En motiu de la III Nit del Cercle, entrevistem el Sr. Jordi Rubiralta, president del Grup Werfen, al qual pertany l’empresa Biokit, una de les tres candidates al Premi Nit del Cercle 2013. P – Biokit inverteix més del 18% de la facturació anual en R+D. Des de la seva experiència, ens podria explicar els punts forts de la innovació a Catalunya i els seus reptes? R – Per a una empresa com Biokit, centrada en el camp del diagnòstic in vitro, la proximitat a un sistema universitari i de recerca clínica i biotecnològica de primer ordre constitueix un avantatge competitiu important. Aquesta proximitat facilita l’establiment de col•laboracions en l’àmbit de la recerca i el desenvolupament, l’accés a coneixements i instal•lacions avançades, etc. Cal també assenyalar l’important paper de Biocat com a agent dinamitzador i vertebrador del sector biotech català. D’altra banda, el gran repte pendent continua sent que les iniciatives empresarials innovadores assoleixin els mateixos nivells de maduresa i èxit que els nostres centres clínics i de recerca científica i tecnològica. La massa empresarial innovadora continua estant per sota del seu potencial i en aquest sentit cal continuar impulsant els canvis educatius, d’entorn empresarial i de finançament necessaris a tal efecte. P – La projecció internacional és un dels conceptes bàsics de la filosofia de Biokit. Com entén la internacionalització en el context econòmic actual? R – La internacionalització de Biokit ha estat un dels fonaments del desenvolupament del negoci des de la seva creació fa ara 40 anys. Internacionalitzar l’activitat és una opció no trivial però indispensable ja que permet créixer el negoci amb criteris geogràfics, diversifica i mitiga els riscos associats a una àrea específica, justifica les importants inversions en I+D i innovació necessàries per mantenir la competitivitat i exposa la companyia a requeriments de màxima exigència que impulsen els processos de millora continua. En un moment de crisi econòmica en el sud d’Europa tan aguda com l’actual, la internacionalització és una opció irrenunciable per a qualsevol companyia industrial. P – Un dels criteris del premi Nit del Cercle és la Responsabilitat Social Corporativa (RSC). En aquest sentit, Biokit afirma que el seu actiu més important és el capital humà de l’empresa. Quin paper creu que hi juguen les polítiques de RRHH en la indústria catalana i com creu que s’hauria d’avançar? R – La capacitat de dissenyar i implantar estratègies empresarials d’èxit depenen en darrera instància del talent amb el que compta l’empresa. És per això que Biokit dedica una gran atenció i esforç a la gestió del talent i manté criteris molt exigents pel que fa a les polítiques d’identificació, avaluació i desenvolupament dels nostres treballadors. Malauradament, el talent és un recurs limitat i la prioritat pel sector industrial hauria de ser col•laborar amb altres agents públics i privats per tal de millorar encara més el nivell i prestigi de les nostres universitats i centres formatius, adequant els perfils educatius a les necessitats de la indústria, aprofitant l’atractiu de la “marca Barcelona” per atreure talent internacional, etc. P – I per acabar, ja que la seva empresa segueix treballant i millorant, malgrat la crisi, doni’ns un missatge, una idea positiva o una perspectiva optimista sobre la situació econòmica present o a curt termini. R – La crisi actual és duríssima i ens afecta a tots d’alguna manera. D’altra banda, hi ha moltes empreses que en condicions tan adverses estan accelerant els seus esforços en termes d’internacionalització, innovació i talent. Sens dubte seran aquestes companyies les que constituiran en el futur la columna vertebral d’una economia del país més sana, moderna i sostenible.

En motiu de la III Nit del Cercle, entrevistem el Sr. Manel Xifra, president de Comexi Group, una de les tres empreses candidates al Premi Nit del Cercle 2013. P – El passat mes d’octubre, Comexi Group i el Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona van signar un conveni de col•laboració. Ens podria explicar com s’ha dut a terme el procés i quins objectius persegueix aquest acord? R – L’objectiu bàsic d’aquest acord per part de Comexi Group és participar de l’ecosistema d’innovació que el Parc representa. Inicialment, hem situat en el Parc l’àrea de formació del nostre Centre Tecnològic del Packaging Flexible Manel Xifra Boada. Enguany preveiem fer un pas més amb la creació de la Càtedra Comexi de Tecnologies de Procés del Packaging Flexible. Aquesta càtedra serà a més molt innovadora perquè es plantejarà conjunta, és a dir, que unirà la Universitat de Girona i la Universitat Politècnica de Catalunya, responent al compromís amb l’àmbit universitari del nostre entorn amb el que ja estem assolint un nivell d’acords de transferència que ho justifica. P – La internacionalització és un eix clau de l’estratègia empresarial de Comexi Group. Des de la seva experiència, quines creu que són les potencialitats i les debilitats de la indústria catalana a l’hora d’aprofitar les oportunitats del mercat internacional? R- La indústria catalana, diversificada i formada principalment per PIMES, presenta ja avui un grau important d’internacionalització. Compta amb una base prou nombrosa d’empreses globals, amb les dimensions mínimes suficients per actuar en el mercats mundials, on han mostrat uns nivells contrastats de competitivitat i que estan esdevenint empreses tractores per a les empreses del seu entorn. Tenint en compte aquesta realitat, destacaria la seva flexibilitat i capacitat competitiva, com a potencialitat, i la seva dificultat per poder abordar l’estratègia de creixement necessària en molt casos per consolidar el seu posicionament en el mercat global, com a debilitat. P – Un dels criteris del Premi Nit del Cercle és al Responsabilitat Social Corporativa (RSC). En aquest sentit, la seva empresa ha centrat una part de les inversions a iniciatives relacionades amb el medi ambient. Quin creu que és el paper de la RSC en la indústria catalana? R – La indústria catalana ja fa temps que ha deixat de competir per costos i ha passat a fer-ho per tecnologia i servei. Per tant, només tindrà futur si opta per l’excel•lència. Però l’excel•lència no és possible sense un compromís ètic més enllà de la legislació existent. En aquest àmbit, tenim el gran repte de transformar la indústria amb la finalitat d’adaptar-la a la societat sostenible del futur, tant des del punt de vista del producte que ofereix com del procés i recursos naturals necessaris per produir-lo. Aquest repte, aquesta necessitat, és al mateix temps una gran oportunitat per focalitzar la capacitat innovadora, i haurà de passar a ser també una de les àrees d’actuació més vitals de la RSC, ja que no tot es podrà justificar per un òptim retorn de la inversió. Una de les línies estratègiques de Comexi Group és cercar la innovació tecnològica per poder reduir les emissions i la petjada de carboni del sector del packaging flexible. Ho hem fet innovant dins la nostra companyia i també participant en col•laboracions amb altres empreses del sector, com per exemple els productors de tintes, desenvolupant tecnologies més sostenibles. Un dels resultats d’aquest darrer cas és la laminació sense solvent, restant al procés l’element més contaminant. P – I per acabar, ja que la seva empresa segueix treballant i millorant, malgrat la crisi, doni’ns un missatge, una idea positiva o una perspectiva optimista sobre la situació econòmica present o a curt termini. R – L’actual situació econòmica és deguda en gran part al model econòmic de creixement del nostre país, insostenible pel pes que va agafar el sector de la construcció d’habitatges. Estic convençut que tenim bones bases per competir en el selectiu mercat internacional, en termes de costos i gent ben formada, en nivells comparables als dels països del nostre entorn. Per tant, quan desaparegui l’actual situació de restricció creditícia (l’evolució d’aquestes darreres setmanes està sent francament positiva), és d’esperar una recuperació de l’ocupació a la indústria, que arrossegarà als altres sectors.

En motiu de la III Nit del Cercle, entrevistem el Dr. Antoni Esteve, membre del Consell d’Administració d’Esteve, una de les tres empreses candidates al Premi Nit del Cercle 2013. P – Esteve ha traslladat tota la investigació bàsica al Parc Científic de Barcelona. Què ha impulsat Esteve a prendre aquesta decisió? R – La complexitat actual del procés d’investigació i desenvolupament de nous medicaments fa pràcticament inabordable per una mateixa institució o empresa el repte de portar a terme tot el procés d’I+D en solitari. Assumint que no podem ésser experts en tots els camps, és precís eliminar barreres tant entre les diferents disciplines científiques com entre els diferents grups d’investigació. És aquí on sorgeix el model d’innovació oberta, una estratègia en la que les idees pròpies i de tercers es combinen en els processos de creació de valor mitjançant l’establiment d’aliances entre institucions acadèmiques, centres públics d’investigació i empreses, sumant esforços i orientant-los cap a un mateix propòsit competitiu. Aquesta és la raó per la que ESTEVE ha traslladat les unitats vinculades a la investigació pel descobriment i desenvolupament preclínic de nous medicaments a les instal•lacions del Parc Científic de la Universitat de Barcelona. Un model únic d’innovació oberta en l’àmbit de la R+D farmacèutica que va més enllà de la clàssica transferència de coneixement entre la Universitat i l’Empresa. Un motivant entorn d’excel•lència científica, així com d’infraestructura i tecnologia d’avantguarda, configurant un potent ecosistema d’innovació generador d’oportunitats. Junts pensem que podrem portar a terme un projecte de recerca més potent que el que cadascun de nosaltres hem portat per separat fins ara. P – En quin punt estem en termes de transferència de coneixement entre centres de recerca, universitats i sector empresarial? Com creu que hauríem d’avançar en aquest àmbit? Què hi poden fer els diferents agents: empreses, administració pública, universitats i societat? R – Catalunya es troba a un nivell comparable als països més avançats en R+D (generant en l’actualitat el 25% de la producció científica espanyola i el 2,5% de la europea) mercès a la tasca investigadora que s’està duent a terme a les universitats, als centres públics de recerca i a les empreses. Dit això, l’eficiència dels ecosistemes d’innovació tan sols és possible si existeix un alt grau de complicitat i compromís entre totes les parts implicades. La universitat ha de generar coneixement i talent, la recerca pública ha de mobilitzar idees, el sector productiu ha de crear serveis i productes, i les Administracions han de facilitar i impulsar el sistema. En aquest punt és del tot essencial el paper de la universitat en la seva “tercera missió” de transferència del coneixement i del talent, assumint un paper més proactiu cap a l’emprenedoria, la excel•lència i el compromís social, amb una investigació més dirigida a la demanda del sector productiu i més cooperativa amb la resta dels agents del sistema. El coneixement i la ciència no coneixen fronteres, i si en el passat les empreses es localitzaven, per exemple, en funció dels paràmetres de cost, en el futur tendiran a ubicar-se en entorns competitius en generació i transferència de coneixement. D’aquí la importància de recolzar l’extraordinària riquesa potencial d’investigació que existeix al nostre país, ja que tan sols així, serem capaços d’avançar i ésser competitius. P – I per acabar, ja que la seva empresa segueix treballant i millorant malgrat la crisi, doni’ns un missatge, una idea positiva o una perspectiva optimista sobre la situació econòmica present o a curt termini. R – Les crisis ens ensenyen que, en gran mesura, es superen perquè es generen oportunitats. Les empreses hem d’ésser capaces d’afrontar-les i identificar quines noves propostes es poden fer per recuperar entorns més favorables pel negoci. La situació que vivim és extraordinària perquè encara no visionem el seu final i no sabem quin grau de transformació tindrà el nou entorn. Sigui quin sigui l’escenari final, la competitivitat i creixement passen ineludiblement per la promoció del coneixement i la investigació com a generadora de riquesa en el seu sentit més ampli, fomentant les iniciatives acadèmiques i empresarials que dediquen importants esforços humans i econòmics en I+D+i. Com a empresa i com a país, serem competitius si som capaços de seguir apostant per aquest coneixement, fomentant-lo i exportant-lo allà on se’l reconeixi.