1) Com i quan es va vincular al Cercle? Quina és la seva opinió sobre la trajectòria que ha seguit l’associació en els darrers anys? Vaig conèixer el Cercle l’any 2002 a través d’un dels seus fundadors, en Pere Monràs, que era Comissionat de les TIC a Sabadell. Ell em va explicar els objectius i les seves idees. Per altra banda, per les meves responsabilitats a la UAB a Sabadell, coneixia l’Antoni Garrell com a president de la Fundació ESDI, amb qui compartia valors i objectius dins del món universitari . Però no va ser fins l’any següent que em van convidar a un sopar i vaig decidir participar i formar part del Cercle. Crec que el Cercle ha experimentat un creixement i un canvi de gran magnitud i s’ha transformat en un instrument de la societat civil amb capacitat d’escoltar i de ser escoltat. Els posicionaments del Cercle son llegits arreu i l’opinió dels seus associats representa un esperit crític però constructiu pel nostre país. Ara bé, no està tot fet, ni de bon tros. Necessitem poder compartir el nostre punt de vista amb els dirigent polítics, empresarials i universitaris, ja que l’economia actual mostra evidents pèrdues de competitivitat i necessita emprendre decididament el camí cap a la societat del coneixement incorporant-se de manera irreversible al grup dels països líders en l’economia del coneixement. El Cercle ha fet una labor inestimable en aquest sentit i crec que podrem fer molt més en el futur amb un esperit positiu, col·laboratiu però també crític, plural i independent. És necessari discutir tots aquests temes des del punt de vista de la societat civil i col·laborar en encarar decididament els canvis necessaris per entrar en el camí que duu cap a l’economia del coneixement. Crec que el camí ha de ser en una única direcció: coneixement i innovació. 2) Quin creu que ha de ser el paper del Cercle en la societat catalana en els propers anys? Em primer lloc, com a organització independent ha de mantenir i reafirmar l’espai creat de coneixement, d’opinió i d’aprenentatge tenint en compte que en el futur proper, el coneixement i la innovació seran la base de l’economia dels països desenvolupats. Les decisions ara s’han de prendre més enllà d’ideologies i territori: són decisions com a país. En segon lloc, hem de desenvolupar com a societat i conjuntament amb l’administració, les empreses i les institucions acadèmiques, estratègies enfocades a la innovació que ajudin al nostre país a posicionar-se entre els primers d’Europa pel que fa a l’economia del coneixement. Per altra banda, també hem de millorar la forma de transmetre i compartir les nostres idees i opinions, de forma que aquestes puguin ser discutides en un sentit ampli i constructiu, arreplegant iniciatives i tenint la força necessària per poder emprendre com a societat civil els canvis necessaris més enllà de posicions conformistes i/o resignades. 3) Com a nou Secretari General del Cercle, quines creu que són les línees prioritàries de treball a seguir? En quins àmbits el Cercle pot i ha d’incidir més? Sempre que s’inicia una nova etapa existeix una dosis molt alta d’il·lusió i ganes de fer coses, però això no és el treball d’una sola persona sinó el treball col·lectiu de tot un grup. Això no obstant, referent a les meves idees sobre les línees prioritàries a seguir, podem esmentar: a. Discutir i planificar les posicions i accions sobre com fer front i assolir des de les bases fins als directius la necessitat de que Catalunya ha de superar la societat basada en un diagrama industrial i canviar l’esquema a una societat basada en el coneixement i la innovació. b. Analitzar com des del Cercle es pot promoure la cultura de la innovació com a element essencial per avançar com a país. c. Analitzar i definir en quins sectors i en quines universitats es poden emprendre accions basades en una cultura innovadora i emprenedora. El paper evident del Cercle és actuar com a pont i fomentar experiències en aquest sentit, vinculant actors d’universitat/empresa/institucions per tal de funcionar com a exemple de viabilitat i possibilitats. d. Definir polítiques clares i presentar a l’opinió pública, institucions i govern, quines són les prioritats que com a país tenim i quin ha de ser l’ordre d’execució per transformar-nos en un dels 15 primers. Aquestes polítiques hauran de contemplar un posicionament sobre les infraestructures de comunicació, infraestructures TICs, formació especialitzada i superior, cultura, empresa/negoci i serveis adaptats al segle XXI. e. Establir des d’una perspectiva de món globalitzat i deslocalització de producció/serveis quin és el paper que ha d’assolir la societat catalana (i europea) i quins son els trets diferencials que s’han d’aprofitar per generar coneixement, competitivitat i valor afegit per superar una evident (cada vegada més) crisi “industrial” després d’una economia basada en el consum, la construcció i el turisme. f. Analitzar per sectors empresarials els punts forts en “know how” i establir un conjunt de projectes estratègics adaptats a la societat de la informació i trobar els actors adients que facin servir aquestes idees com a punts d’ignició en projectes reals. Finalment, després de sis anys de vocació i treball local hem de superar aquesta territorialitat i unificar criteris amb altres països europeus treballant conjuntament i arreplegant sinèrgies col·laboratives de les regions per a compartir/analitzar i emprendre plans de treball i experiències conjuntes. 4) Professionalment coneix bé el sistema universitari. Des del Cercle es manté l’impuls de celebrar anualment una Jornada de reflexió amb les universitats catalanes sobre recerca i col·laboració universitat-empresa. Quin és el rol que hi ha de jugar l’administració pública i els òrgans de govern en tot això? Creu que el problema essencial és el finançament? Nosaltres creiem que la innovació necessita d’una transferència procedent de la recerca bàsica i aplicada que el sistema universitari en la seva configuració actual (l’europeu en particular) no està oferint, i que considerem d’una importància vital i això implica la necessitat de canvis profunds, tant estructurals com culturals i de model de gestió. Des del Cercle ja ho vam manifestar en el nostre posicionament del novembre passat i també va quedar de manifest en les Jornades del Gener i el posicionament sobre la Universitat debatut i elaborat al mes de Juliol. Creiem que és necessari un pacte estratègic d’innovació per assolir no ja la universitat del 2010, sinó la del 2015-2020. Aquest pla/pacte estratègic ha de presentar un nou model que tingui com a base la reflexió de la comunitat universitària amb l’acceptació de que nous temps signifiquen nous models, per tal d’avançar en un model reflexiu, innovador i pragmàtic que es pugui posar en marxa sense pèrdua de temps i amb riscos controlats, tenint en compte que no s’ha de procedir amb l’objectiu de solucionar les urgències del dia a dia (que tampoc no s’han de descuidar), sinó amb pas segur cap a la definició, desenvolupament i implantació de nous models d’universitat, innovació i recerca. Tot això s’ha de fer tenint en compte, a més a més dels problemes de finançament del sistema universitari, que les universitats en aquest moment es troben en un moment de canvis profunds i encara no definits i/o aspectes que s’han de contemplar abans d’elaborar propostes viables, com per exemple: adaptació a l’espai d’educació europea superior, elaboració i publicació de la nova LUC (que pot desenvolupar algunes característiques pròpies en el sistema universitari) i problemes importants d’estructura, de gestió i de cultura de les institucions ja que aquestes s’han mogut sempre en un entorn no competitiu i en alguns àmbits aïllades de l’entorn socioeconòmic.