El passat dimarts 6 de novembre, el Cercle per al Coneixement i la Comissió de Tecnologia de la SEBAP – CTECNO vam visitar el Sincrotró ALBA de la mà d’un dels seus promotors i actual president de la Comissió Executiva, el Dr. Ramon Pascual. Durant la presentació i visita del centre, Ramon Pascual va emfatitzar en la importància del Sincrotró a Catalunya com a element clau per elevar la competitivitat científica i industrial del sud-oest d’Europa i fomentar el canvi de model de creixement del nostre país. El Sincrotró ALBA és un complex d’acceleradors d’electrons destinat a produir feixos de llum extraordinàriament brillants en una àmplia gamma de l’espectre electromagnètic que permet determinar amb molta gran precisió l’estructura atòmica i les propietats de la matèria. Això el converteix en un instrument de recerca essencial per a tota mena de disciplines, des de la física fins a la cosmètica, amb implicacions científiques i industrials rellevants. Des del seu funcionament, el maig del 2012, l’ALBA ha rebut 200 propostes, el 82% de les quals són espanyoles, ha registrat 636 investigadors i ha obtingut dos usuaris industrials. Aquesta darrera dada és molt rellevant, va afirmar Ramon Pascual, ja que significa un canvi de tendència en el món de la recerca, que pretén acollir tant investigadors del sector públic com del sector empresarial per aprofitar al màxim la transferència de coneixement i contribuir a millorar la competitivitat del teixit científic i industrial del nostre país. Finalment, el Sr. Pere Solà, director del Parc de l’ALBA, va fer una breu presentació del Parc del Sincrotró, parc científic i tecnològic de primer nivell europeu, situat al voltant del sincrotró ALBA i, per tant, en un punt estratègic per acollir empreses que aprofitin les sinèrgies entre el món científic, universitari i empresarial.

Emmarcat dins del Cicle d’Eficiència Energètica, dimarts 5 de juny a la Sala del Llac del Rectorat de la UPC vam celebrar el Breakfast amb Martí Lloveras, responsable de les relacions externes d’Optima Renovables, societat creada el 2009 a rel d’una iniciativa de col•laboració i de suma d’esforços de set empreses catalanes amb l’objectiu d’explotar les oportunitats de negoci que oferia el sector de les energies renovables. Durant una hora i mitja, ens va presentar solucions concretes i aplicables que ens apropen a un model energètic i de desenvolupament econòmic més sostenible. Optima Renovables es pot definir com una empresa del segle XXI, que ha sabut aprofitar les potencialitats de les noves tecnologies per construir una societat horitzontal, formada per set empreses catalanes industrials, cadascuna especialitzada en el seu sector, i que ha sabut aprofitar les sinèrgies i apostar per la cooperació empresarial per explotar un nou mercat emergent i amb molt de potencial, el de les energies renovables. Les renovables són un element clau de la política energètica tant europea com mundial juntament amb l’eficiència energètica. En aquest context, l’acostament de la producció d’energia a les zones de consum i les mesures d’estalvi són dues solucions imprescindibles als reptes de futur. Per aquest motiu, una de les àrees de negoci d’Optima Renovables és la microeòlica, que respon a una tendència potencial d’autoconsum. Les altres àrees de negoci importants són la fotovoltaica i el tractament d’aigües i molts dels projectes presentats per en Martí Lloveras permeten la unificació d’aquestes dues àrees gràcies a la cooperació amb altres empreses especialitzades del sector que permeten l’estalvi i, en zones subdesenvolupades, el subministrament d’aigua potable utilitzant, sobretot, energia solar. Optima Renovables respon a un model jove i dinàmic, que aposta per la innovació tant tecnològica com empresarial i que afavoreix la cooperació i col•laboració empresarial per desenvolupar solucions que aporten valor afegit a un model de creixement sostenible. Un exemple a seguir per potenciar el teixit industrial català.

El Sr. Mariano Marzo va centrar la presentació en un dels tres trilemes que planteja el problema de l’energia: la seguretat de subministrament, el medi ambient i l’economia. No obstant, va ressaltar la importància dels altres dos, que fan referència a la disponibilitat, l’accessibilitat i l’acceptació, d’una banda; i a l’energia, pròpiament dita, l’aigua i el menjar, de l’altra. Tots aquests elements que envolten l’energia fan que parlar d’aquesta sigui complex i, en aquest sentit, va exigir a la classe política esforç per informar i per apostar per la transparència i la cooperació. Parlant sobre les mesures que s’estan prenent en la lluita contra el canvi climàtic, el ponent va afirmar que són insuficients si no es canvia el model socioeconòmic. Basant-se en la identitat de Kaya , el ponent va explicar que els canvis en el model energètic seran insuficients per contrarestar els efectes d’un increment d’energia requerida per l’augment de la població i de renda de les economies emergents. No obstant, va puntualitzar que cal apostar pel sector de l’eficiència energètica, ja que per bé insuficient, un canvi de model energètic és imprescindible, i l’estalvi i l’eficiència seran els principals factors que hi contribuiran. En segon lloc, al parlar de seguretat de subministrament, va acotar l’explicació al binomi transport/petroli, ja que és el més delicat. Segons previsions de l’Agència Internacional de l’Energia, la producció de petroli continuarà caient dràsticament d’aquí al 2035 mentre que la demanda augmentarà paulatinament. Sobre aquest aspecte, el conferenciant va destacar que el problema al subministrament no és la manca de reserves, sinó la producció a un preu rendible tant socialment com econòmicament. Finalment, i centrant-se en la perspectiva econòmica, va presentar tres escenaris futurs on el consum energètic hi té tres comportaments diferents segons les polítiques dutes a terme. El primer és una projecció seguint el model de consum actual i on aquest augmenta exageradament comportant un augment enorme dels preus; el segon introdueix un canvi de polítiques i el consum i els preus creixen més relaxadament; i el tercer és l’escenari complint l’objectiu de 2º, on la demanda baixa dràsticament i els preus s’estanquen. Tot i optar per la perspectiva més optimista, segons el Sr. Mariano Marzo, la situació és insostenible a mig i llarg termini, i va alertar de la transferència de liquiditat a l’OPEP i a Rússia que aquesta situació estava comportant. Pel que fa a Espanya, la situació encara és més alarmant: el 50% del consum d’energia final és de petroli, comportant una gran dependència energètica i un dèficit energètic de 40 milions d’euros, augmentant any rere any. En aquest sentit, el ponent va demanar una reforma energètica urgent, ja que les conseqüències de no dur-la a terme poden ser molt greus tant socialment com econòmicament. I segons el Sr. Mariano Marzo, aquesta ha d’integrar la política energètica a la política económica, mediambiental, de seguretat, d’I+D i d’assumptes exteriors. 1. Identitat de Kaya: CO2 neto antropogènic a l’atmòsfera = població mundial (Pi) x renta per càpita global (Yi/Pi) x intensitat energètica del món (Ei/Yi) x intensitat de carbó del mix energètic global (CO2i/Ei) – CO2 segrestats per mitjans naturals o induïts.

El passat dilluns 26 de març es va celebrar a l’Hotel Barcelona Center el Vespre amb el Sr. Juanjo Pérez, exgerent de l’Associació Nuclear d’Ascó-Vandellós. Amb ell vam parlar sobre el què va passar a Fukushima i les conseqüències de l’accident a la indústria de l’energia nuclear. Antropològicament, l’ésser humà és incapaç de percebre les radiacions nuclears, que a més tenen efectes negatius sobre les persones i les seves generacions futures. Per aquest motiu, des de fa anys que existeix un debat permanent sobre l’aposta per a l’energia nuclear. Per altra banda, la construcció de centrals nuclears és inconcebible sense avals del sector públic, fet que incrementa la rellevància del debat, ja que és la societat la que hauria de prendre les decisions estratègiques sobre l’aposta per a la nuclear. No obstant, el Sr. Juanjo Pérez va ressaltar la idea que cal una societat ben informada per poder a dur a terme aquestes decisions, ja que el coneixement és una via de progrés i convicència, i amb aquest objectiu es va desenvolupar la ponència-col•loqui. L’11 de març de 2011 va haver un tsunami devastador al Japó que va inundar la central nuclear de Fukushima i tots els seus mecanismes de salvaguarda, imprescindibles per pal•liar i evitar els efectes negatius de l’activitat radiològica residual de la fissió en cadena. En aquest sentit, dos errors van ser la causa de les devastadores conseqüències: per una banda, la cota de fundació de la central era molt baixa i per tant, els mecanismes de protecció radiològica no van funcionar degut a la inundació, i per l’altra, no hi havia un protocol de seguretat ben definit per arribar amb menys de 32 hores als reactors i refredar-los amb energia provinent de generadors per tal d’estabilitzar els subproductes de la fissió nuclear. A rel d’aquest fet, la reacció de la indústria nuclear ha estat proposar l’establiment de plans d’emergència més immediats i amb protocols de sistemes d’ajuda exterior i dur a terme dissenys ultraconservadors de centrals amb càlculs extrems d’accidents sísmics. Pel que fa a la Unió Europea, els diferents ens reguladors estan obligats a fer bencmarking per tal d’incrementar la seguretat en el disseny. La inversió en recerca sobre seguretat de fissió o bé en alternatives nuclears com la fusió hauria de ser més elevada i més exigida, va afirmar el Sr. Juanjo Pérez. A mig termini, es preveu un augment d’energia elèctrica molt elevada, a part d’un imminent canvi de paradigma pel que fa al preu de consum de l’energia elèctrica, més proper al cost de generació. En aquest sentit, l’energia nuclear pot ser una solució perquè permet disminuir la dependència energètica i reduir els costos de consum i comporta un benefici ambiental al no emetre diòxid de carboni, entre d’altres. Però cal plantejar un debat ben informat a la societat i cal apostar per incrementar la seguretat nuclear.