Joan Subirats va començar la intervenció fent una breu anàlisi de les polítiques socials en el context de canvi d’època, per tal de situar el projecte cultural que lidera al centre de les polítiques públiques amb l’objectiu de pal·liar les desigualtats existents —i possiblement creixents— en el marc de la revolució tecnològica a la que estem immersos.

A Barcelona, “el 20% de les persones que acudeixen als serveis socials de l’Ajuntament són treballadores”, va afirmar Joan Subirats. Això significa que, actualment, les polítiques redistributives són insuficients per revertir les desigualtats que genera aquest sistema econòmic. Per fer-hi front, cal implementar mesures predistributives. Una de les polítiques predistributives que es considera de màxima rellevància és l’ensenyament infantil. En aquest sentit, a Barcelona hi ha un 50% de cobertura d’infants de 0-3 anys en comparació al 98,5% de cobertura que hi ha a Copenhaguen. L’educació és un altre pilar de les polítiques predistributives. A Finlàndia, el 80% de la població té estudis secundaris postobligatoris. A Barcelona, aquest percentatge baixa fins al 53% de mitjana, però amb notables diferències entre barris. Per exemple, a Sant Gervasi el 80% de la població té estudis secundaris en contraposició del 37% dels veïns de Nou Barris.

Però la societat actual, a banda de ser cada vegada més desigual, també és més incerta i, per tant, cal replantejar el model educatiu. Cal educar persones amb capacitat d’adaptació i d’acceptació de la diversitat, emprenedores, creatives i amb sentit crític. Aquestes competències s’assoleixen a través del bagatge cultural de cadascú: l’associacionisme, les experiències artístiques, els llibres llegits,… Actualment, doncs, “la motxilla cultural és un element de desigualtat”. En aquest sentit, cal situar la dimensió cultural al centre de les polítiques públiques reforçant l’eix educació – cultura. “Tots els infants haurien de tenir accés universal a l’educació artística” va sentenciar el comissionat Joan Subirats.

“Hem de situar la cultura com un element central en les dinàmiques de construcció personal” i per fer-ho cal replantejar el protagonisme de l’Estat, del mercat i de la societat civil. També cal transcendir a les estructures convencionals que han encasellat les diferents expressions artístiques per tal d’incorporar-la en totes les dimensions econòmiques, científiques i socials. “La cultura ha de sortir fora de l’àmbit institucional” i recuperar les pràctiques culturals comunitàries de la perifèria. “Les respostes als reptes que hem d’afrontar s’han de construir col·lectivament, des de la proximitat i apel·lant a la implicació social”, va sentenciar Joan Subirats.