Durant la seva intervenció, el president de la Generalitat va reclamar tornar a “pensar en gran” i “provocar una gran sacsejada” en el país per impulsar la recuperació econòmica i fer front d’una manera transformadora unes desigualtats socials injustes i creixents i els reptes del canvi climàtic i la digitalització. “La reconstrucció de la Catalunya post Covid no pot ser tornar al model que hi havia abans del març del 2020”, va sentenciar, “sinó que Catalunya ha d’esdevenir un estat emprenedor que es posi al costat de crear riquesa per repartir-la”, va afegir.

En aquest sentit, Pere Aragonès va demanar la complicitat i l’alineació de tots els actors socials, econòmics i polítics per generar un cercle virtuós per crear competitivitat basada en el talent i la innovació, i no en salaris baixos. El Pacte Nacional per la Indústria va en aquesta direcció, va afirmar el president, ja que vol ser “un salt endavant significatiu en competitivitat, utilitzant la sostenibilitat i la digitalització com a palanca de transformació”.

Però “també calen recursos”, va afegir Pere Aragonès. “Tenim una gran oportunitat amb els Fons Next Generation que no podem desaprofitar” i va advertir de no utilitzar-los per fer política anticíclica, sinó que s’han de destinar “en clau transformadora” per convertir Barcelona en el nucli del disseny i prototipatge del xip europeu, “un factor estratègic per assolir també la sobirania tecnològica”; o per invertir en la construcció de la fàbrica de reciclatge de bateries, entre d’altres.

Pel que fa a la transició energètica, “que s’ha d’afrontar sense més demora”, el president va afirmar que cal fer-ho de manera diferent i millor de com s’han fet les altres revolucions energètiques en el nostre país. En aquest sentit, va reclamar ambició, participació ciutadana i consens.

Miquel Roca, president de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, va presentar Ximo Puig com “una veu serena en plena tempesta”, fent clara referència al paper de la Comunitat Valenciana i el seu president a l’hora de generar “esperança”, en un context complicat [la construcció descentralitzada del poder polític en el conjunt de l’Estat] on es barregen “sentiments i sensibilitats, per una banda, i la necessitat d’una bona coordinació cap a un interès comú i un projecte col·lectiu i compartit, per l’altra”.

L’acte, celebrat al Caixafòrum Macaya de la Fundació “la Caixa” va comptar amb la presència de l’ex president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, l’ex ministre de sanitat i cap de l’oposició Salvador Illa, la diputada Jèssica Albiach i l’exministre Joan Majó, entre d’altres personalitats rellevants de l’escena econòmica i política catalana i valenciana. El col·loqui va ser moderat per Enric Sierra, periodista de La Vanguardia.

Ximo Puig va reclamar unitat davant la “reivindicació d’un finançament just” i una “resposta coherent a un efecte de capitalitat [Madrid] que funciona com una aspiradora de recursos”. També va ressaltar la urgència del corredor mediterrani com a “paradigma superador de la radialitat, garant de l’eficiència i actiu per a l’augment de la productivitat” de l’arc mediterrani. En aquest sentit, es va preguntar “quin sentit té absentar-se de les taules on es juguen les partides del futur”, en clara al·lusió als partits independentistes catalans.

Preguntat per la seva trobada amb el president Aragonès, el president Puig va ressaltar el clima menys crispat que hi ha a Catalunya i a Barcelona respecte els darrers anys. “No s’ha demanat a ningú que renunciï a les seves idees, però sí que cal fer un exercici d’ètica de la responsabilitat”, va afirmar, i va tornar a demanar que Catalunya participés a les reunions multilaterals per tenir més força i perquè “seria bo per a Catalunya i per a tothom”.

Barcelona és la capital amb més inversió social per habitant de tot l’estat, és líder en la construcció d’habitatge social a Espanya. El model de turisme impulsat per l’ajuntament durant la darrera legislatura és referent a Europa i al món. A més, la ciutat comtal és la segona ciutat (després de Londres) en atracció tecnològica i està situada entre les vint-i-cinc ciutats del món més competitives en innovació. “Barcelona no ha empitjorat el seu posicionament, més aviat el contrari”, va defensar l’alcaldessa Colau. “S’han recuperat zones de motor econòmic que havien estat molts anys aturades, com la Sagrera i la Marina, s’ha reimpulsat el 22@, s’ha presentat la nova fase del campus Diagonal-Besòs i la Ciutadella del Coneixement (…). El canvi econòmic que impulsem va de la mà de l’objectiu de lluita contra el canvi climàtic i la contaminació”, va afirmar.

No obstant, Miquel Roca, president d’Amics del País, va recordar a l’alcaldessa que les enquestes posen de manifest un cert descontentament per part de la ciutadania, que “no troba respostes a l’acció institucional i política”. En aquest sentit, Ada Colau ho va atribuir al moment de transició que viu la ciutat. “El context no és fàcil, vivim un moment de crisi econòmica, de transformacions pendents, d’obres i proves pilots (…) però soc optimista perquè els resultats seran convincents i parlaran per si sols”, va afirmar.

“Barcelona té el talent i les capacitats” per liderar la innovació necessària i ser referent internacional en la sortida de la crisi, en la transformació verda i digital, etc però això només serà possible amb estabilitat política, lleialtat institucional i una àmplia i oberta col·laboració entre tots els sectors socials i econòmics. “Són temps de diàleg” va sentenciar Ada Colau.

En aquest mateix sentit es va referir al debat sobre l’aeroport. “El debat no pot ser aeroport sí o no, sinó quines infraestructures necessitem per als objectius compartits”, que són mobilitat eficaç i eficient i una millor connectivitat, tenint en compte “l’imperatiu de la UE”, que és la reducció d’emissions. I va aprofitar per reclamar la millora de la connectivitat ferroviària per part de totes les institucions.

Pel que fa a la qüestió metropolitana, Ada Colau va afirmar que “la realitat quotidiana de les nostres polítiques ja és metropolitana i, per tant, cal una governança a l’alçada del s. XXI i adaptada a aquesta realitat”.

L’alcaldessa Ada Cola va cloure el cicle (Re)Imaginem Barcelona, pel que hi van passar vint-i-quatre personalitats i especialistes amb la voluntat de reflexionar i compartir opinions per tal de reinterpretar la funció de Barcelona en un món canviant, en un món nou.