Hi ha períodes de l’any que tenen unes característiques especials, un d’aquest períodes és finals i principis d’any; pels que estem iniciant els nostres passos en el camp de la recerca és el moment per sol•licitar novament la beca que ens permet endinsar-nos en l’activitat de desenvolupar i aplicar coneixement, és un moment de reflexió per avaluar la tasca feta i l’encert en l’elecció, una elecció que sovint té alts nivells d’incertesa tant per les pròpies capacitats com per la temàtica escollida. La robòtica és un camp que sembla nou però que no es així, les seves arrels profundes es poden evidenciar en el robot Viking que arribà a Mart al 1976, o els Unimates instal•lats a principis dels 60 en la General Motors iniciant a gran escala la robòtica industrial, o encara podem anar més lluny: el jugador de finals de partides d’escacs construït al 1912 per Torres Quevedo, una màquina precursora de la intel•ligència artificial, gairebé de la mateixa època que es començà a emprar la paraula robot que consolidà Isaac Asimov, a partir de 1942, amb les seves novel•les de ciència ficció, divulgant la robòtica i les lleis bàsiques que han de guiar l’existència de tot robot. Les llargues i diverses arrels de la robòtica han permès que en el últim quart del segle XX tingués un impuls significatiu gràcies als avenços en la microelectrònica, la computació, els llenguatges avançats de programació, les telecomunicacions i els rigorosos estudis teòrics iniciats als anys 60 per centres de recerca com el Massachusetts Institute of Tecnology (MIT), o el Stanford Research Institute (SRI). Avui en dia, els robots industrials, sorgits a l’ombra de la industria automobilística, omplen les fàbriques incrementant la productivitat i seguretat dels humans. Uns robots, braços mecànics autònoms controlats per microprocessadors, que han esdevinguts els predecessors i que estan àmpliament superats pels darrers exploradors Spirit y Oportunity, vehicles autònoms capaços de relacionar-se i interactuar amb l’entorn, prenen decisions en temps real enfront de situacions noves no preconegudes. També pels robots humanoides japonesos cada cop més humans, i tots aquells altres robots que centren el seu objectiu en substituir o complementar òrgans malmesos del cos humà, la biònica ha evidenciat les seves possibilitats permeten la visió o implantant extremitats controlades per senyals neuronals, o aquells que gràcies a la seva mobilitat esdevindran ‘robots de servei’ en diversos camps, com per exemple en àmbits empresarials, en la llar, en l’oci, l’educació, en l’assistència a persones amb discapacitacions o a la ciutadania, o la vigilància de bens i instal•lacions etc., efectuant-ho en els entorns habitables i en aquells perillosos o impossibles per la vida humana. El gran nombre de robots industrials que incorporen els últims coneixements tècnics i científics, i els més de 7 milions de robots personals que segons la Federació Internacional de Robòtica existiran al 2008, evidencien la capacitat de la robòtica, i apunten que serà clau en el futur, variant substancialment el treball físic i l’intel•lectual, l’estructura i les instal•lacions de les organitzacions, la salut, les jornades laborals, i les relacions dintre les llars ja que la presencia de robots entre nosaltres no ha fet més que començar i tindrà un recorregut semblat al de la irrupció generalitzada del PC al inici dels 80. De tal manera que el segle XXI serà per la robòtica, el que el segle XX va ser per a la telefonia mòbil o personal, ja que el treball conjunt dels matemàtics, físics i enginyers ens aporten possibilitats encara inimaginables. Com inimaginable era fa pocs anys el projecte URUS (Ubiquitous Networking Robotics in Urban Settings) que s’està desenvolupant per un conjunt de grups de recerca europeus, entre ells la Universidad de Zaragoza (UniZar); el Centre National de la Recherche Scientifique (LAAS); l’Asociación de Investigación y Cooperación Industrial de Andalucia (AICIA); University of Surrey (UniS), etc., coordinats des de Barcelona per l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI). L’objectiu d’aquest projecte europeu és que un grup de robots autònoms treballin de manera cooperativa, emprant sensors intel•ligents i comunicacions, per millorar la qualitat de vida en zones urbanes, ajudant als ciutadans en diverses situacions o necessitats, com per exemple guiar-los a determinats llocs o atendre consultes. Com mencionava al principi de l’article aquest període de l’any és un bon moment per reflexionar, avaluar alternatives, detectar oportunitats i prendre decisions, però també per reconèixer que la majoria de noticies no conviden a l’optimisme ja que estan més centrades en les problemàtiques del passat que en les oportunitats del futur. Es parla molt de la necessitat de disposar de sectors claus pel desenvolupament econòmic i social, però malauradament no es divulga les potencialitats d’alguns camps i no es genera consciencia col•lectiva de les oportunitats. La robòtica és un camp emergent que, quant esdevingui generalitzada exigirà de professionals adequats, empreses per aportar els serveis requerits i indústries que els fabriquin, i aquests són aspectes que no hauríem d’oblidar. Caldria que l’empresa i la societat miressin més a la comunitat científica que ha evidenciat la seva capacitat, a pesar de la manca de reconeixement en certs moments o de recursos per fer realitat les seves propostes. Programes com Ingenio 2010 poden potenciar la innovació i la recerca, però no és suficient, es necessari facilitar la col•laboració universitat-empresa i trencar les barreres d’incomprensió i desconeixement existents. Una reflexió que ens hauria de permetre assolir decisions, les quals no podem oblidar el poder transformador de la robòtica ni la seva capacitat de generar valor a curt termini; els més de 2 milions de unitats venudes del robot aspiradora Rooamba de iRobot en són un exemple. Caldria parlar menys del passat i buscar com avançar en el futur per aprofitar les potencialitats dels coneixements existents, recolzant els sectors claus i considerant les potencialitats de la tecnologia computacional i telemàtica, i es aquí on la robòtica és una oportunitat per la industria i les empreses. Cal dons prendre la decisió de si volem ser líders o simplement usuaris. Anaís Garrell Llicenciada en Matemàtiques. Associada al Cercle per al Coneixement. Barcelona gener 2007 (Aquest article s’ha publicat a l’edició del Món Empresarial del mes de gener de febrer del 2008)

El passat 26 setembre el Dr. Balsells, en el sopar del cercle, ens va informar de l’important problema que tenim quant a la salut, com ara el fet que 1 de cada 4 europeus abans del 2020 tindrà càncer, o l’increment previst dels problemes derivats de la neurodegeneració, explicant-nos els fonaments de la Bioregió. Catalunya té un bon posicionament quant a recerca biomèdica, gràcies a què disposa d’excel•lents d’hospitals i una bona producció científica, també posseeix una important indústria farmacèutica i parcs científics qualificats. Tot un grup d’elements que treballant conjuntament permetrien convertir el sector de la salut en un motor de progrés dintre dels desafiaments de la globalització. La importància de la biociència a Catalunya em va fer reflexionar que sols amb empreses que utilitzin els coneixements dels que disposen els nous llicenciats, els joves podrem aconseguir aplicar els nostres coneixements i gaudir d’un bon desenvolupament personal i professional. Un d’aquest camps de desenvolupament és la robòtica, ja que permet alliberar les persones de treballs perillosos, insalubres o reiteratius, assistir a persones en situacions de descapacitació, incrementar la seguretat, i desenvolupar tasques que les capacitats humanes no permeten afrontar. Sens dubte el segle XXI serà per la robòtica, el que el segle XX va ser per a la telefonia mòbil o personal, ja que els avenços tecnològics i el treball conjunt dels matemàtics i enginyers ens aporten immenses possibilitats. I en aquest camp Catalunya i Espanya disposem de nombroses possibilitats ja que som el tercer país europeu que més recerca desenvolupa en robòtica al disposar de més de 40 grups de recerca i desenvolupament en aquest camp. El ràpid desenvolupament de la robòtica obra noves oportunitats i fa possible que la construcció de la maquina robòtica perfecta, humaniode o no, sigui una realitat propera, gràcies a què milers de científics i tecnòlegs de tot el món dediquen el seus esforços a la recerca en aquest l’emergent i seductor camp. Conseqüentment la robòtica, que és dotar de mobilitat i capacitat de decisió autònoma a màquines per a interactuar amb les persones i el medi, és un sector que cal no ignorar. I seguint les tres lleis de la Robòtica escrites per Isaac Asimov al 1942 relatives a que cap robot pot fer mal a un humà, que tot robot té que obeir les ordres rebudes per un humà si aquestes no comporten fer mal a un altre, i la tercera relativa a que tot robot ha de protegir la seva existència sempre que no entri en conflicte amb la primera i segona llei. En 60 anys la robòtica ha deixat enrere la ciència ficció. Les imatges del androide Geminoid, la replica del seu creador el professor Ishiguro, amb moviments idèntics a ell ens sorprenen pel seu realisme i obren la telepresència. A més a més cal recordar que a final d’aquest any, el robot ASIMO es convertirà en el recepcionista de la seu d’Honda; amb els seus 1,30 metros d’alçada, 54 quilos de pes i el seu lent i natural caminar esdevindrà el primer androide recepcionista i relacions públiques d’una empresa. Però essent important el ASIMO no es pot oblidar els treballs en aplicar intel•ligència artificial als robots, un bon exemple es el HRP-2 nascut al Japó al 2003 i que és una clara evidencia quant a robot humà. Cal recordar que la robòtica no és sols dissenyar i construir robots que tinguin l’aparença humana i es comportin com nosaltres, encara que dotar-los de les nostres habilitats i capacitats intel•lectives, no exemptes de les emocions, està encara molt lluny de les previsions. Per tant de robots n’hi ha de molts tipus i no tots tenen aparença humana. La Federació Internacional de Robòtica estima que en l’actualitat hi ha gairebé 2 milions de robots personals, que el proper any es multiplicaran per 3,5, i que al 2013 en països com Corea del Sud cada llar tindrà com a mínim un robot. Robots especialitzats en propòsits concrets: tenir curar de la gent gran, tasques de vigilància, de la neteja de la llar, d’assistents personals en el treball, d’ajudants en la industria, de rescat i assistència ciutadana. Robots que poc a poc i de forma silenciosa, com ha succeït amb Internet, compartiran els nostres espais vitals per fer-nos la vida més confortable i segura, però que exigiran tot un conjunt d’elements per facilitar la seva mobilitat i actuació amb el medi, obrint tot una sèrie de nous requeriments que permetran, no sols el desenvolupament de l’industria robòtica sinó també d’una industria auxiliar que permeti el progrés d’aquesta. Robots a l’abast de la immensa majoria dels ciutadans gràcies als seus preus assequibles. Catalunya te els ingredients per poder desenvolupar sectors estratègics claus. La bioregió ja és una realitat en el camp de la biociència, però cal fer-ne de noves. No podem descuidar la robòtica, perquè tenim capacitat i existeix demanda, però ens calen més recursos i fer créixer i consolidar la interacció recerca-empresa, facilitar el sorgiment de noves iniciatives empresarials que puguin donar continuïtat als treballs que efectuem en els centres de recerca. En definitiva, ens cal assumir que el futur passa en gran part per aquelles maquines que, emulant al mític C3PO de la guerra de les galàxies, es dibuixen en un horitzó no llunyà. Anaís Garrell Zulueta Associada al Cercle per al Coneixement Llicenciada en matemàtiques Membre de l’Institut de Robòtica i Informàtic Industrial (IRI-UPC) Barcelona 10.11.2007