El Sr. Domènech va fer la tesi sobre farmacologia del càncer, va treballar com a investigador en laboratoris d’arreu del món i després va fer el salt a la indústria farmacèutica. Més tard, va crear l’empresa Ability Pharma que ha dissenyat una mol.lècula que fa que les cèl.lules tumorals s’autodestrueixin mitjançant l’autoflàgia. El secret de l’èxit, afirma, és “l’atracció de talent per tal de crear un equip humà multidisciplinar i d’alta qualitat que prové de la indústria farmacèutica i de la universitat, en el nostre cas”.

“Catalunya i Barcelona, sobretot, és un del hubs biotecnològics més importants del món”, va afirmar el Sr. Domènech durant la seva ponència. Això ha estat possible per una barreja de factors: una xarxa hospitalària de qualitat, que des del segle XIX ha impulsat la investigació; grans farmacèutiques, que sempre han apostat per la recerca i la generació de talent; i la creació d’universitats i centres de recerca.

Darrerament al nostre país ha augmentat la capacitat d’inversió mitjançant l’aparició dels business angels, societats de capital risc i plataformes de crowdfunding, que a la vegada ha servit com a pol d’atracció d’inversió estrangera. “Estem en un bon moment, les coses comencen a anar per bon camí, amb diferents instruments privats financers que ens permeten desenvolupar projectes i que, a més, som pol d’inversió de capital risc estranger”, va afirmar Carles Domènech.

No obstant, des de fa deu anys, el finançament públic per al sector biotecnològic ha disminuït degut a les dificultats pressupostàries de l’Administració Pública. “Contràriament al que ha passat a la resta de països del nostre entorn, les subvencions públiques del govern espanyol han esdevingut crèdits tous, fet que situa les empreses catalanes i espanyoles en desavantatge. Ha de ser una reivindicació del sector biotecnològic recuperar les subvenciones per tal que les biotecnològiques catalanes continuïn sent competitives a nivell internacional”, va sentenciar el Sr. Domènech.

L’envelliment de la població degut a l’augment de l’esperança de vida i la revolució digital han comportat un canvi significatiu en el sector de la salut. Abans, la medicina significava curar i es basava en la recepta de medicaments. Actualment, amb l’amenaça constant del col·lapse del sistema de salut universal, la prioritat dels governs és la prevenció.

Abans, les farmacèutiques controlaven el 90% del mercat dels medicaments i la innovació estava en mans de les grans multinacionals. Però amb la disminució del preu de la tecnologia gràcies a la revolució biotecnològica, han començat a aparèixer tecnologies per sota, i el percentatge de negoci dels medicaments que prové de petites i mitjanes empreses no para de créixer, actualment es situa en un 35%. Les grans farmacèutiques estan tancant els seus departaments d’I+D i compren start-ups amb desenvolupaments relativament avançats per un valor mig de sis-cents milions de dòlars.

D’aquesta manera “es poden desenvolupar tecnologies i fàrmacs amb inversió a risc amb rondes de sis-cents mil euros i amb poc risc per a l’inversor”, que inverteix petites quantitats de capital en una forquilla de 30 start-ups.

Els valors biotech en borsa durant el període entre el 2013 i el 2018 s’han multiplicat per 4, el temps mitjà de recuperació dels capitals per als inversors en salut és de 4,2 anys, el volum d’inversió en biotecnologia durant el 2018 va ser de deu mil milions de dòlars i els beneficis per als inversors han estat de trenta-sis mil milions de dòlars. “El sector de la biotecnologia és el més rentable al món, fins i tot a Espanya, per sobre del totxo”, va afirmar Daniel Oliver.

La nova tecnologia que està revolucionant el camp de la biomedicina són l’aparició de nous fàrmacs més eficaços, avenços en genòmica, biologia sintètica, intel·ligència artificial per fer diagnòstics més eficients, per exemple, i salut connectada, amb l’objectiu de millorar les condicions de vida de les persones i contribuir en la sostenibilitat del sistema sanitari.

“I tot això està passant a Barcelona”, va sentenciar Daniel Oliver. Barcelona és un dels hubs de desenvolupament en biotecnologia més importants del món. Catalunya és la regió d’Espanya amb més inversió en biotecnologia, aportant aquesta un 7% del PIB català. I això és degut a una excel·lent xarxa d’hospitals i professionals mèdics, bons centres de recerca, una infraestructura d’excel·lència única a Espanya, el Supercomputador Mare Nostrum; bones empreses farmacèutiques i fons d’inversió especialitzats per fer créixer projectes.

Des de l’època preindustrial, la temperatura mitjana a la superfície de la Terra ha augmentat un 1ºC, un increment del 7%. Però aquest escalfament no ha estat homogeni a tot el planeta, sinó que a l’Àrtic, per exemple, on l’efecte hivernacle s’està intensificant més, la temperatura ha augmentat 3ºC, fet que provoca que l’ecosistema estigui clarament en perill. Pel que fa a Catalunya, l’augment ha estat per sobre de la mitjana global, un grau i mig des d’abans dela Revolució Industrial.

Segons l’IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change), el 95% de les causes que provoquen la intensificació de l’efecte hivernacle, degut a un augment d’emissions de gasos hivernacle a l’atmosfera,  són degudes a l’activitat humana: la generació d’energia provinent de combustibles fòssils,  la desforestació, la ramaderia i l’agricultura intensiva. En aquest sentit, la física Olga Alcaraz va apuntar cap a un replantejament del model energètic i del model agroalimentari. “Hem d’avançar cap a l’electrificació del planeta, on el 77% de l’energia elèctrica s’aconsegueixi amb renovables el 2050, i reduir dràsticament el malbaratament d’aliments – actualment un terç de la producció alimentària es llença”, va afirmar la professora Alcaraz.

“Si no aconseguim estabilitzar la temperatura a 2 graus respecte a l’època preindustrial, els impactes econòmics degut als efectes del canvi climàtic seran cada vegada més elevats, fins i tot inassumibles en algunes regions del planeta”, va alertar Olga Alcaraz. L’augment del nivell del mar, la desaparició d’ecosistemes sencers que configuren la vida econòmica i social de la gent del territori, la reducció de la producció de cereals, inundacions, sequeres i restriccions a l’aigua potable comportaran un augment de la malnutrició, un increment de les malalties mentals degut a l’estrès, mortalitat prematura a causa de problemes cardiovasculars, migracions i desplaçats climàtics.

A la regió del sud d’Europa, els efectes de l’escalfament global seran superiors als de la mitjana de països europeus. La desertització de grans superfícies, la transformació de la línia de la costa, inundacions i incendis forestals tindran greus conseqüències sobre la vida econòmica i la salut de la població.

“El cost econòmic de reparar els efectes del canvi climàtic seran més elevats que les inversions necessàries per estabilitzar la temperatura global” va alertar Olga Alcaraz. En aquest sentit, va afirmar que el 2050 hem d’haver aconseguit la neutralitat d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. Però per aconseguir-ho, la professora va puntualitzar que, per una qüestió de dret al desenvolupament i de justícia climàtica, la reducció d’emissions haurà de ser més elevada en els països desenvolupats, ja que històricament són els que més han contaminat, i hauran de dotar de finançament als països en vies de desenvolupament perquè aquests també puguin assolir els objectius climàtics.

“Encara és possible estabilitzar el canvi climàtic però cal voluntat i acció política” per avançar cap a un nou model energètic menys carbonitzat i més eficient, un model agroalimentari més sostenible i que garanteixi la sobirania alimentària; i un model de desenvolupament econòmic que posi el focus en les necessitats i la dignitat humanes.

El lideratge és una qualitat humana. Tots som líders (a la feina, a la família, amb els amics) i “tots tenim la responsabilitat d’exercir un bon lideratge” va afirmar el doctor. Segons l’IBM Report 2010, algunes de les qualitats més rellevants d’un bon líder són la creativitat, la integritat i la influència.

Segons diferents experiments, durant el procés d’aprenentatge, el cervell experimenta un canvi plàstic molt important. Però aquest canvi no es produeix pel simple fet de la repetició d’una acció concreta, sinó per la voluntat i l’esforç de la persona en aprendre. A més, perquè els coneixements es consolidin, la neurobiologia ha demostrat que cal una bona pauta d’entrenament i una bona pauta de descans. En aquest sentit, “un bon líder ha de motivar i fomentar bones pautes de descans”, va sentenciar Álvaro Pascual-Leone.

El doctor també va mencionar un estudi que s’està duent a terme al Barcelona Brain Health Initiative, que parteix de la hipòtesis que el 70% de la salut cerebral està determinada per l’estil de vida. És a dir, perquè el cervell estigui sa, cal que la plasticitat cerebral sigui òptima en cada edat vital, i això es pot aconseguir amb bones pautes de descans, una bona alimentació, exercici físic, relacions socials adequades i un propòsit vital.

Una altra característica del líder és la influència en els altres. L’investigador Giacomo Rizzolatti va descobrir les neurones mirall, que impel·leixen a imitar les persones del nostre entorn. És per això que tots influïm inevitablement no només amb el què fem, sinó també amb el què diem. Per tant, “un bon líder ha de guiar amb l’exemple i ha de generar expectatives”. Però el doctor també va alertar de l’”Efecte Costum” que obliga als líders a innovar i generar sorpresa per mantenir l’atenció de les persones.

Finalment, el doctor Álvaro Pascual-Leone va voler emfatitzar en el factor humanista d’un bon líder. Segons diferents estudis, “el sentiment de soledat pot incrementar les possibilitats de morir en un 26%” va afirmar Pascual-Leone. La salut cerebral disminueix amb la soledat. I un dels factors que fa reduir la sensació de soledat és el contacte físic. És per això que el doctor va reclamar un lideratge de proximitat, de contacte, d’empatia. I per això “cal educar per un humanisme nou, que inclou estar en el món i comportar-se amb humanitat”.