L’envelliment de la població degut a l’augment de l’esperança de vida i la revolució digital han comportat un canvi significatiu en el sector de la salut. Abans, la medicina significava curar i es basava en la recepta de medicaments. Actualment, amb l’amenaça constant del col·lapse del sistema de salut universal, la prioritat dels governs és la prevenció.

Abans, les farmacèutiques controlaven el 90% del mercat dels medicaments i la innovació estava en mans de les grans multinacionals. Però amb la disminució del preu de la tecnologia gràcies a la revolució biotecnològica, han començat a aparèixer tecnologies per sota, i el percentatge de negoci dels medicaments que prové de petites i mitjanes empreses no para de créixer, actualment es situa en un 35%. Les grans farmacèutiques estan tancant els seus departaments d’I+D i compren start-ups amb desenvolupaments relativament avançats per un valor mig de sis-cents milions de dòlars.

D’aquesta manera “es poden desenvolupar tecnologies i fàrmacs amb inversió a risc amb rondes de sis-cents mil euros i amb poc risc per a l’inversor”, que inverteix petites quantitats de capital en una forquilla de 30 start-ups.

Els valors biotech en borsa durant el període entre el 2013 i el 2018 s’han multiplicat per 4, el temps mitjà de recuperació dels capitals per als inversors en salut és de 4,2 anys, el volum d’inversió en biotecnologia durant el 2018 va ser de deu mil milions de dòlars i els beneficis per als inversors han estat de trenta-sis mil milions de dòlars. “El sector de la biotecnologia és el més rentable al món, fins i tot a Espanya, per sobre del totxo”, va afirmar Daniel Oliver.

La nova tecnologia que està revolucionant el camp de la biomedicina són l’aparició de nous fàrmacs més eficaços, avenços en genòmica, biologia sintètica, intel·ligència artificial per fer diagnòstics més eficients, per exemple, i salut connectada, amb l’objectiu de millorar les condicions de vida de les persones i contribuir en la sostenibilitat del sistema sanitari.

“I tot això està passant a Barcelona”, va sentenciar Daniel Oliver. Barcelona és un dels hubs de desenvolupament en biotecnologia més importants del món. Catalunya és la regió d’Espanya amb més inversió en biotecnologia, aportant aquesta un 7% del PIB català. I això és degut a una excel·lent xarxa d’hospitals i professionals mèdics, bons centres de recerca, una infraestructura d’excel·lència única a Espanya, el Supercomputador Mare Nostrum; bones empreses farmacèutiques i fons d’inversió especialitzats per fer créixer projectes.

Des de l’època preindustrial, la temperatura mitjana a la superfície de la Terra ha augmentat un 1ºC, un increment del 7%. Però aquest escalfament no ha estat homogeni a tot el planeta, sinó que a l’Àrtic, per exemple, on l’efecte hivernacle s’està intensificant més, la temperatura ha augmentat 3ºC, fet que provoca que l’ecosistema estigui clarament en perill. Pel que fa a Catalunya, l’augment ha estat per sobre de la mitjana global, un grau i mig des d’abans dela Revolució Industrial.

Segons l’IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change), el 95% de les causes que provoquen la intensificació de l’efecte hivernacle, degut a un augment d’emissions de gasos hivernacle a l’atmosfera,  són degudes a l’activitat humana: la generació d’energia provinent de combustibles fòssils,  la desforestació, la ramaderia i l’agricultura intensiva. En aquest sentit, la física Olga Alcaraz va apuntar cap a un replantejament del model energètic i del model agroalimentari. “Hem d’avançar cap a l’electrificació del planeta, on el 77% de l’energia elèctrica s’aconsegueixi amb renovables el 2050, i reduir dràsticament el malbaratament d’aliments – actualment un terç de la producció alimentària es llença”, va afirmar la professora Alcaraz.

“Si no aconseguim estabilitzar la temperatura a 2 graus respecte a l’època preindustrial, els impactes econòmics degut als efectes del canvi climàtic seran cada vegada més elevats, fins i tot inassumibles en algunes regions del planeta”, va alertar Olga Alcaraz. L’augment del nivell del mar, la desaparició d’ecosistemes sencers que configuren la vida econòmica i social de la gent del territori, la reducció de la producció de cereals, inundacions, sequeres i restriccions a l’aigua potable comportaran un augment de la malnutrició, un increment de les malalties mentals degut a l’estrès, mortalitat prematura a causa de problemes cardiovasculars, migracions i desplaçats climàtics.

A la regió del sud d’Europa, els efectes de l’escalfament global seran superiors als de la mitjana de països europeus. La desertització de grans superfícies, la transformació de la línia de la costa, inundacions i incendis forestals tindran greus conseqüències sobre la vida econòmica i la salut de la població.

“El cost econòmic de reparar els efectes del canvi climàtic seran més elevats que les inversions necessàries per estabilitzar la temperatura global” va alertar Olga Alcaraz. En aquest sentit, va afirmar que el 2050 hem d’haver aconseguit la neutralitat d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. Però per aconseguir-ho, la professora va puntualitzar que, per una qüestió de dret al desenvolupament i de justícia climàtica, la reducció d’emissions haurà de ser més elevada en els països desenvolupats, ja que històricament són els que més han contaminat, i hauran de dotar de finançament als països en vies de desenvolupament perquè aquests també puguin assolir els objectius climàtics.

“Encara és possible estabilitzar el canvi climàtic però cal voluntat i acció política” per avançar cap a un nou model energètic menys carbonitzat i més eficient, un model agroalimentari més sostenible i que garanteixi la sobirania alimentària; i un model de desenvolupament econòmic que posi el focus en les necessitats i la dignitat humanes.