• | | |

    Alguns elements de reflexió i propostes quant a les eleccions municipals 2007 per Barcelona

    Alguns elements de reflexió i propostes quant a les eleccions municipals 2007 per Barcelona

    Hora
    Tipo de publicación

    Posicionamientos

    Hora
    Data

    29-04-2007

    Arrel de les eleccions municipals de maig de 2007 el Cercle per al Coneixement, a traves de sessions de treball d’associats dels àmbits, ha elaborat un document que recull les sevs aportacións per potenciar i impulsar la consolidació de l’economia del Coneixement a Barcelona i Catalunya. El document concreta 12 propostes agrupades en: curt termini…

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete al Newsletter de Amics del País para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.























    • | | | |

      Resumen del desayuno BB con David Garrofé

      Resumen del desayuno BB con David Garrofé

      Hora
      Tipo de publicación

      Resumen de actividades

      Hora
      Data

      27-04-2007

      Resumen del primer desayuno BB después de la fusión del Cercle per al Coneixement con el Barcelona Breakfast. En esta ocasión nos acompañó David Garrofé, secretario general de la Confederación Empresarial Comarcal de Terrassa, con quien hablamos de la implementación de las TIC en las pequeñas y medianas empresas catalanas.

      David Garrofé vingué acompanyat d’en David Villarrubias, encarregat de la digitalització de les empreses i la consegüent implantació de les TIC. El Sr. Garrofé inicià la seva ponència fent un recompte de la història de la CECOT, explicant-nos que al 1996 es creà la fundació CECOT per la innovació, per tal de veure com la innovació podia afectar al procés productiu. Un any més tard ja es creava el portal www.larambla.com, que pretenia estimular el comerç electrònic de les empreses de la confederació. Al 1997 també es negociaren amb la Caixa i altres entitats financeres, uns datàfons amb marca blanca pels comerços, a la vegada que sorgia la plataforma tecnològica multicontingut i multicanal CECOTXPRESS amb l’objectiu d’agregar totes les tecnologies i construir un metacercador personalitzat. L’èxit d’aquesta eina de recerca fou rotund, ja que un 95% dels usuaris la segueixen utilitzant diàriament. En David Garrofé ens comentà que l’assessorament sobre la integració de les TIC en les empreses, desenvolupat pel Centre de Demostració de Tecnologia (de la Fundació Cecot Innovació) en el transcurs dels darrers anys els ha permès fer una anàlisi del que les empreses tenen instal·lat i de l’ús que en fan. Aquest estudi posa de manifest que abans d’implantar, cal tenir perfectament definit, conegut i contrastat el pla de processos de l’empresa. Si no es coneix suficientment l’empesa, o si no es té relativament optimitzada, no és útil introduir-hi tecnologia, ja que incorporar sistemes a uns processos que no funcionen només afegeix una acceleració del que ja es fa malament. Si una empresa d’entrada no funciona correctament, amb sistemes tecnològics no millorarà els processos, sinó que només els accelerarà. Des d’aquest punt de vista, i en referència al món de l’empresa en general, i al de les PIME en particular, cal dir que en molts casos, per desconeixement o idees preconcebudes, l’empresari percep la incorporació de les TIC com una despesa directa i no pas com una inversió. És més, en molts casos es percep com una font de perill per a l’estabilitat dels processos dins de l’empresa, o com una font de risc financer per no estar estandarditzat ni consensuat un model que estableixi el càlcul del retorn de la inversió (ROI). El desconeixement també du al recel, a la por per part de l’empresari de perdre control d’una informació que en lloc de tenir-la ell, ara es cedirà a uns sistemes o que estarà en mans del gestor informàtic. El que es desconeix es tem, i el que es tem, no s’aplica. Concretament, el major risc que apareix que es percep en l’adopció d’aquestes tecnologies es produeix en dos moments: quan es decideix quina solució escollir (fabricant, integrador, etc.), decisió que l’empresari haurà de prendre en base a unes recomanacions i opcions que ell no ha controlat, sinó que sorgeixen del seu responsable de sistemes o, del seu proveïdor. El segon moment es dona en la fase d’implementació, això és, en la transició que suposa instal·lar en la infraestructura i organització de l’empresa, noves tecnologies i molt especialment, nous processos de negoci no sempre compatibles amb els que estan en vigor. Existeix un període més o menys llarg d’integració, de migració d’aprenentatge i d’adaptació, que requereix un esforç i seguiment. És doncs, la causa de la típica fricció que es produeix en un moment de canvi, en un moment de convivència i paulatina substitució del que és vell pel que és nou. Justament degut al fet que moltes ocupacions tradicionals són substituïdes per nous processos automatitzats, basats en TIC, les noves tecnologies són també vistes amb gran recel i com una amenaça per part del treballadors no qualificats. David Garrofé també ens va transmetre les seves propostes de millora: – Dotar l’empresari del criteri suficient per a que no se senti insegur i sense control de la situació al dialogar amb els venedors i instal·ladors de tecnologia. – Organitzar la prescripció externa, és a dir, realitzar un acompanyament neutre i imparcial a l’empresa. – Formar al treballador en l’ús eficient de les TIC d’una forma permanent i actualitzada: coaching. – L’Administració també ha de jugar un rol fonamental a l’hora d’impulsar i difondre l’existència de serveis en xarxa, així com de fomentar-ne el seu ús. Sense un lideratge clar de l’administració cap a la plena incorporació del model de la societat de la informació en la seva tasca diària, el nostre model productiu no podrà aprofitar-se de les experiències i sinèrgies generades pel sector públic. – Cal que les noves tecnologies s’expliquin millor a les empreses ja que el problema amb la introducció d’aquestes no és qüestió ni de costos ni d’infraestructures, sinó de la falta de coneixement dels seus avantatges. El desconeixement del potencial de les noves tecnologies duu a les Pimes a no donar prioritat ni a la inversió en TIC ni a optimitzar-ne el seu ús, però més enllà d’aquestes dificultats, l’experiència ve a demostrar que el problema de la Pime espanyola no és tant econòmic com de mentalitat. En David Villarrubias complementà la ponència d’en David Garrofé comentant-nos que l’assessoria realitzada per la Fundació Cecot Innovació els ha fet veure que la disparitat de productes al mercat complica la presa de decisió per l’empresari, que no sap vers quin decantar-se, a la vegada que té recel a implantar circuits tancats nous. Un altre problema és que la idea que es ven de que la “informàtica és fàcil” ha provocat que moltes Pimes pensin que ho poden fer sense ajuda exterior, amb les seves consegüents males implementacions. La informàtica s’ha de vendre com una oportunitat, malgrat es veuen les reduccions de despeses en el processos curts, però no als llargs. La ISO ajudà a estandaritzar processos, la qual cosa fou positiva per moltes empreses, tot i que moltes d’elles han deixat de revisar els processos. El teixit de base de les empreses (les Pimes) no té accés a les subvencions ja que els ajuts governamentals són per fonamentar la R+D però no per implantar noves tecnologies. L’Administració sovint obliga a presentar documentació a través d’internet, la qual cosa té com a resultat que en molts casos siguin gestories les que acabin fent la feina. En el posterior debat amb els associats intervingueren en Ricard Ruiz de Querol, Xavier Marcet, Josep Casanovas, Manel Medina, Ramon Palacio, Carles Ubach, Enric Canela i Toni Garrell, i es tractaren els següents temes: – El discurs segueix sent el mateix que fa trenta anys: s’ha de lluitar contra la desorganització, la manca de professionals i la falta de coneixement. A les grans empreses això s’ha anat solventant gràcies al canvi generacional, però a les Pimes el ritme d’adquirir personal més qualificat és més lent. – Si ens comparem amb la Unió Europea dels 15, les nostres Pimes estan ben posicionades respecte a la tecnologia implantada (95%), però fallen en el seu ús (50%). Moltes de les micro-empreses no tenen ni tan sols correu electrònic, i moltes de les que sí en tenen, no el consulten periòdicament. – Tenim més gent preparada per l’antic i encara vigent model econòmic que no pel nou model de coneixement. El gran repte que ens planteja el futur és, abans que tot, generar talent. – Moltes empreses TIC són Pimes i poden ajudar a fer de catalitzador, tot i que també es necessitarà ajuda de les universitats i de l’administració per ajudar les empreses a familiaritzar-se amb l’ús de les TIC (assessorament imparcial a través d’associacions professionals, formació d’especialistes en el càlcul del ROI – retorn de la inversió, redacció de manuals de bones pràctiques – CIDEM). – Els directius no veuen la incidència directa d’utilitzar les TIC en els seus negocis, per això l’administració ha d’assumir part de la responsabilitat evangelitzadora de promocionar-ne el seu ús.

      Suscríbete al newsletter

      Suscríbete al Newsletter de Amics del País para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.























      • | | |

        Jóvenes, rentas y demografía

        Jóvenes, rentas y demografía

        Hora
        Tipo de publicación

        Artículos

        Hora
        Data

        26-04-2007

        Tal y como indica el título del artículo, la reflexión de Antoni Brey trata la problemática de los jóvenes, altamente cualificados y formados, de seguir una trayectoria similar a la de sus padres. Análisis sobre la precariedad laboral y sus causas.

        Según las encuestas más recientes el acceso a la vivienda se ha convertido, tras la inmigración, en la segunda preocupación de los catalanes. El asunto incumbe a toda la población pero, sin duda, incide de forma más directa sobre los jóvenes, aquéllos que pretenden conseguir su primera propiedad partiendo de unos pocos ahorros y sin patrimonio previo. Se trata justamente del mismo colectivo que se ve afectado por otro fenómeno bien conocido: la precariedad salarial que a pesar de su buena formación académica muchos de ellos deben afrontar, lo que se ha dado en llamar “mileurismo”. Pero, ¿por qué precisamente ahora, cuando nuestro país es más rico que nunca y los jóvenes están más bien preparados, les resulta tan difícil iniciar una trayectoria similar a la que siguieron sus padres? ¿No deberían ser los jóvenes los principales beneficiarios del hecho de ser en la actualidad un colectivo relativamente poco numeroso? Habrá quien responda que los objetivos de ambas generaciones no son equiparables, que hoy se aspira a disfrutar de un estilo de vida centrado en la inmediatez de un consumismo desbocado y que, claro está, todo no puede ser. Pero lo cierto es que el poder adquisitivo de los salarios de las personas que se incorporan al mercado laboral, especialmente en las profesiones más cualificadas, ha descendido significativamente y que un bien tan básico como la vivienda se ha convertido en algo casi inaccesible, aun observando escrupulosamente una austeridad de tipo monacal. Para intentar responder a dichas preguntas es conveniente plantear la situación de la siguiente manera: los problemas actuales de los jóvenes en edad de independizarse son el reflejo de la existencia de importantes desequilibrios en la distribución de las rentas en nuestra sociedad. Y la respuesta a por qué se dan debe buscarse en una combinación de factores de tipo demográfico y económico que concentra varios efectos perniciosos sobre la misma franja de población. El primero de ellos es el incremento constante de la esperanza de vida. En efecto, los progenitores de los jóvenes de hoy no son, ni mucho menos, ancianos. Todo lo contrario, siguen plenamente activos y desean disponer para uso propio de todo el patrimonio y los recursos que han conseguido acumular durante el largo período de crecimiento que hemos experimentado. Un caso extremo de usufructo del desequilibrio lo constituyen las prejubilaciones, un fenómeno que permite disfrutar a sus beneficiarios de un retiro dorado, pagado por todos, que en la mayoría de casos se acaba compatibilizando con una nueva actividad laboral, más o menos encubierta. Dicho de otra manera, los agraciados perciben las rentas de dos puestos de trabajo. Otro factor a tener en cuenta es el acceso de la generación del baby boom de los sesenta, el grupo de población que en una ocasión denominé como “la Generación Fría”, a los puestos más suculentos de la sociedad. Constituyen la franja más amplia de la deformada pirámide demográfica catalana, y van a estar ahí durante mucho tiempo, ocupando los mejores empleos en la mayoría de empresas y en un sector público que ya no va a crecer mucho más. Los recién llegados tendrán que conformarse, por el momento, con ser sus aprendices o auxiliares. El tercero: sobre los jóvenes se materializa la tan frecuentemente denunciada migración de las fuentes del valor añadido de nuestra economía hacia las actividades financieras y especulativas. Siempre tendrán a mano un empleo relacionado con el turismo, la construcción o el comercio, pero difícilmente podrán acceder a esos nuevos circuitos de generación de riqueza sobre los que se sustenta, cada vez más, la estructura económica del país. Vinculado con lo anterior, viene a cuento la siguiente anécdota: días atrás un directivo de una importante empresa de consultoría me comentaba que les resultaba cada vez más difícil encontrar jóvenes cualificados pero que, sorprendentemente, los salarios no subían. ¿La ley de la oferta y la demanda no funciona? En realidad, él mismo respondió a la pregunta: el nuevo centro de producción desde el cual tienen previsto ofrecer sus servicios a nivel internacional lo han inaugurado en Sudamérica. Es, al fin y al cabo, pura globalización. Si una vez analizada la situación decidimos que no es deseable, es razonable aspirar a corregirla, es decir, a remediar el desequilibrio en la distribución de rentas. Pero, ¿Cómo hacerlo? ¿Deberíamos optar por trasvasar directamente recursos a los jóvenes o bien por darles la oportunidad real de conseguirlos con su propio trabajo? ¿Son preferibles las fórmulas intervencionistas, como regalarles el primer piso, o nos convendría más confiar en las dinámicas de tipo liberal? Lo cierto es que los mecanismos habituales del estado social no operan hoy en dicho sentido, sino más bien en el contrario. Sólo es necesario echar un vistazo a la orientación actual de las políticas asistenciales. Por otro lado, sabemos que el liberalismo, como único mecanismo regulador de la economía, tiende a acrecentar las desigualdades y a acelerar los efectos de la globalización. Tal vez la solución resida una combinación sensata y acertada de ambos tipos de medidas. Pero también cabe la posibilidad de que, en realidad, se trate de un problema sin solución, de que algo haya cambiado de forma tan irreversible que nos obligue a reformular el concepto “juventud”. Quizás no nos quede más remedio que empezar a acostumbrarnos a la idea de que esa etapa de la vida se va a prolongar hasta bien entrados los cuarenta, que las personas van a dedicar muchos más años a estudiar masters y postgrados de todo tipo, a viajar con su mochila por Europa con el popular Inter-rail mientras conviven con sus padres sin ningún tipo de conflicto generacional. A pesar de lo incómodo que nos pueda resultar, el cambio es coherente con otros que ya hemos asumido plenamente, como el de la extensión del periodo de maternidad hasta límites inconcebibles poco tiempo atrás. Por cierto, la opinión personal sobre la bondad o inconveniencia de tales situaciones carece, en realidad, de importancia, pues forman parte de una dinámica que, a pesar de lo que nos guste creer, queda completamente fuera de nuestra capacidad de control.

        Suscríbete al newsletter

        Suscríbete al Newsletter de Amics del País para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.























        • | | | |

          Jornades per a la Innovació i l’èxit empresarial

          Jornades per a la Innovació i l’èxit empresarial

          25-04-2007

          Hora
          Hora

          00:00

          Hora
          Lugar

          Seu Social Amics del País, C/Basea 8
          08003 Barcelona

          Agenda 25-04-2007 Vic, 24 i 25 d’abril de 2007 L’objectiu de les Jornades és estimular la innovació, com a element de competitivitat: – la importància d’innovar x millorar en el procés de desenvolupament del producte. – la força de la innovació en el valor de l’empresa – identificar com innovar x anar més lluny. Dimecres…

          Vic, 24 i 25 d’abril de 2007 L’objectiu de les Jornades és estimular la innovació, com a element de competitivitat: – la importància d’innovar x millorar en el procés de desenvolupament del producte. – la força de la innovació en el valor de l’empresa – identificar com innovar x anar més lluny. Dimecres 25 d’abril de 2007 09:30 Conferència: Oberts al coneixement. per Sr. Antoni Garrell. Enginyer Industrial. President del Cercle del Coneixement. Presentat per Dídac Herrero. Director General de Caixa Manlleu. El Sr. Antoni Garrell posa l’èmfasi en la capacitat col•lectiva d’estar oberts al coneixement, per innovar, per desenvolupar les empreses i internacionalitzar-les. Les noves tecnològiques del darrer quart del segle XX (la digitalització, la informatització, les telecomunicacions i el formats multimèdia) empenyen una nova cultura econòmica. Com podem estar entre els líders? 10:30 Taula rodona: Tenim un model català d’innovació? Moderada per Jordi Goula. Periodista econòmic de La Vanguardia. Amb la participació de: Joaquim Boixareu. President de l’Associació Fem Cat. Robert Gili. Director General d’Altaparners. Xavier Ferràs. Director de Desenvolupament. Cidem. Generalitat de Catalunya Antoni Gurgui. Enginyer. Ex- director general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya. Està orientada l’economia catalana a la innovació? Quines són les fortaleses i les debilitats amb que es troben les empreses innovadores a Catalunya? Tenim un model català d’innovació? 11:45 Pausa- cafè. 12:15 Taula rodona: La innovació de producte, de mercat i de negoci Moderada per Albert Closas. Director del programa “Valor afegit” de TVCatalunya. Amb la participació de: Xavier Verdaguer. General Manager de TMT Factory David Masó. Fundador de Futurlink. Ricardo Rodriguez. Jamaica Coffe Shop Com han enfocat la innovació els empresaris més joves? Quins reptes s’estan plantejant per a l’èxit de l’activitat? 13:45 L’Innovarum 2008, a càrrec d’ Ignasi Puig. President d’ImpeVic. Presentació dels casos d’innovació a Osona. 14:00 Dinar. La innovació en la cuina d’Osona.

          Suscríbete al newsletter

          Suscríbete al Newsletter de Amics del País para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.























          • | | | |

            La competitivitat i eficiència: un repte pendent de la octava economia del mon

            La competitivitat i eficiència: un repte pendent de la octava economia del mon

            Hora
            Tipo de publicación

            Resumen de actividades

            Hora
            Data

            25-04-2007

            Ponencia en el marco de las Jornadas Innovarum a VIC el 24 y 25 de abril, efectuada por el Presidente del Cercle, Antoni Garrell i Guiu.

            Suscríbete al newsletter

            Suscríbete al Newsletter de Amics del País para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.























            • | | | |

              Cena-Coloquio con Josep Miquel Abad

              Cena-Coloquio con Josep Miquel Abad

              24-04-2007

              Hora
              Hora

              00:00

              Hora
              Lugar

              Seu Social Amics del País, C/Basea 8
              08003 Barcelona

              Agenda 24-04-2007 APLAZADO! El futuro y el éxito están reservados a los que corren riesgos, a los emprendedores que no dudan en apostar por la innovación y a los que son capaces de transformar sus ideas en modelos de negocio que funcionan. Josep Miquel Abad, presidente de Vueling Airlines, será nuestro invitado en la cena…

              APLAZADO! El futuro y el éxito están reservados a los que corren riesgos, a los emprendedores que no dudan en apostar por la innovación y a los que son capaces de transformar sus ideas en modelos de negocio que funcionan. Josep Miquel Abad, presidente de Vueling Airlines, será nuestro invitado en la cena del 24 de abril y nos hablará sobre esta tercera, y de momento, exitosa vía entre las líneas aéreas convencionales y las denominadas low-cost. La cena está convocada para el 24 de abril a las 20:30 horas en el Hotel Alimara (C/ Berruguete, 126). Aquellos de vosotros que estéis interesados en asistir, podéis enviar un correo electrónico a secretaria@cperc.net per confirmar la vostra assistència.

              Suscríbete al newsletter

              Suscríbete al Newsletter de Amics del País para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.























              • | | | |

                III Tallers Internacionals sobre Economia del Coneixement

                III Tallers Internacionals sobre Economia del Coneixement

                20-04-2007

                Hora
                Hora

                00:00

                Hora
                Lugar

                Seu Social Amics del País, C/Basea 8
                08003 Barcelona

                Agenda 20-04-2007 Próximamente se iniciarán los III Talleres Internacionales sobre Economía del Conocimiento que organizó la Fundación Cercle per el Coneixement dirigidos por quien fue el primer presidente del Cercle, Pere Monràs. La convocatoria de estos III talleres es un motivo de satisfacción para todos los que creemos que el futuro pasa por la Sociedad…

                Próximamente se iniciarán los III Talleres Internacionales sobre Economía del Conocimiento que organizó la Fundación Cercle per el Coneixement dirigidos por quien fue el primer presidente del Cercle, Pere Monràs. La convocatoria de estos III talleres es un motivo de satisfacción para todos los que creemos que el futuro pasa por la Sociedad y la Economía del conocimiento, ya que tal y como se desprende de los escritos y posicionamientos del Cercle, hay que dar una importancia relevante al aprender y al desaprender. No en vano la formación es uno de los cuatro retos claves de las sociedades prósperas. Siempre, en los posicionamientos mantenidos, hemos constatado que construir un futuro con los valores de la sociedad y la economía del conocimiento precisaba de nuevos liderajes en todos los campos y requería conseguir que las generaciones preparadas que suben, ocupen espacios de influencia y decisión crecientes. Conocemos que esto es así, y también sabemos que nos falta mucho camino por recorrer y la aceleración de los cambios depasa en mucho el ámbito puramente tecnológico convirtiéndose en necesarios cambios en la cultura del trabajo, en los estilos de vida y en las formas de organizarnos, de forma que tenemos que construir un futuro con nuevos valores, nuevas actitudes y nuevos compromisos. Estas premisas llevaron al Cercle a desarrollar sesiones y posicionamientos que posteriormente, asumiendo su compromiso fundacional, el Patronato de la Fundación Cercle per al Coneixement impulsó, en los años 2005 y 2006, los Talleres Internacionales sobre Economía del Conocimiento formalizados y dirigidos por Pere, en los que participó de forma muy activa el Prof. Itamar Rogosky. Como sabemos todos estas dos ediciones experimentales primeras han confirmado el acierto de la iniciativa. Más de 40 profesionales han asistido, y gracias a las becas otorgadas por la Fundación, merced a las aportaciones de empresas asociadas del Cercle que han querido mantener el anonimato pero a los que debemos gratitud y reconocimiento, se han becado varias plazas para asociados del Cercle. El análisis de los resultados ha permitido ver el acierto de la iniciativa y la necesidad no sólo de unos talleres de aprendizaje basados en la reflexión conceptual y la acción, sino complementarlo con unos talleres prácticos, un complemente que sin duda enriquecerá los talleres y a todos los que podamos asistir a ellos. Es por estas y muchas otras razones, ahora que la Fundación anuncia su tercera edición, que creo importante que todos los que creemos en el Cercle como socios del mismo, nos interesemos por los talleres, y en la medida que podamos intentemos asistir nosotros mismos o algunos de nuestros colaboradores, ya que tengo la seguridad que es una excelente oportunidad para avanzar individualmente y colectivamente en aquellos aspectos de aptitudes y actitudes claves para el futuro. A través de nuestra WEB y del próximo e-cperc podréis encontrar más información y acceder también a la información completa de los mismo. Recibid el testimonio de mi agradecimiento por hacer Círculo. Un abrazo a todos. Antoni Garrell i Guiu Presidente del Cercle per al Coneixement

                Suscríbete al newsletter

                Suscríbete al Newsletter de Amics del País para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.























                • | | | |

                  Resumen de la cena con Mercè Sala

                  Resumen de la cena con Mercè Sala

                  Hora
                  Tipo de publicación

                  Resumen de actividades

                  Hora
                  Data

                  16-04-2007

                  El pasado 27 de marzo, en la segunda convocatoria de cena del año 2007, contamos con la presencia de Mercè Sala, actual presidenta del Consejo de Trabajo Económico y Social de Cataluña, y expresidenta de Renfe, con quien hablamos sobre las infraestructuras internas, las comunicaciones y los transportes.

                  Suscríbete al newsletter

                  Suscríbete al Newsletter de Amics del País para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.























                  • |

                    Científicos, Tecnólogos y Diseñadores ante el cambio climático

                    Científicos, Tecnólogos y Diseñadores ante el cambio climático

                    Hora
                    Tipo de publicación

                    Artículos

                    Hora
                    Data

                    14-04-2007

                    Articulo en Catalán. La versión completa del artículo en castellano se encuentra en el recuadro información relacionada una vez accedido al ‘articulo completo’ Desde hace años muchos indicadores evidencian que el planeta se está calentando. En los últimos tiempos, la percepción de que la temperatura se ha incrementado es un hecho generalizado y corroborado por…

                    Des de fa anys molts indicadors evidencien que el planeta s’està escalfant. En els últims temps, la percepció que la temperatura s’ha incrementat és un fet generalitzat i corroborat pels registres, els quals certifiquen el increment i permeten afirmar, a molts científics, que s’està gestant un canvi climàtic de conseqüències notòries. El increment de la temperatura associat al canvi climàtic esta motivat per un conjunt de causes d’origen natural, internes o externes, i des de la revolució industrial amb l’augment de la producció i el consum energètic també a les actuacions de la humanitat. El impacte dels hàbits humans en el increment de la temperatura, o escalfament global, és tan significatiu que actualment al parlar-se del mateix, pràcticament només es fa referència a les causes aportades per l’activitat humana. Serveixi com a exemple la declaració de La Convenció Marc de las Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUSCC’92) de maig de 1992, encaminada a reclamar l’atenció a escala planetària en la que s ‘indica: «s’entén per ‘canvi climàtic’ a un canvi de clima atribuït directament o indirectament a l’activitat humana que altera la composició de l’atmosfera mundial i que se suma a la variabilitat natural del clima observada durant períodes de temps comparables». Primera presa de consciència col•lectiva que va donar pas al 1997 al protocol de Kyoto, en el que es van fixar mesures jurídicament vinculants. Encara que, lamentablement, no es van adherir països amb alta producció de gasos d’efecte hivernacle. Les causes en la qual es consolida el increment de temperatures a escala global es deuen, segons l’opinió de la majoria d’experts, al increment del diòxid de carboni i el metà en l’atmosfera terrestre que originen que aquesta augmenti la seva capacitat per retenir l’energia (efecte hivernacle) emesa pel planeta després de ser escalfat per la radiació del Sol. Increment de temperatures que origina també que disminueixi la massa de gel dels pols la qual cosa, atenent l’alt de valor de reflexió del gel, comporta que augmenti el percentatge d’energia no tornada al directament al espai i sigui absorbida per la terra o l’aigua dels mars. Increment de la capacitat de retenció energètica de l’atmosfera, i el decrement de l’energia solar immediatament tornada a l’espai (albedo) efectuen un binomi amplificador que ha de ser avortat per evitar els previsibles i greus trastorns per al desenvolupament i la vida humana d’acord als models d’impacte analitzats. Encara que tampoc es pot oblidar-se la complexitat del planeta, i les complexes retroalimentacions del binomi energia immediatament tornada – energia retinguda produeixen sobre el comportament dels oceans com efecte compensador, retroalimentacions originades per al increment de la evaporació de l’aigua i la formació de carbonats. Davant aquestes circumstàncies, i utilitzant les mateixa paraules recollides en el (CMNUSCC’92) «reconegut que els canvis del clima de la Terra i els seus efectes adversos són una preocupació comuna de tota la humanitat», i coneixedors de «que les activitats humanes han anat augmentant substancialment les concentracions de gasos d’efecte hivernacle en l’atmosfera, i que aquest augment intensifica l’efecte hivernacle natural, la qual cosa donarà com a resultat, en mitjana, un escalfament addicional de la superfície i l’atmosfera de la Terra que pot afectar adversament als ecosistemes naturals i a la humanitat», s’imposa l’obligació de prendre mesures per evitar, o si no disminuir, els impactes. Unes mesures que han de ser consideres en el seu conjunt, i sobre les quals els països amb índexs majors de desenvolupament tenen un major responsabilitat, ja que la major part de les emissions tenen, i han tingut, el seu origen en les societats més prosperes i avançada. És aquest context de canvi, d’increment de la demanda energètica i de confrontació entre els resultats econòmics a curt i llarg termini, de manera lenta però constant la pressió de la col•lectivitat per trobar solucions es fa més gran. La comunitat científica, conscients dels reptes plantejats, identifica noves fonts energètiques, components amb menys necessitats energètiques, processos d’acceleració de la conversió del CO2 en Carbonats, etc.; per la seva part els tecnòlegs posen en funcionament processos més òptims, identifiquen sistemes menys perjudicials, posen a punt sistemes de tractament o captura del CO2, revisen i redissenyen els processos de fabricació i distribució, i es s’esforcen en incorporen amb rapidesa els avenços científics. Per la seva part els dissenyadors fa temps, superant els aspectes estètics, ergonòmics, funcionals i simbòlics del producte, van endegar el concepte d’ecodisseny com practica i mètode tant per a la concepció dels productes considerant els aspectes mediambientals i el seu ús eficient al llarg el seu cicle de vida, com per avançar en un procés productiu sostenible i una optimització eficaç del consum de recursos. Sens dubte dissenyadors, tecnòlegs i científics, i cadascun des de les seves àrees de competència i les possibilitats que els seus marcs professionals els permeten, s’esforcen a orientar el seu talent i capacitat creativa a la minimització dels efectes del sobreescalfament planetari, intentant reduir els impactes mediambientals dels productes i serveis al llarg del cicle de vida treballant conscientment que la major part de malbaratament de recursos i deteriorament ambiental es produeixen en el seu ús i no només al principi i al final del cicle de vida on el impacte no sobrepassa el 20% del total. Però hauríem d’assumir que el seu treball sols assoleix alts èxits quan s’aconsegueix el treball conjunt i sinèrgic dels tres com agents claus per a un desenvolupament i progrés humà sostenible, que no és res més que enfocar la solució dels problemes i necessitats d’avui de manera que no es comprometi o impedeixi el desenvolupament i progrés de les pròximes generacions. Els dissenyadors, tecnòlegs i científics es converteixen en la terna crucial per al desenvolupament, però caldria assumir-me que són professionals que es mouen amb prioritats temporals i culturals diverses el que dificulta la seva interrelació llevat que es generin els entorns de treball que facilitin i incentivin, dons de l’heterogeneïtat i asimetria, la seva cooperació. Una cooperació que ha de permetre: l’optimització del producte, l’elecció de les materials i tècniques de menor impacte, l’optimització de la producció en termes ambientals, la reducció dels consums energètics en l’ús, la prolongació de la vida útil de producte, el reciclatge i reutilització, i la disminució al màxim dels períodes necessaris perquè els avenços científics s’incorporin als productes i processos amb la finalitat de garanteir el desenvolupament sostenible de la societat. Unes exigències que sol poden ser abordades des de l’optima d’organitzacions econòmiques o socials amb capacitat de generar i aportar els recursos requerits que la Recerca i la innovació requereixen, executades en entorns on es produeix una estreta complicitat entre les universitats i el teixit productiu, i fomentades des de centres on el treball sinèrgic entre la terna virtuosa Ciència, Tecnologia i disseny. Un món de complexitat creixent requereix trencar les parcel•les, els tòpics i les zones d’exclusió, i exigeix assumir que sols amb noves idees i models el futur és possible, i en aquest futur és bàsic assumir que l’accent cal posar-lo en el producte que les persones adquireixen, i que la tecnologia i la ciència son únicament els elements que permetin que aquell existeixi. Cal doncs emfatitzar la importància del disseny, un disseny això si capaç d’esser interlocutor privilegiat amb la comunitat científica i els tecnòlegs, i assumir en plenitud la responsabilitat que tenen en la minimització els canvis del clima que dia a dia tots percebem. Antoni Garrell i Guiu 11 d’abril 2007 L’article fou reproduit al diari de sabadell el 20 d’abril 2007

                    Suscríbete al newsletter

                    Suscríbete al Newsletter de Amics del País para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.























                    • | | |

                      La wikipedia esta trista…

                      La wikipedia esta trista…

                      Hora
                      Tipo de publicación

                      Artículos

                      Hora
                      Data

                      14-04-2007

                      La Wikipedia està trista, què deu tenir la Wikipedia… En molts pocs mesos ha passat de ser un dels grans ‘booms’ d’internet, a ser el centre de múltiples polèmiques sobre la validesa, la qualitat i, sobretot, la credibilitat del seus continguts. Per fer-ho encara més “trist”, fa uns dies que ha vist la llum Citizendium,…

                      Suscríbete al newsletter

                      Suscríbete al Newsletter de Amics del País para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.