“Les empreses amb una cultura ètica forta seran les empreses guanyadores del segle XXI” ja que seran les que atrauran i retindran el talent va afirmar Javier Faus durant la seva intervenció. En aquest sentit, Franz Heukamp va explicar que el repte per als formadors de directius és fer entendre que la maximització de beneficis no pot ser l’única variable en la gestió empresarial, sinó que “l’excel·lència en la presa de decisions sempre ha d’incloure la dimensió ètica”.

Per la seva banda, Koldo Echebarria va voler centrar el debat en quina ha de ser la responsabilitat de l’empresa. “L’empresa s’ha de fer càrrec de les conseqüències socials d’allò que fa” però no se li pot exigir que “redistribueixi la riquesa”. La desigualtat no és deguda a l’empresa, sinó “a mancances del sistema educatiu”.

En aquest sentit, Enric Sierra va preguntar si l’empresa no podia redistribuir riquesa a través dels sous i de les condicions laborals. La resposta va ser unànime per part dels tres: per pagar millors sous cal augmentar la productivitat. “Estem en sectors de poc valor afegit des de fa més de 40 anys” alertava Javier Faus. Per augmentar la productivitat cal elevar la qualitat del sistema educatiu, reequilibrar l’oferta i la demanda d’estudis universitaris i invertir en formació professional de qualitat va sentenciar Koldo Echebarria. A Espanya, “el 70% de les empreses no troba el talent que busca”, va puntualitzar Frank Heukamp.

També, en relació a l’augment de la productivitat, els ponents van coincidir en la necessitat d’augmentar la mida de les empreses. “Espanya té massa PIMES i hem de promoure l’augment de la mida d’aquestes” va explicar Javier Faus, que alhora va reconèixer el paper rellevant de l’ètica empresarial davant la reputació de les grans empreses per part de la societat.

“Estem davant les pitjors dades d’exclusió i gravetat social a Catalunya” va sentenciar Francina Armengol. El risc de pobresa al nostre país s’enfila al 30%, amb l’increment d’un milió de persones després de l’esclat de la pandèmia. “Les coses no s’han fet bé, no s’ha atacat l’arrel del problema, sinó que s’han anat tapant forats” i, actualment, la pobresa a casa nostra s’ha cronificat.

Per la seva banda, Marc Simón va defensar que “una societat amb grans desigualtats no és sostenible”. Per això és tan rellevant el paper que desenvolupen les entitats del tercer sector, “estant a prop de les persones, amb més intensitat i amb una mirada global per impulsar el canvi i empènyer les administracions públiques que s’hi sumin”.

“Cal que les polítiques socials siguin una prioritat” dels governs va afirmar al seu torn Francesc Roig. Als darrers anys, la despesa de les entitats socials ha augmentat un 21% mentre que les ajudes públiques només ho han fet en un 3%. “L’administració ens ha de garantir un bon finançament per poder seguir fent la feina”.

En aquest sentit, Francina Armengol va dir que tenia “esperança en la llei del Tercer Sector” i va reclamar l’eliminació de les barreres administratives, digitals i socials de les ajudes socials que fan que no arribin a tothom que les necessita.

A més, Francesc Roig va afegir la creació d’un parc d’habitatge públic, l’impuls d’un sistema fiscal que “redistribueixi la riquesa en el sentit òptim per a tothom” i un pla de xoc contra l’atur juvenil.

Finalment, Marc Simón va afirmar que qualsevol acció i política social no pot ser a curt termini. “No hi ha solucions generals, sinó que han de ser personalitzades, fent de la persona actor de canvi i implicant-hi tota la societat”.

“La meva impressió és que estem davant d’un canvi molt profund de l’economia de mercat, que requerirà de nous reequilibris per optimitzar els recursos escassos i la seguretat alimentària, sanitària i geopolítica” va anunciar Antón Costas. Com definim, en democràcies liberals, els nous equilibris plantejats és el quit de la qüestió.

Durant la seva intervenció, Teresa Garcia-Milà va defensar que “aquest model econòmic sostenible ha de ser de creixement”. Però va advertir que havia de ser “inclusiu i socialment responsable”. En aquest sentit, va ressaltar la importància de l’educació per tal que el model econòmic fos viable. “Sense progrés tecnològic no ens en sortirem”, va afegir.

Al seu torn, Carles Puig de Travy va emfatitzar en l’impuls de l’economia circular i la responsabilitat social de les empreses com a actiu i no com a despesa.

Tenim un país amb PIMES massa petites, ‘cal un pla de govern a 5 o 10 anys’ que tingui com a objectiu impulsar el creixement de la petita i mitjana empresa, dissenyar una fiscalitat específica per a PIMES i incentivar-ne les fusions, va demanar Josep González durant la seva intervenció. ‘Hem abusat del low cost i amb la pandèmia i la guerra ens adonem que ens manquen indústries imprescindibles a casa nostra‘. En aquest sentit, va reclamar polítiques de reindustrialització que apostin per l’autosuficiència del país.

Jordi Renom, al seu torn, va afirmar que ‘estem sobre diagnosticats’ i cal una estratègia ben planificada per ‘actuar i potenciar el canvi’. Cal preparar la societat i la indústria per a l’escassetat de recursos i la lluita contra el canvi climàtic. La reconversió industrial és necessària, cap a nous models de producció i consum enfocats cap a l’economia circular.

Josep Sánchez-Llibre va alertar del risc de desindustrialització degut a polítiques de decreixement impulsades per determinats grups polítics, i polítiques fiscals i mediambientals ‘restrictives i abusives’.

Preguntats pels fons Next Genration, els ponents van alertar d’una certa opacitat en la informació per part de l’administració central i del risc  que els diners no arribin a les petites i mitjanes empreses.

L’acte està emmarcat dins del cicle “Les noves muralles”, en motiu dels dos-cents anys d’història d’Amics del País, i que pretén dialogar entorn als principals reptes que la societat d’avui ha de fer front per projectar el seu futur. “Una de les muralles actuals que cal enderrocar és la creixent i incòmoda desigualtat”, va afirmar Miquel Roca, president de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País durant la seva presentació. En aquest sentit, Ismael Palacín, Joan J. Guinovart i Lluís Torner van conversar en com el coneixement pot lluitar a favor de la cohesió social.

A principis del segle passat, menys d’un 10% dels infants acabaven l’escola obligatòria. El 1970 hi havia un 80% de fracàs escolar. El 1980, el 40% dels joves no seguien els estudis post obligatoris. Però des del 2000 som un dels països d’Europa amb més percentatge d’universitaris i una de les regions del món (juntament amb Suècia i Països Baixos) amb més ascensor intergeneracional social ascendent. Això, va dir Ismael Palacín, ha estat gràcies a “una generació que va fer la revolució construint escoles per a tothom”.

No obstant, encara avui tenim un sistema educatiu molt segregat i una desigualtat preocupant en extraescolars, en matemàtiques, ciències i anglès, fet que condiciona les oportunitats dels infants i joves i, per tant, la cohesió i la democràcia de la nostra societat. “Les universitats de ciències i tecnologia són les més elitistes” va alertar Palacín. En aquest sentit, va defensar que “el repte de la nostra generació ha de ser el de garantir l’aprenentatge rellevant i amb sentit per a tothom”.

En el seu torn, Joan J. Guinovart va alertar del problema que tenim amb la falta d’interès dels joves per les matemàtiques i les ciències, problema que s’agreuja en les noies. Calen noves maneres d’aproximar la ciència i la investigació a la primària i secundària perquè “les societats que seran capdavanteres al segle XXI són les que tinguin els científics més creatius, els enginyers més innovadors i les universitats i centres de recerca més ben preparats”.

En aquest mateix sentit, Lluís Torner va afirmar que és imprescindible tenir gent qualificada i amb pensament crític a casa capaç d’accedir, entendre i valorar el nou coneixement, ja que “si els hem d’anar a buscar a fora, no hi arribarem a temps”. A més, va fer una crida a les institucions a vigilar que no tornin a construir barreres administratives que frenin el desenvolupament científic i la transferència de coneixement.