Author: Antoni Garrell Guiu

  • |

    Catalunya i l’economia del coneixement

    Catalunya i l’economia del coneixement

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Posicionaments

    Hora
    Data

    09-10-2006

    10 propostes per avançar en l’àmbit de les TIC. Document conjunt de les dues organitzacions que proposa una línea de treball, en format de decàleg, en el que es recullen les idees i propostes que planteja el CxC i el BB per tal de que Catalunya assoleixi un millor posicionament en l’economia del Coneixement. Una…

    Les persones que integrem el Cercle per al Coneixement i el Barcelona Breakfast estem convençuts que el futur de Catalunya passa per potenciar l’economia del coneixement, essent capaços de millorar la nostra capacitat d’innovació, de rendibilitzar millor el nostre sistema de coneixement i d’impulsar polítiques públiques que estimulin un ús estratègic i competitiu de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

    Hi ha molts diagnòstics fets sobre el discret posicionament de Catalunya en l’ús de les TIC o sobre la seva escassa orientació a sectors emergents. Els deu anys transcorreguts des de la irrupció de les webs han coincidit amb una sostinguda inèrcia de l’economia catalana a perdre competitivitat i malgrat que la situació no sigui catastròfica, podem resumir-la en un ambigu, estem bé, però no anem bé. Moltes coses són relatives i Catalunya trobarà respostes més o menys edulcorades en funció d’amb qui es vulgui comparar en el món, però l’aspiració col•lectiva al lideratge en la societat del coneixement no s’ha assolit ni sembla fàcil d’encaminar. En tot cas, el futur no el resoldrem només diagnosticant-nos fins a l’infinit, sinó impulsant algunes iniciatives amb decisió i tenint una agenda de prioritats clara. En aquest moment d’eleccions per formar un nou Govern a Generalitat de Catalunya, no ens entretindrem a analitzar el que varem fer i deixar de fer fins ara el govern en general i els Departament de Treball i Indústria i l’antic DURSI en aquest impuls de l’economia del coneixement, però si creiem que hem de demanar al nou President i al seu govern que impregnin de major sinèrgia les seves polítiques en aquest camp i, més que passar-se la pilota, col•laborin i endeguin projectes sòlids per al desenvolupament i aportin la seva part de lideratge. En la línia de ser propositius que ha caracteritzat les nostres dos organitzacions, i no perdre’ns en disquisicions, volem suggerir algunes línies de treball que ens semblen importants per assolir un millor posicionament de Catalunya en l’economia del coneixement. Sense voler fer un compendi exhaustiu, assenyalarem algunes intervencions que ens semblen importants i prioritàries i que presentem en format de decàleg:

    1) La captació de talent. Catalunya necessita una política sistemàtica de captació de talent, sense el qual el nostre lideratge internacional serà anecdòtic. Captar talent vol dir prioritzar l’atracció dels millors per tal de superar inèrcies endogàmiques que ens confonen quantitat i qualitat sense resultats significatius. A Catalunya encara hi ha massa campus sense prestigi acadèmic que aspiren a créixer més en totxos i noves titulacions que en talent. Cal aprofitar les condicions naturals del país per atraure intel•ligència en el seu moment de treball fructífer i no en el moment de la jubilació. La Fundació Catalana per a la Recerca necessita més recursos per poder realitzar aquesta política des de l’àmbit públic i, les empreses, estímuls fiscals i sobretot més compromís amb la innovació.

    2) Impulsar projectes emblemàtics i prioritzar-los. Catalunya necessita més projectes emblemàtics en l’àmbit de les TIC. Fins ara en tenim ben pocs a nivell públic i cal potenciar-los (el 22@, la UOC, el Barcelona Supercomputador a la UPC , Infonomia, la web bcn.es …. i poca cosa més). A nivell privat, la nòmina és encara més escassa. El món ha de mirar a Catalunya en l’àmbit TIC i des de les institucions cal prioritzar i dimensionar projectes emblemàtics.

    3) Potenciar projectes centrats en la demanda de continguts, en l’àmbit de les indústries basades en els drets d’autor. Catalunya necessita disposar de més indústria de continguts que puguin competir globalment, el nostre clúster editorial ha de recuperar projecció, el nostre clúster audiovisual hauria de créixer molt i en general el món dels continguts a Internet necessita de més projectes de referència. Tenim més capacitat d’R+D+i (Centre Innovació Barcelona Mèdia nascut a la UPF) que no pas musculatura empresarial. En l’àmbit de continguts sense drets d’autor, la Administració pot impulsar també projectes de georeferenciació i de digitalització de patrimoni cultural.

    4) Crear estructures favorables a la innovació. Les empreses a Espanya en general innoven poc i Catalunya, que és un país de pime, no és una excepció. Però la innovació resulta avui fonamental per a ser presents al mapa econòmic del món amb opcions de despuntar. Cal potenciar experiències com les del programa Innova a la UPC (estimulant el naixement d’spin-off i ajudant les noves empreses a créixer). Aquests tipus de programes haurien de generalitzar-se i fer-ne un seguiment seriós dels seus resultats.

    5) Innovar no sols es tecnologia: L’empresa catalana ha d’innovar per assolir una visió competitiva, això vol dir fer-ho íntegrament: en producte, en procés, en organització, convidant a la vegada l’avens científic, els útils tecnològics i el disseny. Cal ultrapassà el model d’innovació tecnològica al igual que ho fan als països capdavanters en l’economia del coneixement.

    6) Fomentar la consolidació de projectes de gran dimensió. Tenim pocs projectes empresarials grans com a país, i en el sector de les TIC cap amb referència a Catalunya, i a sobre, la política d’implicació de les grans empreses ha estat espectacularment confusa i mancada de sentit estratègic. Cal ajudar a que es consolidin nous grans projectes de l’economia del coneixement, sense oblidar la responsabilitat empresarial, però usant millor la demanda pública per a impulsar projectes sòlids. Amb projectes petits, i la mitificació permanent de les pime, no ens en sortirem, patim de raquitisme empresarial.

    7) Captar per a Catalunya centres de decisió. Catalunya no té seus significatives d’empreses de l’economia del coneixement, si exceptuem el mon financer liderat per La Caixa, i els casos de la HP de Sant Cugat i T-Systems en TIC, i Mango em l’àmbit de la industria tèxtil i confecció. Perdem per golejada davant la Comunitat de Madrid. Cal concretar la captació d’empreses i la potenciació dels projectes innovadors de las existents. I ajudar-les a que importin talent.

    8) Potenciar la conversió de ciència en PIB. La societat del coneixement no consisteix en tenir un gran repositori de coneixement a la Universitat i als centres de recerca amb un baix nivell de connexió amb el sistema productiu, és tot al contrari. Cal ser més exigents en els resultats de la recerca de la universitat, que no poden quedar només en “papers” i sexennis. Cal ajudar a la Universitat essent molt més exigent amb els seus resultats, no fer-ho és una mostra impròpia d’indiferència. En aquest esforç d’impulsar més la transferència de coneixement, ni molt menys tot el camí, l’ha de recórrer la universitat, el paper de l’empresa és fonamental, però la situació actual és insostenible en termes de competitivitat.

    9) Pime. Proposem canviar completament la política respecte de les TIC i la innovació. Actuar amb menys paternalisme i amb més efectivitat per tal d’estimular un ús més intensiu de les TIC a les pime per assolir més competitivitat. Els programes que hi ha són feixucs i els seus resultats són massa superficials. Cal establir nous camins de col•laboració entre el sector públic i privat en aquest camp, més directes, menys burocràtics, anar al gra, ajudar al qui realment té un projecte i no perdre el temps amb qui només vol comprar ordinadors més barats. L’etapa de l’evangelització de les TIC ja hauria de ser història.

    10) Desenvolupar l’economia del Coneixement, impulsar el canvi de model de desenvolupament econòmic, conseqüentment establir polítiques encaminades a evitar que preservar l’obsolet no condicioni el sorgir el nou. Caldria establir polítiques per possibilitar aquesta dualitat evitant l’accent en el dia a dia. Fins ara, hem tingut la impressió que una agenda com aquesta no estava, al menys a la pràctica, entre les prioritats del govern. Sovint ens trobem que en els programes de govern s’hi posa algun detall de TIC i així la correcció política està coberta, i no és això, es tracta d’estratègia i de no conduir el país només per inèrcia i mirant massa pel retrovisor.

    És l’hora de l’acció, perquè el món no s’entretindrà a esperar-nos en les nostres disquisicions eternes, preguem als qui siguin cridats per assumir les responsabilitats de govern que no encarreguin més plans que afegeixin un matís a l’enèsim diagnòstic, anem tard, cal decisió. I ni que sigui en una marc de mirades efímeres, ens cal lideratge. No vivim en un món només local.

     

    Antoni Garrell, President del cercle pel Coneixement

    Xavier Marcet, President del Barcelona Breakfast


    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • |

    Del Cidem a Sodena, de Barcelona a Pamplona

    Del Cidem a Sodena, de Barcelona a Pamplona

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Articles

    Hora
    Data

    09-10-2006

    La primera setmana d’octubre es va fer públic que l’empresa amb seu a Barcelona Smart Medical, matriu d’un grup d’empreses especialitzades en l’aprovisionament de productes mèdics i amb activitat de R+D, emigrarà a Navarra. La decisió s’arrela en les necessitats de finançament i recolzament, unes necessitats que no trobaren resposta a Catalunya …..

    Del Cidem a Sodena. La primera setmana d’octubre es va fer públic que l’empresa amb seu a Barcelona Smart Medical, matriu d’un grup d’empreses especialitzades en l’aprovisionament de productes mèdics i amb activitat de R+D, emigrarà a Navarra. La decisió s’arrela en les necessitats de finançament i recolzament, unes necessitats que no trobaren resposta a Catalunya i sí a Navarra, una regió europea amb una clara voluntat de fomentar i facilitar el desenvolupament empresarial i la competitivitat en el context dels reptes de la U.E. i els nous paradigmes de l’economia del Coneixement. La tasca s’articula a traves de l’empresa Sodena, creada pel govern navarrès al 1984, que ultrapassant les subvencions participa en projectes empresarials, propis o aquells atrets cap el seu territori, emprant com instrument el capital risc; el que comporta assumir el repte d’esdevenir soci actiu que, addicionalment a aportar fiançament, s’involucra en la presa de decisions i ajuda a fer créixer l’empresa i crear valor. Es precisament la ma de Sodena la qui ha assumit el compromís d’involucrar-se en Smart Medical i d’aquest manera portar al seu territori una empresa capdavantera en un sector amb molt potencial de futur. Que Navarra fa temps que va interioritzar els paradigmes i desafiaments de les societats prosperes és un fet ineludible. Les dades dels indicadors europeus ho evidencien. Sols cal observar les darreres dades del ranking elaborat pel Institut d’estadística de la Unió Europea que mesura el nivell de desenvolupament i benestar de les 254 regions europees; en aquest ranking, que encapçala Londres, Navarra es situa en la posició 41, una evident millora respecte al 1995 que es situava en la posició 75. Una posició que a nivell de l’Estat sols és superada per Madrid que ocupa el lloc 30. Sense oblidar el model de finançament i la disponibilitat de recursos de la comunitat foral, cal plantejar la ‘cultura de risc’ i els instruments per potenciar ‘el desenvolupament empresarial i la competitivitat’ que es dota cada nacionalitat per afrontar els desafiaments i les problemàtiques. En aquest aspecte cal recordar que Catalunya constituí el CIDEM , un organisme que desenvolupà una encertada tasca en el procés d’incorporació de les TIC a l’empresa, tot esperonant i potenciant la innovació tecnològica. Desenvolupava la seva tasca en un país obert que afrontava les oportunitats de l’entrada a la UE i la internacionalització, amb una forta cultura empresarial i emprenedora i una potent industria. Un Instrument, el Cidem, que poc a poc ha disminuït la seva eficàcia en opinió de molts dels qui s’apropen a ell, i que requereix de seriosos ajustos per poder afrontar el reptes de l’economia del coneixement, que exigeix d’una més gran coordinació i eficiència entre les polítiques: d’R+D+i, d’internacionalització, de finançament empresarial, d’acompanyament en el procés de globalització, d’atracció i arrelament de talent, i de potenciació de nous sectors. Certament la cultura del risc i l’esperit emprenedor de la societat catalana ha disminuït, i si bé Catalunya ha assolit el repte de la internacionalització, i gaudeix de taxes molt importants de creixement econòmic i d’atracció internacional, no podem obviar que ha perdut centres de decisió, empreses referents i iniciativa empresarial. El model industrial requereix d’importants ajustos i recolzaments, i seu sistema productiu hauria d’ajustar-se als nous reptes de l’economia del coneixement. Sense descuidar les bases actuals de generació de valor, cal afrontar el recolzament decidit dels nous sectors amb gran potencial de futur, tot abordant els problemes reals dels emprenedors, que no són altres que els del finançament i la gestió de l’empresa especialment en aquelles àrees que no els són pròpies al promotor de l’iniciativa. La marxa de Smart Medical a Navarra no hauria de passar desapercebuda, afecta a pocs llocs de treball directes, però en la societat del coneixement la generació de valor futur es centra més en el talent i els sabers que incorpora que en la quantitat dels llocs de treball. Cal analitzar les causes reals de la marxa tot acceptant que la responsabilitat de crear empresa és de cadascun de nosaltres, no pas de l’Administració, i que assumir risc en la incertesa és una decisió individual emparada en la cultura i el tarannà de tot col•lectiu, encara que cal exigir que les administracions potencien el territori amb instruments i politiques escaients, aquelles que permeten generar la riquesa per possibilitar l’estat del benestar. En aquesta línia, i a les portes d’una nova legislatura, és un bon moment per revisar els programes electorals per detectar les prioritats de cada formació política i exigir alhora instruments per fer possible que Catalunya escali posicions en el si de les regions europees, ja que sols d’aquesta manera la nostra capacitat d’incidència esdevindrà real i la qualitat de vida no un somni passatger. Antoni Garrell i Guiu. www.cperc.net President Cercle per al Coneixement octubre de 2006 Article publicat a e-noticies.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • |

    Manresa i el repte de la competitivitat

    Manresa i el repte de la competitivitat

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Posicionaments

    Hora
    Data

    01-10-2006

    Reflexió sobre la necessitat de que a Espanya, i en concret Catalunya, es comencin a fer polítiques i actuacions que requereixen de la cooperació entre l’àmbit públic i privat, l’assumpció de riscs, el recolzament a la transferència dels resultats de la recerca… tal i com s’ha fet amb la recent obertura del Centre per la…

    Cal afrontar el Repte de la Productivitat: El Centre de Productivitat de Manresa una eina important, un exemple a seguir Les notícies que rebérem el primer semestre de l’any relatives a la capacitat d’innovació i millora de la productivitat de l’economia espanyola en general i la catalana en particular no fóren bones, un fet que si bé afecta a la competitivitat, de moment, no està repercutint en el creixement de la nostra economia i en la generació d’ocupació, tal com queda certificat mensualment per les excel•lents dades macroeconòmiques. Les primeres alertes les rebérem al gener amb la publicació dels indicadors europeus d’innovació, on s’indicava que Espanya es situava en la posició 16 de la UE25 en les diverses categories, excepte en innovació en l’empresa que baixava fins la posició 22; a la vegada es constatava que les despeses en R+D del sector privat sols assolien el 45% de la mitjana Europea, i que les Pymes en programes d’innovació col•laborativa eren tan sols el 38% de la mitjana Europea. El document també posava de manifest que la Unió Europea estava molt llunyana dels líders en innovació, Estats Units i Japó, i que la distancia no es reduïa. Posteriorment, a finals de març, és publicà l’informe “Global Information Technology Report 2005-2006”, elaborat pel Fòrum Econòmic Mundial que mesurava la capacitat dels països per aprofitar les innovacions que possibiliten les TIC. L’estudi feia referència a 115 països i indicava que Espanya havia passat del lloc 29 al 2004 al 31 en el 2005. El retrocés espanyol cal considerar-lo en un doble sentit, el primer és la seva posició quant al ranking de desenvolupament macroeconòmic, i el segon és que a l’any 2002 la posició que ocupava era la 25. Finalment recordar, quant a la problemàtica específica de la competitivitat, l’informe SIE’05 de Telefònica que indicà que l’economia espanyola era la única de la Unió Europea que havia perdut productivitat des de 1995: en el període 1995-2002 va perdre un 0,4%, mentre que l’increment mig de la UE15 fou d’un 1,2%, una llista que està encapçalada per Irlanda amb un increment del 3,6%. Les dades, tot demostrant que no s’afronten amb decisió els reptes de l’economia i la societat del coneixement, expliquen la pèrdua de competitivitat fruit de la manca de força innovadora i de capacitat per augmentar la productivitat. La importància d’aquestes dades cal enquadrar-la en el fet de que l’avantatge que vàrem tenir anys enrere respecte la resta d’Estats de la Unió fonamentada en el diferencial de costos s’ha difuminat, mercès l’augment del benestar i nivell de riquesa, i el nou context mundial capgirat per la liberalització mundial de comerç i l’empenta de les economies emergents, o ja no tan emergents, com les asiàtiques encapçalades per Xina. D’acord amb aquestes dades, reiteradament exposades i analitzades, s’han efectuat diverses propostes: incrementar els sectors basats en els nous paradigmes i sabers, potenciar el recolzament de la transferència dels resultats de la recerca, redefinició del model productiu, potenciar la formació dels treballadors actius o no, …., i evolucionar el centres tecnològics cap a centres d’innovació, disseny i productivitat. Un conjunt d’actuacions que requereixen la complicitat del sector públic i privat amb el recolzament de l’administració, l’obertura, intercomunicació i planificació integral del territori superant les divisions municipals. Sabem com fer-ho però sovint ens manca la capacitat de cooperar i la voluntat del govern en prioritzar actuacions més enllà d’una legislatura. Hom pot tenir la sensació que reclamar canvis, reconèixer i donar crèdit als organismes internacionals en aquests aspectes és assumir el risc d’esser considerat pessimista. Però en tot col•lectiu i societat, afortunadament sempre hi ha territoris i persones disposades a fer apostes a llarg termini, d’harmonitzar l’interès particular i el col•lectiu, d’abordar projectes ambiciosos, d’assumir el risc d’avançar-se, d’esser pioners i manejar els desafinaments, aquest és el cas del centre per la productivitat que el conseller Jordi Valls va inaugurar el dijous a Manresa, una iniciativa de Microsoft, l’Ajuntament, el Centre Tecnològic, la Cambra, la Caixa de Manresa i el Cidem. Un centre que assumint el llarg camí per recòrrer en la productivitat i la innovació, neix amb voluntat d’afrontar i conquistar el futur, potenciant el territori i la seva gent, demostrant la capacitat quant a lideratge i voluntat decidida. De ben segur que cal felicitar a moltes persones, però en especial cal fer-ho al conseller Valls, ex-alcalde de Manresa, un ferm convençut de les potencialitats i reptes de l’economia del coneixement com s’evidencia amb les seves actuacions. El Centre que s’ha obert a Manresa és un exemple a seguir, un primer node del que hauria d’ésser la nova xarxa per impulsar la competitivitat i la innovació, com es fa en els pols d’innovació mundial i tal com detalla el document del Cercle per el Coneixement de l’any 2002, “la Societat del Coneixement una oportunitat per Catalunya”. Antoni Garrell i Guiu 30 de septembre de 2006. Cercle per el Coneixement Article publicat a e-noticies el dia 1 d’octubre de 2006

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • |

    ¿EXISTEIX LA UNIÓ EUROPEA?

    ¿EXISTEIX LA UNIÓ EUROPEA?

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Articles

    Hora
    Data

    28-08-2006

    Reflexió sobre la necessitat de conformar una Unió Europea que vagi més enllà de l’actual integració econòmica, i sigui capaç en un futur d’actuar com un bloc sòlid que tingui la suficient força i cohesió per a incidir a nivell polític internacional.

    ¿EXISTE LA UNION EUROPEA? La pregunta puede parecer obvia para un ciudadano de la Unión Europea que ha vivido las profundas transformaciones y los avances que lentamente, y en un entorno de paz inimaginable hace menos de medio siglo, se han ido produciendo desde el 9 de mayo de 1950 con la firma del tratado del carbón y el acero. Un acuerdo económico establecido en el seno de una Europa devastada, arruinada, dividida y desgarrada por la guerra, pero que en su génesis subyacía una clara voluntad política, como quedó evidenciado con la rapidez con que se planteó la creación de un ejército Europeo, proyecto fracasado por la negación al mismo de la Asamblea Francesa. Los grandes avances alcanzados por los ciudadanos de la Unión, -hecho por el cual numerosos países aspiran a entrar a la misma como única vía para salir de la miseria y alcanzar cotas de progreso económico y social-, se deben a que los Estados miembros han cedido competencias tan importantes como la emisión de moneda propia y la eliminación de las fronteras y aduanas. Disponer del euro como moneda única y permitir la libre circulación de personas y bienes generan la percepción de formar parte de un órgano supranacional, de ser ciudadano de Europa. Sin embargo no se debe olvidar que los Parlamentos de cada Estado son los depositarios de la ‘soberanía nacional’ y no el parlamento Europeo, y que la implicación de los mismos en la toma de decisiones de la Unión es mas bien escasa. Pero para muchos ciudadanos no europeos, la Unión Europea es sólo una agrupación de Estados, ya que su respuesta se encuadra en el contexto de los grandes problemas que día a día surgen en el mundo, y en ellos el protagonismo de la Unión en la toma de decisiones es nulo. ¿Dónde ha estado Europa en el último conflicto que azotó durante 33 días Oriente Medio? Sin duda el jefe de la diplomacia de la Unión, Xavier Solana, ha viajado, entrevistado, efectuado propuestas, pero en el momento de la redacción de la resolución 1701 de la ONU ¿donde estaba Europa?, ¿era Francia la voz de la Unión, o defendía una vez más sus interés?, ¿o era el silencio del Reino Unido y su alineamiento con Estados Unidos la postura de la misma?. De poco sirven los esfuerzos de Solana si en el momento decisivo son los Estados, mejor dicho los gobiernos, los que actúan a titulo individual frente a la comunidad internacional. El proceso para poner fin a La guerra del Líbano, -más bien un alto el fuego temporal evidenciado por las preocupantes, pero nada sorprendentes, declaraciones de los presidentes El Assad y Mahmud Ahmadineyad- es un exponente más de la incapacidad europea para actuar como un bloque, como la Unión de Estados Europeos, que muchos deseamos. Los intereses ‘nacionales’, las posturas preconcebidas de quienes ostentan o administran el poder en cada Estado, los ciclos electorales y la capacidad de liderazgo del presidente de turno, condicionan de forma determinante la postura de la Unión frente a las problemáticas externas. En un mundo hipercomunicado, interdependiente, convulso y lleno de frustraciones que facilitan la demagogia y los fundamentalismos religiosos, los europeos debemos preguntarnos si este debe ser nuestro rol. Un rol que con demasiada frecuencia se limita a pagar la reconstrucción, socorrer a los afectados o nutrir las fuerzas de interposición derivados de conflictos, que podrían evitarse si el mundo contase con una Europa que estableciera sus compromisos y peso como Unión mas allá de las fronteras de cada uno de los Estados miembros. Muchos de los Estados de la Unión Europea tienen una deuda histórica con una gran parte del mundo. Una deuda enraizada en los procesos coloniales que potenciaron su desarrollo. Una deuda que no debe ser liquidada con ‘caridad’. El mundo se merece y necesita que la vieja Europa recupere su dinamismo y compromiso y actué como un bloque. Por ello, alcanzado un elevado estado de bienestar y una moneda única, que certifica su existencia en el mundo, debería plantearse la actuación hacia el exterior con fuerza y compromiso. La implicación de los parlamentos de cada Estado en la Unión, potenciar la capacidad del Parlamento europeo, disponer de un presidente europeo, tener representación con capacidad decisoria como Unión en los foros internacionales, ONU, UNESCO,…, la creación de un ejército europeo, etc., deberían ser objetivos a plantear y alcanzar. ¿Objetivos utópicos?, quizás, pero de bien seguro que también así se catalogaban los logros que se plantearon los que pusieron las bases de lo que hoy es la Unión Europea. Antoni Garrell Guiu 19 de agosto de 2006.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • |

    Immigració i dret de vot

    Immigració i dret de vot

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Articles

    Hora
    Data

    21-08-2006

    Els darrers dies, les imatges de subsaharians apilats en petites embarcacions arribant a les platges de Canàries omplen els mitjans de comunicació. Al mateix temps es parla del dret de vot dels estrangers com una pesa clau per la integració. Novament l’Estat es plantejar atorgar nous drets al sobrevinguts. Quelcom que pot semblar una exigència…

    Immigració i dret de vot Els darrers dies, les imatges de subsaharians apilats en petites embarcacions arribant a les platges de Canàries omplen els mitjans de comunicació. Des de principis d’any, més de 17.000 persones ‘sense papers’ han arribat a l’arxipèlag i la bonança del temps augmentarà la freqüència i el nombre d’embarcacions. L’espectacularitat i les dificultats del viatge no poden amagar que altres són les vies per on cada any desenes de milers de persones arriben a l’Estat. A través dels aeroports internacionals, especialment el de Barajas, i les connexions amb la resta de països de l’espai Schengen incrementa diàriament el nombre de persones que estan de forma irregular a l’Estat. Les dades de l’INE situaven a principis de l’any, el nombre de residents sense permís de residència ni treball en més de 800.000, una xifra que cal emmarcar amb les regularitzacions massives que s’han anat produint als darrers anys. L’elevat nombre de persones que arriben a Europa fugint de la misèria esperonades tant per les imatges d’opulència mostrada pels canals de televisió, com per les històries i la capacitat adquisitiva d’aquells que tornen al seu país d’origen després del salt cap a Europa, varia la composició social del nostre país, i pot produir que, més que integrar-se, es configurin àrees pròpies on la cultura originària es mantingui, tot generant nuclis on la llengua i la cultura que ens caracteritzen esdevinguin estranyes. És un fet, que cal incrementar les polítiques per potenciar la integració dels nous arribats i d’aquells que fa temps que habiten entre nosaltres. Una integració que tot concedint drets no pot oblidar que tot dret comporta obligacions. Drets i obligacions són un binomi indissociable per a tots, també per aquells més desfavorits, encara que no sigui una pràctica acceptada habitualment. L’opció d’iniciar un camí al nostre país, també els obliga a ésser respectuosos amb la cultura i els valors que ens caracteritzen, començant per conèixer la nostra llengua i acatar els marcs jurídics i socials que sostenen les regles de convivència. Regles que han fet possible disposar d’una societat avançada, oberta, tolerant, solidària i equitativa. És en aquest context on cal enquadrar el debat, recentment reobert, sobre el dret de vot dels estrangers com una peça clau per la integració, i la proposició de llei del PSOE i IU-ICV per atorgar el dret de vot als immigrants extracomunitaris en les eleccions municipals. Novament l’Estat es planteja atorgar nous drets al sobrevinguts. Quelcom que pot semblar una exigència social atès que han fet d’aquesta terra el seu projecte de futur. Però l’anàlisi no es pot centrar en el ‘projecte de treballar i viure’, cal enquadrar-lo en un projecte col•lectiu superior, en aquells aspectes que ens caracteritzen: els valors democràtics suprems, la igualtat de gènere i d’oportunitats de sortida, la separació entre el poder civil i l’eclesiàstic, la tolerància, la llengua. El que cal qüestionar és, si el seu projecte de futur és mantenir-se al marge, o integrar-se a la nostra cultura evidentment sense renunciar al valors d’identitat dels seus orígens sempre que no siguin incompatibles amb els que configuren la nostra societat. Dret de vot? De ben segur que sí, però precedit de l’obligatorietat, per aquells als que se’ls atorgui, de conèixer i explícitament assumir els marcs jurídics i ésser respectuosos amb els aspectes que ens caracteritzen com a país. De no fer-ho d’aquesta manera: atorgar drets sense l’exigència d’obligacions, la cohesió social no es pot mantenir a mig termini, i les senyes d’identitat i els valors que ens apleguen perillen, i sense aquests el futur com a col•lectiu amb projectes i ambicions conjuntes esdevé gairebé impossible. Antoni Garrell i Guiu 19 d’agost de 2006 Article publicat a www.e-noticies.com el 21 d’agost

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • |

    La política condiciona el desenvolupament de l´Economia del Coneixement

    La política condiciona el desenvolupament de l´Economia del Coneixement

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Posicionaments

    Hora
    Data

    26-06-2006

    Reflexió sobre la necessitat que el nou govern que es formi en les pròximes eleccions tingui com a objectiu possibilitar que Catalunya lideri el desenvolupament de l’economia del coneixement en la euro regió mediterrànea, tenint la vista posada a 10 o 15 anys i capaç d’afrontar actuacions a curt termini per preservar el present i…

    Amb la visita del darrer dijous dia 22 del president Maragall a la Moncloa, s’oficialitzà l’inici del procés de tancament d’un període de govern a Catalunya, no exent de sobresalts, tensions, sorolls de fons i ple d’incerteses, que més enllà de l’Estatut, ha impedit afrontar les polítiques que condicionen i determinen el futur. Sent cert que la tasca del Conseller Castells ha sigut eficient i digna d’elogi considerant les problemàtiques i limitacions existents, al igual que les actuacions del Conseller Nadal que han permès desbloquejar obres de gran importància, i les del Conseller Huguet, relatives a la internacionalització; també s’ha de reconèixer que Catalunya no ha abordat aquells projectes que permeten afrontar el futur, d’acord als reptes que exigeix l’economia del coneixement, garantitzar la competitivitat del teixit empresarial, generar els excedents requerits per les prestacions socials i garantitzar la qualitat de vida i el futur dels ciutadans. Les societats més avançades s’enfronten des del principi del mil•leni als desafiaments de la societat i l’economia del coneixement, la qual cosa comporta que els models de desenvolupament econòmic estiguin en un profund procés de transformació, els processos de localització s’accelerin, els temps d’aportació de valor dels productes es redueixin, creixin les incerteses i la competència asimètrica. Una transició de la societat industrial tradicional vers una més desenvolupada, que ha de crear valor afegit a través de la creativitat, la innovació i la comunicació. Un perfil de societat que ha de ser capaç de dinamitzar l’economia, de repensar el territori, de generar noves formes d’organitzar-se per dur a terme les activitats professionals, les relacions socials i un nou estil de vida més plural. Un procés possible pel teixit social i econòmic del país, sempre que es generin les condicions requerides i es prioritzin les polítiques que crean confiança i eliminen l’incertesa. Assumir els desafiaments de la Societat del Coneixement obliga a adaptar-se a un entorn altament competitiu i canviant, amb un excès d’informació assimilable que dificulta discernir entre veracitat i falsedat, el que exigeix disposar d’una ciutadania altament formada, tant en les actituds com en les aptituds que permeten seguir aprenent al llarg de tota la vida; ajustar els elements productius als nous models organitzacionals en xarxa, cooperant per a competir, assolint la capacitat d’accés als mercats globals amb productes d’alt valor i amb capacitat d’ubicar el procés productiu en les localitzacions més òptimes; polítiques decidides de R+D+i que facilitin tant el desenvolupament científic i tecnològic com la seva ràpida inclusió en el sistema productiu per convertir el “saber en PIB”; i l’establiment de polítiques que permetin garantitzar qualitat de vida i el benestar dels ciutadans en un context d’alta interrelació social i de greus fractures nord sud, i tensions est oest. Educació i desenvolupament social; foment de la investigació i de la innovació en ciència, tecnologia i diseny efectuada simbiòticament amb les empreses; ajustos i transformació del model productiu i suport decidit a sectors emergents, és un trinomi que ha d’abordar-se sense dil•lació, per no perdre capacitat de progrés i qualitat de vida dels ciutadans. Unes actuacions que no poden oblidar la necessària mobilitat de persones i béns, a l’igual que les polítiques encaminades a garantitzar els recursos hídrics i energètics. I és precisament en aquests camps essencials pel desenvolupament de la societat del coneixement on les polítiques empreses en els darrers temps han sigut més aviat escasses. Des d’aquesta perspectiva s’aborden les pròximes eleccions que han de configurar el govern que desplegarà el nou estatut, i haurà de recuperar, sense més dil•lació, el temps perdut. Unes eleccions que haurien de conduir-nos a un govern cohesionat, que entengui que assumeix un contracte amb la ciutadania a la que haurà de rendir comptes del que faci o deixi de fer. És necessari un govern fort amb la vista posada en 10 o 15 anys, capaç d’afrontar actuacions a curt termini per preservar el present i polítiques a llarg per a garantitzar el futur. Que apliqui el programa que han presentat davant la ciutadania, un programa clarament arrelat en el futur i en els reptes del segle XXI. El nou govern hauria de treballar amb un sol criteri i cultura, aplicant el programa complert que acceptaren amb el seu vot de forma majoritària els ciutadans, fugint de programes construits post eleccions amb l’estricta finalitat d’assolir el poder. Un programa de govern dirigit amb decisió i que hauria de tenir com a objectiu possibilitar que Catalunya lideri el desenvolupament de l’economia del coneixement en la euro regió mediterrànea. Antoni Garrell i Guiu Antoni Garrell y Guiu 26.6.2006 www.cperc.net

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • |

    Amb el nou Estatut cal obrir una nova etapa

    Amb el nou Estatut cal obrir una nova etapa

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Articles

    Hora
    Data

    18-06-2006

    Després de 2 anys de treballs els ciutadans de Catalunya hem exercit el dret de vot i hem aprovat el nou estatut amb un 74% de vots favorables. És cert que la participació frega sols el 50% i que sols 1 de cada 3 dels ciutadans s’hauran pronunciat a favor, però en democràcia no hi…

    Després de 2 anys de debat, de treballs, d’incerteses i desencontres, els ciutadans de Catalunya hem exercit el dret de vot i hem aprovat el nou estatut amb un 74% de vots favorables. És cert que la participació és baixa i frega sols el 50%, inferior a la que les enquestes pronosticaven i situaven propera al 60%, i que sols 1 de cada 3 dels ciutadans amb dret a vot s’hauran pronunciat a favor del Sí. Aquest és un fet que donarà ales a les més variades interpretacions, i serà causa de que els detractors del nou estatut llancin velades, o menys velades, opinions encaminades a qüestionar la legitimitat del mateix. De ben segur que no mancaran les comparacions amb el referèndum del 79, amb una participació del 60% i amb un suport del 88,14%, que representava que 1 de cada 2 dels catalans amb dret a vot el recolzés. Comparar el 79 amb ara és una comparació entre entorns desiguals i una perversió en l’anàlisis, probablement amb la vista posada en les properes eleccions. A l’any 79 es votava en dia laboral, tots els treballadors teníem dret a 4h pagades per anar a votar, (un fet que es mantingué fins el 88, moment en que es passà a fer les consultes als electors en diumenge). En aquell moment la democràcia era un nadó, gairebé un projecte, i cada dia teníem que guanyar-la arreu, mentre que a les casernes el soroll d’armes era permanent i tots teníem que aprendre a desenvolupar-nos en ella, a més a Catalunya el 79 representava recuperar els legítims drets d’autogovern usurpats dècades enrera. Afortunadament no té res que veure amb ara, on Catalunya, a l’igual que la resta de l’Estat, té una democràcia consolidada en el marc de la Unió Europea. Sense defugir però, de considerar que l’abstenció no deixa de ser un símptoma de baixa consideració que té la ciutadania envers l’activitat política, d’un cert rebuig de les seves actuacions, i de la manca de confiança en la capacitat de molts polítics de vertebrar el futur. Més enllà de consideracions, ara, amb el nou estatut aprovat, sols pendent que entri en vigència, cal recordar que en democràcia no hi ha altra legitimitat que la que surt de les urnes, la derivada de cada una de les paperetes que els ciutadans han dipositat exercint amb llibertat el vot. El resultat no pot ésser mai deslegitimitzat en funció de la participació, tot convertint-se en interpretador de les voluntats d’aquells que han optat, en exercici de la seva llibertat, pel dret de no pronunciar-se. Ara és hora de mirar endavant, de passar pàgina i posar-se a treballar per desplegar l’estatut al màxim de les seves capacitats, sabent que és un pas més, no l’últim, en la recuperació dels que ens pertoca i requerim. Un Estatut que dóna al govern de Catalunya més recursos i més competències, uns recursos i unes competències que cal que siguin utilitzades amb visió de futur i no amb voluntat de preservar el present, sabent que Catalunya en el context de la Societat i l’economia del Coneixement té moltes assignatures i decisions pendents. Ara és hora de donar prioritat a les polítiques de com s’utilitzaran els recursos i administraran les competències, és l’hora de mirar amb detall els programes electorals que properament ens posaran a la nostra consideració, ja que d’ells emanaran les polítiques que han de permetre, sense més dilacions, obrir una nova etapa que ens permeti, amb l’estatut a la mà, assolir el futur conscients de que en la Societat globalitzada i interdependent res és igual i Catalunya no pot quedar al marge. Antoni Garrell i Guiu President del Cercle per el Coneixement 18 de juny de 2006 Informació relacionada: Ens cal un estatut per impulsar la societat i l’economia del coneixement Societat del Coneixement: i el nou Estatut de Catalunya

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • |

    Creixement espanyol i asimetria Europea en Innovació

    Creixement espanyol i asimetria Europea en Innovació

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Posicionaments

    Hora
    Data

    31-05-2006

    El president Zapatero va explicar, aquesta setmana al Congreso, tot un conjunt de dades econòmiques que ens situen en posicions de privilegi quant a la Unió Europea, el creixement es situa en el 3,5, l’abril fou un excel•lent mes quant a ocupació, la producció industrial es recupera, …i les dades macroeconòmiques apunten que l’economia va…

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • |

    Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació a Presidència: Reconeixement de la seva importància o assignació en la interinitat?

    Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació a Presidència: Reconeixement de la seva importància o assignació en la interinitat?

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Posicionaments

    Hora
    Data

    17-05-2006

    Reflexió sobre la necessitat de que el desenvolupament de la societat i economia del coneixement, en tant que política del país, defugi de les confrontacions electorals, deixant que el progrés i les capacitats de les persones segueixin el seu curs.

    Publicat simultàniament el 17 de maig de 2005 a www.dossiertecnologic.com L’endemà de la nova reorganització del govern del president Maragall, en menys d’un mes que porta la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació a dependre directament de presidència, -en un fet que no voldríem entendre com ‘accidental’ sinó com a reconeixement de la seva importància per avançar en la societat i l’economia del coneixement-, arriba la diada d’Internet, Telecomunicacions i Societat de la Informació; una celebració d’abast planetari que reafirma la importància de les TIC en el procés de globalització i interacció planetària. Lluny queda en el record, potser en l’oblit, dels milions d’internautes que dia a dia omplen de vida i continguts la xarxa, l’any 1993 en el que va néixer l’Internet que avui coneixem, mercès al navegador MOSAIC que possibilitava posar imatges a les pàgines web, accedir-hi i descarregar-les amb el “Hiper Text Transfer Protocol”, més conegut com “http”. També l’any 1994 en que s’eliminaren les restriccions al us comercial de la xarxa i el fi del control de la informació per part del govern dels Estats Units. Des de llavors a Espanya el nombre de persones que accedeixen a Internet no ha fet més que créixer. El passat abril, segons la última enquesta “del Estudio General de Medios”, més 16 milions d’internatutes, o el que es el mateix el 36,8% dels ciutadans espanyols majors de 14 anys, es connecten a Internet, un 3,2% més que l’any anterior. A Catalunya el 41,8% de la població accedeix a Internet, per darrera de Madrid, i per davant del País Basc amb percentatges respectius del 43,6% i el 41,4%. Un nombre important d’internautes que presenten un gran potencial que no es desenvolupat completament com conseqüència de que solament el 14,5% te Internet d’ample de banda escaient, unes dades que ens situen en la posició 20 del ranking dels 30 països de la OCDE, una xifra que s’ha de contextualitzar amb la seva desena posició macroeconomia. Catalunya té, les dades ho certifiquen, una bona xarxa de fibra, pero manca il•luminar-la, fer-la arribar al punt d’us i omplir-la de continguts, sense fer-ho és com no tenir-la i ens allunya d’aquell 15 de Abril de 1998 quant el vice-president dels EE.UU anunciar Internet2. segons les seves paraules: “la revolució més important des de l’ impremta’. A Catalunya la feina fer és molta, al llarg dels dos anys la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació ha elaborat plans directors, pero la realitat es que poc hem avançat, la importància de les TIC i el seu caràcter transversal requereixin més compromís i capacitat d’establir directrius i polítiques que exigeixen la coordinació i el compromís de les diverses conselleries, i el compromís explícit i explicitat del president de la Generalitat. La nova ubicació es la que molts esperàvem de fa temps. Es cert que arriba tard i en un govern que continua trameten incertesa, fruit ara de la seva interinitat i la manca de concreció. Una incertesa que paralitza les iniciatives i les inversions en futur, ja que els humans estem entrenats per els rics pero fugim de les incerteses. Caldria entendre que el desenvolupament de la societat i l’economia del coneixement és política de país, que hauria de defugir de les confrontacions electorals, conseqüentment no es pot continuar frenant el progrés, cal deixar i accelerar les capacitats, i en aquesta línia, fora bo deixar que el recent estrenat secretari continuï treballant per no perdre més temps, tot esperant que el govern que surti de les properes eleccions, i en especial el seu president, assumeixi amb cohesió i indiscutible lideratge els reptes que dia a dia altres països ja estan assumint i aquí encara no. Antoni Garrell i Guiu

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • |

    Espais d´innovació i aprenentatge en les organitzacions

    Espais d´innovació i aprenentatge en les organitzacions

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Posicionaments

    Hora
    Data

    17-05-2006

    Avui en dia es constata que les organitzacions requereixen ser competitives en un entorn canviant. Per aquest motiu l’actiu més important és la creació de nous coneixements, entenent el coneixement com la capacitat d’organitzar les bones idees en un cos que permeti la seva acumulació, transmissió i aprenentatge, i la seva gestió en sistemes, serveis…

    Innovació i aprenentatge: Espais d’innovació i aprenentatge en les organitzacions En diverses reunions de treball efectuades a finals del 2005 i principis del 2006 entre diversos associats del Cercle per debatre la problemàtica de la generació i divulgació del coneixement, i com aquest s’articulava en els col•lectius humans per convertir-lo en PIB mitjançant la innovació, es constatà que avui en dia, amb més força que abans, les organitzacions requereixen ésser competitives en un entorn canviant. Per aquest motiu l’actiu més important és la creació de nous coneixements, entenent el coneixement com la capacitat d’organitzar les bones idees en un cos que permeti la seva acumulació, transmissió i aprenentatge, i la seva gestió en sistemes, serveis i productes. Aquest fet exigeix ésser creatius entenent la creativitat com l’habilitat d’imaginar o inventar quelcom nou o de re-imaginar o re-inventar a partir de quelcom existent. La creativitat és una actitud, la voluntat d’acceptar el canvi i la novetat, i la capacitat de jugar amb idees i noves possibilitats per a la millora continuada, tenint clar que les idees amb freqüència neixen de manera isolada però sols poden créixer amb força si es desenvolupen en col•laboració. Treballant des de la premisa que el coneixement és intrínsicament personal i en gran part tàcit, i tot sovint difícil d’articular i explicitar en les fases primerenques o emergents, una de les millors formes de difondre el coneixement en una organització és a través de la transferència de la gent “portadora del coneixement” facilitant la transversalitat, la permeabilitat, i la comunicació formal e informal en l’organització. L’aprenentatge té lloc quan els individus estan junts sota circumstàncies que els animen a compartir les seves idees i de desenvolupar noves idees que conduiran a la creació de coneixement nou. Aquest és sens dubte el cas del Cercle per al Coneixement. L’espai, per tant, està en el cor de la formació del coneixement, un espai físic articular i vertebrat per permetre la proximitat relacional, laboral i social. Encara més important, si la generació de coneixement i l’aprenentatge es produeix en gran part en el si de les organitzacions no hi ha raó que ens obligui a assumir que els vincles locals són més forts o millors que els vincles a distància, conseqüentment la creació d’àrees, “illes de la innovació”, on sigui possible el treball, la interrelació, i el viure esdevenen cabdals per fer possible que un territori esdevingui element de referència quant a generació de valor. Aquesta era una de les raons per les que al Cercle proposàrem al 2002 la creació d’un “parc del coneixement” que vertebrés en forma nodal al llarg del territori, les empreses, els centres de recerca, les universitats, les polítiques de projecció i localització, i com no, un ‘nou estil de vida’ que facilités aquesta interacció. Un estil de vida basat en la construcció informal de xarxes complexes i de sistemes d’autogestió de les mateixes, mercès al contacte regular i freqüent entre comunitats diverses, arrelades en el territori, on interactuen el coneixement tàcit que viatja a través dels executius, científics, tècnics… D’aquesta manera, “estar allà” ja no significa només estar propers geogràficament, ‘estar allà’ vol dir formar part del territori, de la comunitat, tot establint vincles propers i no distanciats, que facilitin desenvolupar gradualment noves iniciatives i prolongar-les al llarg del planeta en base a les relacions amb freqüència desestructurades i difuses que s’han construït en el territori entre aquells que l’han compartit. És amb aquestes conviccions que el Cercle reitera la necessitat de vertebrar nodes on el talent interactiu, nodes de producció, desenvolupament i aplicació del coneixement, saben que l’adherència del coneixement en aquests llocs prové de la facilitat d’interacció i de desenvolupament. Cal doncs, treballar en aquesta línia, i per ajudar a fer-ho el Cercle aporta el seu gra de sorra, un gra de sorra fruit del treball dels seus associats, i que es sintetitza en el document adjunt. Salvador Estapé Secretari General Antoni Garrell, President Maig 2006.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits