Miquel Roca i Junyent: “Aquest és un acte que, any rere any, justifica la nostra existència perquè el talent al servei de l’acció social és una garantia de llibertat”

Enguany, els guardonats amb les beques de mobilitat per a joves investigadors, dotades en 4.200 euros cadascuna, per dur a terme una estada mínima de tres mesos en universitats o centres de recerca estranger, han estat Sara Gil (UAB, Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia), Martina Logi (URL, Departament de Business i Tecnologia), Carmen Capdevila (UB, Departament de Sociologia), Pau Torres (UPF, Departament de Ciències Polítiques i Socials), Cristina Rodríguez (UPF, Departament de Ciències Polítiques i Socials), Carolin Massen (UAB, Departament d’Empresa), Berta Llos (UAB, Facultat d’Educació), Marta Curull (UB, Facultat d’Economia), Pau Castellví (UOC, Departament de Dret i Ciències Polítiques), Mireia Almirall (UAB, Centre d’Estudis Demogràfics), Ossama Madoun (UAB, Centre d’Estudis Demogràfics), Pablo Brugarolas (UdG, Departament d’Economia), Pablo Scotto (UB, Facultat de Dret), Hanna Wang (UAB, Departament d’Economia) i Julia Mcgee (UB, Institut d’Economia de Barcelona).

El premi Llegat Valldejuli 2024, dotat en 20.000 euros, ha estat atorgat a l’Associació la Sagrera es Mou, entitat formada per veïns i veïnes del barri de la Sagrera que fa més de deu anys que teixeixen una xarxa solidària entre sagrerencs i sagrerenques per pal·liar els efectes de la desigualtat social i econòmica creixent.

Jaume Collboni: “Avui, quan l’imperi de la raó està en qüestió, és més necessari que mai confiar en el talent i en les xarxes de barri de suport i solidaritat per aconseguir un futur millor”

Durant la seva presentació, l’alcalde de la ciutat, l’Excm. Sr. Jaume Collboni, ha destacat les idees fundacionals d’Amics del País, basades en els valors de la Il·lustració, tant necessàries en l’actualitat. “Avui, quan l’imperi de la raó està en qüestió, és més necessari que mai confiar en el talent i en les xarxes de barri de suport i solidaritat per aconseguir un futur millor”.

El tradicional discurs d’obertura ha estat a càrrec del Sr. Israel Ruiz, exvicepresident executiu i tresorer del Massachusets Institute of Technology (MIT) i president d’Engine Ventures, que ha reivindicat el seu origen humil per afirmar que “la innovació de futur depèn de cadascú de nosaltres”.

Israel Ruiz: “La innovació de futur depèn de cadascú de nosaltres”

A l’acte hi han assistit un centenar de persones, representants de la societat civil, econòmica i acadèmica de Barcelona, la regidora del districte de Sant Andreu, la Ima. Sra. Marta Villanueva, i els regidors Gonzalo de Oro-Pulido, Joana Ortega, Jordi Castellana i Víctor Martí.

Enguany, Amics del País va atorgar 15 beques de mobilitat per a joves investigadors, dotades en 4.200 euros cadascuna. Els premiats d’aquesta edició són Alex Jiménez (UPC, Institut de Recerca Energètica), Daniele Vico (UB, Facultat d’Economia), Ragip Kaan Erdemli (UB, Facultat d’Economia), Ana M. Sánchez (UB, Facultat de Dret Penal), Abhinav Khemka (UB, Institut d’Economia de Barcelona), Gerard Domènech (UB, Facultat d’Economia), Iván Rivet (UPC, Departament d’Enginyeria civil), Darío Serrano (UB, Institut d’Economia de Barcelona), Jerònia Vadell (UAB, Departament de Geografia), Alexandre Bretones (UAB, Departament de Geografia), Alfonso Hernández (UB, Facultat d’Economia i Empresa), Marouane Laabbas (URV, Facultat de Dret públic), Carlota de Miguel (Institut de Recerca Hospital Sant Joan de Déu), Alejandro Jiménez (UB, Facultat de Dret financer i tributari) i Joaquim Motger (UPC, Grup Enginyeria de Software).

El premi Llegat Valldejuli 2023, dotat en 20.000 euros, va reconèixer la tasca de FEMAREC, entitat referent del sector social que, des de fa més de trenta anys, treballa des de la perspectiva ecològica i de gènere per la inserció social, laboral i cultural de col·lectius en risc d’exclusió. La seva presidenta, la Sra. Amèlia Clara i Quintana, va afirmar al recollir el premi que és gràcies a reconeixements com el que fa avui Amics del País que “hem canviat el món” ajudant a que tothom pugui trobar “el seu projecte de vida”.

Josep Maria Martorell: ‘Barcelona ja és capital de la supercomputació’

Enguany, l’encarregat de pronunciar el tradicional discurs d’obertura va ser el Sr. Josep Maria Martorell, director associat del Barcelona Supercomputing Center (BSC). Sota el títol “L’impacte de la supercomputació a la ciència i a la societat”, Martorell va reivindicar el teixit tecnològic i científic de Barcelona, que “ja és capital” en l’àmbit de la supercomputació i que està situada en una “posició privilegiada” per liderar la recuperació de la sobirania tecnològica europea.

Durant la seva estada de recerca a la Universitat de Liverpool, que va rebre el suport d’Amics del País, Miguel González-Leonardo, Niall Newsham i Francisco Rowe van desenvolupar una anàlisi per identificar les diferents trajectòries de despoblació a Espanya a nivell municipal entre el període 2000 i 2020, per tal d’analitzar i comprendre els diferents factors demogràfics i contextuals que defineixen aquestes trajectòries i reflexionar sobre la idoneïtat de les polítiques per combatre la despoblació.

Del 2000 al 2020, el 63% dels municipis espanyols van experimentar despoblació

La investigació, que va utilitzar una metodologia d’anàlisi de seqüències aplicada a les dades del padró municipal d’habitants de l’Institut Nacional d’Estadística, conclou que, malgrat que Espanya va experimentar un creixement global de la població entre el 2000 i el 2020, el 63% dels municipis van patir despoblació.

Les causes rellevants que, segons la recerca duta a terme per Miguel González-Leonardo, expliquen les diferents trajectòries de despoblació en funció de la intensitat del declivi són l’envelliment de la població i la manca de persones en edat reproductiva en nuclis rurals i ciutats petites, per una banda, i la migració interna, per l’altra.

L’estudi menciona un increment d’un procés de declivi moderat de la província de Lleida

En relació a Catalunya, durant el període analitzat no s’ha vist afectada per un gran procés de despoblació a nivell global. No obstant, l’estudi sí que menciona un increment d’un procés de declivi moderat de la població a la província de Lleida.

La disminució de la població és un dels reptes rellevants de la demografia contemporània, com ho és la despoblació a les zones rurals. En aquest sentit, difonem la publicació íntegre duta a terme pel premiat per Amics del País, Miguel González-Leonardo, per tal d’aprofundir en la reflexió i el debat sobre el desafiament demogràfic.

Dilluns, 7 de novembre, s’obre la nova convocatòria dels premis Amics del País, formats pels ajuts de beques per a joves investigadors menors de 35 anys i el premi Llegat Valldejuli, que reconeix l’entitat del tercer sector que més hagi destacat en l’atenció a les persones més vulnerables, sobretot en el camp de l’assistència familiar.

Amb la finalitat de promoure al món el talent de les universitat i centres de recerca de Catalunya, Amics del País destina 60.000 euros repartits en 15 beques de 4.200 euros cadascuna a joves investigadors menors de 35 anys per realitzar una estada de mínim tres mesos a l’estranger.

Paral·lelament, i conscients que una de les barreres que s’han d’abatre en l’actualitat és la desigualtat social, Amics del País lliura el premi Llegat Valldejuli, dotat en 20.000 euros, a una organització sense ànim de lucre que treballi per la cohesió social i la inclusió dels col·lectius més necessitats.

Els premis Amics del País són el llegat dels premis al mèrit i a la virtut fundats per l’entitat durant el segle XIX i que han significat una de les activitats més rellevants durant més de 100 anys. Des de 2016, aquests guardons van ser reformats per adaptar-los a les necessitats de la societat del segle XXI, promovent el coneixement que es genera a Barcelona i Catalunya, per una banda, i reconeixent aquells actors socials que treballen revertint les condicions de vida de les persones més desfavorides.

Amics del País és una entitat que ve del passat però que no renuncia al futur, i la convocatòria dels premis Amics del País és una mostra de la vigència del compromís de l’entitat amb el progrés econòmic i social de Barcelona i del país.

Amics del País és una plataforma de trobada i generació de diàleg i coneixement que aposta per la reflexió pausada i sincera

Amics del País va ser fundada durant la Il·lustració, a proposta del rei Carles III, amb l’objectiu de conèixer què opinava la societat. Actualment, tot i que la relació entre la ciutadania i el poder s’ha transformat, “encara té sentit una entitat com la nostra”. Perquè és una “plataforma de trobada i generació de diàleg i coneixement” que s’allunya de l’estridència, la “confrontació i la desqualificació”, ha explicat Miquel Roca.

Durant els dos segles d’història, Amics del País ha abordat qüestions com l’habitatge obrer, el desenvolupament de la indústria i de l’agricultura, la política fiscal i l’educació, entre d’altres. Però un dels fets més rellevants va ser el seu paper en l’enderrocament de les muralles medievals, que limitaven el creixement i desenvolupament de la ciutat.

Miquel Roca: “Tenim capacitat per fer front als grans reptes però ho hem d’enfocar. I necessitem tenir coratge”

Fent referència a aquest fet històric, Miquel Roca ha explicat que actualment encara hi ha moltes barreres que entorpeixen l’avenç i que “la desigualtat és la gran muralla actual”, malgrat que encara no és un eix central en el debat polític. En aquest sentit, la funció d’Amics del País és generar espais de reflexió pausada i sincera per “repensar Barcelona i Catalunya”, entenent la pluralitat i la diversitat de la societat.

Miquel Roca finalitza la conversa amb un missatge d’optimisme. “La història de la humanitat és una història de progrés (…). Tenim capacitat per fer front als grans reptes però ho hem d’enfocar. I necessitem tenir coratge”

En relació a la seva trajectòria històrica, i lleials al seu lema “Fomenta enseñando”, Amics del País va crear el 1835 la primera escola primària gratuïta de Barcelona, va lluitar pel restabliment de la Universitat de Barcelona el 1837, va defensar, el 1854, l’abolició del treball infantil 50 anys abans de la primera llei que el prohibiria i va recomanar l’obligatorietat d’anar a escola fins als 10 anys. Per la seva banda, la secció femenina de l’entitat, la Junta de Dames, va crear centres instructius per a nenes per lluitar contra l’escandalós analfabetisme femení i va construir les primeres guarderies per a fills de les dones obreres.

A més, la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País va jugar un paper cabdal en l’enderrocament de les muralles medievals de Barcelona, va ser enzim promotor de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i Estalvis de Catalunya, va impulsar la creació de la primera mútua contra incendis de la ciutat i va promoure quatre exposicions regionals que van ser precedents de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888.

Podeu llegir l’article en l’enllaç adjunt.

El premi al millor article sobre Fiscalitat i Hisenda Pública, publicat durant el 2021 a Hacienda Pública Española/ Review of Public Economics, ha estat atorgat a l’article Transport Taxes and Decarbonization in Spain: Distributional Impacts and Compensation dels professors A Gago, JM Labeaga, X Labandeira i X López-Otero. La publicació proposa com, davant d’un seguit de mesures fiscals sobre el transport per carretera i el transport aeri, calen elements compensatoris que intentin mitigar els efectes regressius que té actualment la fiscalitat ambiental, necessària per assolir la descarbonització de les economies en el mig i llarg termini.

Els altres dos treballs premiats amb  750 euros cadascun a les millors contribucions de joves recercadors al XXVIII Encuentro de Economia Públlica, recentment celebrat a la UNED Madrid, són “Preferencias sociales, apoyo a la redistribución y actitudes solidarias hacia grupos vulnerables”, del que n’és autora Begoña Cabeza, que explora com interactuen les preferències socials amb el recolzament a la redistribució; i Immigration, childcare and gender differences in the Spanish labor market, de Amaia Palencia, que analitza l’efecte de la immigració en la bretxa laboral entre homes i dones a Espanya, ressaltant el seu paper com a cuidadors de menors i substituts del treball domèstic.

El comitè que exerceix com a jurat del premi està presidit pel catedràtic Guillem López Casasnovas, de la UPF i investigador de la BSE, i compost pels professors Joan Colom, ex síndic major de la Sindicatura de Comptes de Catalunya; Núria Bosch, investigadora de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) i catedràtica de la UB, i Josep Maria Durán, director de l’IEB i professor de la UB, que exerceix com a secretari.

Enguany, l’encarregat de pronunciar el tradicional discurs d’obertura de l’acte va ser el Dr. Joan Massagué, director del Sloan Kettering Institute, amb el títol Recerca científica bàsica i aplicada, construïm un futur de progrés.

El Dr. Massagué va començar la seva ponència afirmant que “la recerca reforça les societats”, les fa avançar cap a un futur de progrés econòmic i social. Però alhora, la recerca és “fràgil”. Una mala llei, una reducció del pressupost en moments de crisi, quan és més necessària que mai, “podria destrossar-la”. En aquest sentit, el millor antídot contra aquesta fragilitat és “informar la ciutadania del seu valor i el cost de no fer-la”.

Gràcies a més de 50 anys de recerca persistent, podem afirmar que “estem donant el tomb en el tractament contra el càncer” va afirmar el doctor. Però encara estem lluny de poder declarar-ne la victòria. Cal seguir investigant.

Els tractaments de medicina de precisió contra les alteracions genòmiques han permès una revolució similar a la que van significar els antibiòtics en els tractaments de malalties infeccioses. Però la medicina de precisió és només efectiva contra uns determinats tipus de càncer i en només alguns pacients.

L’inici i el desenvolupament del càncer depenen de les mutacions genòmiques, però no només. Ara sabem que l’ecosistema del teixit local, de l’òrgan i del conjunt de l’organisme són clau pel seu creixement. Estem en un nou paradigma, on “entenem el càncer com una malaltia sistèmica”.

Existeix nova tecnologia per seguir investigant, integrant coneixements diversos i aprofitant sinergies amb diferents disciplines per assolir el coneixement i l’èxit en la recerca, que obri la porta a nous tractaments.

En aquest sentit, el Dr. Massagué va ressaltar la importància de la recerca bàsica. “És impossible l’èxit sense recerca bàsica. Donar suport a l’aplicada en detriment a la bàsica és un fracàs en tots els àmbits, tant a curt com a llarg termini”.

Finalment, també va voler posar en valor el “capital econòmic i polític” invertit en recerca i coneixement a la ciutat de Barcelona, amb un ecosistema d’universitats, centres de recerca, spinoffs i institucions de sinergia científica. Però va alertar de l’existència encara de “barreres legislatives, administratives i econòmiques” que caldria eliminar.