Des de l’època preindustrial, la temperatura mitjana a la superfície de la Terra ha augmentat un 1ºC, un increment del 7%. Però aquest escalfament no ha estat homogeni a tot el planeta, sinó que a l’Àrtic, per exemple, on l’efecte hivernacle s’està intensificant més, la temperatura ha augmentat 3ºC, fet que provoca que l’ecosistema estigui clarament en perill. Pel que fa a Catalunya, l’augment ha estat per sobre de la mitjana global, un grau i mig des d’abans dela Revolució Industrial.

Segons l’IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change), el 95% de les causes que provoquen la intensificació de l’efecte hivernacle, degut a un augment d’emissions de gasos hivernacle a l’atmosfera,  són degudes a l’activitat humana: la generació d’energia provinent de combustibles fòssils,  la desforestació, la ramaderia i l’agricultura intensiva. En aquest sentit, la física Olga Alcaraz va apuntar cap a un replantejament del model energètic i del model agroalimentari. “Hem d’avançar cap a l’electrificació del planeta, on el 77% de l’energia elèctrica s’aconsegueixi amb renovables el 2050, i reduir dràsticament el malbaratament d’aliments – actualment un terç de la producció alimentària es llença”, va afirmar la professora Alcaraz.

“Si no aconseguim estabilitzar la temperatura a 2 graus respecte a l’època preindustrial, els impactes econòmics degut als efectes del canvi climàtic seran cada vegada més elevats, fins i tot inassumibles en algunes regions del planeta”, va alertar Olga Alcaraz. L’augment del nivell del mar, la desaparició d’ecosistemes sencers que configuren la vida econòmica i social de la gent del territori, la reducció de la producció de cereals, inundacions, sequeres i restriccions a l’aigua potable comportaran un augment de la malnutrició, un increment de les malalties mentals degut a l’estrès, mortalitat prematura a causa de problemes cardiovasculars, migracions i desplaçats climàtics.

A la regió del sud d’Europa, els efectes de l’escalfament global seran superiors als de la mitjana de països europeus. La desertització de grans superfícies, la transformació de la línia de la costa, inundacions i incendis forestals tindran greus conseqüències sobre la vida econòmica i la salut de la població.

“El cost econòmic de reparar els efectes del canvi climàtic seran més elevats que les inversions necessàries per estabilitzar la temperatura global” va alertar Olga Alcaraz. En aquest sentit, va afirmar que el 2050 hem d’haver aconseguit la neutralitat d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. Però per aconseguir-ho, la professora va puntualitzar que, per una qüestió de dret al desenvolupament i de justícia climàtica, la reducció d’emissions haurà de ser més elevada en els països desenvolupats, ja que històricament són els que més han contaminat, i hauran de dotar de finançament als països en vies de desenvolupament perquè aquests també puguin assolir els objectius climàtics.

“Encara és possible estabilitzar el canvi climàtic però cal voluntat i acció política” per avançar cap a un nou model energètic menys carbonitzat i més eficient, un model agroalimentari més sostenible i que garanteixi la sobirania alimentària; i un model de desenvolupament econòmic que posi el focus en les necessitats i la dignitat humanes.

El lideratge és una qualitat humana. Tots som líders (a la feina, a la família, amb els amics) i “tots tenim la responsabilitat d’exercir un bon lideratge” va afirmar el doctor. Segons l’IBM Report 2010, algunes de les qualitats més rellevants d’un bon líder són la creativitat, la integritat i la influència.

Segons diferents experiments, durant el procés d’aprenentatge, el cervell experimenta un canvi plàstic molt important. Però aquest canvi no es produeix pel simple fet de la repetició d’una acció concreta, sinó per la voluntat i l’esforç de la persona en aprendre. A més, perquè els coneixements es consolidin, la neurobiologia ha demostrat que cal una bona pauta d’entrenament i una bona pauta de descans. En aquest sentit, “un bon líder ha de motivar i fomentar bones pautes de descans”, va sentenciar Álvaro Pascual-Leone.

El doctor també va mencionar un estudi que s’està duent a terme al Barcelona Brain Health Initiative, que parteix de la hipòtesis que el 70% de la salut cerebral està determinada per l’estil de vida. És a dir, perquè el cervell estigui sa, cal que la plasticitat cerebral sigui òptima en cada edat vital, i això es pot aconseguir amb bones pautes de descans, una bona alimentació, exercici físic, relacions socials adequades i un propòsit vital.

Una altra característica del líder és la influència en els altres. L’investigador Giacomo Rizzolatti va descobrir les neurones mirall, que impel·leixen a imitar les persones del nostre entorn. És per això que tots influïm inevitablement no només amb el què fem, sinó també amb el què diem. Per tant, “un bon líder ha de guiar amb l’exemple i ha de generar expectatives”. Però el doctor també va alertar de l’”Efecte Costum” que obliga als líders a innovar i generar sorpresa per mantenir l’atenció de les persones.

Finalment, el doctor Álvaro Pascual-Leone va voler emfatitzar en el factor humanista d’un bon líder. Segons diferents estudis, “el sentiment de soledat pot incrementar les possibilitats de morir en un 26%” va afirmar Pascual-Leone. La salut cerebral disminueix amb la soledat. I un dels factors que fa reduir la sensació de soledat és el contacte físic. És per això que el doctor va reclamar un lideratge de proximitat, de contacte, d’empatia. I per això “cal educar per un humanisme nou, que inclou estar en el món i comportar-se amb humanitat”.