El passat dijous 19 de juny, la comissió Cercle per al Coneixement de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País va organitzar el darrer Vespre abans de les vacances d’estiu amb el convidat Joan B. Casas, degà del Col•legi d’Economistes de Catalunya. Amb la consulta sobiranista a l’horitzó, moltes són les preguntes que es fa la societat sobre la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent. Amb l’objectiu de resoldre-les amb dades objectives, Joan B. Casas juntament amb disset economistes de prestigi del nostre país han publicat el llibre “Economia de Catalunya. Preguntes i respostes sobre l’impacte econòmic de la independència”. Per poder-les debatre i profunditzar-hi més, el Cercle per al Coneixement ha celebrat el Vespre amb Joan B. Casas. Joan B. Casas va començar la seva intervenció analitzant dades macroeconòmiques per, finalment, afirmar que en una Catalunya independent no existiria aversió a la inversió. No obstant, perquè això sigui possible, va recalcar la necessitat imperant d’una moneda forta: “Catalunya necessita l’euro”, va afirmar. I en relació a la permanència a la Unió Europea, el ponent es va mostrar optimista, ja que existeixen acords econòmics i comercials que permetrien mantenir les relacions exteriors amb Europa. Catalunya, amb un PIB de 200.000 milions d’euros, no és un país petit, ens al contrari. El PIB en valors de paritat de poder adquisitiu està entre el 10% i el 15%, només per sota d’Holanda, Dinamarca i Àustria. A més, és una gran potència turística, la sanitat i l’educació són sectors estratègics i ben posicionats a nivell europeu, disposa de centres d’excel•lència en recerca que són referents, té una economia industrial molt potent i ben diversificada, que es situa entre el 18% del PIB, i gaudeix d’una situació geogràfica perfecte per desenvolupar-hi un centre logístic que abasti tot el continent a través del Port de Barcelona. No obstant, Joan B. Casas va alertar que un dels perills del procés podria ser el boicot comercial exercit per Espanya. En aquest sentit, va emfatitzar en la necessitat d’un canvi d’actitud per canalitzar els esforços comercials cap al món. De totes maneres, va remarcar que ja existeix aquesta tendència i que el pes les exportacions, que són un 80% del PIB, està experimentant un canvi de destinació més enfocat a fora de l’estat espanyol.

Emmarcat dins del Cicle Jornades KET, organitzat pel Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno), la Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya (XPCAT) i el Cercle per al Coneixement – Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, va tenir lloc la Visita a Can Balasc, espai de recerca i diàleg sobre natura, ciutats i canvi global, dirigit pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). L’acte va anar a càrrec del Sr. Javier Rentana, director del CREAF, el Sr. Josep Maria Espelta, el Sr. Xavier Pons i el Sr. Joan Pino, investigadors del Centre. El CREAF és un centre de recerca públic creat l’any 1987 que té la missió de generar nous coneixements i eines en l’àmbit de l’ecologia terrestre, especialment la forestal, per millorar la planificació i la gestió del medi natural, rural i urbà. Amb un equip de 50 tècnics de recerca i 46 investigadors i un pressupost de 4 milions d’euros, aproximadament, que provenen sobretot de projectes competitius, el CREAF ha assolit el lideratge en els camps de l’ecologia terrestre i la gestió del medi natural, tant en recerca bàsica com en transferència de coneixement, desenvolupant eines capaces de donar solucions als reptes ambientals de futur. Un exemple n’és l’eina MiraMón, que neix el 1994 amb la voluntat de resoldre la visualització i el tractament d’imatges de teledetecció i la visualització de l’Inventari Ecològic i Forestal i del Mapa de Cobertes del Sòl, que actualment és usat per uns 200.000 usuaris a 39 països del món, va explicar Joan Pino, responsable de l’àrea d’investigació SIG i Teledetecció. Per altra banda, un dels projectes més recents del CREAF és l’espai Can Balasc, dotat amb parcel•les experimentals on es comproven els resultats dels diversos mètodes de gestió. “En una localització privilegiada, situat dins del Parc Natural de Collserola, al centre de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Can Balasc pretén ser un referent internacional en el seguiment i la gestió dels impactes del canvi global en regions metropolitanes”, va afirmar Javier Rentana, director del CREAF. Durant la visita a una de les parcel•les experimentals, on s’estudia el comportament de les espècies que configuren els boscos de Collserola, la quantitat d’aigua que consumeixen i l’estoc de carboni dels arbres, Josep Maria Espelta, investigador, va afirmar imperativament que “calen polítiques actives per reduir el CO2 de l’atmosfera, ja que si continuem amb els nivell actuals, la situació és insostenible”. Els boscos catalans compensen només el 8,5% de les nostre emissions de CO2 i, per tant, necessitaríem 11 vegades més de superfície forestal actual per compensar-les al 100%. Per la seva banda, Joan Pino, responsable de l’àrea de recerca sobre canvis d’usos del sòl, va alertar de l’increment d’un 330% de la superfície urbanitzada de la província de Barcelona en els darrers 50 anys, fet que afavoreix l’extinció de moltes espècies locals i l’increment de les invasions biològiques que comporten seriosos problemes econòmics i de salut pública per a la societat.

El passat dimecres 20 de maig vam donar el tret de sortida al Cicle Jornades KET amb la Visita a l‘Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) www.irec.cat. De la mà del seu director, el Sr. Ramon Garriga, del Sr. Manel Martí, cap d’àrea d’Electrònica de Pontència, i del Prof. Dr. Joan Ramon Morante, cap d’àrea de Materials Avançats per a l’energia, vam poder conèixer dos dels sis laboratoris que composen l’IREC i algun dels projectes que s’hi estan duent a terme. L’IREC (www.irec.cat) és un centre de recerca que té com a objectiu contribuir en l’assoliment de l’equilibri imprescindible entre desenvolupament energèticament sostenible, competitivitat econòmica i seguretat energètica. A través de la recerca científica i tecnològica, l’IREC treballa per identificar els reptes energètics del futur i desenvolupar tecnologia que permetin a les empreses implantar solucions innovadores, competitives i immediates. Treballant conjuntament amb l’Administració Pública, amb universitats i empreses, persegueixen una doble visió de la seva activitat. Per una banda, amb els fons propis financien la recerca bàsica, amb la finalitat de generar coneixement i amb una perspectiva comercial a mig i llarg termini. Però, per tal de poder ser viables econòmicament, cal complementar la recerca bàsica amb projectes competitius i col•laborar amb la indústria creant nous productes i solucions. “En un país on la carrera de recercador es mesura amb el nombre de publicacions, es penalitzen els investigadors que treballen en programes industrials, com és el cas dels recercadors del nostre centre, i això és un debat que s’hauria de planteja”, va afirmar Ramon Garriga, director del centre. Durant la visita als laboratoris, vam conèixer alguns dels projectes que està desenvolupant l’IREC en les àrees d’emmagatzematge i subministrament d’energia i de materials avançats, com per exemple nous models de gestió energètica utilitzant bateries de cotxes elèctrics per donar suport en xarxa i exemples de sintetització de materials per ser més competitius, respectivament.

Kim Faura, director general de Telefónica a Catalunya, ha lliurat avui, dimecres 22 de gener a l’Hotel Alimara de Barelona, el IV Premi Nit del Cercle a l’empresa GTD, en reconeixement al foment de la innovació, la internacionalització i el coneixement a través de la seva activitat empresarial. A l’acte, presidit per Miquel Roca, president de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, i Joan Majó, president de la comissió Cercle per al Coneixement de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, hi han assistit un centenar de persones provinents del món empresarial i acadèmic, d’entre les quals el Sr. Joaquim Gay de Montellà, president del Foment del Treball, i el Sr. Enric Fossas, rector de la UPC. L’acte ha tingut lloc en el marc de la Nit del Cercle, enguany la quarta edició d’una trobada empresarial que té com a objectiu reconèixer la importància del teixit industrial català a l’hora d’empènyer Catalunya cap a la recuperació econòmica i, a la vegada, impulsar-la cap a posicions capdavanteres de l’economia del coneixement. En aquest sentit, Joan Majó ha ressaltat el potencial de la indústria catalana i el “gran actiu que té la societat d’aquest país gràcies a les empreses generadores de talent i qualitat”. GTD (www.gtd.es) és una enginyeria de Sistemes i de Software que treballa des de 1991 en els sectors Espacial, Aeronàutic, Defensa, Energia i Marítim. Té més de 300 enginyers arreu del món, dedica més del 6,5% de la facturació en R+D i exporta més del 65% de la facturació a més de 15 països d’Amèrica Llatina, Europa i Àsia. Carlos Kinder, el conseller delegat de GTD, ha afirmat que la clau de l’èxit és el capital humà i ha afegit que a Catalunya hi ha molt de talent però “cal seguir treballant en aquest sentit, ja que un país modern ha d’apostar sempre per l’educació, la formació i la recerca”. Les tres finalistes del Premi Nit del Cercle 2014 han estat, per odre alfabètic, Fractus (www.fractus.com), GTD (www.gtd.es) i Scytl (www.scytl.com), que, juntament amb les nou empreses finalistes de les edicions anteriors, Ames, Biokit, Circutor, Comexi Group, Esteve, Fluidra, Mier Comunicaciones, Simon i Telstar, han passat a formar part del Quadre d’Honor de la Nit del Cercle. Miquel Roca ha agraït la feina d’aquestes empreses ja que “el talent és el futur del nostre país i vosaltres (les empreses) permeteu mirar el futur amb entusiasme i optimisme”, ha afirmat.

IV Nit del Cercle from Amics del País – SEBAP on Vimeo.

El passat dimecres 2 de desembre, vam celebrar el darrer Vespre del Cercle de l’any que va comptar amb la participació de l’Heribert Padrol, advocat especialista en dret tributari i actual membre del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC). Heribert Padrol va centrar la seva intervenció en descriure el procés de transició cap a una agència catalana. Va començar la seva ponència revisant el funcionament de l’Agència Tributària espanyola de la qual va afirmar que anys enrere havia estat la millor del món amb l’aposta informàtica d’informacions creuades i amb una excel•lent assistència al contribuent, però que, actualment, tenia certes mancances que va analitzar. La primera feia referència al control tributari. Padrol va destacar l’alta pressió fiscal que tenim a Espanya (10 punts per sobre de la mitjana europea) i, alhora, la baixa recaptació. Va afirmar que el sistema és molt eficient només per a les persones de qui es disposen dades, però que permet un molt elevat nivell de frau. Segons la Unió Europea, això és degut a una falta de personal humà. El rati de treballadors de l’Agència Tributària és molt baix i el rati de personal destinat al control tributari és només del 19%, molt per sota del 35% que correspon a la Unió Europea. En segon lloc va parlar sobre la seguretat jurídica tributària, que va descriure com a dramàtica a conseqüència del mecanisme de les consultes tributàries vinculants i amb caràcter retroactiu que provoquen canvis constants de criteris i dificulten la inversió al país. Tot seguit va continuar la seva intervenció parlant sobre l’Agència Tributària catalana, que s’hauria de crear aprenent dels errors analitzats. Va esmentar diferents mecanismes per evitar el frau, com per exemple un sistema d’incentius al compliment voluntari mitjançant una bona assistència al contribuent, un clima de confiança en les institucions públiques, l’eliminació de la impunitat del frau, la senzillesa, rapidesa i eficiència del sistema, la creació d’un control tributari integrat amb la Seguretat Social, entre d’altres. Va fer referència a l’eliminació dels Tribunals Econòmics Administratius i substituir-los per sistemes de resolució interns i ben dissenyats, i a la descentralització de les oficines amb l’objectiu de disminuir el frau i incrementar la cohesió social. També va parlar sobre la necessitat d’un marc normatiu estable, que no inclogués els tipus de gravamen, per incrementar així la seguretat jurídica tributària, i la necessitat d’augmentar la relació amb empreses, sectors i agents socials per adaptar les regles del joc als canvis socioeconòmics. Per dur a terme la transició, va reclamar una direcció política forta i amb les idees clares i una bona formació sobre pràctiques i aspectes culturals de la nova Agència Tributària. “Actualment estem vivint una crisi institucional molt greu, amb una justícia deficient i un frau fiscal inassumible; això ens ha de servir com a impuls i motivar-nos per crear una Agència Tributària Catalana amb voluntat de millora”. No obstant, “no pot ser la punta de llança del procés polític que viu Catalunya, sinó que ha de ser part del procés”, va afirmar l’Heribert Padrol. És per això que cal una direcció política forta capaç de liderar la transició.

El passat dijous 31 d’octubre es va celebrar a la Sala del Llac del Rectorat de la UPC la darrera sessió del Cicle eHealth amb la ponència “eHealth, realitat i futur” protagonitzada per Jaume Raventós, director d’eHealth de Telefònica Espanya. L’acte, seguit per un auditori provinent del món empresarial i de acadèmic, va ser presidit pel rector de la UPC, el Sr. Antoni Giró, i el Sr. Ramon Palacio, membre de la comissió Cercle per al Coneixement. “La innovació és el motor de la transformació”, va dir Jaume Raventós a l’iniciar la seva ponència, “i juntament amb la tecnologia ha de servir per canviar els processos assistencials i la gestió sanitària per fer-la més eficient i més sostenible”. Però perquè els resultats siguin els desitjats, la implementació ha de preveure els següents passos: revisar els processos clínics estratificant els pacients en funció del grau de complexitat, definint el model d’atenció a domicili de cadascun dels pacients i assignant responsabilitats de seguiment; adequar la tecnologia al pacient, crear la infraestructura necessària per a la integració de la informació i, el més important segons el ponent, s’ha de formar els professionals i els pacients. En aquest sentit, Jaume Raventós va continuar definint els requeriments necessaris per a la correcta transformació del model: l’ús de tecnologia simple, no substituir el contacte humà, millorar la connexió pacient-professional i construir relacions i xarxes per influir en el comportament dels pacients. Jaume Raventós va voler il•lustrar els beneficis de l’eHealth mostrant els resultats del Whole System Demostrator Programmes, 2008, que evidencien una disminució del 20% d’urgències, del 14% d’ingressos hospitalaris, del 14% d’estades hospitalàries, del 8% dels costos i del 45% de la taxa de mortalitat en assistència sanitària. Amb l’aplicació de les TIC a la Salut, milloren els resultats clínics, l’eficiència, la qualitat dels pacients, es disposa de més informació per a la presa de decisions i augmenta la sostenibilitat del sector ja que s’enfatitza en la prevenció com a element clau del model on el pacient té més informació i pren responsabilitat en la seva salut. Un cop finalitzada la intervenció del ponent es va desenvolupar un debat entorn al finançament. Jaume Raventós va apuntar a un seguit d’opcions a tenir en compte com el pagament per activitat, el pagament per càpita en crònics o la innovació en la contractació pública, però part de l’auditori va alertar que en temes de salut s’han de tenir en compte qüestions ètiques que s’han configurat entorn a l’estat del benestar a l’hora de definir el model de finançament.

El passat dijous 17 d’octubre es va celebrar el Vespre amb Xavier Melgarejo, doctor en pedagogia i autor de la tesi doctoral “El sistema educatiu finlandès: la formació del professorat d’educació primària i secundària obligatòria”. Xavier Melgarejo ha estat director del Col•legi Claret, president de la Comissió d’ordenació del Consell Escolar de Catalunya des de 2010 fins a l’actualitat i assessor del Consell Superior d’Avaluació de Catalunya. Per la seva trajectòria professional i la seva experiència en educació, el passat juliol va pronunciar la ponència sobre la LOMCE al Congrés dels Diputats. Durant la seva intervenció al Cercle per al Coneixement, va apuntar a possibles solucions en el camp de l’educació al nostre país sempre basant-se en el model finlandès, en el que ell n’és un gran expert. “Catalunya i Espanya només se’n sortiran si invertim en educació”, va afirmar el Dr. Melgarejo. Actualment a Espanya és evident que hi ha un problema, les xifres ho revelen: hi ha entre un 30% i un 35% de fracàs escolar, un 49% de la població no té estudis bàsics i la competència lectora i les habilitats matemàtiques entre els adults és de les més baixes a Europa. Tot això es tradueix en increments d’atur i en pèrdues monetàries. Només per posar un exemple, segons la comptabilitat finlandesa, cada alumne perdut genera un milió d’euros a l’any de despesa. Com a país, “no ens ho podem permetre”, va afirmar Xavier Melgarejo. Segons l’OCDE existeixen 6 alternatives possibles segons la gestió del model educatiu. L’espanyol respon, majoritàriament, a l’escenari burocràtic (estructurat, amb poca flexibilitat i gairebé nul•la autonomia pels educadors i pels centres, etc) i el de desintegració (no existeix el pacte entre les parts, hi ha múltiples canvis legislatius, baixa remuneració i vagues). “El sistema es desintegra quan es deixa de pagar als mestres”, va avisar el Dr. Melgarejo. No obstant, la reforma educativa impulsada pel ministre Wert no va cap al bon sentit. En primer lloc perquè el diagnosi està fet amb dades subjectives i parcials, en segon lloc perquè es vol implementar un model basat en el mercat, per impulsar l’excel•lència a través de la competència, però sense descentralitzar, i en tercer lloc perquè aquesta llei exigeix una augment significatiu de costos per a la seva implementació que el govern no pot gastar en una conjuntura econòmica com l’actual, va explicar el ponent. Algunes mesures que va apuntar en Xavier Melgarejo van ser: reduir el nombre d’alumnes per classe sense reduir el professorat, descentralització i alta formació del professorat. “A la llei Wert no apareix la formació dels docents per enlloc” i aquesta és la clau de l’èxit, va afirmar el Dr. Melgarejo. “Si volem qualitat haurem d’invertir en educació”, però també s’hauran d’impulsar polítiques que fomentin la col•laboració entre Escola, Famílies i Agents Culturals. L’educació ha de ser un element estratègic de país on tothom hi ha d’estar involucrat. “No es pot aconseguir una societat del coneixement sense l’esforç i la col•laboració de tota la comunitat” en un aspecte tan clau com l’educació.

El passat dimarts 15 d’octubre, en el marc del Cicle d’Infraestructures Tecnològiques organitzat per la Comissió Cercle per al Coneixement de la SEBAP i amb la col•laboració del CTecno, vam visitar el Centre de Regulació Genòmica (CRG) amb l’objectiu de conèixer la feina que es fa des d’aquest institut internacional de recerca biomèdica d’excel•lència situat a Barcelona. El director del CRG, el Dr. Luis Serrano, i el coordinador del programa de recerca Bioinformàtica i Genòmica, el Dr. Roderic Guigó, ens van presentar el centre i ens van guiar a través dels diferents laboratoris, tot explicant-nos els projectes que s’hi estan desenvolupant. El CRG va ser creat el desembre del 2000. Es tracta d’una fundació sense ànim de lucre finançada pel Departament d’Economia i Coneixement i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i pel Ministeri d’Economia i Competitivitat, i compta amb la participació de la Universitat Pompeu Fabra. Els seus objectius són: posicionar-se en l’avanguàrdia de la ciència, ser competitius, la formació avançada a tots els nivells de la carrera professional, la col•laboració internacional, la transferència tecnològica i la comunicació. “De cada euro de subvenció pública en recerca, s’obtenen 1,2 euros de retorn, això la societat ho ha de saber”, va afirmar el Sr. Serrano. Pel que fa al model de gestió dels recursos humans, el CRG és pioner a Espanya, va remarcar el director del centre. S’ha optat pel model EMBL, implantat amb molt d’èxit a d’altres països europeus, que “permet estar a la punta de la investigació gràcies a la captació de gran talent jove i una alta rotació que dota al centre flexibilització i gran capacitat d’adaptació en el camp de la recerca, on els canvis són constants”. Abans de la visita dels laboratoris, també hi va haver temps per un debat entorn a la transferència tecnològica. Tot i tenir uns bons resultats, encara hi ha treball per a fer, tant des del CRG com des de l’Administració Pública, va comentar el Dr. Luis Serrano. En aquest sentit, va enumerar algunes idees seves en aquest sentit: incorporar la transferència tecnològica en l’avaluació dels científics, crear una subvenció específica avaluable a cert temps i potenciar un model de col•laboració i cooperació entre centres per aprofitar sinèrgies. No obstant, el Dr. Roderic Guigó va apuntar que “no és bo obsessionar-me amb la transferència de tecnologia ja que no sempre és el moment adient i pot ser contraproduent” i va afegir que el CRG és un centre d’excel•lència i que la societat hauria d’estar-ne orgullosa ja que els recursos són utilitzats de la manera més eficient i eficaç possible.