El passat divendres 23 de març a la Sala del Llac del Rectorat de la UPC vam celebrar el Breakfast amb en Roger Casellas, director d’Eficiència Energètica de Schneider Electric Espanya, qui va presentar la ponència L’eficiència energètica i les empreses de serveis energètics com a motor econòmic. Degut al repte que tenim com a societat de reduir les necessitats d’energia al 50% a mig termini per tal d’evitar canvis climàtics dràstics, segons Roger Caselles, l’Eficiència Energètica esdevé un element estratègic com a societat i com a empresa, a banda d’oferir un gran potencial de negoci. Els pilars de la política energètica a Europa són competitivitat, seguretat de subministrament i sostenibilitat. Tot i el paper important de les renovables, els experts afirmen que l’assoliment de bons objectius en aquests tres aspectes s’aconseguiran en un 60% a través de l’Eficiència Energètica. Actualment i degut a les infraestructures tradicionals es perden molts kWh en el procés entre la generació d’energia i el consum d’aquesta. La inversió en tecnologia que disminuís aquesta ineficiència permetria, d’una banda, un estalvi energètic considerable que contribuiria en la reducció de la dependència energètica, la disminució d’emissions de CO2 i, finalment, la creació de llocs de treball intensius en tecnologia i coneixement, comportant beneficis indiscutibles a l’economia del nostre país. Per tant, els projectes d’Eficiència Energètica no s’han de limitar a les auditories, sinó que han d’estar involucrats en un cicle de gestió energètica amb visió estratègica, informació, control i implantació de millores per tal de ser eficaços. I per tal de facilitar-los calen esforços financers. En aquest context, les empreses de serveis energètics, empreses que proporcionen serveis de millora de l’eficiència energètica assumint el risc i que basen el pagament dels serveis prestats en l’obtenció d’estalvis energètics, són un factor essencial per al desenvolupament de negocis estratègics en el sector de l’Eficiència Energètica. No obstant, en Roger Casellas insta a les administracions a apostar per al sector eleminant traves al seu desenvolupament, inversió en educació i formació i, sobretot, demana que liderin el consum d’aquest mercat potencial i juguin el paper d’element tirador.

El passat dilluns 26 de març es va celebrar a l’Hotel Barcelona Center el Vespre amb el Sr. Juanjo Pérez, exgerent de l’Associació Nuclear d’Ascó-Vandellós. Amb ell vam parlar sobre el què va passar a Fukushima i les conseqüències de l’accident a la indústria de l’energia nuclear. Antropològicament, l’ésser humà és incapaç de percebre les radiacions nuclears, que a més tenen efectes negatius sobre les persones i les seves generacions futures. Per aquest motiu, des de fa anys que existeix un debat permanent sobre l’aposta per a l’energia nuclear. Per altra banda, la construcció de centrals nuclears és inconcebible sense avals del sector públic, fet que incrementa la rellevància del debat, ja que és la societat la que hauria de prendre les decisions estratègiques sobre l’aposta per a la nuclear. No obstant, el Sr. Juanjo Pérez va ressaltar la idea que cal una societat ben informada per poder a dur a terme aquestes decisions, ja que el coneixement és una via de progrés i convicència, i amb aquest objectiu es va desenvolupar la ponència-col•loqui. L’11 de març de 2011 va haver un tsunami devastador al Japó que va inundar la central nuclear de Fukushima i tots els seus mecanismes de salvaguarda, imprescindibles per pal•liar i evitar els efectes negatius de l’activitat radiològica residual de la fissió en cadena. En aquest sentit, dos errors van ser la causa de les devastadores conseqüències: per una banda, la cota de fundació de la central era molt baixa i per tant, els mecanismes de protecció radiològica no van funcionar degut a la inundació, i per l’altra, no hi havia un protocol de seguretat ben definit per arribar amb menys de 32 hores als reactors i refredar-los amb energia provinent de generadors per tal d’estabilitzar els subproductes de la fissió nuclear. A rel d’aquest fet, la reacció de la indústria nuclear ha estat proposar l’establiment de plans d’emergència més immediats i amb protocols de sistemes d’ajuda exterior i dur a terme dissenys ultraconservadors de centrals amb càlculs extrems d’accidents sísmics. Pel que fa a la Unió Europea, els diferents ens reguladors estan obligats a fer bencmarking per tal d’incrementar la seguretat en el disseny. La inversió en recerca sobre seguretat de fissió o bé en alternatives nuclears com la fusió hauria de ser més elevada i més exigida, va afirmar el Sr. Juanjo Pérez. A mig termini, es preveu un augment d’energia elèctrica molt elevada, a part d’un imminent canvi de paradigma pel que fa al preu de consum de l’energia elèctrica, més proper al cost de generació. En aquest sentit, l’energia nuclear pot ser una solució perquè permet disminuir la dependència energètica i reduir els costos de consum i comporta un benefici ambiental al no emetre diòxid de carboni, entre d’altres. Però cal plantejar un debat ben informat a la societat i cal apostar per incrementar la seguretat nuclear.

El passat dilluns 12 de març vam visitar el Centre de Barcelona de Telefònica d’I+D de la mà del Sr. Ramon Salabert, conseller executiu de Telefònica Catalunya. L’edifici, situat a un extrem del 22@ és la seu corporativa de Telefònica, com també el Centre d’I+D de Telefònica Catalunya, sent una secció territorial amb transferències competencials. Actualment compta amb 1.000 llocs de treball directes i 7.000 d’indirectes, aportant el 2% del PIB català. El 2002, a rel d’un conveni signat entre la Generalitat de Catalunya i Telefònica, es va inaugurar el Centre de Barcelona de Telefònica d’I+D amb l’objectiu de potenciar el desenvolupament de la Societat de la Informació i Comunicació a Catalunya, i de convertir-se en un referent de la innovació tecnològica d’aquesta comunitat autònoma, col•laborant amb universitats, institucions i empreses catalanes. L’edifici, de l’arquitecte Enric Massip, està dissenyat per cumplir amb dos objectius principals: la millora de la competitivitat i la sostenibilitat i el foment de la relació entre estudiants i empreses, aprofitant la seva ubicació. Per aquest motiu, d’una banda, s’ha introduït una nova cultura de treball, aprofitant les infraestructures internes de l’edifici, minimitzant l’ús del paper i dels despatxos, comportant un increment qualitatiu segons una enquesta feta als usuaris; i per l’altra, s’ha creat una àrea lliure d’accés amb cafeteria, zona wi-fi i el Centre d’Innovació Corporativa. Aquest últim és un espai didàctic on es mostren diferents aplicacions tecnològiques per a diferents àmbits de la vida quotidiana, oferint un major benestar a l’usuari. L’objectiu d’aquest espai és que Telefònica Catalunya esdevingui una empresa integradora de solucions TIC mitjançant la compra emocional i el tracte especialitzat i individualitzat. Acompanyats pel Sr. Ramon Salabert, vam recórrer tot l’edifici, des del Centre d’Innovació Corporativa, fins a la Sala del Consell a la planta 23, passant per l’Auditori, els Serveis Mèdics, la Planta de Negocis i el Centre d’I+D, observant incorporacions innovadores tant de tecnologia com d’organització de l’espai per obtenir el millor rendiment dels treballadors.

El passat dilluns 13 de febrer vam visitar el Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG), centre d’excel•lència, inaugurat fa menys d’un any, que es dedica a la recerca capdavantera en les bases moleculars de caràcters genètics d’interès en plantes i animals de granja. Acompanyats pel director, el Dr. Pere Puigdomènech, vam recórrer tot l’edifici, entrant als hivernacles, laboratoris i espais de serveis comuns, a l’hora que ens presentava diferents projectes en els que hi treballaven i ens oferia quatre pinzellades de la gestió del centre. El CRAG és un consorci públic, amb entitat jurídica pròpia, amb grups de recerca provinents del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científica), de l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries), de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) i de la UB (Universitat de Barcelona), amb l’objectiu “d’agrupar aquells recercadors d’una temàtica comuna per tal d’optimitzar recursos i assolir l’excel•lència”, afirma el Dr. Puigdonènech. A més, el CRAG està inclòs en un projecte Consolider finançat pel Ministerio Español de Ciencia e Innovación, té un contracte programa amb la Direcció General de Recerca de la Generalitat; i cal ressaltar que una part important del finançament prové de fons competitius. La temàtica del CRAG, l’estudi de la genómica i genètica de plantes i animals de granja, el configuren com un centre atípic, segons paraules del seu director. Però cal tenir en compte que l’agroalimentària és el 24% de la indústria catalana i espanyola a part de ser una de les causes principals del turisme, comportant un gran impacte econòmic. Amb aquesta responsabilitat, “la missió del CRAG és l’assoliment de l’excel•lència en recerca internacional i un compromís amb l’entorn, treballant amb el sector privat per transferir el coneixement i millorar la competitivitat”, afirma en Pere Puigdomènech. Informació complementària: Què en sabem de les plantes que mangem? de Pere Puigdomènech. Edicions Catarata

El passat dimarts 31 de gener vam visitar el Museu del Gas de la mà del director de la Fundació Gas Natural Fenosa, el Sr. Pere Fàbregas. Durant dues hores vam passejar per l’evolució dels sectors del gas i l’electricitat, per la història de l’empresa Gas Natural Fenosa i vam finalitzar amb un debat sobre les perspectives de futur en el sector energètic. Segons el Sr. Fàbregas, “el passat i el futur configuren la vida, el present no existeix, i per mirar endavant cal conèixer i entendre la història”. Aquesta podria ser la raó de ser del Museu del Gas. El museu està ubicat a l’edifici del s.XIX de la Plaça del Gas de Sabadell, antiga planta que fabricava electricitat a partir de gas. Actualment ha estat reformat per l’equip de l’arquitecte i museògraf Dani Freixes, que l’ha convertit en edifici eco-eficient, que permet recórrer la història del gas i l’electricitat a través de diferents espais il•lustrats amb planells, fotografies, objectes i jocs de llums, que condueixen a un últim espai de reflexió sobre el model energètic futur, amb la presentació de diverses fonts d’energia amb els corresponents avantatges i inconvenients. “El futur del sector energètic ha de construir-se sobre tres pilars bàsics: la garantia de subministrament, la competència i el mínim impacte sobre el medi ambient”, va afirmar el Sr. Pere Fàbregas, “però també s’ha d’informar objectivament, sense crear judicis de valor i, sobretot, de manera intel•ligent i eficient”.

El passat dijous 26 de gener de 2012 a l’Hotel Alimara, el Cercle per al Coneixement va celebrar la segona edició de la Nit del Cercle, on es va atorgar el Premi Nit del Cercle 2012 a l’empresa Ames, S.A., com a reconeixement de l’impuls a la innovació, la internacionalització i l’aplicació del coneixement a través de l’activitat industrial. Ames, S.A. és una empresa familiar fundada el 1951 amb tecnologia pròpia i que ha anat evolucionant fins a convertir-se actualment en líder mundial en fabricació de components sinteritzats. Compta amb un equip de 740 treballadors, té plantes de producció, distribució i representació a Espanya, Estats Units, Mèxic, Suïssa, Japó, Itàlia, Suècia, Alemanya, França, Holanda, Brasil. El 86% de les seves vendes es produeixen fora d’Espanya i dedica un 4% de la seva facturació en inversió en I+D+i, alhora que compta amb una col•laboració estreta amb Universitats i Centres de Recerca i disposa d’una forta estructura de formació contínua interna. Ames, S.A., Simon, S.A. i Mier Comunicaciones, S.A. van ser les tres empreses finalistes, complint amb escreix els criteris de selecció del Premi Nit del Cercle: innovació, internacionalització i responsabilitat social corporativa. El Sr. Joan Majó, president del Cercle, va agraïr l’esforç de les tres empreses finalistes a l’hora d’empènyer l’economia catalana a través de la generació de valor mitjançant la innovació i l’exportació, i va manifestar que el Premi Nit del Cercle vol ser un crit d’esperança de la potencialitat del nostre país. El Sr. Miquel Roca, encarregat de lliurar el Premi, va manifestar la necessitat de recuperar cert valors, com l’eforç i la tenacitat, per tal de sortir de la crisi. En aquest sentit, va ressaltar la importància del Premi Nit del Cercle, com a element generador d’opinió i que promou la reflexió, tan necessària en aquests moments.

El passat dilluns 12 de desembre a la Sala del Llac del Rectorat de la UPC es va celebrar el segon Breakfast del Cicle d’Eficiència Energètica, amb la ponència Què s’entén per Eficiència Energètica al s.XXI, dirigida per Albert Cot, responsable del departament d’Innovació en Energia i Instal•lacions de Comsa Emte i membre del Comitè Executiu del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC). La presentació es va dividir en tres parts: la primera, el perquè de l’eficiència energètica; la segona, el state-of-art tecnològic; i la tercera, les oportunitats i dificultats de Catalunya en aquest nou paradigme energètic. Analitzant i estudiant les dades del balanç energètic català, Albert Cot va emfatitzar en la idea que l’estalvi de 100 unitats al punt de consum es tradueix en 165 unitats estalviades al punt de generació i, en aquest sentit, el Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 estableix l’estalvi i l’eficiència energètica elements clau estratègics per garantir un sistema energètic sostenible. A més, aquest mateix pla pretén consolidar el sector de l’energia com a oportunitat de creixement econòmic, ja que no només és una mesura per lluitar contra el canvi climàtic, sinó que també permet reduir la dependència exterior i incrementar la competitivitat econòmica del país. A Catalunya ja hi ha molta eficiència energètica, però aquesta es troba concentrada a la indústria. “El nou paradigme”, doncs, “consisteix en traslladar-la a tots els àmbits de la societat”, va afirmar el ponent. Cal un canvi de model energètic que, d’una banda, redueixi el consum energètic, i de l’altra, permeti una millor gestió de la demanda que eviti al màxim els vessaments energètics. En aquest sentit, és necessària la incorporació de sistemes d’informació i comunicació dins les infraestructures elèctriques, d’aigua i gas que permetin obtenir una xarxa interactiva que optimitzi la gestió dels recursos. I en aquest nou escenari, els edificis intel•ligents i la mobilitat intel•ligent seran dos elements imprescindibles. El nou paradigme que presenta l’Eficiència Energètica del segle XXI ofereix a Catalunya noves oportunitats de creixement que el nostre país és ben capaç d’aprofitar: tenim teixit empresarial i centres d’excel•lència tecnològics i de recerca, estem en moments econòmics en què s’ha d’apostar per la innovació i l’eficiència i en els que la ciutadania cada cop és més sensible a la responsabilitat social i mediambiental. No obstant, en un món globalitzat, la velocitat de desplagament de la tecnologia i les solucions de mercat són clau i, en aquest sentit, Albert Cot fa una crida perquè l’àmbit normatiu no sigui un obstacle i perquè el finançament públic recolzi la inversió de la iniciativa privada.

El passat dilluns 14 de novembre vam celebrar el Vespre amb en Germà Bel, catedràtic d’Economia a la Universitat de Barcelona, membre del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) de la Generalitat de Catalunya i expert en temes de recerca d’Economia Política, Reforma del Sector Públic, Privatització, Regulació, Transports i Infraestructures. Durant la ponència, que va durar més d’una hora, en Germà Bel va parlar del corredor mediterrani i dels aeroports, emfatitzant en la relació directa que hi ha entre les infraestructures i la productivitat, entesa aquesta com el benefici social que generen. Quan es parla d’infraestructures a Espanya es fa referència a l’impacte keynesià que aquestes generen, a l’incrementar l’ocupació. Aquest és un error històric, va afirmar en Germà Bel, ja que aquest xoc de demanda laboral és només a curt termini i, per tant, a l’hora de valorar l’efecte de les infraestructures en una economia cal tenir una visió a més llarg termini, buscant el seu efecte agregat en termes de productivitat. Seguint aquesta convicció, en Germà Bel va oferir un anàlisi del corredor mediterrani i dels aeroports tenint en compte la seva aportació a l’economia, el cost de la infraestructura i el cost d’oportunitat, ja que els recursos són limitats i s’han d’utilitzar de manera eficient per aconseguir una bona gestió. El corredor mediterrani és un dels tres corredors prioritaris a la Península Ibèrica, juntament amb el corredor central, que va des d’Algecires a Saragossa, i l’atlàntic, que conectarà Portugal via Madrid i Valladolid. No obstant, l’assignació de recursos per a inversions de la Unió Europea per a cada país no respon a la política de cafè per a tothom del govern espanyol, que alhora comporta ineficiència i desavantatges competitius estructurals per certes regions. En aquest sentit, segons en Germà Bel, s’ha d’apostar pel transport de mercaderies, ja que existeix un avantatge competitiu en el transport de mercaderies des d’orient a Europa central (un vaixell de la Xina arriba abans al port de Barcelona i València que al de Rotterdam i Anvers) i, per tant, si es resol la peça fonamental de promoció del ferrocarril de mercaderies, connectant aquest amb els principals ports, es guanyarien rutes, freqüències i s’abaratarien costos, fet que beneficiaria tant l’economia catalana i espanyola. Pel que fa als aeroports, l’elevat deute acumulat per les grans inversions dutes a terme per Aena van comportar l’anunci de la concessió a privats d’El Prat i Barajas. Però, com a resultat de la política duta a terme, molt poques empreses han fet una oferta en ferm, ja que la TIR resultant és ineficient, degut als elevats cànons de concessió. Dins d’aquest context, existeix el risc de la privatització de tot el sistema, com a conseqüència d’una mala gestió pública. Finalment, a mode de conclusions, en Germà Bel va afirmar que a Espanya existeix un desajust entre oferta i demanda d’infraestructures que s’hauria de resoldre: s’ha d’aprendre que no sempre l’oferta crea demanda, sinó només en sectors poc madurs i amb estrangulaments. En aquest sentit, a l’hora de prendre decisions s’hauria de fer una anàlisi estricta i seriosa sobre la viabilitat econòmica i la rendibilitat de la infraestructura. Per altra banda, cal també tenir en compte que si es millora la competitivitat en un mode, cal millorar-la també en el mode substitutiu. En cas contrari, disminuirà la demanda del segon comportant conseqüències negatives per a l’economia. Així doncs, es pot concloure que la política d’inversions per a tothom és fruit d’una mala gestió que es paga ben cara.

El passat dimecres 22 de novembre es va celebrar a l’Hotel Barcelona Center el Vespre amb el Sr. Joaquim Coello, president del Consell Social de la Universitat de Barcelona i president de l’Institut d’Economia de Barcelona, amb qui vam parlar sobre la universitat del nostre país, des del disseny dels plans d’estudi fins a la seva governança. El disseny de l’educació superior tècnica i professional és un equilibri entre l’especificitat i la generalitat. D’aquesta manera, cal definir què cal saber fer i quines assignatures són necessàries per poder dur a terme la tasca professional. Però sense oblidar-se que el més important de la docència ha de ser l’aprenentatge a raonar, sintetitzar, analitzar i assolir la capacitat de resoldre problemes; és a dir, la universitat ha d’ensenyar a pensar en el sentit ampli de la paraula. “Si això no s’aconsegueix, els coneixements específics perden pes i poden convertir-se en receptes, enlloc d’aplicacions i processos”, va afirmar el Sr. Coello, que va defensar un model universitari format per graus, on ensenyin matèries genèriques enfocades a estructurar la ment, i màsters, aquests sí de caràcter específic. En aquest sentit, el ponent va criticar la reforma educativa espanyola actual i va lamentar l’oportunitat perduda de Bolonya, emfatitzant en la necessitat d’una nova reforma futura en la direcció explicada. El món actual, global i trascendental, exigeix una universitat eficient, capaç de fer compatible el servei social i l’excel•lència. En aquest sentit, el Sr. Coello va proposar cinc mesures de millora: 1. Separar els òrgans de decisió, de gestió i els òrgans de debat per millorar en l’assignació de responsabilitats. S’hauria de crear un consell superior de nomenament polític responsable de definir l’estratègia i el pressupost en funció d’un pla industrial, que fomenti els sectors estratègics del nostre país. En segon lloc, hauria d’haver-hi un consell executiu, encarregat de la gestió i l’assoliment dels objectius, i, finalment, el claustre. 2. Canviar el sistema d’elecció del rector. Existeixen dos alternatives al model actual. La primera consistiria en ponderar la quota de cada estament al percentatge de participació respectiu. En canvi, el segon aboliria el sufragi universal per instaurar un nomenament dut a terme per un òrgan superior que es basés en aspectes mesurables de la trajectòria de cada candidat. 3. Professorat. El sistema de valoració del professorat hauria d’emfatitzar més en mèrits de trajectòria professional i, sobretot també, en aspectes docents. Per altra banda, el funcionariat està sobredimensionat i no respon al caràcter de recercador. En aquest sentit, s’hauria d’aturar el creixement del funcionariat i estructurar un sistema d’incentius que premiés i promocionés els millors professors i agilitzés la renovació del professorat amb la substitució d’aquells que no assoleixen uns objectius sempre mesurables. 4. Recerca. Valorar més la incidència en l’economia i la vida real més que en el nombre de publicacions, ja que crea incentius perversos i poc eficients. 5. Finançament. Substituir el finançament fix derivat directament de les despeses per un finançament variable segons la consecució de resultats. Pel que fa a les taxes i beques, calen polítiques redistributives: augmentar taxes i articular un bon sistema de beques però que garanteixi la igualtat d’oportunitats al punt d’arribada i no al punt de sortida. 6. Esquema. Cal un model que fomenti la competència entre universitats que lluitin pels seus recursos en funció d’objectius mesurables i específics, però també és necessària la col•laboració i evitar duplicitats. “En moments crítics com l’actual calen dir veritats i, si s’escau, dur a terme canvis legislatius. No és temps de censura, ja que cal primar l’eficiència per poder avançar en posicions competitives”, afirma el Sr. Coello.

El passat dijous 27 d’octubre vam celebrar el primer Breakfast del Cicle d’Eficiència Energètica amb la ponència del Sr. Eric Suñol, director d’Energia de l’Institut Ildefols Cerdà, que ens va oferir la ponència Com accelerar la transició cap a una economia energèticament eficient, en la que el ponent ens va presentar una visió general del model actual i les seves conseqüències com també un seguit d’instruments que permeten accelerar el canvi de model energètic. Des de la revolució industrial, la temperatura mitja no ha parat de créixer, coincidint amb un increment de les cremes fòssils degut a un augment de la producció. Aquesta darrera, però, no té previsió de disminuir, ja que la població mundial tampoc deixa de créixer, arribant ja als 7.000 milions, comportant escassetat de recusrsos, canvi de preus relatius i efectes climàtics no desitjats. D’aquesta manera, es fa inqüestionable la necessitat d’un canvi de model global, que, segons el Sr. Suñol, es pot dur a terme a través de tres vies complementàries i no excloents: les energies renovables, l’estalvi energètic i l’eficiència energètica. Les energies renovables tenen un potencial d’estalvi d’emissions de CO2 i un potencial de desenvolupament econòmic, ja que també contribueixen en seguretat energètica i, per tant, per bé que existeix un sobrecost relatiu a les tecnologies convencionals, requereixen esforç social per als beneficis que generen. No obstant, segons el ponent, el model energètic actual és insostenible només substituint la generació d’energia per renovables, doncs calen altres mesures estructurals que afectin pràctiques de consum i aspectes culturals. Per altra banda,“el 36% del potencial de disminussió d’emissions de CO2 prové de mesures d’estalvi i d’eficiència energètica”, va afirmar el Sr. Eric Suñol, “que, a la vegada, comporten grans beneficis per a la societat com, per exemple, la seguretat de subministrament, la reducció del dèficit exterior, l’augment de la competitivitat, la generació d’ocupació i millores climàtiques”. En aquest sentit, el ponent va remarcar l’existència d’un gran potencial en l’eficiència del transport, de la construcció i de la indústria, tot i que va emfatitzar que a Espanya, aquesta ja és força eficient. On sí que hi ha molt camí per córrer és en polítiques públiques de conscienciació com també en la creació i disseny d’incentius i marcs regulatoris que afavoreixin noves pautes de comportament. Aquestes mesures són l’elaboració de codis de conducte, la fixació d’estàndards i objectius, subvencions, impostos i el desenvolupament de drets d’emissió, entre d’altres. El recent borrador de la Directiva d’Eficiència Energètica publicat per la CE recomana la introducció d’obligacions d’eficiència energètica a subministradores d’energia. Tot i no ser una mesura obligatòria, és recomenable i sembla que el seu efecte empíric és positiu. Aquesta mesura consta en un canvi de negoci, basat en la qualitat d’energia i no en la quantitat. Per exemple, proposa a les subministradores oferir projectes de millora energètica a grans clients perquè disminueixin el seu consum d’energia; o bé la creació de mecanismes de competència entre petits clients que afavoreixin l’estalvi energètic; o la compra de mesures d’eficiència a través de certificats. Segons el director d’Energia de l’Institut Ildefols Cerdà, aquest nou model allarga la cadena de valor de les empreses, en què la commodity deixa de ser el producte final, i ofereix una oportunitat de negoci amb més valor afegit i beneficis per a tota la societat. Així doncs, el canvi de model energètic és una qüestió urgent i cal la implicació de les administracions públiques perquè inverteixin en les infraestructures necessàries per millorar l’eficiència com també en mesures estructurals que afavoreixin noves pautes de consum més racionals i responsables.