Desacceleració sí però recessió no. Aquesta és la conclusió a la que vam arribar dimarts passat després del #debatAmicsdelPaís “Perspectives econòmiques per al 2020” amb CaixaBank Research. L’economia mundial preveu repuntar una mica respecte al 2019, assolint un creixement global del 3,2%, gràcies sobretot al rebot de les economies emergents com Índia, Rússia i Brasil. En canvi, Estats Units patirà una desacceleració força significativa, degut a la pròpia maduresa del cicle econòmic i a la desaparició de l’efecte de l’estímul fiscal; i els països de l’eurozona creixeran a un ritme del voltant de l’1%.

Les causes d’aquesta moderació en el creixement econòmic són, sobretot, les incerteses que genera el brexit, les tensions comercials entre Estats units i Xina i la contracció de les manufactures, sobretot del sector de l’automòbil, degut al repte del canvi climàtic i la revolució tecnològica cap a l’electrificació del sector.

No obstant, no s’espera que les incerteses polítiques augmentin aquest 2020, sinó que s’estabilitzin: després de les eleccions del mes de desembre, el brexit es produirà el 31 de gener; i l’horitzó de les eleccions presidencials als Estats Units fa pensar que no hi ha gaires incentius a tensar més les relacions comercials. A més, s’esperen impulsos fiscals a diferents països de la zona euro que puguin tenir un efecte positiu sobre l’economia. És per aquests motius, que les probabilitats de recessió són força baixes, segons va afirmar Javier García Arenas.

Pel que fa a l’economia espanyola, Oriol Carreras va posar en valor el període de recuperació de l’economia durant els darrers sis anys, gràcies sobretot a l’augment de les exportacions, que ha permès créixer sense generar nous desequilibris econòmics. En aquest sentit, i degut a les incerteses anteriorment mencionades, la relantització del mercat exterior farà que l’economia espanyola se’n ressenti i que el seu pilar principal de creixement sigui la demanda interna. Amb tot, es preveu que Espanya creixi un 1,5% el 2020.

El 2020 serà un any de tipus d’interès baixos i, per tant, la política monetària cada vegada tindrà menys marge d’acció. En aquest sentit, Adrià Morron va afirmar que cada cop són més bancs centrals que reclamen una millor combinació de les polítiques econòmiques, més equilibrada i ponderada, de cara als nous cicles econòmics. A més, des de CaixaBank Research van emfatitzar en la necessitat d’una política fiscal acurada que impulsi sectors estratègics, és a dir infraestructures, noves tecnologies i transició energètica.  

Dins de l’eurozona, els economistes de CaixaBank Research van anar més enllà i van defensar la creació d’una autoritat fiscal supranacional, que coordini les polítiques fiscals de cada estat membre, ja que aquestes tenen externalitats positives per a tots els països de la zona euro.