El nostre entorn i el nostre primer món estan canviant. L’organització econòmica del món desenvolupat ha canviat. No és estrany que diverses regions del món competeixen no tan sols en productes i processos sinó també en fluxos d’innovació. La globalització i l’evolució de la societat de la informació plantegen nous reptes per a les economies dels països que han de focalitzar els seus esforços en productes amb més valor afegit invertint de forma decidida en coneixement, transformant l’economia de base industrial en economia del coneixement. Aquesta situació, assumida en totes les anàlisis fetes en publicacions professionals, ha estat en gran part possible gràcies a l’activitat de recerca del món universitari en un entorn caracteritzat per elements com per exemple: l’evolució tecnològica, la potencia inductora de la lliure competència empresarial i la globalització dels mercats, l’efecte catalitzador de les telecomunicacions i l’ús massiu de l’energia procedent d’una font accessible i de fàcil transformació, com han estat els combustibles fòssils, en particular líquids i gasos. La Universitat, en particular el model americà, molt integrat en el teixit productiu (també en el militar…) i en l’estructura social, ha estat la font de gran part de les idees que han estat finalment transformades en innovació en el teixit productiu. Aquesta transformació s’ha fet mitjançant un procés de transferència en el que han participat diferents elements a cavall entre l’estructura acadèmica i el sistema productiu. El model universitari europeu, més elitista en general i molt majoritàriament finançat a través dels pressupostos estatals, ha estat menys eficient a l’hora de generar aquestes estructures pont que canalitzen la recerca cap a la transferència i la innovació. Els determinants actuals de la competitivitat econòmica, i per tant del benestar, que es podrien resumir en conceptes de globalització, societat de la informació i economia del coneixement, configuren un sistema econòmic dependent de la innovació en forma massiva per al manteniment de la seva competitivitat. Aquesta innovació massiva necessita nodrir-se d’una transferència procedent de la recerca bàsica i aplicada que el sistema universitari en la seva configuració actual (l’europeu en particular), no està oferint, evidenciant així la necessitat de canvis profunds, tant estructurals com culturals i de model de gestió. En el Cercle per al Coneixement ja ho vam manifestar en el nostre posicionament de 10 de novembre de 2006, després de les eleccions autonòmiques, conscients de la importància cabdal del sistema universitari i dels centres de recerca en el context de les societats pròsperes. En aquest escrit es deia que, desprès de l’anàlisi detinguda de les propostes que l’Associació Catalana d’Universitats Públiques van presentar el proppassat mes d’octubre de 2006 al conjunt de les forces polítiques catalanes, Catalunya es trobava (i es troba) en un moment delicat i molt important. Catalunya ha de continuar mantenint una economia amb evidents mostres de manca de competitivitat, o ha d’emprendre decididament el camí cap a la societat del coneixement i s’ha d’incorporar de manera irreversible al grup dels països líders en l’economia del coneixement?. Durant quant de temps podrà l’economia catalana mantenir els nivells de benestar de la població en base a un creixement centrat molt majoritàriament en el turisme i la construcció? Quant de temps podrà resistir el sector industrial, i fins i tot el dels serveis, l’evident i progressivament accelerada pèrdua de competitivitat en un món irreversiblement globalitzat? Quant de temps podem perdre abans d’encarar decididament els canvis necessaris per entrar en el camí que duu cap a l’economia del coneixement? Des del Cercle creiem que el camí ha de ser en una única direcció: coneixement i innovació. Hi ha un conjunt de dades preocupants que ens fan d’avís de què el sistema no pot perdre temps. Hi ha dues dades contradictòries (i preocupants): el “Informe Económico del Presidente del Gobierno 2007” amb una Borsa amb un pronòstic de creixement de més del 3,5% per a aquest any i el posicionament (de l’estat) com a vuitena economia del món, i l’últim informe del World Economic Forum on l’estat ha passat del lloc 29 (2004) al 31 (2005) en el Networked Readiness Index. Els indicadors macroeconòmics són bons, però l’índex global de competitivitat no. És reflexió obligada en aquest sentit analitzar el pes de l’economia basada en la construcció, els serveis i el turisme. Si bé això comporta una il·lusió de bonança econòmica (i a curt termini ho és), no és una economia sostenible i competitiva. Amb aquests paràmetres no estarem mai a l’alçada dels països amb qui hem de competir i el pitjor de tot és que modificar paràmetres com ara l’educació superior, la recerca i la innovació, no ho podrem fer a curt termini (per exemple en l’àrea de la biociència Irlanda i Escòcia han trigat 10 anys en posicionar-se i ser un referent en el sector). Està tot perdut? Ni molt menys, existeixen mecanismes i procediments que permeten canviar aquestes tendències i revertir el procés. Però per tot això necessitem un debat seriós més enllà del dia a dia, dels esdeveniments polítics, i de les notícies del mass media. Des del Cercle, preocupats per aquest debat que mai no arriba, creiem que hem de donar solucions i aportar el nostre gra de sorra per tal de reflectir les necessitats que tenim com a societat que té la plena voluntat d’avançar i recuperar l’empenta que ens ha caracteritzat com a poble. Despertar d’aquest somni o somnolència i deixar de banda les postures victimistes d’alguns dirigents, empresaris i universitaris; creiem que és una obligació i hem de discutir i proposar solucions que ens portin a aquest desenvolupament i estabilitat que necessitem. Les polítiques que cal desenvolupar, segons el nostre parer, són transversals i requereixen la màxima atenció del Govern de la Generalitat. És per aquest motiu que demanem atenció al màxim nivell de govern, i que aquesta atenció sigui continuada. També creiem essencialment que el sistema productiu no pot competir sense l’aportació del sistema de ciència i tecnologia en el seu conjunt, i per tant, cal instaurar una nova cultura de creació de coneixement previ que incorpori la seva valorització mitjançant la transferència. És a dir, hem de coordinar els sistemes de creació de coneixement previ amb el sistema productiu i amb les organitzacions públiques, i aconseguir que ambdós mons cooperin. [ … podeu accedir al document complet en format pdf penjat a informació relacionada … ]

POSICIONAMENT DEL CERCLE ORGANITZACIÓ DEL NOU GOVERN El Cercle per al Coneixement, conscient de la importància cabdal del Sistema Universitari i dels Centres de recerca en el context de les societats pròsperes, va analitzar detingudament les propostes que l’Associació Catalana d’Universitats Públiques, que aplega a les universitats catalanes amb finançament bàsic públic (Universitats de Barcelona, Autònoma de Barcelona, Politècnica de Catalunya, Pompeu Fabra, de Girona, de Lleida, Rovira i Virgili i Oberta de Catalunya), van presentar al proppassat mes d’octubre al conjunt de les forces polítiques catalanes que concorrien a les eleccions al Parlament de Catalunya. Les propostes feien referència a un acord de govern en el camp de les universitats, la recerca i la innovació. El primer punt del document de propostes argumenta la conveniència d’un departament específic d’Universitats, Recerca i Innovació. Diuen les universitats que, “el moment històric que es viu a Europa, emmarcat per les declaracions de Bolonya (Espai Europeu d’Educació Superior, EEES) i Lisboa (R+D+i), fan imprescindible que a Catalunya hi hagi avui una política ben definida i identificable en universitats, recerca i innovació visualitzada a través d’un departament propi en el govern. És necessari un departament específic amb responsabilitats en aquest camp per garantir la prioritat de les polítiques a desenvolupar en igualtat de condicions en el Consell Executiu que la resta de temes de l’agenda política del Govern, i que aquestes no es vegin diluïdes en un departament de la dimensió i la complexitat com ensenyament o repartides en diferents departaments”. A hores d’ara no sabem quina serà la decisió que adoptarà el nou president de la Generalitat, d’acord amb els partits que conformen la nova majoria parlamentària que li donarà suport, si bé tot apunta que aquesta demanda no serà satisfeta, si més no aquest departament que identifiqui universitats, recerca i innovació no apareix a la llista que aquests dies han donat a conèixer els mitjans de comunicació. Una de les hipòtesis que s’han sentit, alternativa a la continuïtat de l’actual departament d’Educació i Universitats, és la d’incorporar la universitat, la recerca i la innovació a un macrodepartament d’Indústria i Comerç. Sembla com si la universitat, la recerca i la innovació fossin quelcom que es posa en un lloc o un altre per tal de satisfer equilibris polítics. L’opinió del Cercle per al Coneixement és que Catalunya es troba avui en una cruïlla important. Ha de continuar mantenint una economia amb evidents mostres de manca de competitivitat, o ha d’emprendre decididament el camí cap a la societat del coneixement i s’ha d’incorporar de manera irreversible al grup dels països líders en l’economia del coneixement. Nosaltres no dubtem sobre quin ha de ser el camí, només cal analitzar l’últim informe del World Economic Forum (Espanya ha perdut 2 punts i ha passat del lloc 29 (2004) al 31 (2005) en el Networked Readiness Index). La situació d’Espanya no és bona. Els indicadors macroeconòmics són bons, però l’índex global de competitivitat no. La paradoxa s’explica gràcies a l’elevat pes de la construcció i el turisme. Els elements que conformen l’índex ens indiquen que l’educació superior, la recerca i la innovació no estan a l’alçada de les dels països amb qui hem de competir. No hi ha solucions a curt termini per resoldre aquesta qüestió, però el que si hi ha són mecanismes que permeten canviar les tendències. Les polítiques que cal desenvolupar, segons el nostre parer, són transversals, requereixen la màxima atenció del govern de la Generalitat, per aquest motiu creiem i demanem atenció al màxim nivell de govern, i que aquesta atenció sigui continuada. Creiem que els rectors de les universitats, experts coneixedors del sistema i de les problemàtiques de la recerca i la innovació, haurien d’esser escoltats. Cal una atenció específica a la universitat, a la recerca i a la innovació. Queden pocs dies. En menys de dues setmanes el nou govern s’haurà configurat. Deixant de banda els lògics i comprensibles equilibris necessaris en la formació d’un govern de coalició, creiem que el nou disseny del govern ha de contemplar aquest fet tenint en compte que la configuració d’un govern dóna missatges de les prioritats a abordar. La Catalunya del segle XXI, tal com hem manifestat en reiterades ocasions, té unes prioritats clares: li cal entrar plenament en la Societat del Coneixement, li cal un fort impuls a una universitat renovada, competitiva i de qualitat; li cal un fort impuls a la recerca, una recerca d’excel•lència en àmbits concrets capaç de generar valor, sense oblidar la necessària formació de capital intel•lectual en tot els àmbits del coneixement; i li cal innovar perquè sense innovació no hi ha creació de riquesa. Compartim l’ideari del govern quant a promoure unes polítiques socials cada vegada més justes, però no serà possible desenvolupar-les sense una economia competitiva que tingui una base sòlida en la innovació i el coneixement. Un país que no genera riquesa no pot fer inversió social i l’estat del benestar s’afebleix. Des del Cercle per al Coneixement, com una associació de la societat civil políticament plural, i que té com a finalitat promoure la reflexió i fer propostes per a una Catalunya que arribi a ser líder en la Societat del Coneixement, creiem que cal que la petició dels rectors sigui analitzada amb cura, conscients de que sols amb clares politiques d’R+D+i, que obliguen a un fort recolzament a la universitat i els centres de recerca, els reptes de l’esdevenidor seran assumibles. Remo Suppi Boldrito Responsable de l’àmbit de Ciència, Tecnologia i Disseny Cercle per al Coneixement www.cperc.net

Llei de Foment de la Ciència i la Innovació empresarial i d’ordenació de la recerca. Els principis bàsics d’aquesta Llei s’inspiren en els objectius de la Unió Europea establerts en el Consell Europeu de Lisboa de l’any 2000, a través dels quals i basant-se en el coneixement, Europa ha d’esdevenir més competitiva i dinàmica, capaç de créixer econòmicament d’una manera sostenible amb més i millors llocs de treball i amb una major cohesió social, objectiu que es va concretar en el Consell Europeu de Barcelona de l’any 2002. En aquest context, en el segon article del Títol preliminar, Disposicions generals de la Llei, se’n determinen els objectius (en concret 11, enumerats de a-k); d’aquests 11, únicament l’objectiu c), fa referència explícita a l’empresa: “contribuir al canvi de l’estructura productiva catalana mitjançant un procés d’innovació empresarial i la seva projecció internacional”, la resta són més propis del desenvolupament científic tant a nivell de recerca pura com aplicada. Cal indicar que els objectius establerts són molt amplis, generalistes i en els que tots podem estar d’acord però no s’hi concreta cap mesura per tal d’assolir els reptes de competitivitat i transformació de la indústria, ni s’hi defineixen compromisos avaluables. Per la seva amplitud la llei incorpora aspectes que són clarament competències d’altres conselleries, en especial els objectius d’innovació empresarial que pertanyen a indústria, o d’internacionalització que són més aviat de comerç. Probablement per aquest motiu, la llei està centrada en un 80% en la ordenació de la recerca i sols en un 20% en la innovació empresarial. Tanmateix en cap cas no s’hi citen prioritats d’inversió per assolir els canvis qualitatius que la societat del coneixement requereix. Contingut: L’avantprojecte de llei consta d’una exposició de motius, cinquanta-cinc articles estructurats en sis títols, una disposició derogatòria i una disposició final. L’exposició de motius presenta l’objectiu de l’avantprojecte de llei, el títol preliminar (Disposicions generals) (articles 1 a 4) defineix la finalitat de la llei, els seus objectius i els principis informadors de la política de foment de la ciència i la innovació i ordenació de la recerca. El títol I (El sistema de recerca, desenvolupament científic i tecnològic i d’innovació), articles 5 a 16, regula i defineix el sistema de recerca, desenvolupament científic i tecnològic i d’innovació així com els diferents agents que l’integren. El títol II (L’organització de l’administració de la Generalitat de Catalunya en l’àmbit del foment de la ciència, de la recerca i desenvolupament científic i tecnològic i d’innovació) (articles 17a 28), regula l’organització de l’administració de la Generalitat de Catalunya per exercir les seves competències en R+D i en innovació. El títol III (L’Agència de la Recerca de Catalunya), articles 29 a 37, regula la creació de l’Agència de la Recerca de Catalunya (entitat de dret públic sotmesa a l’ordenament jurídic privat), com a mecanisme de coordinació de la gestió de la recerca, de la innovació i de la transferència de coneixement. El títol IV (La carrera investigadora), articles 38 a 41, defineix el personal investigador i regula els seus drets i deures establint els elements fonamentals de la carrera investigadora. El títol V (Mesures de foment), articles 42 a 55, estableix les mesures de foment de la recerca, del desenvolupament científic i tecnològic i de la innovació empresarial i de la transferència de coneixement. La disposició derogatòria regula la derogació de totes les disposicions que s’oposen al que estableix la present Llei i la disposició final primera permet que el Govern dicti les disposicions necessàries per al seu desplegament. [… En els documents relacionats, podeu trobar un fitxer pdf amb el text íntegre …]