Després de la presentació del president de la Societat Econòmica Barcelonina d’Amics del País, Miquel Roca, el Dr. Broggi va iniciar la seva intervenció amb un repàs dels principals dilemes que han anat aflorant durant el període de confinament com, per exemple, la pèrdua de drets fonamentals. ‘El bé comú s’ha identificat ràpidament amb la protecció sanitària que la societat necessitava i això ha arraconat la llibertat de moviment, de relacionar-se‘, ha subratllat. Pel que fa a la manca de privacitat a causa del seguiment mitjançant dispositius de geolocalització, ha apuntat que ‘pot haver-hi raons que ens facin utilitzar formes de control per evitar la propagació d’una pandèmia com aquesta, però han de ser proporcionades‘.

La impossibilitat d’acomiadar-se dels éssers estimats també ha estat una de les polèmiques que ha portat el brot de Covid-19. ‘On és el límit entre la seguretat i el dolor infinit de morir sol?‘, es preguntava Macpherson. Segons Ramon Maria Nogués, el no poder acompanyar els morts ‘és un dels fets més dolorosos en la història d’aquestes pèrdues’. Per la seva banda, la Dra. Carreras ha explicat que a l’Hospital Trias i Pujol van decidir deixar passar un familiar dels malalts ‘a la fi de la seva vida’ perquè ‘no podíem deshumanitzar tant l’atenció en nom de la seguretat clínica‘.

El paper exercit pels mitjans de comunicació va ser un altre dels temes tractats i que han cobrat especial rellevància en aquest període. ‘Hem fet el que hem pogut’, ha sostingut Macpherson, en al·lusió al ritme frenètic i a la ‘fam d’informació‘ que hi ha hagut des d’un principi. La redactora deLa Vanguardia també va confessar que ‘hem treballat sense saber en quin dia vivíem, hem perdut totalment la noció de el temps’.

Finalment, els participants del debat van reflexionar sobre si el món després d’aquesta pandèmia serà diferent o no canviarà gaire. El president del Comitè de Bioètica de Catalunya va afirmar la necessitat de ‘preservar l’estat del benestar‘, en referència als serveis bàsics de salut, educació i la cura de les persones dependents. Un punt en què va coincidirla Dra. Carreras, que va admetre a més que la situació els ha portat ‘al límit’ i que hauran de reinventar-se i buscar noves maneres de treball. Per la seva banda, Nogués es va mostrar més escèptic a l’afirmar que ‘els humans tenim la memòria curta i em temo que la gent no se’n recordarà del que ens ha passat’. Una visió compartida per Macpherson, que va reconèixer que ‘tindrem molt coneixement, però no canviarà gran cosa. Volem oblidar aquest malson’, va sentenciar.

Gallach va iniciar la seva intervenció admetent que la societat s’enfronta a una nova vida ‘com a mínim fins que no hi hagi vacuna contra el Coronavirus. Fins que això no passi, Gallach aposta per abordar la situació de manera ‘solidària’ i treballar en ‘agendes positives’ de suport a l’interès comú.

En aquest sentit, la secretària d’Estat d’Afers Exteriors també va voler posar en relleu la ‘ràpida reacció’ de la Unió Europeaen comparació amb altres crisis ‘de menor dimensió’, amb mesures com ‘facilitar crèdits i liquiditat’ als ciutadans que més ho necessiten. També va afegir que ‘el model de globalització que teníem era massa desigual i ara tenim l’oportunitat de repensar-lo‘, i es va mostrar partidària d”adoptar mesures protectores, però sense caure en el proteccionisme’, amb l’objectiu d’evitar la fragmentació de la societat. Per això, ‘es requereixen lideratges forts’.

En aquest sentit, la corresponsal a Roma, Anna Buj, va destacar l’enfortiment de la figura del primer ministre italià, Giuseppe Conte; mentre que el periodista a París, Eusebi Val, va posar de relleu que l’èxit d’Emmanuel Macron en les pròximes eleccions dependrà de la seva gestió de la crisi econòmica post covid. En el cas alemany, en canvi, María-Paz López va recordar la popularitat d’ Angela Merkel, i va destacar que la ‘relativa bona situació’ del país es deu a la tasca de coordinació entre el govern i els Länder.

Preguntada per si en l’actual crisi sanitària ha faltat un organisme mundial potent al capdavant, Gallach va reconèixer que sí, ja que l’OMS es va afeblir quan els Estats Units va decidir retirar-li el seu suport. No obstant, va ressaltar que “una OMS reforçada ens interessa a tots”.

Pel que fa a l’enfrontament entre Estats Units i Xina, ‘Europa té l’oportunitat de forjar-se un espai, no volem ser víctimes ni dels uns ni dels altres‘, va afirmar.

Durant la intervenció, Gallach va tractar altres nombrosos temes com la suspensió dels drets fonamentals durant l’estat d’alarma, l’euroescepticisme, la xacra de la violència de gènere o el turisme.

En relació a la vulnerabilitat de les dones davant de la crisi, Cristina Gallach va afirmar que tenim l’oportunitat que ‘el món post covid tingui una mirada de gènere i inclusiva‘. D’això en parlarà l’Assemblea General de les Nacions Unides, on es presentarà la resolució Dones i nenes post covid.

Pel que fa al turisme, Gallach va admetre que ‘seria imperdonable que l’obertura d’un sector econòmic tan important com és el turístic ens fes fer passos enrere. La decisió ha de ser molt pactada, imaginativa, i si pot ser, europea ‘. A més, va defensar ‘aprofitar la crisi per fer un model turístic més sostenible i respectuós’.

Des del primer moment, Navarro va posar de relleu la importància del Consorci a la capital catalana i a la seva àrea metropolitana, recordant que ‘s’ha adaptat sempre a les circumstàncies, sense quedar-se només en un polígon industrial’. A més, va insisitir en la idea de ‘trencar barreres mentals‘ perquè ‘les distàncies són relatives’ i va destacar que la recent inaugurada de l’estació de la línia L10 de metro l’apropa encara més a la ciutat.

Pel que fa al pla estratègic de la institució, Pere Navarro va enumerar els tres eixos fonamentals: manteniment del patrimoni, participació en el desenvolupament econòmic del territori i integració urbana i sostenibilitat. Dins de la participació en el desenvolupament econòmic, va destacar la incubadora d’impressió 3D, l’anomenada 3D Factory Incubator, creada l’any passat amb l’objectiu d’incubar 100 empreses en cinc anys, i que en el seu primer any de vida ja té 35 empreses;  potser en un llustre ‘haurem superació el centenar’. A més, a finals de juny s’inaugurarà la primera fase d’el DFactory 4.0, descrita pel delegat del CZFB com la ‘catedral de la indústria de segle XXI’, que aquest 2020 tindrà17.000 metres quadrats, però que n’acabarà tenint 90.000 en una segona fase.

Colòmbia també es presenta com un dels objectius del Consorci per a aquest any, ja que a l’octubre se celebrarà a Barranquilla el SIL Amèriques. ‘Exportem un model d’èxit, la marca Barcelona i el know how‘. Navarro també va afegir que estan negociant amb el país sud-americà la reproducció de la incubadora 3D ala Zona Franca de Bogotà.

El delegat també va aprofitar la ponència per anunciar un ‘ambiciós pla d’inversions’ per a Barcelona i la seva àrea metropolitana amb la finalitat d’impulsar la nova economia industrial 4.0., tot i que no va donar més detalls perquè ‘hi ha més socis en el projecte’. No obstant això, va aclarir que ‘estem parlant amb l’Ajuntament de Barcelona i hem de veure com es concreta. Serà molt important per a Barcelona i el seu entorn metropolità’.

D’altra banda, també va mostrar la seva preocupació sobre la manca d’oferta en estudis lligats a les professions sorgides arran de les noves tecnologies, com l’enginyeria d’aplicacions o el disseny 3D. En aquest sentit, es va comprometre a que el CZFB sigui una de les institucions que faci de ‘connector entre empreses i centres educatius‘.

Després de repassar les polítiques en matèria de sostenibilitat dutes a terme per l’executiu català, el conseller va explicar que els principals ‘referents’ del seu govern són els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), l’agenda urbana i l’acció climàtica; i va afirmar que el full de ruta del govern està centrat en la transició energètica, la descarbonització de la mobilitat i l’economia circular. En aquest sentit, va apostar per una ‘fiscalitat ambiental finalista’, basada en la recaptació de fons per fer front a l’emergència climàtica.

Durant la seva ponència, el conseller de Territori i Sostenibilitat va aprofitar també per enumerar algunes de les qüestions que tractarà amb el ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, com la possibilitat d’aplicar la vinyeta com a mesura de descarbonització de la mobilitat o la reducció de l’IVA en la compra de vehicles elèctrics, en aquest cas, a debatre amb la vicepresidenta de Transició Ecològica, Teresa Ribera. A més, Calvet va retreure al Govern espanyol la gestió de la xarxa de Rodalies: ‘ens sentim enganyats i dolguts. Fa deu anys es va traspassar el servei, que venia amb 4.000 milions d’euros. Actualment, només s’ha invertit un 14% del total’, va firmar. Per això, va anunciar que demanaran un pla de Rodalies i exigiran que ‘ens transfereixin els diners del dèficit tarifari‘.

El Port i l’Aeroport de Barcelona van ser altres de les qüestions que van preocupar als assistents, pel CO2 que emeten les dues infraestructures. No obstant això, Calvet va defensar que ‘les grans emissions de l’àrea metropolitana provenen de la mobilitat rodada‘. Pel que fa a la possibilitat d’ampliar la tercera pista de l’Aeroport, va rebutjar categòricament aquesta idea perquè xocaria amb l’espai natural de la zona ZEPA i de la Xarxa Natura 2000. Com a solució, es va mostrar partidari d’un ‘model descentralitzat’ on Girona i Reus siguin els protagonistes ‘perquè encara tenen marge de creixement’.

D’altra banda, va destacar que la Generalitatimpulsarà un pla de resiliència climàtica al litoral i als territoris de muntanya, zones més vulnerables a temporals, en clara al·lusió als episodis esdevinguts després de la borrasca Glòria.

Sobre la implantació de zones de baixes emissions (ZBE) ‘a tot el territori‘, va detallar que començaran per ‘ciutats mitjanes i amb grans centres històrics’ i va afegir que es durà a terme tant de forma legislativa com ‘a petició de les ciutats’ .

Finalment, preguntat per la seva candidatura a les properes eleccions a la Generalitatde Catalunya, Calvet va reconèixer que el seu nom sonava com un dels possibles aspirants i ha va afirmar que està ‘a disposició’ de Junts per Catalunya: ‘per compromís amb el país, el meu i altres noms estem a disposició del que pugui resultar de la reordenació de JxCat i amb el lideratge del president Puigdemont‘, va concloure.

Grau va començar la seva intervenció diferenciant el Mobile World Capital Barcelona del Congrés Mundial de Mòbils, recordant que l’entitat jurídica es va crear amb l’objectiu de concentrar el ‘llegat’ tecnològic generat. Un llegat que el MWCB porta a terme a partir de diferents programes, com el 4 Years From Now (4YFN), la plataforma de negocis per a la comunitat de startu-ps present als esdeveniments de MWC d’arreu del món.

Tot i que ‘Espanya segueix les línies i els ritmes de la Unió Europea’ i actualment se situa en la ‘pole position’ del 5G, Grau va defensar la importància de seguir treballant perquè es tracta d’una ‘carrera de gran velocitat’ on molts països ‘ens segueixen de prop’, ha advertit. Per a això ha sostingut que cal posar el 5G a l’agenda de les empreses per anticipar-se i poder continuar en aquesta dinàmica de lideratge. ‘Dels 165 projectes europeus, en tenim24 a Espanya i8 a Catalunya’, ha reiterat.

Durant tota la ponència, el director general de MWCB va emfatitzar en l’impacte social que genera el 5G, posant de relleu els beneficis que reporta a la societat, més enllà dels 473 milions d’euros d’impacte econòmic. ‘El 5G permet arribar a llocs on fins ara la cobertura era molt deficient, com en entorns rurals’, ha subratllat. La indústria dels videojocs, dels esports o la salut són només algunes de les àrees on el 5G també generarà canvis que repercutiran positivament en la societat.

Preguntat per la continuïtat de el Mobile World Congress a la capital catalana, va afirmar que ‘tenim un acord fins a 2023’ i que les negociacions amb la GSMA, organitzadora del saló, per renovar el contracte encara no han començat perquè ‘encara és aviat per parlar de la renovació, però s’estan creant les bases ‘, va assegurar. ‘Depèn de nosaltres ‘que Barcelona segueixi acollint aquest esdeveniment mundial.’ Garantir la mobilitat i la seguretat a la ciutat són dos dels dos elements més importants‘, i ha afegit que ‘ fer un bon MWC serà molt important i si tenim sort amb el temps, no neva, no hi ha cap vaga de metro i no tenim cap tall, serà espectacular’, ha emfatitzat.

Grau també va dedicar unes paraules al patronat de la fundació, on recentment s’ha incorporat CaixaBank, afirmant que ‘hi ha un grau de complicitat molt elevat’ entre els diferents agents públics i privats. A més, va afirmar que el patronat reuneix tres vegades a l’any les diferents administracions (Govern, Generalitat i Ajuntament de Barcelona), per la qual cosa serveix perquè seguin juntes.