Pregunta als fundadors: ¿Com avalúa la trajectòria del Cercle en els darrers cinc anys? Antoni Farrés: El balanç és clarament positiu, per haver aconseguit aglutinar al voltant del Cercle un col·lectiu important de persones que des de la societat civil intenten accelerar el trànsit de la Catalunya industrial cap a la Catalunya del Coneixement. Hem aconseguit consolidar la marca del Cercle i estem presents davant l’Administració amb suggeriments, propostes i crítiques. Darrerament els acords amb Barcelona Breakfast són especialment importants en la mesura que representa el principi d’aglutinar diferents col·lectius que indiscutiblement incrementen el pes i la capacitat d’influència. Per molts anys. Antoni Garrell: En cinc anys el Cercle ha assolit la maduresa, i la seva capacitat de “fer pedagogia” i “convertir opinió en coneixement” s’ha fet realitat. Manca encara poder passar de la proposta a l’iniciativa específica, un repte pel qual també tenim l’instrument: la Fundació. Crec que podem estar orgullosos per la feina feta i que tot es degui a l’aportació voluntària i generosa dels associats a títol personal. Pere Monràs: La força mobilitzadora inicial del Cercle que fes possible una il·lusió col·lectiva de projecte per al nostre país, s’ha hagut d’ajustar a unes condicions d’entorn, social, econòmic i polític poc receptiu encara, quant no refractari als valors que volem potenciar. Altres prioritats polítiques han ocupat una dimensió quasi única. Més que mai, en aquesta commemoració dels nostres cinc anys de vida, es fan vàlids els supòsits inicials del paper de la societat civil: “Crear pensament crític i radical, i per tant propostes, en relació als valors de la societat i l’economia del coneixement i difondre-ho abastament” i en segon lloc “Promoure iniciatives d’interès general que ni les administracions ni el mercat estan en condicions de dur a terme”. En definitiva, fer renéixer constantment la il·lusió col·lectiva de “ser i fer” un país avançat, sense haver de demanar permisos…i comptant, en tot i per a tot, amb els joves. Crec que hem de mirar menys la política i més l’economia. Joaquim Català: Penso que el Cercle avui és una realitat indiscutible i s’ha transformat en una veu de referència dins d’amplis sectors de la societat catalana. El que va ser una il.lusió de 7 persones avui en dia és una realitat de quasi 200. La integració amb Barcelona Breakfast reforça aquesta realitat i estic convençut de que el futur és ámpliament prometedor. Rafael Suñol: Hem de dir que aquests primers cinc anys de vida del Cercle no han estat trascendentals per la societat catalana, tot i que sí podem afirmar que per nosaltres, i espero que també per la majoria de membres del Cercle hagin estat molt satisfactoris. Ens hem trobat amb persones, com nosaltres, que volen millorar la societat catalana, perquè hem estat seriosament escoltats per les forces sociails i polítiques, i perquè hem fet algunes aportacions a un dels debats més crucials que tenim plantejats. Volem canviar el “món” – em refereixo a la Societat del Coneixement- , però som conscients que no ho farem ni en cinc ni en deu anys, i és per això, que tenen tant valor els principis dels projectes, què és quan més costen. Ara hem de seguir, perseverant. Santiago Sardà: Crec que el principi del CXC s’ha desviat. S’havien creat uns àmbits per tractar uns temes en profunditat: infraestructures, ensenyament, medecina… Una manera d’anar eixamplant els nostres coneixements i saber què era el més convenient per tirar endavant, on podíem treballar més, etc.. El sopar un cop al mes servia per explicar el que s’havia fet i es convidava un conferenciat per tal d’aprendre més. Ara per això, estem ben segurs que dels politics no s’aprèn res, sinó al contrari, ens fan enfadar. Ser un bon dirigent és el que sap treure el millor de cadascú. Hauríem de preguntar als socis què poden aportar al CXC, ja que ja som molts i no sabem què pensem tots. Pregunta a les darreres tres associades i als últims tres associats: ¿Què li aporta el Cercle i quins reptes creu que ha d’afrontar? Maria Abellanet: El que espero del Cercle és trobar un espai singular de relació que fomenti la cultura de l’aprenentatge permanent en àmbits de rellevància social i econòmica d’ampli abast i actualitat, amb l’aportació de idees i punts de vista diversos orientats a estimular la generació de coneixement i d’innovació. Per a mi un dels reptes a afrontar del Cercle és crear dinàmiques perquè aquesta cultura del coneixement cristal·litzi, s’eixampli i s’enriqueixi amb l’experiència, coneixement, curiositat i participació activa dels seus membres. Montserrat Capdevila: El Cercle és un espai de relació i de reflexió que ens ha de permetre conèixer i aprofundir sobre tots els aspectes relacionats amb la nova societat que ens envolta des de tots els punts de vista possibles, per trobar i fer les propostes més encertades, tot mirant de tirar-les endavant des de la responsabilitat que desenvolupa cada un dels seus membres. El repte que ha d’afrontar el Cercle és ser capaç de generar complicitat i confiança entre tots els agents implicats en la societat del coneixement per tal de poder-hi arribar amb èxit al més aviat possible, amb propostes concretes, assumibles i compromeses. Àngels Esteller: Al llarg d’aquests anys el Cercle ha realitzat una funció fonamental a l’hora de potenciar la societat del coneixement des de la societat civil, amb l’aportació de reflexions i recomanacions que han contribuït a desenvolupar el coneixement i a concienciar les diferents administracions de la necessitat de donar suport a les iniciatives que sorgeixen de la societat civil però sense intervenir en la seva execució . Considero especialment positiu el fet que la societat civil s’involucri com a motor per a contribuir a desenvolupar el coneixement, per tal que es puguin aprofitar millor les oportunitats, perquè Catalunya sigui més competitiva i assoleixi amb èxit els nous reptes a què ha de fer front. Alberto Coronas: Considero el Cercle una bona plataforma d’interrelació entre diferents agents econòmics i socials, i un espai de trobada per a compartir opinions i treballar conjuntament. Com a membre del node territorial de Tarragona, m’agradaria poder col·laborar i fer tot el possible per tal de que s’enforteixi el node i també es “faci Cercle” fóra de Barcelona. Fins ara, les activitats organitzades pel Cercle a les que he assistit com a no associat, i ara, recentment, com a soci, m’han donat l’ocasió de compartir visions diferents i escoltar les propostes dels diversos polítics que han assistit com a conferenciants. Crec que l’alternança de convidats del món empresarial i personalitats polítiques és interessant i necessària per tal d’obtenir una perspectiva més àmplia dels temes que ara estan a debat. Javier Aróstegui: Espero trobar al Cercle l’espai per a compartir i generar un coneixement que contribueixi al desenvolupament de la Societat de la Informació com a mitjà per a millorar les empreses i la nostra competitivitat. El Cercle ha d’afrontar el repte de convertir-se en un punt de referència i ser capaç d’actuar no només com a element d’informació i de creació d’opinió, sinó també com a element de pressió a les institucions públiques i prescriptor a les empreses. Hem d’afrontar el canvi social i econòmic fent un ús intensiu de les eines que posa al nostre abast la Societat del Coneixement. Nicolau Olivé: Del Cercle espero es configuri definitivament com un autèntic grup d’opinió i pressió política per la millora de la competitivitat de l’empresa catalana i (perquè no?) espanyola tot fomentant l’ús de les noves tecnologies en substitució de recursos més antiquats (“més Gigues i menys Totxanes”). Els reptes a afrontar segons la meva opinió sòn bàsicament: 1) Millorar el nivell d’anglès del país. 2) Millorar l’ample de banda (més rapidesa en les telecomunicacions) 3) Canviar el paradigma de l’informàtic. No pot ser un tècnic, té que ser un empresari. 4) Fomentar l’ús de la xarxa desde la formació més bàsica dels infants. 5) Millorar la formació a les escoles orientant-la a obtenir resultats i fomentant l’autodisciplina. A grans trets aquests sòn els reptes de futur que ens tenim que plantejar per a millorar la competitivitat de les persones que a fi de comptes seran el reflexe de les nostres empreses demà.

1) Quines creu que són les causes de la manca de sensibilitat per la formació al nostre país? La sensibilitat cap a la formació ha anat creixent, tant per part de governs, patronals, sindicats, empreses i treballadors. De tota manera el camí que queda per recórrer encara és molt important. Fa encara pocs anys que s’ha apostat clarament per la formació i en aquest procés s’han fet errors en alguns del plantejament que no han ajudat a augmentar la sensibilitat i credibilitat. 2) Quines poden ser les causes de la falta de formació al llarg de tot el cicle de vida professional? Primer de tot la falta de la cultura per fer que la formació al llarg de tota la vida sigui un fet natural i imprescindible pel desenvolupament de cada persona. Falta conscienciar a totes les parts de que la formació és una inversió i en cap cas una despesa. En un món globalitzat com en el que vivim, el tret diferencial entre empreses és el nivell de coneixement que tenen les persones. Les empreses han de poder contemplar la formació i el coneixement com un actiu. 3) Quines polítiques s’haurien d’endegar per a que les empreses o universitats siguin més conscients de la importància de la formació? Cal que totes les polítiques actives de formació s’ajustin a la realitat de cada empresa i de cada treballador. Cal facilitar la flexibilitat per fer formació tant pel que fa a continguts, horaris i calendari. Facilitar els tràmits i disminuir la burocratització incidirà d’una manera directa en augmentar la formació. Cal posar mecanismes de mesura i potenciació de la qualitat de la formació i evitar les mesures de control burocràtic que no aporten cap mena de valor afegit i paralitzen la realització d’accions formatives. 4) Fins quan considera és determinant la formació per no ser exclòs del mercat laboral? És fonamental la formació per no ésser exclòs del mercat laboral. Però cal fer un pas més i parlar de la importància de la formació al llarg de la vida, de la formació de qualitat i de l’adquisició de coneixement. La viabilitat de les empreses, la capacitat d’expansió, de creixement i d’internacionalització passen indubtablement pel valor del coneixement dels seus treballadors. 5) Quines creu que haurien de ser les reformes o ajustos a fer? El Cercle hi pot ajudar d’alguna forma? Les principals reformes han d’anar lligades a facilitar la formació dels treballadors evitant processos administratius llargs i impossibles de complir. Cal fer processos fàcils, eficients i flexibles de manera que per l’empresa fer formació quan ho necessiti sigui immediat. Cal posar mecanismes que potenciïn la qualitat (qualitat és sinònim d’adequar-se a la realitat dels treballadors i empreses). Els agents que participen en la gestió dels recursos han de partir de la confiança i apostar per la qualitat. El Cercle seguint en la seva línia de donar a conèixer la importància de la formació i de l’adquisició contribueix d’una manera directa. També ho fa, essent interlocutor amb els governs i agents implicats, transmetent-li els conceptes clau per aconseguir el màxim èxit en la formació.

Com veu l’estat actual en quant a la transició cap a la Societat del Coneixement a Catalunya? Crec que no estem aprofitant prou bé totes les oportunitats que ens ofereix el nou entorn de la societat del coneixement per a que Catalunya torni a liderar iniciatives en aquest context dins del marc europeu. La inversió que fem en recerca, desenvolupament i innovació aproximadament encara és la meitat de la mitjana de la Unió Europea i una tercera part de la de països avançats com Japó o els Estats Units. Crec fermament que això té un impacte directe en els nostres baixos ratis de productivitat i en els riscos que estem patint de deslocalització. Quins són els principals esculls que hauria de superar el país per assolir els objectius d’e-Europa? Crec que tindríem que fer més esforços per incrementar el percentatge de despesa en educació primària i secundària. Avui estem aproximadament a un 2,8% del PIB, per sota del 3,9% de la mitjana espanyola. Crec que la Generalitat tindria que promoure una política de major neutralitat tecnològica en el sector de les TIC, afavorint la innovació, protegint la propietat intel·lectual i tractant de reduir la pirateria. Si només fóssim capaços de reduir un 10% la pirateria a Catalunya generaríem mes de 900 milions de € d’ingressos addicionals en el sector de les TIC, facilitant la creació de 1.250 llocs de treball nous. Més enllà dels productes que Microsoft posa al mercat, què considera que Microsoft aporta i pot aportar a Catalunya per accelerar el camí cap a l’economia del coneixement? Crec que tenim una posició excepcional i sobretot la ferma voluntat de col·laborar més estretament amb la Generalitat per tal de generar innovació, llocs de treball i creixement econòmic. Microsoft inverteix anualment més de 7.000 milions de dòlars en recerca i desenvolupament, generant tecnologies i solucions molt innovadores que permeten millorar de forma significativa i clara la productivitat i la eficiència a molts sectors de l’economia. Tenim un model de negoci que afavoreix el desenvolupament d’empreses col·laboradores generant llocs de treball e ingressos per l’economia local. A Catalunya tenim actualment més de 400 empreses de desenvolupament de software treballant amb tecnologies Microsoft i un total de més de 4.000 empreses que col·laboren amb nosaltres globalment, donant feina a més de 65.000 professionals del sector TIC. Per cada euro facturat en promig a Microsoft, els nostres col·laboradors n’ingressen més d’11 €. Com a membre actiu del Cercle, com veu al Cercle i què espera d’ell com a associació de la societat civil catalana? El Cercle ofereix un excel·lent entorn de debat, reflexió i recomanacions en matèria de gestió del coneixement. Està format per professionals de gran prestigi i experiència del sector i crec que pot jugar un paper molt rellevant d’impuls d’iniciatives que contribueixin a desenvolupar el coneixement i la millora de la nostra productivitat i competitivitat.

Com arribà a conèixer el Cercle i què és o significa per vostè el Cercle? Vaig conèixer el Cercle a través d’un amic que ja era soci i em va convidar un dia a un sopar-debat. Vaig entendre que una plataforma com el Cercle era el que necessitava la societat civil per impulsar la societat del coneixement. Què entén vostè per economia del coneixement? Creu que Catalunya n’està immersa? L’economia del coneixement hauria de ser aquella que està fonamentada en la recerca, la innovació, la ciencia i la teconologia aplicades com elements del seu dinamisme empresarial. Catalunya ha tingut un gran èxit en altres elements de dinamisme empresarial durant els darrers anys, i això es positiu. Però el futur de Catalunya ha de ser alguna cosa més que la construcció i el turisme. Tenim totes les variables per tal de que l’economia del coneixement triomfi, únicament falta que els governants hi apostin més decididament per facilitar-ho. La deslocalització posa en evidència la necessitat de tenir empreses que generin productes d’alt valor. Considera que existeixen polítiques que ajudin a les empreses a dur a terme aquesta transformació? Les polítiques sí existeixen però no s’apreciarà el resultat en el teixit empresarial mentre no sigui la prioritat número 1 dels governants. Encara continuem subvencionant activitats no rendibles i no competitives. Considerant que el 85% de les empreses catalanes tenen menys de 5 treballadors, és realment possible la internacionalització de les mateixes? Hi ha graus diferents d’internacionalització. El grau mínim començaria per obtenir comandes procedents de l’exterior que ens permeti exportar. En aquest nivell mínim les empreses de menys de 5 treballadors sí poden competir. Tot i que no oblidem que en aquestes empreses micro sovint no es compta que els propietaris no estan habitualment en relació laboral i també hi treballen. O altres vegades tenen la capacitat de subcontractar profesionals “free lance” que tampoc consten com treballadors però participen en el procés productiu de forma essencial. Això fa que les estadístiques s’hagin de revisar en aquest sentit. Fora d’aquests aclariments, en la meva opinió el gran repte de l’economia catalana avui és que les empreses petites i mitjanes agafin el liderat de la internacionalització, i no únicament en el grau mínim esmentat, sinó també en la creació de joint-ventures i adquisicions d’empreses a l’exterior. Això requereix un cert tamany, tampoc massa gran, i sobretot finançament. El Cercle ha estat treballant sobre accions concretes per afavorir la internacionalització. Quines són? Durant l’any 2005 un grup de socis del Cercle i membres de l’Àmbit d’Empreses hem reflexionat sobre aquesta matèria i ha estat un punt cabdal de l’activitat de l’Àmbit durant aquest any. Pensem que hem d’esperonar a les Administracions per tal que coordinin sota una direcció única tot el relatiu a impulsar la internacionalització empresarial. El finançament és cabdal per les empreses petites i mitjanes en aquest procés i l’Administració ha de facilitar-ho. L’empresari local s’ha de sentir arropat per professionals de la seva confiança per poder triomfar en els països objectiu de la inversió; no hi ha prou en fer la feina aquí. S’ha d’anar també al país de destí i supervisar el procés d’implantació i això té tres vessants fonamentals: consultoria organitzacional, sistemes tecnològics i advocats. Hi ha un document que serà presentat properament a les Autoritats competents que és la base d’aquest impuls. Com a nou Vice-Secretari General, quines activitats considera claus per desenvolupar el proper any? Hem de continuar en la línea ja començada, impulsant més activitats on el soci del Cercle pugui escollir. Els sopars-debat continuen sent una activitat fonamental, però sovint estem organitzant altres com els dinars-seminaris, encara més reduïts, o com ara tallers o tertúlies, on el soci pot gaudir de coneixements i experiències difícilment assolibles fora del Cercle per un ciutadà “normal”. D’altre banda, volem cooperar amb institucions i autoritats per tal de crear un fòrum de debat internacional amb temàtica múltiple, que fomenti la internacionalització i la societat del coneixement. Hi estem treballant en la junta directiva.