Cercle per al Coneixement Publicaciones

  • | | |

    Oportunidades para Europa: el momento clave

    Oportunidades para Europa: el momento clave

    Hora
    Tipo de publicación

    Artículos

    Hora
    Data

    15-05-2006

    Reflexión sobre la necesidad de que la Unión Europea avance hacia una mayor integración económica y estratégica. Ahora es el momento idóneo para buscar la competitividad a través de la mejora de la calidad y la innovación en sus productos aprovechando la buena cualificación y capacidades de los profesionales europeos.

    Opportunities for Europe: the key moment The EU isn’t working: how should it change? By Joan Monras Oliu The French and Dutch “no” at the referendum for the Treaty establishing a Constitution for Europe (TCE) showed that something was not working in the EU. It was presented as the next natural step towards European political integration and it was rejected by two of the six countries that in 1957 signed the Treaty of Rome. Some may see this “no” as a result of the unsatisfactory and insufficient social issues of the text. For them it is clear that European mentality grew in the welfare state and that the failure of the TCE to deeply defend this social model is the main reason for its rejection. I will argue a slightly different thing: I will defend the view that the social failure and economic stagnation of the actual European Union is the underlying reason for a traditionalist reaction that ended in the “no” vote or in the French riots. Traditionalists from the right and the left have denounced the TCE as a threat for the preservation of the European old social model. However, I will argue that the “no” to the TCE should be used as an opportunity to rebuild the concept of Europe in different and modern terms. The best answer to the problems of the EU is through a powerful and competitive economy which gives opportunities to European citizens, something that has no relation at all to the political integration. In the 21st Century, it means that Europe needs a knowledge based, dynamic and creative economy. In order to do that Europe will have to rethink the appropriateness of its institutions and its projects, which was probably a better reason to vote against the TCE. First of all it is useful to understand why EU is not working by analysing the positions around the Treaty for a Constitution for Europe, concentrating on the “no” vote. In many countries, like France or Spain, the opposition to the Treaty came either from the radical left or radical right. On the left, people argued that the new step towards integration did not match with the traditional welfare state that the EU members allegedly represent. From their point of view, the project did not constitute a guarantee of the rights (many times they forget the duties or responsibilities) of the workers or the public education and health. On the right the arguments were essentially nationalist, thinking on a deepest integration as a threat to national interest. Nonetheless, in countries like France or Spain, there was a lack of liberal critique to the TCE. Hardly anyone argued that the welfare state is unsustainable or that EU members have to rethink its system, something that the TCE did not do. Hardly anyone either said that the actual way the EU works can be largely improved and that a deeper political integration has nothing to do with actual EU problems. Both this latter liberal critique and the aforementioned reasons for the traditionalist “no” vote helps us to look at some of the problems that the EU will have to face and the opportunities that it has. The EU leaders and population have to be aware of the time that we are living. Luckily or unluckily the globalisation is a reality. Products are easy made in many places and travel expenses are extremely low. Producers from a remote part of the world can be our closest competitor, and trade is growing increasingly fast. This reality may produce a sense of fragility or fear, something that is growing in developed countries. Nowadays they have to face a different reality, where China, India or Brazil are, in many aspects, more powerful than European countries or even the US. This situation causes a reaction that encourages protectionism. Those who think that the others are stronger will defend a greater protection both in trade, immigration or social rights. Those are, arguably, the same that voted against the European Treaty because they saw it too soft in social terms or because they were afraid of losing their national identity. The globalisation has, however, another side. As suggested by Hiscox from the Harvard University, it represents an increase of the global wealth, even if it has some ‘losers’. In other words, the opportunities of shortening time and distance that offers globalisation can be taken by European members not as a threat but as an open door towards an improvement of their economy and well-being: this is the challenge that Europe has to face. The EU members have now the capacity to compete in terms of quality rather than quantity. It is clear that China is unbeatable in making cheap easy-designed clothes, but Europe or the United States are unbeatable when a high skilled professional is needed to develop a certain product. Following in the textile sector, an example would be design. Cities like Milan or Barcelona, which are in regions where they were used to earn money from textile factories, have now developed a high standard textile design and are competing all around the world. The same is true when talking about all those products that need high levels of knowledge. Here are the opportunities for Europe. In this sense Europe can be at the forefront of the world and can exploit its background and skilled population. Europe has the challenge to use these opportunities, something that, arguably, is not doing enough. The best example in that sense is the decreasing competitiveness of European Universities. While some years ago most of the best universities were mainly in Europe, now they are mainly in the US. In other words, Europe in stead of taking advantage of the moment and the opportunities (never in the history had had such a big market where to sell its products), it is trying to defend what it acquired in previous years. In concrete terms, EU members should be conscious that this economic change is essential for the European future. Political integration is not a guarantee against wars (also domestic wars have been frequent during the world history) but rather a powerful and dynamic economy that enables people to take advantage of their opportunities and that give individuals their rights to have opportunities and their duties to use them. Therefore, rather than fighting for a stronger political integration I would argue for a stronger economical integration and a stronger strategical integration. On the one hand, recent cases like the takeover bid of Spanish Gas Natural to Endesa and counter-offer of E.Con, the German energy company, are examples where national interest has overcome economic interest, as has been argued recently in The Economist or in La Vanguardia by Ralf Darhendorf. On the other hand, European initiatives in strategic sectors concerning knowledge-based economy, like the Agenda Lisbon 2010, should be reinforced. Finally, it is the time, with the actual failures of the EU Treaty, to reassess which legislation is favouring the knowledge based creative economy and which one is not. In other words, the enormous quantity of rules that European have to follow as an alleged guarantee of the quality of European products may be causing high limitations to many companies, for example SMEs. Many of this knowledge based economy come from small and medium size companies of professionals that decide to develop a certain product. It is virtually impossible to face the enormous cost of EU rules for those groups of professionals, and what was born as a guarantee for quality is now reducing the opportunities of high qualified professionals working on high quality products. In conclusion, the EU is facing a crucial moment. The failure of the Treaty is an example of the threats and opportunities that the EU has. On the one hand there are those who seemed afraid of the growing opportunities partly due to globalisation. They defend that the best way to face this opportunities is by closing European doors, and saving the success of the 60 years period of peace and prosperity. On the other hand, there are those who see the actual circumstances as a huge opportunity to develop a solid and dynamic economy. EU has the background and conditions to successfully become a knowledge-based and competitive economy, but the EU members have to be conscious of it and work on it. Stronger political integration is not the solution to these economic issues, but rather a potential danger as showed by the example of the SMEs. The accidental curb on political integration can be used as an opportunity to rethink what policies are favouring the strengths of the EU, and which ones are limiting them. It is our choice to see these facts as a failure of the EU or as an opportunity for the EU, my choice is clear. Joan Monràs Oliu Menbre del Cercle

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | | |

    17 de Mayo, dia Internet: Celebración o accion?

    17 de Mayo, dia Internet: Celebración o accion?

    Hora
    Tipo de publicación

    Artículos

    Hora
    Data

    14-05-2006

    El dia 17 de maig es celebra el dia d’Internet, de les Telecomunicacions i de la Sociedad de la Informació; una celebració d’abast planetari i que reafirma novament la globalitat del fenomen i la importància cabdal que té, no sols en l’àmbit econòmic i científic, sinó també en les relacions socials i el hàbits de…

    Publicat a www.e-noticies.com el 15 de maig de 2005 El dia 17 de maig es celebra el dia d’Internet, de les Telecomunicacions i de la Sociedad de la Informació; una celebració d’abast planetari i que reafirma novament la globalitat del fenomen i la importància cabdal que té, no sols en l’àmbit econòmic i científic, sinó també en les relacions socials i el hàbits de molts joves, i menys joves, que dia a dia construeixen xarxes informals de relació creant una nova cultura i abstraient-se, amb massa freqüència, de la realitat propera, tot refugiant-se en la distància, la virtualitat i l’anonimat del ciberespai. Lluny queda la primera meitat de la dècada dels 80 on Internet cridava sols l’interès de la comunitat acadèmica com un element de comunicació i via d’accés a la informació remota, i gairebé s’ha oblidat que sols fa 14 anys que s’inicià el WWW (World Wide Web) com a medi de comunicació adreçat al públic en general, o que fou al maig del 1993 quant es registra el primer web espanyol, per iniciativa de la Universitat Jaume I de Castelló, seguit, al setembre, per la Universitat de Cantàbria. Caldria esperar 2 anys més perquè Internet irrompis amb força a Catalunya primer i a la resta d’España desprès. Fou al 1995 quan el diari Avui presenta la seva edició electrònica, seguit ràpidament per El Periódico de Catalunya i La Vanguardia; TV3 esdevingué al juny la primera televisió de l’Estat que posa les seves informació a la xarxa. Si la premsa afrontà el repte de Internet, la banca també inicià el camí de la ma de Banesto inaugurant la seva Web al maig del mateix any, i el món de les finances mitjançant la Borsa de Madrid i la de Barcelona esdevenien les primeres d’Europa en connectar-se a Internet. Espanya tenia llavors 50.000 usuaris d’Internet, 10 anys desprès, l’últim semestre de 2005, el nombre de persones que es connectaren a Internet assolí 15,5 milions, el 42,1% de la població espanyola, una xifra encara mes significativa si es considera que el 93% accedeix a la xarxa diària o setmanalment, una xifra que representà un increment de 2 milions respecte l’any anterior. La celebració del dia mundial d’Internet arriba amb la població de l’Estat que ha assumit i interioritzat plenament el fenomen i la seva cultura, en especial els joves entre 15 i 34 anys, utilitzant la tecnologia Wi-fi, els serveis de missatges instantanis, la transferia d’arxius, la veu i la imatge sota IP, …, a casa (un 36,0 % de les llars espanyoles estaven connectades a Internet a finals del 2005 –valor mig de la Unió el 53%-),i al treball ( el 33% dels treballadors tenen connectat el seu ordinador a Internet, dedicant a navegar per la xarxa mes de mitja hora daria –si be accedeixen mes de la meitat del temps a pàgines web sense relació amb el seu treball-) Si bé aquest dades són positives, i cal enquadrar-les en el fet de que Catalunya i Espanya foren pioners en introduir-se amb celeritat en el mon d’Internet, no es pot oblidar que al 2006 són llunyanes a la dels països capdavanters de la Unió, i que algunes dades es situen per sota de la mitjana , un fet arrelat al 2001 on ja es posa en evidencia un clar endarreriment tecnològic respecte a la resta de la Unió. Per aquest motiu es llança llavors el Plan Info XXI, un pla que no aportà els resultats esperats i que les posteriors iniciatives tampoc acaben d’aconseguir el canvi de tendència, quant a extreure valor i competitivitat a les TIC i al coneixement de les persones, la nostra posició en el Global Information Technology Report 2005-2006 ho certifica. La celebració del dia mundial d’Internet, tot considerant la penetració i acceptació per part de la població, hauria d’ésser un motiu de reflexió per emprendre iniciatives capaces de trencar la tendència d’allunyar-nos de l’objectiu, d’extreure el màxim partit de la tecnologia, per avançar en productivitat i competitivitat, també per endegar iniciatives locals que ens apropin a les xifres d’inversió en TIC properes als Estat Units, que hi dedica 200€ per persona i any, mentre que a la UE sols arribem a 71€, i també per comprendre que sols incorporant a les empreses el talen dels joves preparats i capaços el futur és possible. Un dia de celebració o un dia d’acció?, per a mí, i per els associats del Cercle per el coneixement, www.cperc.net, creiem que d’acció, especialment a Catalunya on cal passar del debat i la planificació a l’execució, entenent a la vegada que el desenvolupament tecnològic i la societat del coneixement són prioritats. Hom voldria entendre que el traspàs a Presidència de la Secretaria de Telecomunicacions i la Societat de la Informació no és un accident i que vol evidenciar aquest fet. Encara que sigui tard i la legislatura finalitza és una línia a seguir en el futur. Un futur que cal accelerar amb el talent, la preparació i l’empenta dels joves, saben que els altres ni es paren, ni esperen Antoni Garrell i Guiu Maig 2006.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | | |

    Sobre la Tecnoregión y el Centro Tecnológico de las TIC

    Sobre la Tecnoregión y el Centro Tecnológico de las TIC

    Hora
    Tipo de publicación

    Artículos

    Hora
    Data

    03-05-2006

    Reflexión sobre la importancia y valor de la creación de una Tecnoregión y un Centro Tecnológico de las TIC en Cataluña, como bases para comenzar a plantear medidas legislativas que disminuyan el riesgo de las inversiones en empresas del sector TIC, y como motor de impulso al capital privado para que invierta en cantidades y…

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | | |

    Sobre la fortaleza de Francia

    Sobre la fortaleza de Francia

    Hora
    Tipo de publicación

    Artículos

    Hora
    Data

    24-04-2006

    Reflexión sobre los nuevos escenarios y retos que plantea el siglo XXI a las democracias occidentales asentadas con un amplio Estado del Bienestar. Comparación con Francia, el país delantero en el model de sociedad actual, que ahora se afronta a los desafíos de la globalización que a nosotros nos afectarán una década después.

    Sembla que molts han interpretat la impotència del govern francès per a implantar la seva proposta de reforma del mercat laboral com a una mostra més de la pèrdua de tremp del nostre país veí. França, diuen, s’indigesta amb el desafiament de la globalització, no aconsegueix trobar el seu lloc en el nou context i, definitivament, ha deixat de ser un referent i una avançada de la cultura occidental. Res més lluny de la veritat. França està com està precisament perquè és troba al capdavant de l’evolució d’un model de societat que, amb una generació de retràs, també és el nostre. Han estat els primers en arribar a un estadi que planteja un extens conjunt de preguntes noves per a les quals ningú té encara una resposta convincent. Totes elles deriven de l’acumulació de tensió entre allò que caldria fer per a encarar els reptes d’un món farcit d’incerteses i allò altre que realment és capaç de fer una societat democràtica instal•lada en l’opulència i el benestar. És raonable pensar que els ciutadans assumiran aquests reptes en lloc de reclamar a qualsevol preu el manteniment de determinats privilegis que, segurament, han esdevingut insostenibles? És realista creure que des del poder polític d’una societat democràtica és possible liderar un projecte a contracorrent dels anhels quotidians de la majoria de la població? Implica necessàriament el nou escenari un increment substancial de la desigualtat econòmica, després de dècades d’anivellament? Fins a quin punt una societat té a les seves mans la facultat d’orientar el seu destí cap a allò que, des d’un punt de vista racional, considera més desitjable? És possible que una democràcia moderna, incapaç de reaccionar adequadament, derivi cap a noves formes de totalitarisme? No crec que es pugui respondre a aquestes preguntes des d’un optimisme inconscient, però tampoc ens podem resignar a caure en un fatalisme desesperant. En qualsevol cas, mirem-nos bé el que succeeix a França perquè, de la mateixa manera que ara nosaltres tot just comencem a experimentar, amb dècades de retard respecte els francesos, els trasbalsos d’una afluència massiva d’immigrants, també arribarà el moment en que ens aniran bé les respostes que ells hagin pogut trobar per aquesta mena de qüestions.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | | |

    El precio del petroleo y la Energia nuclear

    El precio del petroleo y la Energia nuclear

    Hora
    Tipo de publicación

    Posicionamientos

    Hora
    Data

    23-04-2006

    Articulo en Catalán. La versión completa del artículo en castellano se encuentra en el recuadro información relacionada una vez accedido al ‘articulo completo’ El veinteavo aniversario de Chernobil coincide con el petróleo en máximos históricos, el barril casi en los 75 dólares. La demanda energética crece, las energías renovables no son suficientes a las necesidades…

    El 26 d’abril es compleix el vintè aniversari del desastre de Chernobil, un gran accident fruit de la incapacitat de directius emparats en estructures organitzatives mancades de transparència, i també per sistemes faltats de manteniment i sotmeses a corrupteles. Una catàstrofe inoblidable que causà milers de morts, afectant sèriament la salut de la població de les àrees properes, i potencià el rebuig a l’energia nuclear, especialment a Europa, oblidant la dependència energètica del progrés i els importants trastorns mediambientals que produeix l’ús intensiu dels combustibles fòssils. L’aniversari de l’accident del 1986 a Chernobil arriba en un moment on el preu del barril de petroli assoleix records històrics fregant els 75 dòlars, avançant per un camí, que sembla infrenable, cap els 100 dòlars per barril, en un mercat obligat a traslladar el increment, sense demores, al consumidor final com ha quedat evidenciat en els recàrrecs per combustible aplicats per les companyies àrees aquesta mateixa setmana. De fet, ja fa dos mesos, en una reunió amb responsables d’estudis de multinacionals en les que van assistir associats del Cercle per el Coneixement, ja es dibuixava escenaris a 5 anys amb el barril a 100 dòlars fonamentats, entre altres, per l’important increment de la demanda energètica mundial, sobre tot la procedent de les noves economies industrials encapçalades per Xina i India; una insuficient capacitat d’extracció i refinament del petroli; la necessitat de plans per el desenvolupament de la població del tercer món; i el increment constant del consum elèctric amb percentatges superiors al creixement industrial. Una xifra que podia superar-se de no minvar la inestabilitat i els conflictes en països com Nigèria, primer productor africà, o Iran, quart productor mundial amb 4 milions de barrils diaris. De fet, la tensió a Iran creix, el president Mahmud Ahmadineyad defugint de les prensions internacionals incrementa els plans d’enriquiment d’urani, i segueix amb els seus atacs a Israel negant les evidencies històriques. L’Energia és, al igual que les infraestructures, la formació, la recerca i la seva conversió en PIB, i la globalització econòmica, un dels elements cabdals tant per possibilitar la societat i l’economia del Coneixement, com per el desplegament industrial i el progrés social del països en vies de desenvolupament. Es en l’anterior context, on el problema del consum energètic i la seva producció hauria d’esser abordat assumint que de no fer-ho les tensions i les problemàtiques derivades aniran a més. Europa, al igual que altres economies, no pot defugir d’afrontar la problemàtica sense depreciar cap font enèrgica, considerant els indesitjables impactes mediambientals que l’ús intensiu del petroli com a font energètica està produint Conseqüentment el debat energètic hauria d’esser assumit amb força per accelerar la presa de decisions que han de passar forçosament per la diversificació de les fonts, i la utilització de les energies renovables com part fonamental del sistema energètic. Tant les netes (solar, eòlica, geotèrmica, mareomotriu), com les derivades de la biomassa utilitzades directament o convertida en biodiesel o biogas. Un sintema que requereix actuar en una doble línia: disminuir la dependència externa, i incrementar la interconnexió elèctrica del països, efectuant-ho reduint la petrodependència, i a la vegada complint els criteris establerts en el marc de Kioto. Un sistema energètic que, garantint la demanda d’energia, freni el deteriorament sistemàtic del planeta. És en aquest context on l’energia nuclear no pot esser oblidada, ni molt menys desestimada. En aquest línia, cal analitzar acuradament Japó, un país amb una clara consciencia antinuclear, conseqüència dels bombardejos de Hiroshima i Nagasaki del 1945, que no ha impedit que, arrel de la primera crisi energètica, apostes per possibilitar el desenvolupament de la seva industria i garantir l’abastiment dels ciutadans amb energia nuclear. Una energia econòmica, per sota de 1,5 cèntims per KWh, i ecològica. Japó avui disposa de 52 centrals tèrmiques d’urani, una d’elles, Fukushima Daiichi-Dain, a tan sols 250 km de Tokio. Japó va assumir la perillositat terminal de les centrals nuclears, però també que, l’error humà i tècnic pot ésser desterrat amb el compliment estricte dels protocols de seguretat més exigents. Europa i el món sencer hauria d’assumir que en l’escenari actual el preu de l’energia seguirà creixent, no pot ser d’altra manera, per l’important demanda de les economies en procés d’industrialització i la concentració de les reserves d’hidrocarburs en àrees d’inestabilitat geoestratègica Per tant, sense oblidar la recerca en noves fons energètiques i en els processos d’obtenció d’energies renovables, cal obrir el debat en quant a la construcció de noves centrals nuclears. Un debat rigorós ‘amb paràmetres diferents amb els que es va fer a Espanya al 82’ utilitzant paraules del Comissari Europeu d’Assumptes Econòmics i Monetaris, un clar opositor a l’energia nuclear en aquells anys. La Comissió Europea ja treballa en l’elaboració de propostes en el marc dels acords de la tardor en Hampton Court, saben que no hi ha unitat de criteri en els 25, ja que mentre alguns d’ells desenvolupen plans per la seva eliminació altres, com França, la consideren una peça cabdal del sistema. La divergència dels països i el fet de que sols el 12% dels ciutadans estiguin a favor són elements a considerar, uns elements que no poden amagar la realitat del paper clau de l’energia en la societat actual, i dificultar la presa de decisions, ja que les sensibilitats politiques i les confrontacions asociades no podem frenar ni el desenvopulament de la societat, ni impedir que es redueixi el procés de destrucció sistemàtic del planeta. El debat energètic es requerit, la recerca en noves fons també, l’eficiència en l’ús del recursos existent bàsica, al igual que l’estalvi i la racionalització de les seves aplicacions. Però mes enllà de tot, la l’energia és la pedra angular del progrés i l’evolució i com a tal requereix no de debats estèrils sinó de solucions reals, i en aquestes solucions les energies renovables i l’energia nuclear en son, avui per avui, imprescindibles. Cal dons coratge i visió de futur per abordar-los, i efectuar-ho evitant que la incompetència i l’error humà ens porti al desastre. Avui això es possible. Antoni Garrell i Guiu 22 d’abril de 2006.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | | |

    El fenómeno Match

    El fenómeno Match

    Hora
    Tipo de publicación

    Artículos

    Hora
    Data

    14-04-2006

    Millones de personas buscando su media naranja en internet. Millones de usuarios de los portales de contactos. Millones de euros de beneficios de estas empresas. Millones de lecturas a un pequeño revuelo mediático que parece tener como fin último legitimarse a sí mismo, o lo que es lo mismo, normalizar por el camino del titular…

    Sobre los números Diversas fuentes y estudios están hablando de más de dos millones y medio de usuarios de portales de contactos en Internet y analizan el auge de este tipo de portales que vienen a sustituir o evolucionar el trabajo de celestineo de las tradicionales agencias matrimoniales, sólo que a formato digital, escala global y beneficiándose de todas aquellos factores que generalmente caracterizan las relaciones cibersociales. A saber, un régimen inicial de relativo anonimato (más bien, pseudonimato), las consabidas ventajas de comodidad del consumo desde la casa de cada uno, etc. Los datos de los mencionados estudios llegan a hablarnos, en algunos casos, de cinco millones de ciudadanos españoles buscando pareja en internet, lo que sería un porcentaje muy sustancioso de esos siete millones de singles que se cuentan en el Estado Español. Otros datos probablemente más fiables hablan de más de dos millones y medio de usuarios de este tipo de portales, siguiendo un estudio publicado recientemente por la consultora Nielsen//Netratings. Por otro lado, otras cifras a tener en cuenta para intentar evaluar realmente las dimensiones de esta historia son los dos millones y medio de usuarios registrados en una de las empresas líderes en el sector. Con todo lo que implica el concepto de “usuario registrado”. Sin que sea una cifra pública ni oficial, desde esta empresa se maneja un porcentaje de un 6% de clientes reales. Sin ser un ratio muy alto, sí que es cierto que sigue tratándose de un montón de personas. No son millones de clientes, pero sí un negocio que se atisba enorme. A poco que vaya consolidándose como tal, a poco que su consumo se vaya normalizando y convirtiendo en social y moralmente respetable. Sobre la percepción moral del producto Estas últimas referencias son interesantes. Hablando con usuarios no sólo de portales de contactos, sino todo tipo de entornos cibersociales, es frecuente detectar la percepción de una cierta descalificación inicial sobre las relaciones de pareja que tienen su origen en Internet. Como si quien busca pareja en internet lo hace porque no sabe hacerlo fuera, como si quien encuentra pareja en internet se estuviera dejando engañar, como si, en definitiva, se trata de relaciones que socialmente no son aceptadas a la primera. Esta percepción, probablemente menguante, no debe ser especialmente alarmante. No deja de ser previsible que una nueva forma de hacer cualquier cosa no reciba, durante un tiempo, el mismo valor o prestigio que la vieja manera de hacer las cosas. Sin embargo, sí que nos indica que actualmente existe una cierta sanción moral que afecta a este tipo de relaciones. Aunque se esté diluyendo, no hay duda de que esto es un obstáculo para aquellos cuyo negocio está, precisamente, en aquello moralmente reprobado. No es nada extraño, pues, que uno de los objetivos de los portales y las empresas de contactos en Internet sea acelerar al máximo el proceso de normalización y respetabilización de su producto. Sobre la campaña publicitaria en televisión Otro factor que ha entrado en juego en las últimas semanas, al menos en las cadenas de televisión de ámbito estatal del Estado Español, es la importante campaña de publicidad que ha puesto en marcha una de las empresas líderes del sector, match.com. No creo que sea del todo casual que la publicación de los citados estudios magnificando (numéricamente) el fenómeno, la campaña de publicidad televisiva de esta empresa y el rebufo mediático y noticioso que se ha producido alrededor haya ocurrido todo en un margen tan escaso de tiempo. Que todo ello tenga lugar alrededor de la fecha de San Valentín tampoco creo que sea accidental. La campaña publicitaria en sí misma también merece una mirada atenta. Simplificando mucho, podríamos decir que hay dos grandes tipos de anuncios televisivos: los que explican el producto, cuya estrategia es venderlo dándolo a conocer, mostrando sus características y ventajas; y los que explican lo que ocurre cuando uno tiene el producto, que se dedican a mostrar cuán estupendo es todo cuando se ha adquirido aquello que se vende. Continuando con la simplificación: un anuncio de detergente suele funcionar del primer modo, mientras que los de perfumes casi siempre lo hacen de la segunda. La campaña de match.com ha optado por el segundo camino, escenificando una serie de situaciones en las que aquello que vende este portal de contactos ha intervenido. Se trata de tres anuncios cuyas líneas argumentales nos proyectan pequeños momentos de lo que, idealmente, podría ser una relación de pareja en estado de enamoramiento. Muy brevemente, son, a) un señor disfrazado, y rodeado de globos esperando a su pareja en el piso de ella; b) una pareja podando el seto de su jardín y recortando en él una silueta de ambos, cogidos de la mano; y c) una pareja durmiendo, él se va a trabajar y, como es repartidor de pescado, deja en su lugar, en la cama, un enorme pez en su lugar. En todos los anuncios de la campaña, el mensaje, el tratamiento visual colorido y casi kitsch, la música de fondo, la ausencia de voces durante la mayor parte del mismo, nos muestran una mini-película de veinte segundos, una pequeña comedia romántica de la que, dice la campaña, podemos ser protagonistas. Este es, para mí, el tema fundamental de la campaña y lo que la hace más interesante para este pequeño artículo: los anuncios nos acercan unas situaciones que nos son tremendamente familiares, porque las hemos visto en varios centenares de películas. El producto que a través de internet y sólo en internet nos ofrecen los portales de contactos no es una suscripción a un servicio online donde no hay un producto final genuino (el cliente y el producto son exactamente lo mismo) sino la posibilidad de protagonizar, en primera persona, esa película que hemos visto cientos de veces. Concluyendo… Así pues, recapitulando e identificando el contexto, el decorado y los protagonistas de esta pequeña historia, tenemos:
    1. El momento. La historia se sitúan en la combinación de dos momentos o situaciones, de distinto ciclo: una situación temporal de ciclo largo: el comercio electrónico cada vez tiene más aceptación y goza de mayor confianza como forma de adquirir bienes y servicios. Ya no es tan raro y, desde luego, no parece tan peligroso, comprar a través de internet. Por otro lado, estamos en un momento concreto del ciclo anual, especialmente interesante a nivel comercial: los aledaños de San Valentín
    2. El decorado: un campo de negocio de unas dimensiones muy importantes y con un margen de crecimiento económico enorme, que después de varios años de maduración del medio (Internet como vía para conocer gente) y de éxito en diversos países, se destapa con fuerza en el Estado Español.
    3. Los protagonistas: estudios y cifras de consultoras internacionales de gran prestigio que dicen que el fenómeno está mucho más extendido de lo que imaginábamos; noticias reproducidas en varios medios de comunicación repitiendo y coreando estos estudios y cifras, diciéndonos que es mucho más relevante de lo que creíamos; una campaña de publicidad a gran escala que nos enseña que, además, se trata de algo mucho más normal (y divertido) de lo que nos parecía.
    Si observamos el dibujo completo, la sucesión de los pequeños eslabones, aparentemente inconexos, de esta cadena, resulta que nos encontramos con una campaña publicitaria que se convierte en noticia que se convierte de nuevo en campaña publicitaria. El efecto producido por esta combinación de situación, decorado y protagonistas es, precisamente, el mismo que intenta transmitir la propia campaña publicitaria: los portales de contactos en internet son algo perfectamente normal, perfectamente asequible, perfectamente encajado dentro de nuestra moral colectiva teñida hegemónicamente de colores, sabores y decires jolibudescos. En realidad, mirada con una cierta distancia, la película no resulta especialmente sorprendente. Ni siquiera objetivamente censurable. Tan sólo me deja un regusto un poco amargo el pensar que lo que estos portales privados, tecnológicamente cerrados, altamente monitorizados en su funcionamiento y mediatizados completamente por una transacción comercial vengan a ocupar el lugar de otros entornos y espacios en internet, de carácter público, donde todo lo que pasa en un portal de contactos, también podía pasar, pero lo que es más interesante, podía no pasar. Quizá lo que ocurre con los portales de contactos es que, como las comedias románticas, sabemos perfectamente como acabarán y podemos predecir la mayoría de sus giros argumentales y motivaciones de sus protagonistas. Del mismo modo, los portales de contactos, en su intento de ofrecer un producto concreto y perceptible, merecedor de una transacción económica, pierden por el camino la combinación de incertidumbres e incógnitas que presidiría una interacción similar no mediatizada, en el espacio público. En su elaboración del producto romántico, el portal de contactos sacrifica una parte del propio romanticismo, enlatándolo y envasándolo para su consumo. Por otro lado, ¿qué otra cosa podemos esperar de estos tiempos nuestros tan polipropilenizados? ——- Aquest article s’ha publicat alhora aquí, com a reflexió del Cercle, i a l’Observatori per a la CiberSocietat (http://www.cibersociedad.net) com a Article de Divulgació.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | | | |

    Resumen de la cena con Artur Mas

    Resumen de la cena con Artur Mas

    Hora
    Tipo de publicación

    Resumen de actividades

    Hora
    Data

    13-04-2006

    El pasado 4 de abril contamos con la presencia de Artur Mas, líder de la oposición y presidente de Convergencia y Unión, como invitado en nuestros encuentros mensuales del Cercle. Siguiendo la temática del ciclo de cenas iniciado en enero, la ponencia de Artur Mas y el debate que se generó a continuación versaron sobre…

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | | |

    Formación de los tecnológos en la Sociedad del Conocimiento

    Formación de los tecnológos en la Sociedad del Conocimiento

    Hora
    Tipo de publicación

    Textos Amigos del País

    Hora
    Data

    12-04-2006

    Estudio que versa sobre la importancia de la formación de los tecnólogos e investigadores en la Sociedad del Conocimiento. Ideas y propuestas sobre como reenfocar la formación y plantear nuevos escenarios.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | | |

    Entrevista a Antoni Garrell

    Entrevista a Antoni Garrell

    Hora
    Tipo de publicación

    Entrevistas

    Hora
    Data

    11-04-2006

    Entrevista realizada por Jordi Duch a Antoni Garrell, publicada en el periódico semanal Dossier Económico de Cataluña el día 8 de abril de 2006. «El Cercle per al Coneixement, un espacio de reflexión y debate sobre la nueva economía global basada en el conocimiento, apuesta por un nuevo modelo de innovación tecnológica basado en la…

    Catalunya encapçala l’esforç econòmic espanyol en R+D empresarial a l’Estat espanyol, però es considera que l’empresa catalana cau en el parany de fer-lo en solitari, és a dir, li manca esperit de col·laboració (no només dins del propi teixit industrial, fet que es podria entendre per allò de “no donar pistes a la competència”, sinó també quedant-se al marge de les universitats). Quina recomanació li faria? Pretendre que hi hagi acords entre empreses per desenvolupar el trinomi R+D+i sense que paral·lelament vagi acompanyat de polítiques més àmplies és pràcticament impossible. El “parany de la solitud” en el que poden caure les empreses catalanes no pot ser analitzat només en funció de les seves actuacions en R+D+i, sinó que s’ha d’avaluar tenint en compte tot l’esperit empresarial català, cosa que implica una cultura i uns valors determinats. —I per superar la manca de col·laboració amb les universitats. Què li diria? Sobre això, cal que ens plantejem si els mecanismes d’interrelació existents són els adequats, si la cultura que tenyeix les empreses catalanes i les universitats és sinèrgica o complementària, i si els terminis i prioritats són els mateixos. La qüestió radica sobretot en trobar un llenguatge comú per empresa i universitat: sabent que la recerca requereix temps, constància i paciència, i que l’empresa té uns terminis indefugibles, s’haurà de tractar de compatibilitzar les diferents necessitats per tal d’assolir uns objectius comuns. —Què cal fer exactament per impulsar la indústria a cooperar en R+D+i? N’hi prou amb que s’adoni dels beneficis derivats de l’estalvi de recursos i de l’accés a nivells superiors de coneixement? El que està clar és que sense un canvi cultural enfocat a posar el talent al bell mig de l’activitat productiva, es fa molt difícil aconseguir els nivells desitjables de cooperació entre empreses i amb els centres de recerca. Tingui en compte que cooperar en R+D+i no sols vols dir estalviar en recursos i arribar a nivells superiors de coneixement, sinó que també significa assumir que amb la concurrència de coneixements i disciplines heterogènees és possible assolir guanys significatius. —Com influiria aquest canvi cultural en el model actual d’innovació tecnològica? Portaria a parlar d’innovació “en majúscules”. Això vol dir, entendre-la com un procés que, combinant l’avenç científic, els mitjans tecnològics adients i el disseny, és capaç de desenvolupar, produir i distribuir productes d’alt valor afegit. Es tracta per tant d’una innovació que sorgeix del treball conjunt de científics, tecnòlegs i creatius, i impregna tota l’organització. És obvi que per assolir-ho cal disposar de la tecnologia més eficient i dominar les capacitats que els avenços científics posen a les nostres mans. Perquè això sigui factible, les empreses, com a proveïdores de capacitats productives hauran d’assumir el risc de col·laborar amb els centres de recerca i universitats, en tant que proveïdors de talent. —Quina expectativa d’èxit real creu que ofereix aquest nou model? L’èxit depèn de diferents factors: la cultura empresarial, les actituds, el compromís conjunt, la capacitat de treballar en equip, un nou model d’innovació basat en el treball heterogeni, la cooperació intersectorial i interempresarial, la complicitat entre universitat i empresa. És a dir, l’èxit del conjunt de polítiques enfocades a convertir la R+D+i en progrés social només es farà efectiu com a projecte de “país”. Per tant, la R+D+i no té sentit si no es contempla dins d’un pla integral.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | | |

    El futuro sólo es posible con los jóvenes

    El futuro sólo es posible con los jóvenes

    Hora
    Tipo de publicación

    Artículos

    Hora
    Data

    06-04-2006

    Articulo en Catalán. La versión completa del artículo en castellano se encuentra en el recuadro información relacionada una vez accedido al ‘articulo completo’ Reflexión sobre la necesidad de tener presentes los jóvenes a la hora de planificar el futuro, asumiendo que necesitan escenarios para desarrollarlo y convertirse en protagonistas y actores del mismo.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos