Introduït pel Secretari General del Cercle, Salvador Estapé, que féu una crida a la necessitat d’apostar per una Barcelona capdavantera en la societat del coneixement i en l’economia creativa, Alberto Fernández començà la seva intervenció comentant que a nivell de ciutat cal prendre un seguit de decisions estratègiques al voltant d’àmbits com la seguretat, la inmigració, els serveis d’atenció a les persones i el lideratge que es vol que exerceixi Barcelona. Barcelona ha de continuar essent una ciutat de serveis i de turisme, però acompanyant-ho d’una aposta clara per la qualitat i l’excel•lència en sectors d’economia productiva i creativa i afavorint emplaçaments com el districte de la innovació, el 22@. S’ha de redefinir la Barcelona real, anant més enllà de l’àrea metropolitana, arribant a l’àmbit del pla territorial. En segon terme, és necessari enfortir les relacions empresa-universitat i treballar en el tema de la formació. Els millors professionals han de ser formats a Barcelona, a la vegada que la nostra ciutat requereix poder atraure el talent exterior. Hem de saber aprofitar el valor afegit que aporta Barcelona en termes de qualitat de vida, clima, societat i estructura urbana. En aquest sentit, és necessari treballar també per facilitar l’accessibilitat a l’habitatge per tal de garantir la movilitat. L’Alberto Fernández va mencionar la importància d’enfortir inciatives com el Parc biomèdic, el Supercomputador i tot el sector de la biociència en general, així com dotar de més continguts el 22@, que definí com una gran idea però mal desenvolupada i amb un alt cost polític. Hagués estat molt més lògic emplaçar el 22@ a la Zona Franca per tal de crear un pol tecnològic i logístic, al costat de l’aeroport, en comptes de construir-hi habitatges. El problema és que ara des de l’aeroport fins la zona Fòrum s’hi arriba amb tota una hora de viatge, la qual cosa és un handicap en una societat en la que la rapidesa i facilitat de comunicacions són indispensables pel progrés i creixement econòmics. Partint del requisit indispensable de redefinir el model actual de serveis i turisme que planteja Barcelona, amb un enfocament clar vers la qualitat i excel•lència, també en termes de negoci hem de lluitar per tal de que ciutats com Saragossa o València, que disposen de l’avantatge de tenir més sòl que nosaltres, no es converteixin en competidores directes de Barcelona. Saragossa per exemple, és la gran ciutat emergent: disposa de pràcticament 1000 km2, té un govern en bona sintonia amb el govern de l’estat i una bona xarxa d’autopistes i autovies amb connexió amb França. En aquest sentit, a Barcelona ens toca fer una aposta selectiva respecte a la indústria que volem tenir i potenciar per tal d’aprofitar al màxim les condicions naturals donades per la nostra localització. En el debat que s’obrí a continuació intervingueren els associats Juan José Pérez, Antoni Garrell, Rodolfo Fernández, Josep Pallarés, Santiago Sardà, Pere Monràs i Agustí Argelich. Els temes que suscitaren més interès fóren les possibles mesures que es podrien prendre per enfortir Barcelona al costat de ciutats espanyoles emergents, el futur pròxim en quant a aliances entre forces polítiques després de les eleccions municipals, els problemes inherents a la societat catalana que tendeix al debat constant però després no acaba de concretitzar les propostes en accions reals i permanents, l’element de la por i adversió al risc com a principal obstacle per la creació de talent i la manca d’acord entre forces polítiques malgrat la búsqueda del consens per tal de no caure en el que seria políticament incorrecte. La preocupació per la lentitud i bloquejos a l’hora de prendre decisions polítiques degut a problemes d’autoritat i lideratge fou un tema transversal al llarg de tot el debat amb els associats. Alberto Fernández contestà a les preguntes fent especial menció a la necessitat de crear noves infraestructures, anant més enllà de qüestions com la terminal sud de l’aeroport. Amb una queixa a la manca de definició d’una Catalunya dels eixos, així com de la Barcelona de les rondes, que no només és la litoral ni la de dalt, A. Fernández parlà sobre la possibilitat de perllongar Barcelona per sobre del Tibidabo. Reiterant que la manca de sòl és necessari combatre-la, el candidat del PP féu una crida a la coordinació del govern metropolità en matèria de sòl i habitatge. Catalunya ha de ser capaç d’atraure les multinacionals que fins ara a Madrid han tingut totes les portes obertes tant ver venir com per a marxar, i en aquest sentit a Barcelona s’ha de prioritzar el tema dels transports i comunicacions.

En aquesta primera convocatòria, Jordi Portabella inicià la seva intervenció fent menció a la necessitat d’especialitzar-nos per tal d’entrar en l’era del coneixement, fet inevitable i necessari en les economies del països desenvolupats. Barcelona com a ciutat, que compta amb una llarga tradició industrial, ja ha iniciat la seva transformació. Avui en dia, sobresurten alguns enclavaments com la zona franca, el 22@ i la zona industrial de Bon Pastor-Verneda. El posicionament de la ciutat comptal en la societat del coneixement no és dolenta; s’hi està desenvolupant indústria auxiliar vinculada al tema de l’automòvil, així com indústria farmacèutica i química. Partint de la seva situació privilegiada en quant a mar i clima mediterrani, Barcelona es configura com un pol de captació i atracció de recursos humans provinents d’arreu del món, al mateix temps que cal destacar que les seves universitats tenen un nivell força homologable a la resta d’Europa. Malgrat aquestes bones condicions de partida, no cal oblidar que ens queda treball a fer per millorar qüestions com la transferència de coneixement de la universitat a l’empresa o la introducció dels propis recursos dins de la xarxa a través de la innovació. Adaptant el criteri de la triple hèlix, cal potenciar el treball conjunt de les Administracions Públiques, universitats i empreses per tal d’anar encaminant-nos vers el que podríem anomenar com especialització en la diversitat. En comptes de centrar-se exclusivament en una sola cosa, pot donar més fruits ampliar l’espectre però mantenint-ne la centralització en el que refereix a la localització territorial, per tal d’afavorir la creació de sinèrgies i clústers. Abans de donar pas al debat, Jordi Portabella féu una crida a l’aposta forta per sectors estratègics com el de les energies renovables, el sector TIC, multimèdia, així com el biomèdic, farmacèutic i químic, en els que ja es dóna un important impuls per la innovació. En el debat amb els associats sorgiren les següents qüestions: Antoni Garrell: Cal ser optimista però sense oblidar que l’economia del coneixement es basa en una sèria de prerequisits i indicadors, en els quals Catalunya no ocupa les millors posicions. Tenim un alt índex de fracàs escolar, la movilitat és reduïda, les polítiques científiques varien en funció de qui està al govern i el sistema financer està massa enfocat al crèdit i a la construcció. Rafael Suñol: No és tan fàcil de canviar el model energètic actual. Cal considerar la rendibilitat i el que suposaria un increment del preu. Jordi Portabella: La formació del professorat i la modernització de les escoles en la primera i segona etapa certament requereixen d’un impuls, però per fer-ho es necessiten més recursos. Referent al tema dels transports, la plataforma logística de l’àrea metropolitana és una de les més compactes, creada per potenciar les sinèrgies entre les zones industrials més potents de l’àrea. Respecte a l’aeroport, els problemes sorgeixen per la distribució de cargues i passatgers entre Madrid i Barcelona. Seria convenient aprofitar els avantatges geogràfics i especialitzar els vols cap a diferents continents, de forma que Barcelona per exemple podria assumir els vols cap a Àsia, i Madrid cap al continent americà. Pel que fa al tema energètic, no es pot obviar el canvi climàtic amb les seves corresponents conseqüències sobre el medi ambient. Consumim molt més petroli del que actualment s’extrau, per la qual cosa és imprescindible iniciar el canvi cap a altres formes de producció d’energia, com és la fotovoltaica. Xavier Marcet: A Catalunya actualment patim d’un raquitisme estructural, entès com una greu dificultat en el creixement de les empreses, sobretot les noves que surten de l’àmbit universitari. Malgrat sovint es diu que Barcelona té una gran capacitat d’atracció respecte l’estranger, ens costa estructurar polítiques sistemàtiques de captació de talent. El nombre de seus empresarials al territori català es força reduït, i la diversificació en clústers no és solució si no definim millor els nostres sistemes de lideratge. Lluís Coll: El problema de l’aeroport del Prat no ve d’ara, sinó de molts anys enrere. Un altre tema és la diversitat d’opinions i la falta d’una unitat de criteri entre les pròpies forces polítiques. Santiago Montero: Anys enrera es demanava per part de l’administració pública una tercera pista de 700 metres, la qual es construí finalment de 1.300 gràcies a pressions provinents de fora de l’Administració. En aspectes tècnics com aquest, s’haurien de tenir més en compte les opinions d’experts i professionals en la matèria. Josep Moles: A Barcelona i a tota Catalunya en general predominen les empreses petites. Quan aquestes creixen es veuen pràcticament forçades a marxar a Madrid, ja que allà és on hi troben el mercat. Necessitem clarament una estratègia eficient que ens acosti al mercat i en millori les comunicacions. Jordi Portabella: És cert que la major part del teixit empresarial català està conformat per PIMEs. Les fusions i/o absorcions són difícils quan no hi ha la predisposició per part dels agents implicats de cooperar per assolir major competitivitat. Una alternativa seria l’associacionisme o l’execució directa. Un sector a Catalunya, i sobretot a Barcelona, que està creixent a gran velocitat és el turisme. El sector hoteler, de fet, està jugant un paper molt important en el procés d’internacionalització. Hernán Scapusio: Un dels problemes més greus no és tant que no produïm coneixement, sinó que no el sabem vendre. Hem d’apostar fort pel consum digital com a nova via d’arribar als potencials clients. La Universitat Oberta de Catalunya és un bon exemple de model que ha funcionat. Albert Pèlach: Entroncant amb el tema del consum digital, cal dir que un dels obstacles majors per la seva potenciació és la manca d’infraestructures. Referent al 22@, la idea és bona però falta dotar-la de més continguts i serveis. Jordi Portabella: El 22@ sorgeix com a idea urbanística que pretèn redensificar la ciutat. Des del govern hem potenciat la creació d’un sector estratègic com és el del software. El que es pretén és aprofitar les economies d’escala i de xarxa que es generin. Roser Ràfols: Com a advocada, considero que s’hauria de tenir més en compte l’opinió dels juristes en temes de propietat intel•lectual, cosa que els empresaris sovint obliden. Pere Monràs: La qüestió no és que manquin idees, sinó que és difícil movilitzar les persones, ja que hi ha un sentiment força generalitzat de no “fer-se masses expectatives”. Aquesta falta de lideratge s’ha de combatre, conjuntament amb la potenciació de nodes i xarxes que ajudin a convertir l’àrea metropolitana en un pol d’excel•lència. Jordi Marín: Quines són les xarxes internes i externes que es plantegen potenciar des de l’administració pública per situar Barcelona com a ciutat del coneixement? A part d’exemples com Barcelona Activa o el 22@, quines altres propostes es debaten a nivell d’infraestructures? Santiago Sardà: El tema del transport de les mercaderies tampoc no està resolt. Necessitem més armonització amb l’amplada europea. Jordi Portabella: A mode de cloenda, mencionar que cal fer émfasi en la construcció en xarxa, i que per això és necessari incorporar noves tecnologies, malgrat suposi un esforç pressupostari important. S’hi han d’invertir diners i recursos per tal d’equil•librar les xarxes, que per naturalesa tendeixen a la concentració.

Acta resum de la primera Junta conjunta del Cercle per al Coneixement i el Barcelona Breakfast celebrada el dimarts 6 de març del 2007. Addicionalment als membres de la Junta del Cercle per part del Barcelona Breakfast s’incorporaren a la Junta: en Xavier Marcet, en Joan Solé, en Ricard Ruiz de Querol, en Vicenç Gasulla i en Ramon Palació. Aquests junta culminarà el procés de fusió que finalitzarà el proper mes de maig. Els temes Tractats foren els següents: 1. Execució dels acords de fusió – En Xavier Marcet indicà que aquella mateixa tarda, i un cop comunicat a tots els associats del Breakfast que passaven a esser associats del Cercle per al Coniexment-Barcelona Breakfast, s’havien enviat les dades a la secretaria del Cercle. – Quant al ajust de les quotes de 300 euros a 180 euros que te que efectuar-se al llarg del 2007, es constatà que encarà no s’ha resolt el problema de finançament del menys ingrés que es situa en uns 18.000 Euros anuals, s’acorda que aquets tema hauria d’estar resolt amb anterioritat a l’assemblea general del mes de maig. – S’analitzà els ajustos de la web requerits arrel de la fusió i els associats a millorar algunes prestacions de la mateixa. S’aprovà les propostes efectuades per l’empresa ddmedia i facultà a la comissió permanent a tirar endavant els ajustos un cop es rebi l’oferta pressupostaria. – Es comenta que en les properes setmanes es procedirà a ajustar la junta del Cercle arrel de la fusió, tot considerant que a la propera tardor finalitzà el mandat del president, i que al octubre es convocaran eleccions. 2. S’analitzaren les activitats ja previstes fins el 30 de juny i que estan a la web, i el document preparat per en Ruiz de Querol sobre les temàtiques a abordar en l’activitat de d’anàlisi Barcelona-Breakfast que seran continuïtat dels que organitzava l’associació Barcelona Breakfast tot mantenint el format, s’acorden les pautes quant a dades i el fitxà el proper esmorzar per el divendres dia 30 de març. El vocal de la junta Ricard Ruiz de Querol conjuntament amb en S. Estapé seran els coordinadors de les activitats. 3. Es tractarà la temàtica i l’Acte sobre l’aeroport del dia 22, s’acorda l’adhesió al mateix i els membres de la junta que assistiran al mateix, enviant els noms el dia següent des de la secretaria del cercle. 4. S’acorda que la data inicial de la propera assemblea serà el 22 de maig, el vicesecretari general del Cercle cuidarà de tots els aspectes tècnics i jurídics conjuntament amb el secretari general. Barcelona 6 de març de 2007.