Cercle per al Coneixement Publicacions

  • | | | |

    Visita al Museu del Gas

    Visita al Museu del Gas

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats

    Hora
    Data

    02-02-2012

    Visita al Museu del Gas, equipament cultural especialitzat en energia i medi ambient que té com a objectiu preservar i difondre el patrimoni històric dels sectors del gas i l’electricitat, l’evolució tecnològica i el seu impacte a la societat, així com explorar el futur de noves energies i la seva interacció amb el medi ambient.

    El passat dimarts 31 de gener vam visitar el Museu del Gas de la mà del director de la Fundació Gas Natural Fenosa, el Sr. Pere Fàbregas. Durant dues hores vam passejar per l’evolució dels sectors del gas i l’electricitat, per la història de l’empresa Gas Natural Fenosa i vam finalitzar amb un debat sobre les perspectives de futur en el sector energètic. Segons el Sr. Fàbregas, “el passat i el futur configuren la vida, el present no existeix, i per mirar endavant cal conèixer i entendre la història”. Aquesta podria ser la raó de ser del Museu del Gas. El museu està ubicat a l’edifici del s.XIX de la Plaça del Gas de Sabadell, antiga planta que fabricava electricitat a partir de gas. Actualment ha estat reformat per l’equip de l’arquitecte i museògraf Dani Freixes, que l’ha convertit en edifici eco-eficient, que permet recórrer la història del gas i l’electricitat a través de diferents espais il•lustrats amb planells, fotografies, objectes i jocs de llums, que condueixen a un últim espai de reflexió sobre el model energètic futur, amb la presentació de diverses fonts d’energia amb els corresponents avantatges i inconvenients. “El futur del sector energètic ha de construir-se sobre tres pilars bàsics: la garantia de subministrament, la competència i el mínim impacte sobre el medi ambient”, va afirmar el Sr. Pere Fàbregas, “però també s’ha d’informar objectivament, sense crear judicis de valor i, sobretot, de manera intel•ligent i eficient”.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | | |

    Acord Fundació Caixa d´Enginyers i el Cercle per al Coneixement

    Acord Fundació Caixa d´Enginyers i el Cercle per al Coneixement

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Memòries anuals

    Hora
    Data

    30-01-2012

    La Fundació Caixa d’Enginyers i el Cercle per al Coneixement signen un acord de col·laboració per promoure el creixement i la competitivitat de l’economia catalana.

    El passat dilluns 23 de gener, Josep Oriol Sala, president de la cooperativa de crèdit Caixa d’Enginyers, i Joan Majó, president del Cercle per al Coneixement, van subscriure un conveni de col•laboració amb l’objectiu de promoure el creixement i la competitivitat de l’economia catalana. Mitjançant aquest conveni, Caixa d’Enginyers es compromet a donar suport a les activitats que el Cercle per al Coneixement organitza amb l’objectiu d’incidir en la difusió de la societat del coneixement, en el àmbits empresarial, científic i social. Recull de premsa adjunt

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | |

    Entrevista a Ramon Comellas, president i fundador de Circutor, S.A.

    Entrevista a Ramon Comellas, president i fundador de Circutor, S.A.

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Entrevistes

    Hora
    Data

    19-01-2012

    En motiu de la celebració de la segona edició de la Nit del Cercle, publiquem l’entrevista a Ramon Comellas, fundador i president d’una de les tres empreses finalistes del Premi Nit del Cercle 2011, Circutor, S.A.

    Circutor S.A. és una de les principals empreses europees centrades en el disseny, fabricació i comercialització d’equips d’Eficiència Energètica Elèctrica, que va ser fundada el 1973 i el seu creixement s’ha basat en la recerca i la innovació tant en tecnologia com en processos de negoci, que l’ha portat a tenir presència en més de 100 països. 1. Quin paper creu que juga la Indústria en el nostre país? És Catalunya un país fonamentalment industrial? La indústria ha estat històricament el motor de progrés del nostre país, i així ens han vist sempre des d’Espanya i des de l’estranger. En aquest sentit, crec que ens podem sentir orgullosos del nostre passat i també present com a país industrial. 2. Quines són, en la seva opinió, les potencialitats i debilitats de la indústria catalana? Catalunya té un teixit industrial de petites i mitjanes empreses, moltes d’elles amb un gran potencial de creativitat i innovació, sens dubte un avantatge competitiu rellevant en el món globalitzat i canviant d’avui. No obstant, el tamany de les nostrs empreses pot ésser, a la vegada, una de les debilitats, ja que no tenim grans marques reconegudes al mercat mundial. Crec, doncs, que els esforços també haurien d’enfocar-se cap a la promoció de la nostra indústria. 3. Quin creu que és el paper de la indústria catalana en el context econòmic mundial actual? Crec que, com ja han fet altres països de dimensions semblants al nostre, seria bo que ens especialitzéssim i que el món ens conegués per algunes de les tecnologies que seran decisives en els pròxims decenis. 4. Amb l’emergència de noves potències econòmiques, com el Brasil, l’Ýndia i la Xina, la indústria catalana ha de fer una forta aposta per la innovació. Com s’entén dins de la seva empresa aquesta aposta per la innovació? Nosaltres, desde sempre, hem apostat per la innovació. En un món global, tens tres vies per fer-te lloc en el mercat. La primera és intenant ser el més econòmic, que té el risc d’arruinar-te. La segona és treballant per ser el millor del mercat; nosaltres ho intentem si bé és difícil que t’ho reconeguin en un context on les grans marques dominen el nostre sector; i la tercera és oferir productes diferents que donin solucions reals als problemes dels nostres clients, ser a prop d’ells escoltant-los i de vegades descobrint el que necessiten abans que ells mateixos se n’adonin. Per a nosaltres, aquesta última la denominem innovació. 5. Quina importància tenen les exportacions en la seva empresa? Fins a quin punt és important l’exportació per a l’economia catalana? Les exportacions són aproximadament el 50% de la nostra facturació i, en els darrers 3 anys, el porcentatge ha incrementat degut al descens del volum del mercat nacional. En un context globalitzat, és pràcticament impossible que una empresa industrial pugui ésser competitiva sense l’exportació. Nosaltres treballem en un sector de mercat relativament petit com és l’Eficiència Energètica Elèctrica (e³) i sense l’exportació seria impossible amortitzar els nous dissenys. 6. Quines polítiques de diversificació de les ubicacions de producció ha seguit la seva empresa? Segons els països hem seguit diferents estratègies . A Turquia, Noruega i Estats Units, som socis d’empreses locals que en alguns casos engalzen o instal•len els nostres productes. A l’Ýndia i l’Argentina, tenim petits tallers per fer engalzaments pel mercal local, i a la República Txeca tenim una planta industrial on hi treballen 170 persones, fabricant condensadors d’alta tensió, electrònica de potència d’altra freqüència o el que podríem definir com a condensador d’alta tecnologia, que vam comprar l’any 2002 per la seva tecnologia i la magnífica reputació que tenia i té al centre d’Europa. 7. Quins creu que seran els factors clau per ser competitius a nivell mundial? La innovació i la velocitat en saber-se adaptar és i serà sens dubte molt important per al futur de la indústria catalana. Les noves tecnologies arriben al mateix temps a tot al món, per tant, el primer que és capaç de fer-ne ús juga amb avantatge. Per altra banda, i com ja he comentat anteriorment, seria molt important que tan empreses com administracions fessin el possible per presentar al món Catalunya com a país industrial. Ho hem fet molt bé amb el turisme i crec que seria hora de fer un esforç semblant amb el sector industrial.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | |

    Entrevista a Eloi Planes, fundador de Fluidra S.A.

    Entrevista a Eloi Planes, fundador de Fluidra S.A.

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Entrevistes

    Hora
    Data

    19-01-2012

    En motiu de la celebració de la segona edició de la Nit del Cercle, publiquem l’entrevista a Eloi Planes, fundador d’una de les tres empreses finalistes del Premi Nit del Cercle 2011, Fluidra, S.A.

    Fluidra, S.A. és un grup multinacional amb seu a Sabadell que es dedica a la concepció, producció i distribució de components i accessoris per a piscines i per al tractament d’aigües, cercant sempre solucions sostenibles amb el medi ambient. A més, actualment està present en 35 països i distribueix els seus productes a més de 170 països. 1. Amb l’emergència de noves potències econòmiques, com el Brasil, l’Ýndia i la Xina, la indústria catalana ha de fer una forta aposta per la innovació. Com s’entén dins de la seva empresa aquesta aposta per la innovació? La innovació és molt important per a Fluidra. Hi ha una gran necessitat per desenvolupar productes i sistemes més eficients, que permetin estalviar aigua i energia, i que reverteixin d’aquesta forma en menors costos per als propietaris de les piscines. A l’àrea de reg i conducció de fluids també es treballa per aprofitar al màxim l’aigua, un recurs cada vegada més escàs. Portem tots els avenços que es generen en centre de R+D de Polinyà als més de 170 països en els quals es distribueixen els nostres productes, incloent algunes de les noves potències econòmiques com Brasil, on acabem d’obrir una delegació. 2. Quin paper creu que juguen l’Administració Pública i les Universitats a l’hora d’impulsar la recerca i fomentar la transferència de coneixement entre el sector universitari i l’empresarial? En quin punt estem i com creu que s’hauria d’avançar? L’Administració i les universitats tenen un paper molt destacat en la transferència del coneixement, i és important que es fomenti la col•laboració entre aquestes entitats i el món empresarial. El nostre departament de R+D col•labora habitualment amb universitats i centres de recerca. Un exemple: el desenvolupament del Swimtrainer amb la Universidad Europea de Madrid. També ens hem sumat al projecte de becar els alumnes més brillants de la UPC perquè puguin realitzar els seus estudis sense preocupar-se del cost de les matrícules i que retornin la beca sense interessos una vegada s’incorporin al mercat laboral. 3. Quina importància tenen les exportacions en la seva empresa? Fins a quin punt és important l’exportació per a l’economia catalana? Els mercats internacionals són fonamentals per a Fluidra i per a l’economia catalana. Cal explorar i descobrir nínxols, accedir a nous mercats. En tot cas, més que d’exportació, nosaltres parlem d’internacionalització. Tenim filials pròpies a 35 països, a Europa, Asia, América, Australia…. Avui gairebé el 80% de la facturació de Fluidra ja prové de fora d’Espanya. Si vols créixer has d’anar a les economies emergents. 4. Quines polítiques de diversificació de les ubicacions de producció ha seguit la seva empresa? Quina és la seva valoració de la internacionalització de la indústria i l’economia catalana? La internacionalització és clau en la nostra estratègia i la producció segueix a la comercial. Tenim centre de producció a Catalunya, però també a la Xina, a Estats Units, a Australia…. El nostre producte viatja malament, per això és més sostenible apropar la producció al client. Hem apostat per ser una empresa “glocal”, una companyia global que opera com un conjunt d’empreses locals, adaptant-nos a les necessitats de cada país. Crec que les empreses catalanes han de tenir un coneixement molt sòlid dels mercats en els quals desitgen operar per oferir el que el consumidor necessita. 5. Quins creu que són els factors clau per ser competitius a nivell mundial? En primer lloc, el talent. En el nostre cas, comptem amb un excel•lent equip humà de 3.700 persones a tot el món, que fan que, amb el seu esforç, aquest projecte millori i avanci dia a dia. Només amb un equip excel•lent es pot aconseguir una companyia capdavantera. A més, crec que són molt importants l’eficiència i la innovació, treballar per millorar els processos i els productes és clau per ser més competitius. I finalment, en el nostre cas, la internacionalització, com ja he esmentat abans, és un factor decisiu, ja que ens permet accedir a un amplíssim mercat d’usuaris. 6. El quart criteri del Premi Nit del Cercle és la Responsabilitat Social Corporativa (RSC). Quina és la seva valoració del paper que juga la RSC dins de l’economia catalana i quin creu que serà el paper futur, tant en termes de sostenibilitat mediambiental com de noves fórmules de recursos humans? Per a nosaltres la RSC és una obligació: treballem amb un recurs escàs com és l’aigua, i estem obligats a ser cada vegada més eficients i oferir productes més respectuosos amb el medi ambient pel bé de tots. Dins de les activitats de conscienciació, hem publicat un decàleg de la piscina sostenible, ja que amb els productes adequats i un ús correcte, es pot aconseguir un estalvi de fins a un 70% en els recursos d’aigua i energia. Estic convençut que el paper que juga la RSC cada vegada serà més important, no nomes dins de l’economia catalana si no a nivell mundial.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | | |

    El Premi Nit del Cercle

    El Premi Nit del Cercle

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Posicionaments

    Hora
    Data

    19-01-2012

    La innovació i la internacionalització han de ser els dos eixos bàsics de la competitivitat, segons el president del Cercle, Joan Majó. Article publicat el passat 18 de gener al tecnonews

    La crisis española actual es una crisis compleja y que ha ido cambiando de naturaleza. Una crisis inmobiliaria americana (2007) acabó provocando una crisis financiera mundial (2008) que destapó los errores del crecimiento español (endeudamiento y baja productividad) provocando una recesión (2009), a la que se unió más tarde una crisis de la deuda pública europea (2010), que tiene abierta ahora una verdadera crisis política en la UE (2011). Las dificultades para superarla son importantes porque es necesario reactivar las economías pero al mismo tiempo reducir el endeudamiento, tanto público como privado. La complejidad indicada obliga a combinar políticas de ajuste con medidas de estímulo, y a poner en paralelo actuaciones privadas y públicas, al tiempo que se tropieza con las dificultades de financiación para las empresas y los vaivenes, a menudo irracionales, de los mercados especulativos. Todo ello está alargando más de lo esperado la salida, sin que los gobiernos actúen con suficiente decisión, ni se enfrenten con suficiente valentía a las imposiciones de los sectores financieros. En España, debido a estas dificultades, no es posible pensar en una rápida recuperación del consumo interno ni en un crecimiento de la inversión pública. Las empresas catalanas y españolas deben orientar su estrategia, siempre que dispongan de suficiente financiación, en un doble sentido: aumentar sus exportaciones y centrase en productos de mayor contenido tecnológico. Es por ello que la innovación y la internacionalización han de ser las dos dimensiones básicas de su competitividad. El “Cercle per el Coneixement- Barcelona Breakfast”, fiel a sus objetivos, instituyó un premio para distinguir a empresas industriales catalanas, de dimensiones medianas, que sobresalieran en estas dos áreas. En el proceso de concesión del premio hace un año, se pudo comprobar el gran número de empresas que responden a este perfil y que han aumentado su presencia en mercados mundiales, incluso en período de crisis. La selección fue difícil, lo que supuso una gran satisfacción. Las tres empresas finalistas fueron: FLUIDRA, CIRCUTOR i TELSTAR, y esta última obtuvo el premio, que fue entregado por Salvador Alemany. Está en estos momentos en marcha la segunda edición, cuyo resultado final se conocerá a lo largo de una cena en el Hotel Alimara el próximo día 26 de Enero. La entrega la efectuará Miquel Roca Junyent. Joan Majó President del CXC-BB Artículo publicado el 18 de enero de 2012 en el diario digital Tecnonews

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | |

    Entrevista a Ton Capella, president de Telstar, S.A.

    Entrevista a Ton Capella, president de Telstar, S.A.

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Entrevistes

    Hora
    Data

    19-01-2012

    En motiu de la celebració de la segona edició de la Nit del Cercle, publiquem l’entrevista a Ton Capella, president d’una de les tres empreses finalistes del Premi Nit del Cercle 2011, Telstar, S.A.

    Telstar, S.A. és una empresa que es dedica al disseny, fabricació i comercialització d’equips d’alta tecnologia per a la indústria en general i especialment per aquelles vinculades a les ciències de la vida i la salut. Fundada el 1963, ha experimentat un fort creixement diversificant la seva activitat i apostant fort per la innovació i la internacionalització. 1. Quines són, en la seva opinió, les potencialitats i debilitats de la indústria catalana? Les principals potencialitats de l’empresa catalana van lligades a les arrels i la cultura industrials del país, que ens permeten trobar subministradors de tot tipus, sobretot subcontractistes especialitzats, que no són tan fàcils de trobar en d’altres llocs del món. Per altra banda, crec que logísticament parlant també estem molt ben situats. Pel que fa a la principal debilitat de l’empresa catalana penso que és la dimensió. Ens ha faltat la capacitat de fusionar-nos, adquirir-nos o el que sigui entre nosaltres per tal de guanyar massa crítica. I a mi em sembla que això avui ho estem pagant car. 2. Amb l’emergència de noves potències econòmiques, com el Brasil, l’Ýndia i la Xina, la indústria catalana ha de fer una forta aposta per la innovació. Com s’entén dins de la seva empresa aquesta aposta per la innovació? Independentment de les noves potències emergents, la innovació és absolutament necessària per a la supervivència de la nostra indústria. Podríem diferenciar la indústria que fabrica productes d’alt valor afegit i la que no. A Telstar ens considerem dins del primer grup, la que innova i ha innovat sempre per poder ser on és, i ho ha de continuar fent per mantenir el valor afegit dels seus productes. Les potències emergents, i molt especialment la Xina , han començat a produir i a exportar productes d’alt valor afegit a un preu molt inferior al que hi havia en el mercat, fonamentalment ocupat per productors occidentals, que s’han vist obligats a reduir els seus preus i, per tant, els seus marges. Això ha generat una profunda transformació en alguns sectors, com per exemple en el nostre: la fabricació d’equips de liofilització a la nostra fàbrica de Terrassa va veure’s seriosament amenaçada quan els competidors xinesos van començar a internacionalitzar. És en contextos com aquest on la innovació juga un paper fonamental per tal de ser capaç d’oferir avantatges tecnològiques que els altres no poden oferir, millors prestacions, equips més respectuosos amb el medi ambient, etc. Ningú està exempt d’aquesta amenaça i cal anar per davant, innovant cada dia. A més, a Telstar també hem entès la innovació com una aposta per integrar tecnologies complementàries i oferir solucions el més complertes possibles als nostres clients, fent adquisicions d’empreses que tinguessin aquestes tecnologies; i també hem estat innovadors en la gestió de la nostra marca. La marca és molt important i sovint les petites i mitjanes empreses catalanes la tenim una mica abandonada. 3. Quin paper creu que juguen l’Administració Pública i les Universitats a l’hora d’impulsar la recerca i fomentar la transferència de coneixement entre el sector universitari i l’empresarial? En quin punt estem i com creu que s’hauria d’avançar? Aquest és un tema històric. Ni les empreses hem cregut en les nostres universitats ni les universitats en les empreses. Ara que sembla que ja tothom ho té més o menys entès, no queden massa empreses amb les quals establir programes de col•laboració. Les Universitats han fet un salt important endavant i s’han situat molt bé per col•laborar amb el món empresaral. Però potser encara hi ha poques empreses que s’hi aproximin, la percepció encara és la que és en alguns casos. No obstant, crec que estem en un bon moment i que això comença a estar força ben encaminat. De totes maneres, el principal problema és que per a molts investigadors no hi ha clientela catalana, al menys de suficient entitat, i heus aquí la creixent fuga de talents. 4. Quina importància tenen les exportacions en la seva empresa? Si parlem de Telstar com a grup no parlem tant d’exportació com de xifra de negoci fora d’Espanya. A l’estar presents a 17 països, en alguns d’ells amb plantes productives i en d’altres amb oficines d’enginyeria o de consultoria, hi ha una part important que es ven a fora des de fora i per tant no la podem considerar com a exportació pròpiament dita. Però entenc que la pregunta va més per la Telstar catalana. Doncs bé, aquí les exportacions juguen un paper fonamental. Pel que fa a Catalunya, exportem un 90% de la producció fora d’Espanya. L’any 2011 hem tingut un creixement de dos dígits i tot ha estat gràcies a les exportacions. Desafortunadament, el 10 % de venda nacional hauria d’haver estat molt més rellevant, però mentre el mercat internacional creix, el local s’encongeix. 5. Fins a quin punt és important l’exportació per a l’economia catalana? Les empreses exportadores són les que més probabilitats tenen per sobreviure, sobretot en moments de crisi com el que estem vivint. Per tant, l’exportació és importantíssima i, fins i tot, diria que imprescindible per l’economia catalana, ja que és una de les fonts que té el país per créixer econòmicament. Però de ben segur que no és suficient pel que el país necessita. Les empreses que no exporten ho tenen francament difícil. A més, plantejar-te ara l’exportació com a repte és molt difícil. La manca de recursos financers i les dificultats que moltes empreses atravessen per la contracció del mercat nacional fa que l’exportació no sigui plantejable. 6. Quines polítiques de diversificació de les ubicacions de producció ha seguit la seva empresa? Lligant amb una de les preguntes anteriors sobre la innovació, a Telstar hem seguit tres vies diferents d’internacionalització. La primera ha estat la de fer adquisicions de competidors directes. Això ens ha portat a Holanda, França o Brasil per posar alguns exemples. L’objectiu era guanyar quota de mercat. La segona s’ha produït quan, perseguint el mateix objectiu, no hem estat capaços de completar cap adquisició i hem hagut d’apostar per implantar fàbriques pròpies. Aquest ha estat el cas dels Estats Units i de la Xina, dos països en els que no ens podíem permetre no ser-hi. Finalment, la tercera via ha estat la de les adquisicions tecnològiques, és a dir la compra de companyies amb tecnologies complementàries i que dins del nostre pla estratègic contemplàvem com a necessàries. Això ens ha portat a Suècia, Holanda i Anglaterra. 7. Quina és la seva valoració de la internacionalització de la indústria i l’economia catalana? Crec que tant la indústria catalana com l’Administració han fet un gran esforç en aquest sentit: missions comercials organitzades per cambres de comerç, agrupacions empresarials, tant sectorials com comarcals, associacions; programes que en el seu moment va promoure el COPCA, i avui Acc10, per ajudar les empreses a internacionalitzar-se. Però crec que al cap i a la fi alguna cosa no s’ha fet bé del tot ja que tot aquest esforç no s’ha vist reflexat en la proporció d’empreses que realment han experimentat un creixement important. Probablement han fallat altres coses que haurien d’haver d’acompanyat aquest procés d’internacionalització, però això seria per respondre a una altra pregunta. 8. Quins creu que són els factors clau per ser competitius a nivell mundial? Treballar bé, sobretot, i treballar més guanyant una mica menys. En un món global i de vasos comunicants, amb uns emergents que vénen amb molta embranzida i uns Estat Units que treballen moltes més hores a l’any serà difícil defensar l’estat del benestar que hem assolit. Al nostre país no ho veig sostenible, per tant penso que el factor clau perquè Catalunya sigui competitiva a nivell mundial és el sacrifici col•lectiu i és clarament la línia que han emprès els nostres governs. La devaluació ja no és possible.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | |

    Ingenierías, una primera reflexión para un debate futuro

    Ingenierías, una primera reflexión para un debate futuro

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Articles

    Hora
    Data

    16-12-2011

    El present article pretén iniciar un debat important i urgent dins la nostra societat i per a l’economia productiva. Discutim sobre si calen nous enginyers però no ens replantegem què és la Enginyeria.

    Hace unos días leí el artículo de Antonio Elías, catedrático de la UPC, titulado “La Innovación de las Ingenierías” publicado en la revista Tecnonews y que tiene la fecha del 13.10.2011. Me parece un articulo magnífico. Retomo una frase de éste: “nos hemos comportado como aquellos colegas universitarios siempre dispuestos a cambiar el mundo pero incapaces de tocar la asignatura que imparten ¿Cómo puede aceptarse que entrados en la segunda década del siglo XXI sigamos con unas titulaciones definidas, salvo la ingeniería informática, en el primer cuarto del siglo XX? ” Y añado una reflexión personal: ¿Si hoy empezáramos los estudios de ingeniería cómo los organizaríamos? O su alternativa ¿si a nosotros se nos encargara de organizarlas en un país que no tuviera estos estudios cómo lo haríamos? Más preguntas – ¿Conceptualmente qué diferencía un martillo de un relojero, de un carpintero, de un constructor de barcos o de aviones, de un electricista, un mecánico,…? ¿Es necesaria una escuela distinta especialmente en la primera etapa de formación? ¿Y las matemáticas, la física,…? – ¿Las diferencias de las ingenierías están en sus orígenes? No hace muchos años los ingenieros industriales dependían del Ministerio de Industria y los ingenieros navales del Ministerio de Marina. – ¿Son los colegios profesionales los que impiden la unificación de estudios y racionalización de la formación? ¿O son las actuales facultades y escuelas que se esfuerzan en reforzar las diferencias en lugar de similitudes? ¿O es por las competencias (firma profesional decimonónica)? ¿O es por el corporativismo? – ¿Por qué el colegio de médicos es único para todos los colegiados? ¿Les aporta ventajas? – ¿Son necesarias tantas escuelas, facultades, colegios profesionales,…, cuando en el mercado laboral todos trabajamos hombro por hombro y lo que se valora es el individuo y su aportación? – ¿En un mundo en cambio permanente, donde las necesidades de conocimiento futuro son difíciles de predecir, cómo podemos estar hablando de distintas titulaciones cerradas? – ¿Cómo interpretamos que los centros de investigación más avanzados crean equipos con combinaciones de distintas profesiones más allá de las propiamente denominadas ingenierías? ¿El titulo en sí mismo ha sido desbordado? – ¿Las TIC en sí mismas son una herramienta o son una especialidad? – ¿Tenemos un exceso de reglamentos y regulaciones que limitan la competencia basadas en la excelencia en la formación y en las necesidades de la sociedad? – ¿Es mejorable la aportación de los ingenieros a la sociedad? ¿Cómo se mide? ¿Cómo lo podemos hacer? El qué hacer Seamos innovadores no por moda sino por eficacia y pragmatismo, pensando más allá de nuestro papel que, con la firma de quien corresponde, nos otorga un titulo y un colegio que lo garantiza (¿?). A la pregunta de si hoy empezásemos de cero qué haríamos, la respondería con: una institución única que formara sobre unos conocimientos básicos, fuertes en asignaturas básicas como matemáticas, física, química, informática,etc, una carrera por materias a la elección de los propios estudiantes pero condicionada a una coherencia, un título único pero con certificación de las materias estudiadas y la posibilidad de continuar estudiando a partir de niveles de conocimiento en función de la evolución de la propia sociedad, entre otras cosas. Con estos títulos compitiendo en un mercado libre (¿?) e internacional. El cómo hacerlo Si la idea es buena, cómo hacemos la transición de un modelo a otro debe ser planteada. No vale aquello de “se debería hacer” y quedarse quieto esperando a que otros o el gobierno tomen la decisión para luego criticarlos. Las actuales dificultades del COEIC en su intento de agrupar otras especialidades es un claro ejemplo de lo que puede suceder. Por el contrario es muy positivo el esfuerzo que están haciendo desde varios colegios y asociaciones para reunirse y ver los puntos. Tampoco tiene sentido que desde una pequeña organización se escriba un papel y se publique si después no tiene ningún apoyo. En mi opinión se trata de crear un marco paralelo de formación combinando las excelencias existentes en las universidades, y en particular la UPC, con la complicidad del rector y de los decanos que aceptando algunas limitaciones de sus atribuciones actuales participen en un proyecto “paralegal” y hacer un experimento “sin pedir permiso”. Este último punto es relevante puesto que para hacerlo oficial se deben modificar leyes en Madrid. Las universidades tienen experiencia en hacer estas cosas y es posible que se pudiera contar con la complicidad de la Generalitat. Tenemos un título genérico que pudiera servir como el de la Universidad de Catalunya o el más especifico de la UPC, aunque éste último dejaría fuera algunas facultades y especialidades significativas.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | | | |

    Breakfast amb Albert Cot

    Breakfast amb Albert Cot

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats

    Hora
    Data

    15-12-2011

    Albert Cot resumeix l’eficiència energètica del s.XXI en un model amb tres elements bàsics: informació, xarxes interactives i urbanisme.

    El passat dilluns 12 de desembre a la Sala del Llac del Rectorat de la UPC es va celebrar el segon Breakfast del Cicle d’Eficiència Energètica, amb la ponència Què s’entén per Eficiència Energètica al s.XXI, dirigida per Albert Cot, responsable del departament d’Innovació en Energia i Instal•lacions de Comsa Emte i membre del Comitè Executiu del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC). La presentació es va dividir en tres parts: la primera, el perquè de l’eficiència energètica; la segona, el state-of-art tecnològic; i la tercera, les oportunitats i dificultats de Catalunya en aquest nou paradigme energètic. Analitzant i estudiant les dades del balanç energètic català, Albert Cot va emfatitzar en la idea que l’estalvi de 100 unitats al punt de consum es tradueix en 165 unitats estalviades al punt de generació i, en aquest sentit, el Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 estableix l’estalvi i l’eficiència energètica elements clau estratègics per garantir un sistema energètic sostenible. A més, aquest mateix pla pretén consolidar el sector de l’energia com a oportunitat de creixement econòmic, ja que no només és una mesura per lluitar contra el canvi climàtic, sinó que també permet reduir la dependència exterior i incrementar la competitivitat econòmica del país. A Catalunya ja hi ha molta eficiència energètica, però aquesta es troba concentrada a la indústria. “El nou paradigme”, doncs, “consisteix en traslladar-la a tots els àmbits de la societat”, va afirmar el ponent. Cal un canvi de model energètic que, d’una banda, redueixi el consum energètic, i de l’altra, permeti una millor gestió de la demanda que eviti al màxim els vessaments energètics. En aquest sentit, és necessària la incorporació de sistemes d’informació i comunicació dins les infraestructures elèctriques, d’aigua i gas que permetin obtenir una xarxa interactiva que optimitzi la gestió dels recursos. I en aquest nou escenari, els edificis intel•ligents i la mobilitat intel•ligent seran dos elements imprescindibles. El nou paradigme que presenta l’Eficiència Energètica del segle XXI ofereix a Catalunya noves oportunitats de creixement que el nostre país és ben capaç d’aprofitar: tenim teixit empresarial i centres d’excel•lència tecnològics i de recerca, estem en moments econòmics en què s’ha d’apostar per la innovació i l’eficiència i en els que la ciutadania cada cop és més sensible a la responsabilitat social i mediambiental. No obstant, en un món globalitzat, la velocitat de desplagament de la tecnologia i les solucions de mercat són clau i, en aquest sentit, Albert Cot fa una crida perquè l’àmbit normatiu no sigui un obstacle i perquè el finançament públic recolzi la inversió de la iniciativa privada.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | | | |

    Vespre del Cercle amb Joaquim Coello

    Vespre del Cercle amb Joaquim Coello

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats

    Hora
    Data

    24-11-2011

    En Joaquim Coello defensa que un bon sistema universitari, i per tant el futur de la competitivitat de l’economia catalana, passa per enfocar la docència a ensenyar a pensar en el sentit més ampli de la paraula com també per canviar la seva gobernança fent compatible l’acció social de la universitat i l’excel·lència.

    El passat dimecres 22 de novembre es va celebrar a l’Hotel Barcelona Center el Vespre amb el Sr. Joaquim Coello, president del Consell Social de la Universitat de Barcelona i president de l’Institut d’Economia de Barcelona, amb qui vam parlar sobre la universitat del nostre país, des del disseny dels plans d’estudi fins a la seva governança. El disseny de l’educació superior tècnica i professional és un equilibri entre l’especificitat i la generalitat. D’aquesta manera, cal definir què cal saber fer i quines assignatures són necessàries per poder dur a terme la tasca professional. Però sense oblidar-se que el més important de la docència ha de ser l’aprenentatge a raonar, sintetitzar, analitzar i assolir la capacitat de resoldre problemes; és a dir, la universitat ha d’ensenyar a pensar en el sentit ampli de la paraula. “Si això no s’aconsegueix, els coneixements específics perden pes i poden convertir-se en receptes, enlloc d’aplicacions i processos”, va afirmar el Sr. Coello, que va defensar un model universitari format per graus, on ensenyin matèries genèriques enfocades a estructurar la ment, i màsters, aquests sí de caràcter específic. En aquest sentit, el ponent va criticar la reforma educativa espanyola actual i va lamentar l’oportunitat perduda de Bolonya, emfatitzant en la necessitat d’una nova reforma futura en la direcció explicada. El món actual, global i trascendental, exigeix una universitat eficient, capaç de fer compatible el servei social i l’excel•lència. En aquest sentit, el Sr. Coello va proposar cinc mesures de millora: 1. Separar els òrgans de decisió, de gestió i els òrgans de debat per millorar en l’assignació de responsabilitats. S’hauria de crear un consell superior de nomenament polític responsable de definir l’estratègia i el pressupost en funció d’un pla industrial, que fomenti els sectors estratègics del nostre país. En segon lloc, hauria d’haver-hi un consell executiu, encarregat de la gestió i l’assoliment dels objectius, i, finalment, el claustre. 2. Canviar el sistema d’elecció del rector. Existeixen dos alternatives al model actual. La primera consistiria en ponderar la quota de cada estament al percentatge de participació respectiu. En canvi, el segon aboliria el sufragi universal per instaurar un nomenament dut a terme per un òrgan superior que es basés en aspectes mesurables de la trajectòria de cada candidat. 3. Professorat. El sistema de valoració del professorat hauria d’emfatitzar més en mèrits de trajectòria professional i, sobretot també, en aspectes docents. Per altra banda, el funcionariat està sobredimensionat i no respon al caràcter de recercador. En aquest sentit, s’hauria d’aturar el creixement del funcionariat i estructurar un sistema d’incentius que premiés i promocionés els millors professors i agilitzés la renovació del professorat amb la substitució d’aquells que no assoleixen uns objectius sempre mesurables. 4. Recerca. Valorar més la incidència en l’economia i la vida real més que en el nombre de publicacions, ja que crea incentius perversos i poc eficients. 5. Finançament. Substituir el finançament fix derivat directament de les despeses per un finançament variable segons la consecució de resultats. Pel que fa a les taxes i beques, calen polítiques redistributives: augmentar taxes i articular un bon sistema de beques però que garanteixi la igualtat d’oportunitats al punt d’arribada i no al punt de sortida. 6. Esquema. Cal un model que fomenti la competència entre universitats que lluitin pels seus recursos en funció d’objectius mesurables i específics, però també és necessària la col•laboració i evitar duplicitats. “En moments crítics com l’actual calen dir veritats i, si s’escau, dur a terme canvis legislatius. No és temps de censura, ja que cal primar l’eficiència per poder avançar en posicions competitives”, afirma el Sr. Coello.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • | | | |

    Vespre del Cercle amb Germà Bel

    Vespre del Cercle amb Germà Bel

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Resum d’activitats

    Hora
    Data

    24-11-2011

    Germà Bel afirma la relació positiva que existeix entre infraestructures i productivitat però avisa de la necessitat d’un canvi de política menys enfocada al “cafè per a tothom” i més dirigida cap a una gestió més responsable, rigurosa i eficient.

    El passat dilluns 14 de novembre vam celebrar el Vespre amb en Germà Bel, catedràtic d’Economia a la Universitat de Barcelona, membre del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) de la Generalitat de Catalunya i expert en temes de recerca d’Economia Política, Reforma del Sector Públic, Privatització, Regulació, Transports i Infraestructures. Durant la ponència, que va durar més d’una hora, en Germà Bel va parlar del corredor mediterrani i dels aeroports, emfatitzant en la relació directa que hi ha entre les infraestructures i la productivitat, entesa aquesta com el benefici social que generen. Quan es parla d’infraestructures a Espanya es fa referència a l’impacte keynesià que aquestes generen, a l’incrementar l’ocupació. Aquest és un error històric, va afirmar en Germà Bel, ja que aquest xoc de demanda laboral és només a curt termini i, per tant, a l’hora de valorar l’efecte de les infraestructures en una economia cal tenir una visió a més llarg termini, buscant el seu efecte agregat en termes de productivitat. Seguint aquesta convicció, en Germà Bel va oferir un anàlisi del corredor mediterrani i dels aeroports tenint en compte la seva aportació a l’economia, el cost de la infraestructura i el cost d’oportunitat, ja que els recursos són limitats i s’han d’utilitzar de manera eficient per aconseguir una bona gestió. El corredor mediterrani és un dels tres corredors prioritaris a la Península Ibèrica, juntament amb el corredor central, que va des d’Algecires a Saragossa, i l’atlàntic, que conectarà Portugal via Madrid i Valladolid. No obstant, l’assignació de recursos per a inversions de la Unió Europea per a cada país no respon a la política de cafè per a tothom del govern espanyol, que alhora comporta ineficiència i desavantatges competitius estructurals per certes regions. En aquest sentit, segons en Germà Bel, s’ha d’apostar pel transport de mercaderies, ja que existeix un avantatge competitiu en el transport de mercaderies des d’orient a Europa central (un vaixell de la Xina arriba abans al port de Barcelona i València que al de Rotterdam i Anvers) i, per tant, si es resol la peça fonamental de promoció del ferrocarril de mercaderies, connectant aquest amb els principals ports, es guanyarien rutes, freqüències i s’abaratarien costos, fet que beneficiaria tant l’economia catalana i espanyola. Pel que fa als aeroports, l’elevat deute acumulat per les grans inversions dutes a terme per Aena van comportar l’anunci de la concessió a privats d’El Prat i Barajas. Però, com a resultat de la política duta a terme, molt poques empreses han fet una oferta en ferm, ja que la TIR resultant és ineficient, degut als elevats cànons de concessió. Dins d’aquest context, existeix el risc de la privatització de tot el sistema, com a conseqüència d’una mala gestió pública. Finalment, a mode de conclusions, en Germà Bel va afirmar que a Espanya existeix un desajust entre oferta i demanda d’infraestructures que s’hauria de resoldre: s’ha d’aprendre que no sempre l’oferta crea demanda, sinó només en sectors poc madurs i amb estrangulaments. En aquest sentit, a l’hora de prendre decisions s’hauria de fer una anàlisi estricta i seriosa sobre la viabilitat econòmica i la rendibilitat de la infraestructura. Per altra banda, cal també tenir en compte que si es millora la competitivitat en un mode, cal millorar-la també en el mode substitutiu. En cas contrari, disminuirà la demanda del segon comportant conseqüències negatives per a l’economia. Així doncs, es pot concloure que la política d’inversions per a tothom és fruit d’una mala gestió que es paga ben cara.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits