hem de fer una linea fèrria de mecaderies desde el Port al CI.
    • El CI ha de tenir espai per acollir el “port sec” de Bcn i Tarragona.
    • Europa ha de liberalizar el transport ferroviari de mercaderies.
    • Europa ha d´organitzar el transport intermodal camió-tren.
    Si treballem fort i amb visió de futur l´èxit és segur. Guanyarem competitivitat, desenvoluparem la Catalunya interior, descentralitzarem la congestió litoral i entrarem a la logística moderna. Al mateix temps hem de ser conscients que si volem resultats a curt termini i ens desviem d’aquests objectius perdrem una altra oportunitat. Ser ambiciosos vol dir fer un esforç potent i coordinat a llarg termini, negociar amb el Govern Central l´autonomia del Port, acordar amb els altres ports del Mediterrani les comunicacions ferroviàries cap al nord, impulsar la liberalització del ferrocarril, ordenar el territori català i invertir en recursos elevats. Tot això, sens dubte, resulta una lluita constant, però no podem descuidar-ho perquè se’n beneficiaran les generacions futures. Així doncs, val la pena. Santiago Montero Homs. Junta Directiva Cercle per el Coneixement.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | |

    Sopar amb Josep Huguet – resum continguts

    Sopar amb Josep Huguet – resum continguts

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats

    Hora
    Data

    25-05-2005

    El conseller de Comerç, Turisme i Consum, Josep Huguet i Biosca, va ser el convidat al sopar que va organitzar el Cercle per al Coneixement el passat dimarts 24 de Maig a Barcelona.

    Seguint amb el cicle de sopars dedicats a la “Internacionalització i Competitivitat a les empreses”, Josep Huguet va oferir als assistents la seva experiència com a màxim responsable en matèria d’internacionalització a Catalunya. Segons el conseller, l’empresa catalana no només ha d’exportar, sinó també, produir fora de Catalunya, és a dir multilocalitzar-se, si vol ser més competitiva. En aquest sentit Huguet va fer referència a l’experiència que ha pogut observar de primera mà, tot just la setamana passada, sobre el model que apliquen empreses industrials i de serveis localitzades al nord d’Itàlia (en concret el Piamont i el Vèneto) en el camp de la internacionalització. En aquest sentit, el conseller de comerç va apuntar que “la proposta del COPCA es basa en dur a terme d’una manera organitzada un procés semblant a l’efectuat al Veneto, on es va realitzar d’una manera menys programada“. Efectivament, el Consorci de Promoció del Comerç a Catalunya (COPCA) té previstes, entre les seves accions de suport a la internacionalització de les empreses, les anomenades “Àrees d’aterratge”: espais industrials comuns predefinits a l’estranger, que pretenen facilitar l’entorn i els serveis necessaris per a la creació de centres de producció i logística a l’exterior que complementin els processos productius que es fan a Catalunya. Tot i que les “àrees d’aterratge” són una proposta que encara s’està desenvolupant, altres iniciatives enmarcades també dins el Pla Estratègic d’Internacionalització 2005 – 2008 ja estan en funcionament. Un exemple en són les 11 “plataformes d’internacionalització” que actualment hi ha repartides en diversos punts geo-estratègics. Aquestes plataformes es posen a disposició temporal de les petites i mitjanes empreses que tinguin previst desenvolupar part de la seva activitat fora de Catalunya. Paral.lelament, entre els objectius del COPCA hi ha la prioritat de potenciar les oportunitats que ofereixen sectors com el de serveis i turisme en l’àmbit de la internacionalització, així com el foment de la recerca i la innovació en altres sectors més amenaçats per la competència internacional. En el cas dels serveis, el conseller Huguet considera essencial un posicionament a nivell internacional per seguir essent competitius: “cal ésser proactiu, i posicionar-se en el mercat internacional per fer front a futurs competidors“. El COPCA preveu accions per involucrar les petites i mitjanes empreses del sector serveis en projectes col.lectius per tal d’aconseguir aquest posicionament a Europa. Pel que fa als sectors en crisi, com el tèxtil, l’automoció o l’electrònica, l’aposta del COPCA es basa en innovació i recerca per aconseguir un producte diferenciat i competitiu en el mercat global. Segons el conseller Huguet, “no podem parlar de sectors madurs, perquè tot es pot reinventar i repensar, la solució es innovar en base al talent de les persones”. El que cal en tot cas, segons Josep Huguet, és “no deslocalitzar les empreses sinó multilocalitzar-les, però deixant sempre el centre empresarial aquí per així augmentar el nombre de llocs de treball de valor afegit a Catalunya“. Durant el debat amb els membres del Cercle per al Coneixement, Josep Huguet va respondre a les preguntes d’empresaris de diversos sectors. La primera intervenció va posar de manifest les diferències entre Catalunya i el model italià respecte al sector tèxtil. A Itàlia la moda combina el disseny amb una indústria prou forta com per protegir-se davant les grans multinacionals del sector. A Catalunya, en canvi, polítiques com la de la passarel.la Gaudí no fomenten el creixement de la indústria, sinó que deixen de banda les empreses comercials exportadores per centrar-se només en dissenyadors. Aquests, majoritàriament respaldats per grans empreses, tampoc no són la solució per aportar a Catalunya el producte diferencial que fa tan fort el sector tèxtil a Itàlia. Tot i estar d’acord amb el fet que el tèxtil català passa actualment per una greu crisi, Josep Huguet anuncià que casos com el de la “Passarel.la Gaudí” s’estan treballant ja desde l’administració. Amb iniciatives com el “Consell de la Moda” o la realització d’estudis estratègics, el govern pretén aconseguir que el mercat de la moda arrossegui, a més de dissenyadors, a la indústria. Un altre sector representat al Cercle és el del software, que segons la següent intervenció no compta amb el recolzament de l’administració per desenvolupar empreses innovadores. El cas presentat era el d’una empresa que ha aconseguit localitzar part dels seus processos productius a diverses regions de la Mediterrània i Lationamèrica, però que en cap cas ha comptat amb la participació de l’administració. En aquest sentit, el conseller va reprendre el discurs de la importància de la organització en clusters, i va manifestar l’interés del COPCA per conéixer iniciatives com la d’aquesta empresa, per aprofundir en les accions de suport a la internacionalització en què treballen. El model de l’oferta turística de Catalunya va centrar la següent intervenció en el debat, amb una pregunta sobre l’impacte dels vols i els hotels de baix preu. La solució per evitar que tot plegat es tradueixi en “turisme barat”, segons Josep Huguet, passa per seguir especialitzant l’oferta turística catalana, i posar en valor el patrimoni del país. Finalment, i tot i que Huguet va declarar que eren competències d’altres organismes, alguns membres del cercle van manifestar el seu interés per conéixer les iniciatives guvernamentals en referència a la formació per al talent – de cara a fomentar la innovació i la recerca – , i les polítiques actuals per atraure multinacionals a Catalunya per tal de dinamitzar el teixit de petites i mitjanes empreses.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits