LA ECONOMÍA POLÍTICA DE LA AUSTERIDAD Reflexiones a propósito de la Gran Recesión Unas palabras introductorias Excelentísimo Señor Presidente de la Real Academia de Ciencias Económicas y Financieras, Excelentísimos e Ilustrísimos Señores Académicos. Constituye para mí un gran honor pronunciar este discurso de ingreso en la Real Academia de Ciencias Económicas y Financieras. Mis primeras palabras deben ser de agradecimiento hacia los señores académicos que me han otorgado tan elevada distinción. También quisiera que sirvieran para expresar mi firme voluntad de cumplir con las obligaciones que, según mi convicción, confiere la condición de académico: de servicio a la Academia y de compromiso con la sociedad, fin último y razón de ser de toda institución pública. Compromiso, rigor y servicio a la institución trataré que sean los principios que rijan desde hoy mi actividad como académico. Continuació al document adjunt

Emmarcat dins del Cicle Jornades KET, organitzat pel Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno), la Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya (XPCAT) i el Cercle per al Coneixement – Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, va tenir lloc la Visita a Can Balasc, espai de recerca i diàleg sobre natura, ciutats i canvi global, dirigit pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). L’acte va anar a càrrec del Sr. Javier Rentana, director del CREAF, el Sr. Josep Maria Espelta, el Sr. Xavier Pons i el Sr. Joan Pino, investigadors del Centre. El CREAF és un centre de recerca públic creat l’any 1987 que té la missió de generar nous coneixements i eines en l’àmbit de l’ecologia terrestre, especialment la forestal, per millorar la planificació i la gestió del medi natural, rural i urbà. Amb un equip de 50 tècnics de recerca i 46 investigadors i un pressupost de 4 milions d’euros, aproximadament, que provenen sobretot de projectes competitius, el CREAF ha assolit el lideratge en els camps de l’ecologia terrestre i la gestió del medi natural, tant en recerca bàsica com en transferència de coneixement, desenvolupant eines capaces de donar solucions als reptes ambientals de futur. Un exemple n’és l’eina MiraMón, que neix el 1994 amb la voluntat de resoldre la visualització i el tractament d’imatges de teledetecció i la visualització de l’Inventari Ecològic i Forestal i del Mapa de Cobertes del Sòl, que actualment és usat per uns 200.000 usuaris a 39 països del món, va explicar Joan Pino, responsable de l’àrea d’investigació SIG i Teledetecció. Per altra banda, un dels projectes més recents del CREAF és l’espai Can Balasc, dotat amb parcel•les experimentals on es comproven els resultats dels diversos mètodes de gestió. “En una localització privilegiada, situat dins del Parc Natural de Collserola, al centre de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Can Balasc pretén ser un referent internacional en el seguiment i la gestió dels impactes del canvi global en regions metropolitanes”, va afirmar Javier Rentana, director del CREAF. Durant la visita a una de les parcel•les experimentals, on s’estudia el comportament de les espècies que configuren els boscos de Collserola, la quantitat d’aigua que consumeixen i l’estoc de carboni dels arbres, Josep Maria Espelta, investigador, va afirmar imperativament que “calen polítiques actives per reduir el CO2 de l’atmosfera, ja que si continuem amb els nivell actuals, la situació és insostenible”. Els boscos catalans compensen només el 8,5% de les nostre emissions de CO2 i, per tant, necessitaríem 11 vegades més de superfície forestal actual per compensar-les al 100%. Per la seva banda, Joan Pino, responsable de l’àrea de recerca sobre canvis d’usos del sòl, va alertar de l’increment d’un 330% de la superfície urbanitzada de la província de Barcelona en els darrers 50 anys, fet que afavoreix l’extinció de moltes espècies locals i l’increment de les invasions biològiques que comporten seriosos problemes econòmics i de salut pública per a la societat.