El recull d’articles té diverses motivacions. La primera, i més essencial, és la d’aportar unes reflexions necessàries per encarar el futur amb més optimisme i fomentar que la construcció de la societat del matí es basi en uns nous postulats més amables, sincers, compromesos i responsables. De tots és ben sabut que el context actual de crisi socioeconòmica ha posat en evidència un continu d’accions i conseqüències que, basades en permanents males pràctiques per part de dirigents empresarials, líders institucionals o ciutadans sense càrrecs, ens fa qüestionar el model i el sistema d’organització social construït fins ara. Per tant, vet aquí una primera motivació, la d’aportar una contribució pròpia en aquest debat.

Una segona motivació és la de donar veu als agents i actors. Agents de tot tipus i naturalesa, però agents imprescindibles tots ells: el món empresarial, la comunicació i les noves tecnologies, l’administració pública, les finances, la política, la universitat i la ciència, … Diversos camps d’acció i pilars fonamentals en la societat d’avui dia. No obstant això, tota reflexió sobre el futur afavoreix l’aparició de veus noves i nous actors; és gairebé condició obligada tenint present que el futur els pertany generacionalment i que moralment hauran d’assumir la responsabilitat. Però no és menys cert, que la reflexió futura també ha de comptar amb l’experiència d’aquelles veus i actors que han assumit responsabilitats, han fet aportacions i que, amb el pas del temps i de situacions viscudes, constitueixen un bagatge d’experiència del tot necessari i imprescindible. En molts casos, és l’experiència d’aquells que encara estan amb càrrecs de responsabilitat social i que continuen amb entusiasme la seva tasca. En aquest cas, hem volgut recórrer a l’experiència dels autors precisament per això, per mostrar que l’actual forma d’organització de la nostra societat requereix moltes reformes i una reflexió profunda i sincera sobre el seu funcionament i les seves conseqüències, però que hi ha un fil de continuïtat entre el passat recent i el futur, i tenir present l’anàlisi de les veus implicades és una qüestió indispensable.

I finalment, una tercera motivació, que és la que entronca amb els objectius de la Societat Econòmica Barcelonina d’Amics del País, entitat impulsora d’aquest document. Una entitat que al llarg dels seus gairebé 200 anys d’història ha mostrat com un agent actiu i implicat en el progrés de la societat i dinamitzador de diferents iniciatives crucials en l’esdevenir del país i la ciutat. Per tant, sent fidels a aquesta tradició nostra missió és la d’anar donant passos i accions que fomentin la reflexió, l’esperit crític, el positivisme i la contribució social en diverses iniciatives que recullin les millors intencions perquè arribin al conjunt de la societat catalana. Aquest llibre és una mostra modesta però important, i esperem que sigui útil en aquests moments tan necessaris.

Les TIC són un element que incorpora coneixement a l’activitat productiva i empresarial, que millora la connectivitat, facilita la comunicació i millora la gestió de la informació, permetent una millor col•laboració i transversalitat de l’estructura econòmica. Per aquest motiu, les TIC són una eina que, per una banda, i en moments de crisi com l’actual, han de servir per incrementar l’eficiència; però també, per l’altra, són un factor imprescindible de cara al futur, millorant la competitivitat a través de la innovació. El llibre està escrit per socis del Cercle, professionals experts de diferents sectors de l’economia: Joan Majó, Albert Benedicto, Ramon Palacio, Antoni Garrell, Josep Maria Vilà, Jordi Marin, Maria Abellanet, Salvador Estapé, Xavier Castillo, Miquel Vila, Alexandre Blasi, Joan Cornet, Oleguer Sarsanedas, Joan Mayans, Víctor Canivell i Santiago Miralles. I el pròleg està escrit pel Sr. Antoni Giró, rector de la UPC. Podeu trobar el llibre, tant en format epub i pdf, a documents adjunts de la publicació, com també una entrevista feta al president, Joan Majó.

Uns orígens remots: la primera fundació de l’Econòmica (1822)

Els inicis de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, avui dia ja llunyans, es remunten a l’any 1822, en ple Trienni Liberal (1820-1823). En aquell moment, Barcelona comptava amb algunes institucions que s’ocupaven de promoure el desenvolupament econòmic i el progrés científic, com en els casos de la Junta de Comerç i l’Acadèmia de Ciències i Arts, respectivament; i fins i tot havia vist com se’n fundaven algunes de noves, com la Societat Filosòfica, creada el 1815. Així i tot, en el pla institucional, la Ciutat Comtal continuava diferenciantse respecte d’un bon nombre de ciutats espanyoles, i també de catalanes, pel fet de no haver albergat mai, ni en aquell moment ni en el segle anterior, cap societat econòmica d’amics del país. Tot i que aquest fet es remuntava a la confluència d’un seguit de causes complexes, el cas és que aquell any 1822 la Diputació de Barcelona va creure que l’existència d’una societat econòmica d’amics del país podria beneficiar considerablement, tant la ciutat com les actuacions que la mateixa Diputació duia a terme. L’exemple d’altres societats econòmiques que havien existit en el passat, i el gran nombre de projectes que aquestes havien impulsat en pro del bé públic, així semblaven aconsellar-ho.

El model de les societats econòmiques del segle XVIII com a font d’inspiració.

Efectivament, la iniciativa de la Diputació de Barcelona, lluny d’aventurar-se per camins desconeguts, s’inspirava en un model d’entitat, el de les societats econòmiques d’amics del país, que a Espanya (i també a Catalunya, tot i que en menor mesura) comptaven ja amb una dilatada història. No en va, feia ja més de cinquanta anys que al País Basc s’havia fundat la Sociedad Bascongada de Amigos del País (1765), una entitat que es remuntava a les tertúlies d’un grup de personatges il·lustrats guipuscoans (sobretot nobles i clergues) sobre qüestions econòmiques, agrícoles i científiques. Aquests tipus de tertúlies, que reflectien de forma clara el pensament il·lustrat del segle XVIII i el seu afany per a millorar la condició humana (o, per dir-ho en el llenguatge de l’època, la “felicitat pública”), a vegades va desembocar en la creació d’entitats com la Sociedad Bascongada de Amigos del País. De fet, l’exemple de la Bascongada (com s’anomenava col·loquialment aquesta entitat basca) ja havia estat vist amb molt bons ulls en aquella mateixa època per Pedro Rodríguez de Campomanes (1723-1802), llavors Fiscal del Consejo de Castilla durant el regnat de Carles III. Decidit a promoure de forma decicida aquest tipus d’institució per tot el territori espanyol, Campomanes va començar per la fundació de la Sociedad Econòmica Matritense el 1775 (una entitat que, per cert, encara existeix avui dia).

L’impuls d’aquests tipus d’entitats va prendre una gran volada en els anys següents, fins al punt que van fundar-se més de seixanta societats econòmiques per tot Espanya. També a Catalunya se’n van crear diverses, com ho demostren els casos de Tàrrega (1776), Puigcerdà (1781) i Tarragona (1787). Malgrat tot, val a dir que, en el cas català, aquestes entitats van tenir una trajectòria força efímera. Aquest fet s’explica, en bona mesura, perquè Campomanes havia concebut les societats econòmiques com una mena de sucursals que, escampades per tot el territori, havien de difondre el discurs econòmic de tipus agrarista que es pretenia promoure des de la Cort. Aquesta voluntat centralitzadora va ser rebuda amb recel des de Catalunya, on tot just començava a descabdellar-se un procés de forta embranzida econòmica basada en la manufactura i el comerç del món urbà. Tot plegat va fer, com ja hem comentat, que les societats econòmiques acabessin tenint poc arrelament en la Catalunya del segle XVIII. El cas de Barcelona, on la reticència de les autoritats locals respecte al projecte econòmic de Campomanes va frenar la fundació d’una d’aquestes entitats, n’és el millor exemple.

[Si voleu llegir íntegrament el document, descarregueu-vos l’arxiu PDF]