Anna Maria Sánchez va començar la seva ponència fent una introducció sobre les funcions que realitza l’AIDIT. L’AIDIT fou creada per la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat Politècnica de Madrid amb l’objectiu de contribuir a la millora de la competitivitat, el desenvolupament i l’impuls del nivell tecnològic de les empreses del nostre país. Acreditada com a entitat certificadora de projectes de R+D+i, l’AIDIT estableix paràmetres d’excel•lència per tal d’ emetre una opinió independent sobre els projectes que certifica. En aquest sentit, la certificació és una eina clau en el nou sistema generat l’any 2003 pel Ministeri per l’aplicació de les deduccions fiscals per R+D+i. Tot i que els incentius fiscals poden esdevenir un dels millors instruments de finançament per les empreses, aquestes pràcticament no l’utilitzen o no l’aprofiten al màxim. Els motius d’aquesta no utilització són diversos, però entre ells destaquen el fet de que les empreses sovint perceben una inseguretat jurídica que prové dels conceptes de R+D o IT establerts a la legislació vigent i del dubte de quines despeses són realment deduïbles. A banda d’això, també existeix un desconeixement generalitzat de quins són els incentius fiscals de R+D+i, junt a una manca d’assessorament extern, la errònea creença de que “innovar” només és qüestió d’empreses grans i a vegades una excessiva burocratització. Anna Maria Sánchez també ens parlà sobre el procès de certificació segons el real decret 1432/2003, que conté els següents passos: l’empresa sol•licita la certificació a l’entitat Certificadora, la qual si procedeix, l’emet. Després l’empresa ha de sol•licitar l’Informe Motivat a la DGDI, el qual és vinculant per l’Administració Tributària. Finalment, la Sra. Sánchez concluí la seva ponència deixant clar que l’AIDIT, com a primera entitat certificadora de projectes d’R+D+i acreditada per l’ENAC en 65 línies, amb més de 600 certificats sol•licitats i més de 200 empreses clients, aporta coneixements tècnics en profunditat amb una garantia de confidencialitat, imparcialitat, objectivitat i independència. La ronda d’intervencions va generar les següents qüestions: – És difícil diferenciar entre el que són millores de necessitat i millores tecnològiques. Amb el tema del software, per exemple, hi ha molts problemes per patentar-ne productes. Nosaltres entenem el desenvolupament com l’aplicació o materialització dels coneixements. En el cas del software, AIDIT estableix uns criteris per a que se’n puguin aplicar les subvencions pertinents. – Moltes empreses que investiguen o innoven, ho fan sense planificació i barrejant funcions. Probablement per això els seus intents sovint fracassen. A part d’això, les empreses que tenen èxit i generen beneficis, són les que estan capacitades per innovar més. És com el peix que es mossega la cua. És molt important no menysprear els resultats parcials. Quan una persona està en procés d’innovar, és a dir, de llançar un nou producte, ha de documentar pas a pas els resultats intermitjos, perquè són de gran valor per a les empreses. A vegades no serveix de res obsedir-se amb uns suposats objectius finals si un s’oblida dels petits avanços que s’obtenen pel camí. – Jo sempre havia entès innovació com a novetat per a l’empresa, i R+D com a innovació pel món. Com ho veieu vosaltres? Per començar, el concepte d’innovació ja inclou en sí mateix la recerca i el desenvolupament. Si no s’arriba al mercat, no es pot calificar d’innovació. Dins d’aquest terme, podem distingir entre el que seria innovació radical, sempre fruit de R+D perquè implica un canvi de tecnologia, i la innovació incremental, que implica la millora de productes a través de la pràctica. Pel que fa al tema fiscal, es considera innovació un producte nou en un mercat indistintament de que aquest ja existeixi en un altre mercat. – A banda del Certificat que emeteu, quins altres beneficis se’n poden derivar de tot el procés de certificació? El procés facilita per exemple el control de pressupostos i l’accés a diferents fonts de finançament per a l’empresa. Al estar el coneixement més concentrat, ajuda a recuperar els resultats parcials i totals, i les dificultats que es poden tenir el primer any de l’elaboració, després es converteixen en una bona metodologia per gestionar el coneixement dins l’empresa. A més, obtenir el Certificat es pot considerar com una marca d’excel•lència per a la imatge corporativa de l’empresa o institució. – Quin és el preu de la certificació d’un projecte? Va molt lligat a la feina que doni el projecte en qüestió, és a dir, el nombre d’hores que es requereixen d’experts, contables… Normalment, en el cas d’un projecte mitjà, el cost oscil•la al voltant d’uns 3.000 €. Anna Maria Sánchez finalitzà el seminari amb un consell per aquelles empreses interessades en iniciar un procés de certificació per obtenir deduccions fiscals: en primer lloc, recomanà no utilitzar intermediaris, per tal de que el coneixement realment es quedi a les empreses que l’han generat, i en segon lloc, tenir una bona planificació que permeti iniciar la sol•licitud de certificació amb temps i sense presses de cara a l’exercici fiscal. Segons comentaris d’un dels socis del Cercle, aquest seminari-debat “fou realment interessant; Anna Mª Sánchez donà una conferència instructiva, constructiva i entretinguda”.