Segons Rosa García, Espanya afronta grans reptes per aconseguir que el procés de globalització i la recent ampliació de les fronteres de la UE no impedeixin que el país sigui competitiu dins el mercat internacional. En aquest nou context, Espanya competeix amb països on els professionals cobren sous inferiors a la mitjana espanyola, i que tanmateix compten amb un elevat nivell educatiu. De fet, entre els països comunitaris, només Malta té un índex menor que Espanya d’alumnes que hagin acabat l’ensenyança secundària. Davant d’aquesta situació, la competitivitat de les empreses espanyoles no pot basar-se ja només en els costos , sinó en donar valor afegit als seus productes. La Recerca i el Desenvolupament (R+D) es converteixen doncs en la nova moneda de canvi. Aquesta nova Societat del Coneixement, que segons va reconéixer Rosa García ja no és un fet llunyà sinó una realitat, requereix una reflexió sobre què necessita Espanya per a poder integrar-s’hi plenament. El punt de vista de la delegada en aquest sentit s’articula en dues fases:

1. A curt termini Primerament cal atendre la necessitat de les Petites i Mitjanes Empreses espanyoles (PIMES). Les grans empreses tenen suficient capacitat de reacció i d’inversió en R+D, però en el cas de les PIMES cal resoldre la manera en què s’adaptaran a la Societat del Coneixement. Paral.lelament, el govern ha d’apropar-se també a aquesta nova realitat tenint en compte l’atenció als ciutadans i a les seves necessitats.
2. A llarg termini Segons Rosa García, hi ha 5 punts importants a tenir en compte per a què, a llarg termini, s’aconsegueixi un correcte desenvolupament de la Societat del Coneixment a Espanya.
   • L’educació En primer lloc està el fet que Espanya té un dels percentatges més baixos d’inversió pública en educació respecte a la resta de països de la UE. Paral.lelament, i tenint en compte que els alumnes són els futurs professionals i investigadors del segle XXI, cal posar atenció a les habilitats que volem que desenvolupin els alumnes al llarg de la seva vida escolar, perquè, segons va afirmar Rosa García, “la qualitat de la ensenyança no s’ha de mesurar segons el nombre de PCs que hi ha per alumne”.
   • Recerca i Desenvolupament (R+D) Segons les xifres presentades per Rosa García, Espanya inverteix el 0.9% del PIB en Recerca i Desenvolupament, mentre que la mitjana europea es situa en el 1.9% i la inversió d’EEUU supera el 2%. Alhora, afirmà que “la inversió anual en R+D de Microsoft és de 7000 milions de dòlars”. Tenint això en compte, considera que és molt important que s’inverteixi a Espanya en la creació d’un “cercle virtuós” els beneficis del qual ha pogut comprovar a EEUU. Aquest sistema permet que les petites i mitjanes empreses que no poden invertir per elles mateixes en R+D puguin comptar amb grups d’investigació de la Universitat. El producte resultant es comercialitza desde les empreses convertint així el coneixement generat a la universitat en riquesa. Els impostos derivats de l’activitat de l’empresa han d’ ésser redireccionats pel govern novament cap a la Universitat, on es poden realitzar aleshores investigacions teòriques de les quals en poden sorgir nous productes comercialitzables per a les petites i mitjanes empreses.
   • Reformes en la legislació Primerament Rosa García va fer una reflexió sobre el paper de la Propietat Intelectual en la societat espanyola actual. Segons la seva opinió, a més de reformes legislatives en aquest àmbit, és necessari canviar l’actual concepció de la ciutadania sobre els drets d’autor, per a que la pirateria deixi d’ ésser un costum socialment acceptat. El segon tema en què la legislació ha d’adaptar-se a les noves formes de comunicació és la seguretat en el món digital. Cal regular la circulació de dades i garantir la privacitat com a mesures indispensables per a protegir l’usuari.
   • El software lliure L’actualitat del debat sobre l’anomenat “sofware lliure” va portar Rosa García a donar la seva opinió com a membre d’una de les empreses de software més competitives del mercat. Segons va afirmar, “si es posa el software al centre, qui guanya és el software, i qui perd és el ciutadà o client”. Aquesta afirmació també feia referència al fet que hi hagi dictats guvernamentals sobre el software que cal utilitzar en determinades àrees públiques, com és el cas de la comunitat d’Andalusia, on recentment s’ha imposat la utilització de Linux com a software educatiu. Per a Rosa García, només el client ha de decidir sobre el software que utilitza, i ho ha de poder fer tenint exclusivament en compte les seves necessitats com a usuari.
   • Generar un mercat propi L’últim dels 5 punts presentats fa referència a la necessitat de crear un mercat propi de Tecnologies de la Informació a Espanya. Segons la seva opinió, un mercat propi resulta necessari per a què els professionals puguin desenvolupar les seves capacitats dins del país, afavorint d’aquesta manera la integració d’Espanya en la Societat del Coneixement.

Ahir dia 5 d’octubre de 2004, els associats del Cercle reunits en assemblea extraordinària presidida per el President Pere Monràs i actuant de secretaria en Rodolfo Fernandez va elegir per unanimitats nou president del Cercle per al Coneixement Antoni Garrell i Guiu, per el Mandat 2004-2007, a l’assemblea assistiren 114 associats i 23 delegacions de vot. En Pere Monras, desprès de presentar la candidatura va posar a votació la nova junta del Cercle, i agrair a l’Antoni Garrell, fins fa tres mesos Secretaria General del Cercle la seva disponibilitat en continuar la tasca. Antoni Garrell prengué la paraula i agrair amb les següents paraules la confiança rebuda: Benvolguts amics, voldria que les meves primeres paraules com a nou president del Cercle siguin de gratitud a tots vosaltres PER HAVER-NOS FET CONFIANÇA en aquesta nova etapa que el Cercle inici amb la junta que avui es constitueix. A TOTS MOLTES GRÀCIES!, tingueu la seguretat que treballarem amb lleialtat als nostres principis fundacionals amb il•lusió i compromís. Un agraïment que volem fer extensiu als representats d’altres organitzacions i col•legis professionals que avui ens acompanyen. En segon lloc, em permetreu que a títol personal agraeixi als amics que han volgut donar un pas endavant i formar part de la junta, he de manifestar públicament que configurar-la no ha estat difícil, la predisposició per treballar per el Cercle ho ha facilitat, (a tots vosaltres Salvador, Esteban, Blanca –que no ha pogut acompanyar-nos per estar de viatge al llunya Orient-, Santiago, Toni, Joaquim, Rafael, Jaume, Joan, Jordi, Josep, Alberto, Enric, Rodolfo, Ramon, Albert i Xavier) moltes gràcies per voler assumir junts compromís per el període 2004-2007, un compromís per tres anys. Permeteu que insisteixi en aquest aspecte: sols 3 anys, ja que soc dels que crec que l’alternança en l’assumpció de responsabilitat en les organitzacions com la nostra es la millor via per assolir els objectius. Serà objectiu d’aquesta junta, i del seu president, assolir la màxima implicació de tots els associats tant per fer créixer la importància del Cercle, com per facilitar l’alternança. En tercer lloc, vull fer un reconeixement molt especial al nostre primer president en Pere Monràs, no podria ésser d’altra manera. El Cercle, Pere, sense la teva dedicació, el teu esforç la teva il•lusió i el teu compromís avui no forà el que és, crec que tots tenim que reconeix-ho, i molt especialment jo tinc que fer-ho, ja que treballar amb tu, en qualitat de secretari general, ha esta una vivència irrepetible, m’he enriquit humanament i el que és mes important, s’ha forjat una amistat indestructible. Pere: Gràcies en nom de tots els que configurem la nova junta, i estic segur que puc dir-ho, en mon de tots i cadascun dels associats del Cercle. Agraïment que volem fer extensió a tots els components de la junta per a tu presidida. Si les meves primeres paraules han estat de d’agraïment, les següents vull que siguin de compromís. Compromís en els ideals i objectius que varen portar-nos a constituir el Cercle, i que inspiren a les persones que s’incorporen dotant-lo d’il•lusions renovades i capacitats actualitzades. Compromís també en treballar com societat civil per un país millor per les properes generacions, (per els nostres fills o els fills dels nostres fills), un país on puguin desplegar totes les seves capacitats sense tenir que emigrar per fer-ho, on els més preparats i capacitats puguin desenvolupar tot el seu potencial generant progrés i benestar en el context europeu. Cadascun de nosaltres, en l’exercici de les nostres responsabilitats professionals, ens preocupen dels comptes de resultats de les nostres empreses, d’assolir la competitivitat a curt, tot establint plans per mantenir-la a llarg, però quant ‘fem Cercle’ actuem a com a ciutadans desplegant la nostra activitat sense ànim de lucre personal, aquest aspecte és el que ens fa diferents i ens obligà a actuar amb pensament analític i radical per poder establir actuacions i polítiques a llarg, i a la vegada actuar amb pragmatisme sobre la societat per poder dur-les a terme. Per això el Cercle necessita: una bona Política de comunicació, el suport actiu d’experts de reconegut prestigi, i la capacitat de treballar amb cooperació i complicitat amb altres organitzacions. Aquest son tres aspectes cabdals a assolir en els propers anys per desplegar el potencial de les ideés i les iniciatives dels associats que sorgeixen i es desenvolupen en el si dels cincs àmbits que configuren el Cercle. Per fer-ho possible hi ha quatre elements claus que han de caracteritzar la nostra associació: Independència: o la quantitat correcta de la mateixa Poder, Capacitat d’esses escoltat: , o mes precisament, un canal de comunicació eficient amb les persones amb el lideratge suficient per aplicar les solucions detectades. Flexibilitat: especialment quant a la velocitat amb que el Cercle pot identificar i reunir equips interdisciplinaris per fer front a un problema complex. Recursos econòmics. En els tres primers s’han assolit cotes molt significatives, ara cal consolidar-les i incrementar-les. El quart, els recursos econòmics, és avui encara l’assignatura a resoldre si be s’han posat els fonaments per assolir-lo: La Fundació Cercle per al Coneixement [sorgida amb força mercès a la generosa aportació al fons fundacionals d’associats dels Cercle que s’adheriren a la iniciativa] i president per en Santiago Sarda, [bon amic des de fa temps, i amb el qui he tingut la sort de poder treballar molt estretament, des de l’origen del Cercle, com tresorer de la junta, on mai ha regatejat temps i esforç per assolir les fites fitxades com ara esta fent també des de la presidència de la fundació]. A la Fundació no li demanarem que ens financi la despesa corrent de l’associació, aquesta es tasca dels associats, li demanarem que possibilití dur a terme aquelles iniciatives i projectes que sorgeixin del treball compromès dels associats, per això és cabdal el treball simbiòtic entre l’Associació i la Fundació, un treball que és el que ha portat a crear, en el patronat de la Fundació, la Vice-presidència de projectes que ha assumit, a petició del president del mateix, en Pere Monràs. Com veus Pere continuarem treballant plegats per el Cercle i aquest també es un aspecte que cal agrair-te. Deia, fa un moment, que els associats hem de finançar la despesa corrent del Cercle, caldria que poguéssim fer-ho amb una quota més accessible per a molts, això implica incrementar el nombre d’associats, tasca sols possible amb el compromís de tots, és objectiu d’aquesta junta revisar les quotes, però per fer-ho necessitem, vull reiterar-ho, que tots ens comprometem a fer créixer el nombre associats, hi confio. Desprès de recordar, tot reafirmant, el nostre compromís en els trets caracteritzadors del Cercle, voldria, per finalitzar, parlant de les activitats, o millor dit: de les característiques que volem imprimir a les actuacions. Treballarem perquè aquestes es caracteritzin per 4 aspectes: Una enriquidora i seriosa activitat conceptual i innovadora en el marc dels àmbits que configuren el Cercle. Un significatiu programa d’activitats carregades de pragmatisme i sustentades amb el treball dels àmbits. Una clara voluntat d’incidència amb propostes de projectes a llarg sense perjudici d’emetre opinions de les problemàtiques a curt Una manifesta voluntat d’obertura, col•laboració amb altres organitzacions, i creixement del Cercle, assolint la implicació de tots els associats. Estem treballant per definir-les en detall, al rebre la vostra confiança i constituir la junta accelerarem els treballs, si be ens comprometem a posar-les a la vostra consideració en un termini no superior a tres mesos, voldria avançar-vos quelcom: Indicadors de les Societats prosperes. Debats. Jornada anual sobre l’economia del coneixement Avui hem constituït una nova junta del Cercle tenim tres any per endavant, els que la formem hi som per treballar amb compromís renovat, però sols som el nucli inicial de persones, manca assumir responsabilitats en alguns àmbits, conseqüentment caldrà comptar amb el compromís decidit d’altres persones que ja han manifestat la seva voluntat d’implicar-s’hi, com l’Albert Beneito, en Victor Canivell, en Tomàs Cascante, en Pau Herrera, la Gemma Segura, la Maria Sanchez, en Josep M. Cervera, Toni Mascaró, o en Paco Montañes -a qui hem demanat que prolongui el Cercle a les terres Tarragonines-, en son un exemple. Saben que és hora de continuar treballar per el Cercle, per el nostre país, per el futur, i és en aquesta tasca on tots els associats ens hi hem de comprometre amb determinació. Determinació que, estic segur, tots compartim. Novament Gràcies per la vostra confiança. (Barcelona 5 d’octubre de 2004. Antoni Garrell i Guiu. Desprès de l’assemblea els socis es reuniren amb sopar que fou a la vegada un reconeixement a la gran tasca efectuada per en Pere Monras. Secretaria Cercle per al Coneixement 5 d’octubre de 2004

El President Pujol s’estrena en el seu nou rol d’ex-president davant del Cercle per al Coneixement La Innovació és la via per assolir el Futur El proppassat 13 de gener de 2004 el President Jordi Pujol es va estrenar en el seu nou rol d’ex-president de la Generalitat de Catalunya davant de la societat civil catalana. Fou en el sopar-debat mensual de l’associació Cercle per al Coneixement a la que també assistiren representants de l’associació Barcelona Breakfast. La compareixença del President Pujol s’efectuava davant d’un col·lectiu de persones que, des de la seva independència com a societat civil, estan compromeses en impulsar la Societat de la Informació, una societat caracteritzada per què “la generació, el processament i la transmissió de la informació es converteixen en les fonts fonamentals de la productivitat i el poder, degut a les noves condicions tecnològiques” (Manuel Castells). La informació com a element bàsic per generar productes i serveis d’alt valor no es redueix a aquells que cada organització ha assimilat o emmagatzemat, sinó que abasta a totes les generades per tercers, al llarg del planeta, mercès a les xarxes de comunicació, a les capacitats d’aliança i col·laboració, i a les noves condicions liberalitzadores i globalitzadores. Conseqüentment, la recerca bàsica i aplicada, la innovació, les infrastructures tecnològiques, el disseny, la simbiosis universitat-empresa, els nivells de formació dels ciutadans, el recolzament als emprenedors, la capacitat de cooperació per competir de les empreses, etc., esdevenen els fonaments sobre els quals es construeix el futur. Un conjunt de conceptes en els quals Catalunya disposa d’una bona base però presenta valors per sota de la mitjana Europea, requerint-se més i noves iniciatives per fer possible la convergència amb Europa. L’expectació per la presència de l’ex-president de la Generalitat era notòria. El format dels sopars debat del Cercle faciliten aprofundir en l’anàlisi de les temàtiques tractades, no en va, després dels 20 minuts de ponència del ponent, aquest va respondre al llarg de gairebé 60 minuts a les reflexions, opinions i preguntes dels diversos associats sense altres limitacions que les pròpies de la temàtica desenvolupada. Recolzant-se en la seva intervenció inicial en la que reconegué, tot assumint la seva part de responsabilitat, les febleses de la societat catalana i reclamant, prenent com a referència el model Finlandès, la via de la innovació per part de les empreses, el dinamisme i independència de la societat civil, la consciència de les limitacions dels recursos disponibles, i l’aposta per la identitat. La personalitat de Jordi Pujol va aflorar amb tota la seva capacitat, habilitat, agilitat de reflexes, i amb l’ampli coneixement de les problemàtiques de les societats prosperes, i va ressorgí al llarg de l’hora i escaig en que es va sotmetre a les opinions i preguntes del associats al Cercle. De peu, apropant-se als interlocutors afrontà durant més d’una hora totes i cadascuna de les preguntes reconeixent les limitacions, constatant les debilitats del país i, a la vegada, les potencialitats derivades de la tasca feta, defugint de la crítica i reclamant l’esforç col•lectiu per afrontar els reptes de la Societat del Coneixement, insistint en la via de la innovació, en contrapunt a la del cost per garantir la generació de valor i la consegüent qualitat de vida dels ciutadans. El President Pujol que conduí la Catalunya analògica, en el seu nou i recent estrenat rol, apostà per la Catalunya digital. Una Catalunya que, en opinió del Cercle per al Coneixement, s’ha de construir amb una clara convicció per potenciar la triada Ciència, Tecnologia i Disseny, i endegar les polítiques que facilitin afrontar els reptes de les societats prosperes: l’educació dels seus ciutadans i en especial dels més joves, l’ajustament dels elements productius als nous models d’organització en xarxa, la integració en les xarxes de coneixements i innovació mundial com un node de generació de valor qualificat i, l’establiment de polítiques encaminades a millorar la qualitat de vida i el benestar dels ciutadans. Uns reptes que sols són assumibles si s’incrementen notòriament les actuacions, polítiques, aliances, actituds,… tot assumint que només així, tal com mostren molts estudis i indicadors, la convergència amb Europa serà possible. Antoni Garrell Guiu Cercle per al Coneixement Secretari General Barcelona gener 2004