Parlem amb en Jordi Marin, Vice-President del Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast. Llicenciat en Economia per la UB i especialitzat en el control de gestió i sistemes d’informació, és un gran coneixedor i expert de les TIC i de la societat de la informació. Actualment és Director – Gerent del Consorci Digital Mataró – Maresme, però al llarg de la seva carrera professional ha dut a terme càrregs en diferents empreses i institucions com per exemple al Departament de Física Fundamental de la UB, a l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró, a la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, entre d’altres, i ha col•laborat amb diferents universitats com a docent. 1 – Com i quan es va vincular al Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast? L’any concret no el recordo, però als inicis del 2001 algunes persones promotores van comentar la posada en marxa del Cercle. Jo en aquell moment estava liderant el TecnoCAmpusMataró i, per tant, aquella era una iniciativa que convergia amb el que estava fent. Anys més tard, un amic del Maresme me’n va tornar a parlar i em va engrescar juntament amb en Toni Garrell a ingressar al Cercle. També vaig ser convidat per en Xavier Marcet al Barcelona Breakfast i vaig formar part de la seva Junta. 2- Quin creu que ha de ser l’objectiu del CXC-BB tant a curt com a llarg termini? La raó de ser del Cercle és ser un motor de la societat civil de Catalunya perquè aquesta sigui plenament competitiva en la Societat del Coneixement. És a dir, ser lloc de trobada, de debat, d’opinió i d’influència, i al mateix temps esdevenir element dinamitzador, accelerador i catalitzador de perojectes i iniciatives que permetin els professionals, les empreses, les institucions i la societat en genaeral assolir el lideratge en aquesta nova era social i econòmica. 3- Vostè és expert en gestió pública. A rel de la crisi econòmica, la necessitat d’un canvi de model productiu basat en la inversió tant en R+D+i com en capital humà és cada cop més evident. Què n’opina sobre les mesures que estan duent a terme les administracions públiques i els governs? Crec que, primer de tot, cal distingir entre la gestió de la pròpia administració i les polítiques que aquesta impulsa. Pel que fa a la gestió, crec que queda molt per fer. Necessitem una gestió pública professional, eficient i eficaç, però també una administració innovadora i emprenedora que sigui competitiva per a la seva societat i, per tant, que sigui capaç de donar respostes a les necessitats. És a dir, no només ha d’administrar sinó que també ha de gestionar. Pel que fa a les polítiques, crec que necessitem apostes concretes i de govern: polítiques de recolzament, suport i estímul d’aquells sectors i àmbits estratègics per al futur. És a dir, cal potenciar l’R+D+i, apostar per sectors de valor afegir com les TIC, les energies renovables, els serveis a les persones, la salut i l’educació entre d’altres. El Pacte per la Recerca i la Innovació i el TIC.CAT, presentat recentment, poden ser bons exemples però personalment crec ens manca massa crítica. Al Cercle caldria també ser concients que l’administració ha d’intervenir en les condicions d’entorn i, certament, ha de guiar, liderar i orientar. Però com a professionals, organitzacions i empreses ens cal empenta, il•lusió, ganes i ambició per adapatar-nos als nous models econòmics i socials per tal de ser competitius i poder liderar. 4- Un dels eixos bàsics per fomentar el canvi de model és el paper que juguen les universitats. Creu que el sistema educatiu espanyol està preparat per afrontar aquest canvi? L’educació és un dels temes capdals per assolir els reptes que abans plantejàvem. El sistema educatiu és l’eina bàsica per preparar el nostre futur. En aquest sentit, crec que cal un replantejament seriós de tot el sistema des de la primària fins a les universitats. Cal adaptar el nostre sistema als paradigmes de la Societat del Coneixement, però a la vegada cal tornar a posar sobre la taula valors com l’esforç, l’execel•lència, la innovació i l’empernedoria, entre d’altres.

Entrevistem en Joan Majó, nou President del Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast. En Joan és enginyer industrial i empresari. Va ser alcalde de Mataró, Ministre d’Indústria i alt càrrec de la Comissió Europea, i ha ocupat i ocupa diversos llocs de responsabilitat en empreses, com per exemple, Olivetti, Nova Icària, La Seda, la Societat Municipal 22@, entre d’altres. Els darrers 4 anys va ser DG de la CCRTV. 1-Vostè és el nou president electe del Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast, a quan es remunta el seu coneixement del Cercle? En els seus inicis en Toni Farrés i en Rafel Suñol em van convidar a alguns actes que celebrava el Cercle. Per tant, vaig conèixer el Cercle des dels seus orígens però sense ser-ne soci degut a que, aleshores, jo vivia més a Brusel•les, que no pas a Barcelona. 2-Quin paper creu que ha de tenir el CXC-BB dins de la societat catalana? Ha de ser un dels llocs on col•lectivament es generin idees de futur, es debatin i es busquin camins per poder-les dur a terme, cosa que segurament el Cercle tot sol no podrà fer. Hem de ser generadors d’idees i, si s’escau, oferir-les per poder-les realitzar. 3-Com creu que el CXC-BB pot ajudar el nostre país a sortir de la situació de crisi que estem vivint? La sortida de la crisi només serà sòlida si apareixen noves activitats que donin ocupació a tota aquella gent que està a l’atur com a conseqüència de l’explotació del creixement en bombolla: el nou sector de l’automòbil, l’energètic, l’atenció social i les TIC. El Cercle hauria de ser un dels contribuents a generar iniciatives per a aquestes noves activitats. 4-La seva elecció ha generat i renovat les il•lusions. Però com vostè va dir, cal sumar i fer que la gent s’impliqui. Com ho farà? Una associació com el Cercle només pot tirar endavant si hi ha una feina important per part d’un grup rellevant de socis. La Junta que hem constituït, i que modificaré o ampliaré si cal, està formada per persones disposades a implicar-s’hi i a treballar. Si això és així, espero que augmenti la il•lusió i l’esforç de molts socis. 5-Té una Junta àmplia però hi ha poques dones i joves. Augmentar la quota d’aquests sectors és un dels reptes de la nova junta? M’agradaria que hi haguessin més joves i més dones però no sóc dels que creu que això s’hagi de fer artificialment a base de quotes. A la Junta hi haurà més socis joves i dones quan el CXC-BB tingui més socis joves i femenins. Amb això vull dir que les renovacions s’han de fer des de baix i no des de dalt. El Cercle és, en bona mesura, un reflex dels quadres directius de la societat, tant d’empreses com d’universitats. A mesura que hi hagi una renovació d’edat i de gènere a la pròpia societat, això es reflectirà en la composició de la nostra associació i de la Junta.

1. Toni Mascaró, expert i pioner d’internet a Espanya des de 1993; als 18 anys crea la seva primera empresa, On the Air, S.L., dedicada a la creativitat i a l’entorn multimèdia; el 2001 neix eMascaró, consultoria especialitzada en la introducció de les TIC al món empresarial; i des del 2006, eMascaró Tourism és pionera en el negoci del turisme. Quina és la clau d’una trajectòria professional tan rellevant en el sector de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació en un país on, tot i que la tendència va en augment, l’ús de les noves tecnologies encara està per sota de la mitjana europea? Sempre dic que una de les característiques més importants d’un emprenedor no són les idees, sinó ser tenaç, constant. Per això penso que el meu cas combina diferents ingredients que durant el temps m’han fet créixer i aprendre molt. Un altre secret ha estat saber combinar la meva faceta creativa amb la tècnica, creant i oferint a les empreses solucions i serveis molt creatius, però sempre amb la millor tecnologia, com és el cas del nostre Microspot(r). Per un altre banda, Catalunya m’ha ajudat molt. Catalunya i Barcelona són reconegudes a nivell mundial per la creativitat, el disseny i la capacitat emprenedora. I aquestes característiques sumades amb la inquietud han fet que a Catalunya hagin sorgit grans projectes vinculats a les noves tecnologies i Internet. No tan sols d’emprenedors catalans, sinó també de talent estranger. 2. Segons l’Informe Mediascope de l’Associació Europea de Publicitat Interactiva (EIAA), els internautes passen més de 12 hores setmanals connectats a internet en contra de les 11,7 hores que miren la televisió. Una altra dada rellevant és que, en 125 països, l’únic mitjà que ha incrementat la inversió publicitària és internet. Aquests resultats evidencien un canvi de tendència en el món publicitari que aposta pel màrketing i la comunicació interactiva. Quins són els avantatges que presenta aquest nou model en relació a la publicitat tradicional? El mitjà interactiu està poc a poc agafant el terreny que els mitjans tradicionals havien dominat. El principal motiu és que Internet és un mitjà bidireccional, és a dir, l’usuari pot escollir, interactuar i comunicar-se. És a dir, les empreses migren les seves inversions a Internet no tant sols per motius d’audiència en els mitjans tradicionals, sinó degut a que els mitjans interactius permeten crear campanyes hipersegmentades i, per tant, la mesura de l’impacte és quasi perfecte. 3. Creu que a llarg termini la publicitat tradicional desapareixerà? Anys enrere van dir que el CDROM faria desaparèixer els llibres. Ara diuen que serà Internet. Personalment, crec que els mitjans tradicionals no desapareixeran ja que les costums de les per persones no poden modificar-se tant ràpidament. Però és obvi que els mitjans evolucionaran. Per exemple, la televisió passarà a ser una eina interactiva i amb molts més canals, permentent crear campanyes de publicitat molt més segmentades. Actualment, la ràdio ja està evolucionant cap a la ràdio a la carta i ràdio per internet, i les revistes, diaris i llibres, passaran segurament del paper a la tinta electrònica. 4. L’evolució del màrketing interactiu a Espanya i a Catalunya és la mateixa que a la resta de països de la Unió Europea? Quins punts forts tenim per poder-lo dur a terme i quins aspectes hem de millorar o canviar? Com ja he comentat, Catalunya té una molt bona imatge i prestigi a nivell internacional. Destaquem per la nostra creativitat, disseny i potser per ser molt emprenedors. A nivell nacional, Barcelona ha concentrat les millors agències de publicitat i comunicació. Tenim l’exemple de Bassat. Amb el mitjans tradicionals teníem una molt bona imatge internacional i érem respectats, guanyant premis a nivell mundial per la nostra originalitat i creativitat. Ara mateix tenim el repte de seguir amb aquest nivell i fer que les nostres empreses interactives segueixin el camí marcat. Aquest esforç crec que està tenint els seus fruits, amb empreses del sector que treballen a nivell internacional i que estan guanyant importants premis. Però la feina no està feta. Catalunya ha perdut durant els últims anys molt capital intel•lectual que ha marxat a l’estranger degut a la paràlisi política tant a nivell local com nacional, buscant un altre ecosistema amb suport i ajudes difícils de trobar en el nostre país. 5. L’arribada de turistes estrangers a Espanya durant el mes de gener de 2009 va disminuir, aproximadament, un 10% respecte el mateix període de l’any anterior. En el cas de Catalunya, la caiguda va ser d’un 8,4%. Quines creu que són les claus per reactivar aquest sector tan important per a la nostra economia? És possible de fer-ho des de la publicitat? És evident que la crisi és mundial i afecta a tothom, i que les possibles idees del què podem fer són per pal•liar o combatre aquesta situació. Però crec que en aquests moments és quan hem de ser més ingeniosos que mai. Les principals recomanacions serien: 1. Estrategia única i coordinada de màrketing i comunicació Actualment encara estem malgastant molts diners fent accions des de patronats, diputacions, ajuntaments, i tots volem comunicar el mateix. Necessitem una acció conjunta i ordenada i no caure en la repetició ni en el missatge confús, ja que d’aquesta manera es malgasten diners públics i no hi ha creació de valor conjunt a nivell de coneixement i base de dades. 2. Apostar per Internet, innovació i modernització del sector Barcelona és un dels destins més importants a nivell internacional, per turisme d’oci, incentius i congressos, però no tenim un portal de turisme de màxim nivell per comunicar el nostre producte. És necessari d’una vegada per totes treballar dur i fer les coses bé, aconseguir els actius necessaris per projectar la imatge de la nostra terra de la manera més eficaç possible. De moment no parlaré d’innovació, ja que sovint és una eina de màrketing pels polítics que no deixa veure la feina mal feta que hi ha al darrere. Primer hem de fer bé els deures i arreglar les coses més bàsiques, després, innovar. Per altra banda, hem de modernitzar el nostre teixit d’empreses turístiques i millorar el nivell de formació en matèria TIC dels seus empleats. 3. Mirar cap a la excel•lència i qualitat de servei Actualment, Catalunya ja no pot competir amb preu, ni amb sol i platja i, fins i tot, tampoc pot competir amb cultura. Ja que en un món globalitzat existeixen nous destins que atrauen el turisme fidel que havia tingut el nostre país. N’hem de ser conscients i hem de fixar com a objectiu crear excel•lència per tal de recuperar el talant seriós que durant tants anys ha caracteritzat la nostra terra i que ens ha servit per guanyar-nos el respecte d’Espanya i la resta del món