El dia 15 va tenir lloc la 2a Jornada Universitat – Empresa organitzada pel Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast. L’organització de la Jornada va comptar amb la col•laboració i suport de les set universitat públiques catalanes. La Jornada es va celebrar a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i van assistir membres del Cercle, empresaris i investigadors de les universitats. A la Jornada també va assistir el rector de la UB Màrius Rubiralta. L’acte va ser iniciat amb les intervencions del president del Cercle, Enric I. Canela, i el rector de la UPC, Antoni Giró, i va comptar amb dues sessions moderades per Joan Prats, vicerector de la UdL, i Miquel Duran, vicerector de la UdG. A la primera sessió van actuar de ponents Pedro Mier, president i conseller delegat de Mier Comunicacions; Manel Portero, investigador de la UdL amb un projecte CENIT amb La Morella Nuts; Erik Brieva, president i conseller delegat de Polymita Technologies; i Josep Castells, director de l’empresa Institut de Ciència i Tecnologia. A la segona sessió els ponents van ser Carles Prats de l’spin-off Beyond Foods; Marcel Swart investigador ICREA del Parc Científic i Tecnològic de la UdG; Josep Domingo catedràtic de la URV, director de CRISES i Chairholder de la UNESCO Chair in Data Privacy; i Jesús García-Gil. catedràtic de l’UdG i fundador de l’spin-off Microbial del Parc Científic i Tecnològic de la UdG. A les sessions a les es van produir un elevat nombre d’intervencions. L’acte el van cloure el secretari del Cercle, Remo Suppi, qui va llegir les conclusions preliminars i el president del Cercle per al Coneixement. Posteriorment es va celebrar un sopar – debat al que van assistir els organitzadors i ponents de la Jornada i els representants de les universitats juntament amb la comissionada per Universitats i Recerca, Blanca Palmada, i el director general de Recerca, Ramon Moreno. Entre les principals conclusions destaca que Catalunya té una gran capacitat per fer el diagnòstic sobre els principals dèficits que impedeixen que ens integrem en l’Economia del Coneixement, però alhora també hi ha una nul•la capacitat per fer les accions necessàries per resoldre el problemes detectats. També es va assenyalar que l’administració hauria de ser capaç de facilitar les coses per tal que empreses i investigadors poguessin desenvolupar els projectes, així per exemple el cost per crear una empresa, en temps i diners, és dels més alts d’Europa. I en àmbit espanyol, Catalunya destaca per la seva capacitat de crear problemes, excés de burocràcia, fiscalitat més elevada, dificultat d’obtenir terreny, manca d’acord entre administracions, etc., en suma grans dificultats per fer que el talent i capital que som capaços d’atreure trobi les condicions adients per instal•lar-se a Catalunya. Una altra conclusió destacada va ser que l’administració hauria de potenciar la demanda de productes d’alt valor afegit generat per empreses i investigadors. No té cap sentit que l’administració subvencioni la creació d’empreses i no actuï com a client d’aquestes empreses. Potenciar la demanda local, sempre que preu i qualitat siguin adients, és la millor manera de fomentar que les empreses reeixeixin i alhora generin demanada a les universitats. Des del Cercle per al Coneixement, recollint les conclusions que properament es publicaran, es demana un paper més proactiu del govern. Barcelona 17 de novembre de 2007. Podeu veure article posicionament / proposta del Cercle, arrel de les jornades, accedint AQUÝ En documentació adjunta hi ha un resum del contingut de les taules rodones.

L’obertura de l’acte de presentació del llibre va anar a càrrec del rector de la UPC, Antoni Giró, qui donà la benvinguda als assistents i introduí els ponents. Acte seguit, cedí la paraula al president del Barcelona Breakfast, en Xavier Marcet, qui ens parlà dels orígens del BB, un grup de persones que set anys enrere, prengueren la iniciativa de crear una associació que es preocupés no només de criticar, sinó també de proposar alternatives a les actuals per millorar el rendiment de la relació sector públic – privat i situar Catalunya en l’economia del coneixement. Amb un fort caràcter TIC, el BB s’ha distingit per estar conformat per persones amb una consciència clara de compromís amb el país. En Ramon Palacio, coordinador del llibre, presentà les temàtiques tractades en les aportacions de les 28 persones que hi col·laboraren amb la publicació d’articles i continguts. El llibre s’inicia amb una presentació escrita per en Joan Clos, actual Ministre d’Indústria, i que fou en el seu moment, el primer ponent convidat a un esmorzar del Barcelona Breakfast. Segueix amb dues entrevistes, una realitzada al Joan Trullén, Secretari General d’Indústria, en la que parla de la necessitat d’incorporar les TIC als processos productius, i l’altra feta al Miquel Barceló, president del 22@, en la que proposa més unitat entre els organismes responsables a la Generalitat per donar un salt endavant en la societat de la informació. Els següents articles van a càrrec de: – Ramon Palacio, que parla de les polítiques públiques en relació a la societat de la informació. – Joan Solé Subiela, que tracta la relació de les TIC amb l’Administració pública a Catalunya. – Ferran Amago, que analitza l’impuls que han de tenir els col·legis professionals. – Francisco de Quinto, que explica la vinculació necessària entre la tecnologia i el dret. – Ricard Ruiz de Querol, que fa patent el concepte estratègic de la fractura digital. – Vicenç Gasulla, que escriu sobre Pimes i productivitat. – Tomàs Cascante, que parla sobre les TIC i els canvis en les relacions humanes. – Blanca Espina, que analitza la influència de les TIC en la societat. – Ginés Alarcón, que estudia el sector TIC a Catalunya. – Antoni Esteve, que entèn la convergència de mitjans com una oportunitat per a l’audiovisual català. – Carles Martín, que ressalta la necessitat de tenir una xarxa de qualitat i confiança. – Manel Medina, que escriu sobre la seguretat digital a Catalunya. – Jordi Marín, que inclou una perspectiva territorial en la societat del coneixement. – Ramon Sangüesa, que analitza la triple hèlix a Catalunya. – Albert Arnó, que estudia la relació entre les TIC i la recerca. – Joan Enric Ricart, que compara les TIC i els models de negoci. – Pere Mier, que aposta per l’exportació de la tecnologia. – Xavier Castillo, que aposta per la indústria de les aplicacions TIC. – Hernán Scapusio, que ens parla del consum digital i la gestió de continguts. – Carles Font, que veu en Catalunya una possible societat de serveis. – Jordi López, que ens parla dels tres nivells d’infraestructures de telecomunicacions. – Francesc Solé, que emfatitza la necessitat de crear empreses de base tecnològica a la universitat. – Fèlix Arias, que escriu sobre el finançament de la innovació. – Tere Serra, que es centra en competir en un món globalitzat. El llibre finalitza amb un article conjunt del Xavier Marcet i en Toni Garrell, president del Cercle quan es féu la fusió entre ambdúes organitzacions. Joan Puigcercós, Conseller de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat, tancà l’acte amb una xerrada en la que destacava la singularitat i importància d’associacions com el Barcelona Breakfast, que es desmarquen de la dinàmica habitual associativa, conservadora i massa pendent de les subvencions. Remarcà la necessitat de crear unitats de mercat diferents i elaborar estratègies conjuntes entre el sector públic i el privat. Podeu trobar el llibre en format digital com a arxiu adjunt penjat a informació relacionada.

En Manel Balcells començà la seva ponència fent referència a tres titulars de premsa publicats els darrers dies que tractaven el tema del càncer. En un es feien les previsions de que a l’any 2030 uns 75 milions de persones arreu del món patirien càncer i a Europa una de cada quatre al 2020, així com el fet de que Espanya gasta tres vegades menys que Europa en investigar la malaltia, i que recentment s’ha celebrat la Conferència europea sobre el càncer a Barcelona. Al primer món les dolències més freqüents són les cardiovasculars, neurodegeneratives i les referents a la salud mental. No es pot negar que la salud és una àrea de vital importància, en la que queden molts camps per explorar i investigar. El que és cert és que a Catalunya tenim un bon nivell de recerca científica en l’àmbit biomèdic, ja sigui en els camps del càncer, de la producció de metàstasi o de la investigació amb cèl·lules mare, així com un bon nivell d’hospitals amb qualitat cientifica com són Vall Hebron, Bellvitge, el Clínic, St. Pau o els Germans Trias i Pujol. Malgrat una inversió fluixa en recerca, els nostres investigadors són bons i gaudim d’una tradició en la indústria farmacèutica important. Això s’exemplifica en les següents dades: el 60% de la producció farmacèutica de l’estat espanyol es fa a Catalunya, el 50% de les empreses farmacèutiques de tot el territori espanyol són a Catalunya i el 100% de la indústria farmacèutica autòctona es troba a Catalunya (Laboratoris Esteve, Mirall, Uriach…). Tampoc hem d’oblidar que disposem d’emprenedors i científics potents, així com d’iniciatives que han iniciat i tingut èxit en el traspàs de la transferència tecnològica, com el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, el Parc Científic de Barcelona o l’entorn de la UAB. Una línea de futur són les empreses spin-off sorgides de la universitat, especialitzades en biotecnologia. Fa uns mesos es va presentar a Madrid l’informe de l’Associació Espanyola de Biotecnologia. En ell es comentava que al 2006, el 30% de les empreses noves sorgides a l’estat espanyol de biotecnologia eren catalanes. Ara es tracta d’entendre Catalunya com un clúster o una bioregió, terme que hem adoptat d’Europa. El cas és que en efecte, Catalunya actua com un clúster en l’àmbit bio (hospitals, parcs científic, empreses i universitat), a la vegada que es connecta amb altres clústers arreu del món i intenta competir amb el nord d’Europa, l’est de la costa nordamericana, les potències asiàtiques… Si partim de que disposem d’un bon nivell de recerca, una indústria farmacèutica consolidada però amb problemes de creixement i competitivitat, i una indústria biotecnològica incipient que requereix ésser cuidada, no podem oblidar però que la nostra transferència tecnològica és insuficient, el nombre de patents pel nombre de publicaciones és molt reduït i la conversió en valor del coneixement adquirit dista molt de ser el desitjat. El volum d’empreses biotecnològiques encara és molt petit, a Catalunya en tenim unes 50 que es dediquen a temes exclusivament bio, i unes 250 que tenen una part de biotecnologia. El que toca ara és plantejar-se quin és el model de Catalunya que volem per al futur. Hem de decidir si volem ser un país de serveis, turisme, aprofitar el sector agrícola o fins i tot desenvolupar el sector aeronàutic, però no podem obviar una realitat i és el fet de que tenim un bon potencial en l’àrea biomèdica. Una àrea que no només aplega la recerca bàsica, l’aplicada o la biotecnologia, sinó també les tecnologies mèdiques. Podem convertir-nos en un referent al món, aprofitant aquest sector estratègic, creador de riquesa i de valor afegit. Ens interessa tenir gent formada en aquests àmbits, ja que ens manca formació de gestors de recerca, persones que sàpiguen com dur a terme aquesta transferència tecnològica i posar al mercat tota la innovació que es produeix als hospitals. Des de l’organització, el consell de la qual presideix en Balcells, es vol apostar per fer d’aquesta línea estratègica una aposta de país. La manca d’inversió n’és una dificultat, però ens hem de fixar en països que se n’han sortit com Escòcia, que del 2000 al 2005 hi va invertir força, cosa que va revertir de forma molt positiva en el PIB, o Irlàndia, els països escandinaus i els anglosaxons. Hem d’entendre que es tracta d’un sector amb capacitat de generar molts llocs de treball, però per assolir l’èxit hem de superar l’atomització existent i actuar conjuntament com una marca. Això s’ha començat amb l’Aliança Biomèdica de Barcelona o la iniciativa de la Bioregió. Necessitem tenir unes facilities, uns serveis comuns i una massa crítica suficient per a competir en el món actual. Al mes de maig del 2007 es va anar a Boston com a BioCat amb 10 institucions i 12 empreses. Adoptant conjuntament la marca de Catalunya es va veure que aquesta venia. S’establiren relacions bilaterals amb Ontario, Japó o la India. En el món globalitzat d’avui en dia, és perfectament factible dur a terme projectes saltant-se les traves d’antany. A la Ýndia també es va anar com a BioCat en un viatge institucional organitzat pel govern de la Generalitat. Es varen signar acords a Delhi amb l’Associació Ýndia de Biotecnologia i amb un dels pols de més atracció de l’Àsia a Bangalore. De cara al febrer del proper any, Catalunya ha estat convidada a la Fira de BioÀsia, el primer cop que un país sense estat rep aquesta deferència. És cert que tenim dificultats per fer crèixer les nostres empreses, però també tenim moltes oportunitats per explotar. És necessari que els vivers d’empreses i emprenedors puguin accedir a les rondes de finançament dels grans inversors. Amb un panorama mundial en constant canvi, i la fallida immobiliària actual, els grans grups inversors ja fa temps que comencen a buscar inversions a mig i llarg termini en les àrees biotecnològiques. Si disposem de projectes que puguin ser finançats, hem de fer-los madurar, malgrat els problemes estructurals que hi puguin haver. En conjunt, podem afirmar que tenim entre les mans un gran projecte amb els elements adequats per reeixir i els actors a posar en coneixement per tal de que surtin projectes, col·laboracions i sinèrgies. En definitiva, el sector de la biotecnologia s’està situant com un sector basat en l’aprofitació del coneixement, amb una llarga tradició d’inversió en recerca bàsica i aplicada, que pot actuar com a element tractor d’altres subsectores que se’n poden beneficiar indirectament.

D’acord a la convocatòria d’assemblea extraordinària del Cercle per l’elecció de la nova junta directiva, l’assemblea s’ha constituït amb 68 associats a les 20h15’ del 19 de juliol al Hotel Alimara de Barcelona, amb el següent ordre del dia: Descripció per part del President del cercle Antoni Garrell dels passos efectuats en el procés electoral, i pròxim passos en el cas d’ésser elegida la candidatura. Votació de la candidatura presentada. Intervenció si s’escau del nou president Facultar per acords 1- El President Antoni Garrell ha explicat que a la finalització del termini de presentació de candidatures (dia 10 de juliol a les 24h) s’havia rebut una candidatura encapçalada per l’associat Enric Canela i composada per 17 membres. Un cop revisada per el comitè electoral, es declarà que complia tots els requisits i fou publicada a la intranet del Cercle i comunicada a tots els associats. Seguidament ha exposat les dates de traspàs de funcions a la nova junta si l’assemblea li atorga la confiança: – Abans del 31 de juliol publicació i comunicació a qui escaigui dels resultats. – Abans del 10 de setembre culminació del traspàs de funcions tècniques i administratives a la nova junta. – Abans del 10 de setembre culminació del traspàs de tots els aspectes relatius a generació de coneixement i opinió en els àmbits als nous responsables dels mateixos i dels aspectes relatius a la secretaria General. – Abans del 20 de setembre atorgar poders davant de notari als càrrecs de la nova junta. – Abans del 1 d’octubre cessament de funcions de la junta actual i traspàs ple de competències a la nova junta electa. L’Assemblea ratifica el calendari exposat. 2.- Votació de la candidatura presentada Un cop verificades les delegacions de vot, i identificats els assistents amb signatura en el document de relació de socis, el president pregunta si, ates que hi ha una sola candidatura, es vol procedir a votació o aprovar la nova junta per assentiment. Els associats acordem per unanimitat nomenar la nova junta del Cercle formada per: President : Enric I. Canela Campos Vicepresident primer: Joan Brunet Mauri Vicepresidents: Antoni Brey Rodríguez, Ricard Ruiz de Querol Secretari general: Remo Suppi Boldrito Tresorera: Maria Abellanet Meya Vocals: Ferran Amago, Alberto Coronas, Rodolfo Fernandez, Carles Martin Badell, Antoni Mascaró Pérez, Joan Mayans Planells, Santiago Montero, Blanca Pons de Dalmases, Joan Prat Corominas, Hernan Scapusio Vinent, Lina Zulueta 3.- El nou president del Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast Enric Canela intervé en l’assemblea per agrair la confiança dels associats, manifestar el seu compromís, i el de la junta, en consolidar la fusió del Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast, impulsar les activitats i el seu creixement com organització de referencia i demana l’esforç de tots ‘per fer cercle’, finalitzant la seva intervenció agraint a l’Antoni Garrell i en Xavier Marcet la tasca efectuada i l’esforç per fer possible Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast. 4.- L’assemblea faculta al president, Vice-presidents i secretari general per aixecar a públics els acord de l’assemblea. Un cop el president en funcions Antoni Garrell i el Secretari General en funcions Salvador Estapé han signat el documents d’assistència i de delegació de vot, i el de composició de la nova junta i lliurats al nou secretari general Remmo Suppi, es dona per finalitzada l’assemblea que va seguida d’un sopar entre els socis assistents. Barcelona 19 de juliol de 2007.

L’Assamblea General del 26 de juny de 2007 va ser presidida per l’actual President del Cercle, Antoni Garrell, el Vice-President, Xavier Marcet, el Secretari General, Salvador Estapé, el Vice-Secretari, Rodolfo Fernández i el Tresorer, en Santiago Sardà. S’inicià amb una intervenció de l’Antoni Garrell on va recordar la carta que va trametre a tots els associats el 3 de juny de 2007, (en informació relacionada s’adjunta la carta, per accedir-hi cal esser associat al Cercle) en la que indicava que “…. hem treballat tots molt, i hem posicionat el Cercle com una organització de referència, podem dir que s’ha consolidat, i ara cal obrir una nova etapa que ens te que portar a assumir més compromís i rellevància per impulsar l’economia i la societat del coneixement a Catalunya i Espanya.” també indicava “… Crec que les organitzacions com la nostra s’enforteixin amb la rotació en l’assumpció de responsabilitats, i que desprès de les èpoques constituents és bo que noves persones assumeixin la responsabilitat d’afrontar els reptes derivats de la tasca feta fins ara, conseqüentment no hem presentaré a la reelecció, que no voldrà dir que no segueixi ajudant a fer Cercle com un associat més i estar a la disposició de la junta que sorgeixi del vot dels associat.“. Conseqüentment aquest es la darrera assemblea ordinària que presidia, un fet que volia aprofitar per fer alguna evalució global. Seguint l’ordre del dia, el tresorer inicià l’Assamblea presentant els comptes del Cercle recollits en el Balanç del 2006 i el Compte de Pèrdues i Guanys del 2006 (la informació presentada va ser la que es comunicà amb anterioritat als associats i es troba penjada a la intranet del Cercle com a informació relacionada a la convocatòria de l’Assamblea). Per accedir-hi, cliqueu aquí, per accedir-hi a la documentació cal esser associat al Cercle. Dels comptes i pressupostos del Cercle destaquem sobretot les aportacions dels socis per els sopars i les aportacions adicionals finalistes efectuades per alguns associats. Els assistents aprovaren per unanimitat els pressupostos del Cercle. Acte seguit, el Secretari General presentà la Memòria de les activitats efectuades al llarg del 2006 en diferents camps, com els sopars-col·loqui, els seminaris-debat, les reunions amb diferents autoritats i institucions polítiques, ltambé destaca la significativa e incrmental activitat de la web adelnatant dades a juny 2007, (veure informació relacionada), i les col·laboracions amb premsa… (la memoria es troba penjada a la intranet del Cercle com a informació relacionada a la convocatòria de l’Assamblea. Per accedir-hi, cliqueu aquí, per accedir-hi a la documentació cal esser associat al Cercle) En següent lloc, el President del Cercle féu el seu informe de gestió extenent la seva intervenció al mandat de la Junta dels d’arrers gairebé 3 anys. Antoni Garrell féu un balanç del passat any concluint que encara no s’ha pogut sol·lucionar el finançament del Cercle, necessari per poder dotar l’associació de capacitat d’acció i incidència. Destaquem també el traspàs de l’activitat presencial a un nivell més telemàtic pel que fa referència als àmbits de treball. La valoració global del darrer any és bona, tenint en compte que s’han complert la majoria d’objectius establerts en el document “Horitzó 2007”., (informació relaciona s’adjunta el document) Aprovats la memòria del Secretari General i l’informe de gestió del President, el Vice-President Xavier Marcet prengué la paraula per explicar els motius que justifiquen l’avanç de les eleccions al mes de juliol i la seva renúncia a la presidència del Cercle-BB. Convocar les eleccions durant l’estiu és una manera d’e garantir un traspàs òptim de les funcions de l’antiga a la nova Junta i així poder fer el traspàs i la presa de decisió a finals de septembre. En Xavier Marcel va voler explicitar que aquest fet no vol dir que no segueixi altament compromès en consolidar el Cercle, i que continuarà fem-ho des del Consell Ascensor i el Fòrum d’institucions i empreses En Rodolfo Fernández, Vice-Secretari, ens proposa el calendari electoral i ens parla sobre el tema de la disminució de les quotes dels associats i la possibilitat de passar un nou càrrec a finals d’excercici en cas que no pugui ser cobert el pressupost amb altres ingressos. S’aprova la proposta quant al cobrament e import de les quotes desprès del debat entre els assistents. El calendari electoral, aprovat per unanimitat pels assistents a l’Assamblea queda establert en les següents dates: – Data proposada eleccions: les eleccions per escollir President i la resta de la nova Junta Directiva, el dijous dia 19 de juliol de 2007, a les 20.00 h en primera i única convocatòria. – A partir d’ara es designa una Comissió Electoral composada per l’actual President Sr. Antoni Garrell, pel Vicepresident Sr. Xavier Marcet i pel Vicesecretari General Sr. Rodolfo Fernández. – Des de la data d’avui fins el 10 de juliol es podran presentar les candidatures, i conforme a l’article 17 dels Estatuts s’haurà d’indicar els candidats proposats a President, tres Vicepresidents, Secretari General, Tresorer i un màxim de tretze Vocals. – Les candidatures s’hauran d’adreçar per correu electrònic amb signatura electrònica o bé confirmada per carta amb signatura manual de tots els candidats. La comunicació s’haurà d’adreçar a qualsevol dels membres de la Comissió Electoral. – Amb la candidatura s’exposaran breument els objectius que es pretenen pels propers tres anys i els mecanismes per assolir els dits objectius. Les candidatures s’exposaran amb els programes a la part privada de la web per poder ser consultades per tots els socis del Cercle pel Coneixement Barcelona Breakfast. – El president i la junta electa escollida en votació en assemblea extraordinària el 19 de juliol de 2007, prendrà posició no mes tard del 1 d’octubre de 2007. Finalment el President informà de l’estat i composició del Fòrum d’Empreses i Institucions, donant-se l’assemblea per informada. En el torn del precs i preguntes en Pere Monràs, president fundador del Cercle, va reclamar l’esforç i compromís de tots per avançar en la societat i economia del coneixement en la línia dels objectius fundacionals del Cercle, va agrair al President Antoni Garrell i el Vice-president Xavier Marcet la tasca feta i la seva decisió relativa a la configuració de la nova junta com un fet que evidencia la seva voluntat de Servei, tot indicant que quant al Consell Assessor de la junta que ell president com a expresident més recent ara toca que el presideixi l’Antoni Garrell quant deixi la presidència. L’Assemblea continuà amb un sopar d’associats. Barcelona 26 de juny de 2006

Marcel Coderch també és secretari de l’Associació per l’Estudi dels recursos energètics (AEREN), membre d’un grup de discussió estatal sobre el futur de l’energia nuclear i analista en temes geopolítics pel Real Instituto Elcano. Durant 15 anys en Marcel Coderch ha treballat en la indústria dels media i del 97 al 2000 ha estat el director d’Auna-Retevision. Al mateix 2000 ja era part del grup fundador de Tech Foundries, empresa que desenvolupa serveis de TV digital. En la trobada del passat divendres 15 de juny, en Marcel Coderch ens va fer una breu introducció al sector de les telecomunicacions. Ens va explicar que la distribució del sector es dividia de la següent forma: la telefonia fixa s’emportava un 28%, la telefonia mòbil un 43%, internet un 8% i els serveis audiovisuals un 15%. En el sector de la telefonia mòbil, la quota de mercat amb dades del 2006 es repartia amb un 56.9% per Telefònica, un 18,2% per Vodafone, un 11,3% pel Grup France Telecom i un 4,4% del Grup Ono. En quant a la penetració de la banda ampla, cal esmentar que mentre a Espanya ens situem amb una mitjana de 15 línees per cada 100 habitants, Europa amb 15,7 no està tan allunyada de la nostra realitat. Pel que fa a la penetració a les llars, tenim un 25% front al 28% europeu. L’ADSL segueix essent molt més majoritari que el cable, malgrat cal destacar que el cable està més present al sector residencial que no pas a l’empresarial. El mercat d’ADSL segueix tenint en Telefònica el proveïdor majoritari, amb una quota del 76%, mentre Orange i Ya.com assoleixen cadascun un 8% i un 5% respectivament. El mercat de telefonia mòbil sens dubte és el que està experimentant un creixement més important, del qual el gruix de facturació segueix essent la veu. Tot i això, si ens comparem amb la resta de països de la OCDE, els nostres preus, conjuntament amb els d’Àustria segueixen sent molt elevats, senyal que pot ser indicativa d’una manca de competitivitat. Un tema que avui en dia està en debat és la relació distància-velocitat. El fil de coure està arribant als seus límits, i amb les distàncies actuals no ens queda més remei que donar un salt qualitatiu i substituir progressivament el fil de coure per la fibra òptica. El problema que se’ns planteja actualment és que l’únic que vol fer inversió en xarxes de nova generació és Telefònica, però no està disposat a obrir-les a altres operadors. Això implicaria un retorn a la situació de monopoli. En situació de monopoli natural, es maneguen tres solucions o vies habituals: convertir-lo en un monopoli públic, acceptar un monopoli privat, o regular per tal d’impedir el funcionament normal (e ineficient o en contra de la competència) del mercat. Venint de la primera opció, en l’actualitat ens trobem en la tercera i depèn com evolucioni la qüestió, tot sembla indicar que podem acabar en la segona. En el debat posterior amb els associats diversos temes sortiren a la palestra: des de la necessitat o conveniència d’una separació funcional a Telefònica, passant pel debat ideològic sobre l’adequació o no de la regulació front una situació de monopoli natural, arribant a la discussió de si és preferible assolir 8 MB/seg a tot el territori o prioritzar la rapidesa i capacitat en alguns punts concrets com les grans ciutats.

Antoni Olivella començà la seva intervenció amb un breu resum sobre la història d’Indo, empresa que neix al 1937 a Sevilla i aviat es situà com a líder indiscutible en el mercat nacional. Al 1986, amb l’entrada d’Espanya en el mercat comú, Indo, al igual que moltes altres empreses espanyoles i catalanes, davant l’augment de la competència, hagué de replantejar-se la seva direcció i elaborar una nova estratègia que permetés simúltaneament internacionalitzar-se així com intentar mantenir la quota de mercat a Espanya. Al 1987 ja entra en borsa, a principis dels anys 90 davant d’una lleugera caiguda de ventes, Indo decideix contractar McKinsey & Company per iniciar una reconversió empresarial en el sentit organitzacional i estratègic. Al 1991 Indo comptava amb 2.460 empleats, dels quals el gran gruix es trobava a Espanya i només una petita part a l’exterior. Comparat amb dades actuals, la situació ha canviat força degut a la progressiva localització d’indústries en països com Xina o Thailàndia, de forma que avui en dia la distribució d’empleats segueix tenint la majoria situada a Espanya, però a l’exterior s’ha augmentat a 750 treballadors, xifra 12 cops major que al 1991. Al 2006, Indo ja facturava 148 millons d’€ amb les seves ventes de lents, montures i equipaments a les òptiques, el seu client directe. Antoni Olivella també ens comentà els canvis que s’estan duent a terme actualment a Indo, que impliquen una nova filosofia empresarial que treballa en l’elaboració d’una nova marca corporativa. Els cinc valors estratègics actuals de la companyia podrien resumir-se en: – La internacionalització, entesa com la necessitat de rentabilitzar les infraestructures competitives, reduïr la concentració industrial d’Indo a Espanya, crèixer en volum i aprofitar les economies d’escala. – La innovació, entesa com l’aplicació d’aquesta per guanyar en diferenciació de producte i dotar-lo de valor afegit per situar-se en una gamma més alta. – La productivitat, entesa com la clau per millorar la competitivitat. – L’organització, com a valor estratègic per garantir la cohesió dins de l’empresa i en relació amb els clients. – Les persones, el principal capital d’Indo, intentant professionalitzar al màxim els treballadors i posant les bases per garantir un bon funcionament dels equips de treball. Sent conscients de que avui en dia és necessari disposar de l’adaptabilitat suficient per treballar en un entorn canviant, en el que res és permanent, Indo intenta reforçar el sentit emprenedor dels seus treballadors, dissenyadors i tècnics, cercant idees revolucionàries que permetin anticipar-se al mercat per tal de guanyar en capacitat. Les principals dificultats que ens plantejava l’Antoni radiquen de la complexitat de l’ambient, les infraestructures deficientes, els serveis institucionals precaris (aduanes i regulacions sanitàries), la demora en les decisions polítiques (com per exemple la decisió d’anul•lar els ajuts de l’administració a l’innovació en el 2012), la manca de capacitat financera i un entorn laboral cada cop més difícil. Indo ha hagut de dur a terme una reconversió empresarial semblant a moltes altres empreses nacionals, que partien d’un model més aviat familiar-tradicional, enfocat a un mercat centrat en el que venien productes bàsics. La globalització i la competència exterior han obligat a canviar certes pautes de funcionament, que requereixen adquirir una visió més àmplia en termes de diversificació, segmentació i internacionalització. Pel que fa a la innovació, a part de tenir el seu propi equip d’investigadors, Indo també ha optat per l’outsorcing tecnològic. Entre les institucions que hi col•laboren, podem destacar el CSIC, la UPC, l’Escola d’Òptica de Terrassa i el Fraunhoffer Institut entre d’altres. Alguns dels nous productes fruit d’aquest intensiu esforç en innovació són el que anomenen les “lents progressives personalitzades”, fabricades gràcies a l’anàlisi previ del comportament ocular de cada persona mitjançant la medició digital prèvia, o les “lents progressives especialitzades”, dissenyades en funció de l’activitat que es pensa realitzar amb elles (esport, conducció, treball amb ordinador..). Un altre tema que abordà l’Antoni Olivella en la seva ponència fou la qüestió de la responsabilitat social, un aspecte que les empreses cada cop tenen més en compte, en un context actual en el que la localització d’indústries a països en els que els costos són més baixos molts cops implica una menor legislació/control en qüestions mediambientals o laborals. Indo forma part del programa de Nacions Unides del Global Compact, per la qual cosa són audidats i sotmesos a un control periòdic de qualitat i “bon comportament”. El debat posterior amb els associats, va donar peu a la discussió sobre els problemes que actualment pateix la indústria espanyola, que encara no ha entès ni la verticalitat ni la transversalitat, els problemes que es deriven d’una legislació pràcticament d’època franquista encara, una justícia laboral ineficaç, la manca de patents… així com també es parlà del codi ètic que han de seguir les empreses quan es localitzen a països com Xina per exemple, on la facilitat per caure en l’explotació dels treballadors i obviar certes normatives que a Europa serien impensables, pot ser temptadora. En aquest sentit, l’Antoni Olivella ens comentà que Indo a Xina paga un 60% més del salari mínim que regeix al país, a la vegada que compleix amb els preceptes establerts pel Global Compact.

L’Antoni Soy, de formació economista, abans d’ocupar el càrrec de Secretari d’Indústria i Empresa, va treballar en el món de la docència com a professor de la UB, ha estat consultor de la UE en l’avaluació de projectes, i ha ostentat el càrrec d’alcalde d’Argentona. En la trobada amb els associats del Cercle del passat 4 de maig, Antoni Soy vingué a parlar-nos sobre la política d’empresa i d’indústria a la Catalunya d’avui en dia. Malgrat l’ocupació industrial ha disminuït amb el pas dels anys, el clima industrial, entés com la confiança en la indústria, manté els millors indicadors des de fa més de set anys. Per exemplificar-nos la situació actual de l’empresa catalana, l’Antoni Soy ens va presentar un breu DAFO per tal de posteriorment determinar els avantatges competitius de l’empresa i l’indústria catalanes i poder establir les directives d’actuació des de la Secretaria. Elements interns al sector: DEBILITATS: – Dimensió empresarial petita – Fragmentació de les infraestructures en diferents entitats (parcs industrials, polígons industrials…) – Endeutament elevat i interès alt – Manca de formació continuada – El marge econòmic de les empreses és decreixent – Es fa poca innovació – Tenim poques empreses que siguin motors d’arrosegament – Encara està massa implantat el model tradicional de creixement basat en costos – Tenim una manca d’infraestructures sobretot en el tema dels transports (carreteres, ferroviàries…) FORTALESES: – Bon posicionament en BRS (Business Related Services) – Sectors nous potents com la biotecnologia, el sector TIC i les energies renovables. – Important formació de clústers Elements externs al sector: AMENACES: – Temes referents a la normativa i la regulació. – Dificultat per accedir a la contractació pública – Manca d’infraestructures TIC als polígons industrials (no arriba la banda ampla…) – Dèficit de capital tecnològic – Dèficit en la producció de patents – Baix índex d’R+D+I – Manca d’enginyers – La cultura del treball, l’esforç i l’emprenedoria no està suficientment arrelada. – Baixos nivells de productivitat. OPORTUNITATS: – Millora del capital social: entorn administratiu i normatiu – Millora del capital físic: infraestructures – Millora del capital tecnològic – Millora del capital humà: cultura de l’esforç – Possibilitat d’incloure una assignatura sobre emprenedoria i innovació a les escoles. – Millora de la relació entre universitats, empresa i recerca aplicada – Millora de les activitats d’alta qualificació A nivell internacional ens trobem amb que: – La normativa (REACH) entra en vigor l’1 de juny de 2007 – Es fa patent una manca de cooperació i aliances entre les empreses petites i mitjanes. (El 98% de les empreses catalanes són pimes) – El grau d’integració dels nous inmigrants és molt baix. Analitzat el sector i les principals característiques del teixit empresarial català, des de la Generalitat es vol crear una Direcció General d’Innovació i Internacionalització que assumeixi les tasques d’innovació que actualment porta el CIDEM i les tasques d’internacionalització que fins el moment desenvolupa el COPCA. La creació d’aquesta institució paraigües que englobi ambdues funcions s’està treballant amb la col•laboració d’ESADE. Antoni Soy ens transmeté també que la filosofia que s’aplicava des de la Secretaria d’indústria era la de mantenir una política activa i atractiva, però fugint de l’intervencionisme. És a dir, assumint la funció de facilitador que dóna suport i acompanya a les empreses en el seu procés de creixement i millora, però evitant ser el principal impulsor que hagi d’anar obrint les portes que les empreses no volen obrir. Els pilars de la política empresarial industrial, Antoni Soy ens els definí com la seguretat industrial (ITV, ECAs…), la millora del capital social i l’entorn adequat, la cooperació i les aliances entre clústers, l’atracció de la inversió (ACI- Agència Catalana d’Inversions), els parcs industrials i vivers d’empreses, la R+D+i aplicada, i la intensificació de la internacionalització. Les conclusions de la trobada es poden resumir en la idea que tenint en compte la pluralitat i complexitat del teixit productiu català, per potenciar la competitivitat és necessària la cooperació entre les pròpies empreses i entre els diferents nivells de l’administració pública. Si no gaudim del suficient finançament, s’haurà d’anar buscar a altres instàncies o projectes, sigui el CENIT, PROFITS, INNOEMPRESA o dirigir-se directament a Brussel•les.