El segle XX ha estat, per diverses raons, un dels més determinants en la història de la humanitat,almenys vist des de la perspectiva actual. Ha estat un segle en bona mesura dur, colpit per guerres terribles,per desajustos intensos… però també per idees extraordinàries, per descobriments increibles i per una prosperitat (desgraciadament encara no per tota la humanitat) incomparable. S’han fet avenços importantíssims, començant per la ciència, seguint per l’economia i acabant pels drets individuals. Ha estat en definitiva un segle agitat i, segons el meu parer, apassionant. En la selecció d’aquesta quinzena us proposem una primera aproximació a aquest segle que molts de nosaltres hem viscut. En primer lloc, a través d’una obra en certa manera clàssica. Es tracta del llibre “Historia del siglo XX” d’Eric Hobsbawm. En ell, l’historiador britànic, parteix de la constatació que ha estat un segle curt: comença en la primera guerra mundial i acaba amb la caiguda del mur de Berlín. Són, aquests, dos esdeveniments cabdals per entendre la societat actual, i el llibre de Hobsbawm, malgrat les seves tendències polítiques, representa un interessant anàlisi d’aquest curt però intens període que es troba entremig. Una perspectiva ben diferent és la que trobem en el llibre “Historia Intelectual del siglo XX” de Peter Watson. En ell es fa un repàs de les idees que s’han generat durant el segle. Tal vegada el títol original doni més pistes sobre el tractament que en fa l’autor: “A terrible Beauty”. Es tracta, doncs, d’un vast repàs de què ha representat el segle a nivell intelectual, on inenta connectar àrees tan diverses com la física moderna i els moviments artístics dels darrers cent anys. Per acabar amb aquesta selecció, em sembla ineteressant aprofundir en una de les idees polítiques que tan per bé, com per mal, han marcat el segle (especialment a occident). Es tracta del nacionalisme, nascut al XIX, però que al XX ha adoptat múltiples i variades formes. Ha suposat la justificació de matances terribles, però també ha donat força per tirar endavant projectes interessants. En aquest sentit, resulta també clau entendre què ha suposat i què en pot quedar per al futur. Es tracta, en resum, d’una aproximació a la complexitat, als perills i a les esperances que ens deixa aquest segle que no fa gaire va acabar. Bibliografia:

• “Historia del Siglo XX“, d’Eric Hobsbawm. Editorial Crítica.
• “Historia intelectual del siglo XX“, de Peter Watson. Editorial Crítica, 2002.
• “Nacionalisme” d’Ernest Gellner. Editorial Afers, Universitat de València, 1998.
• “La nació en la història” d’Anthony D. Smith. Editorial Afers, Universitat de València, 2002.

Quan a principis dels anys noranta es va popularitzar l´ús d´internet, pràcticament totes les relacions socials es van veure d´una o altra manera transformades. Tant en l´aparició d´internet com en la seva posterior gestió, el poder que s´administra en el marc de les relacions internacionals ha tingut una implicació cabdal. Internet ha estat un punt de trobada entre els protagonistes clàssics de les relacions internacionals, és a dir, els Estats, i d´altres més recents. En primer lloc, les organitzacions internacionals, d´una contemporaneïtat relativa, però en segon lloc, i això és el més interessant, també els actors privats, que protagonitzen en el marc d´internet el que s´ha denominat “autoritat privada internacional”. En el marc d´aquest últim grup d´actors, per una banda es poden identificar organismes tècnics amb implicacions polítiques,com ICANN, ISOC, IAB, IETF, IESG, IRTF, i IRSG, i per altra banda, el fenomen del hackerisme i la seva incidència quan es constitueix en grups d´activistes organitzats. La següent selecció bibliogràfica es proposa aportar algunes claus sobre l´autoritat i internet, responent així a un dels dubtes més generalitzats sobre la xarxa, que no és altre que el de qui hi ha al darrera de la mateixa.

• Mayor Menéndez, P., Areilza Carvajal, J. M., Internet, una profecía, Barcelona, Ariel, 2002.
• Barca, H., “Dictaduras digitales”, Cyberpaís, nº 11, pp. 42-43.
• Ibáñez Mñoz, J., “Poder y orden en los mercados electrónicos: el régimen del comercio electrónico en internet“, a AA.VV., Globalización y comercio internacional. Actas de las XX Jornadas de la Asociación Española de Profesores de Derecho Internacional y Relaciones Internacionales, Madrid: BOE, 2004.
• Loader, B., The Governance of Cyberspace. Politics, Technology and Global Restructuring,Londres, Routledge, 1997.
• Cutler, A. C. et al., Private authority and international affairs, Nueva York, New York State University Press, 1999.
• Everard, J., Virtual States, Londres, Routledge, 2000.
• Grewlich, K., Governance in cyberspace: access and public interest in global communications,Dordrecht, Kluwer Law International, 1999.

Keane, J., Democracia y sociedad civil, Madrid, Alianza, 1988. Des d’una perspectiva netament europea, Keane examina els perills als quals s’enfronten les institucions democràtiques, analitzant i aprofundint en la relació entre societat civil i Estat. L’autor proposa una concepció de la democràcia oberta, plural i cosmopolita. L’enfocament de l’autor abasta des de temes com la sobirania, la revolució, la ideologia, el poder estatal invisible i el neoconservadurisme fins a qüestions tan actuals com l’atur, el desgast dels partits polítics i el creixement dels moviments socials. Podestà, B., Gómez Galán, M., Jácome, F., Ciudadanía y mundialización. La sociedad civil ante la integración regional, Madrid, CIDEAL, 2000. En un nou escenari globalitzat s’intensifiquen els processos d’integració regional, sent l´exemple paradigmàtic del mateixos la Unió Europea. Aquest llibre analitza des de perspectives americanes i europees la participació de la societat civil i el paper que pot correspondre-li actualment al ciutadà en la configuració d’aquests processos. Walzer, M., (Ed.), Toward a Global Civil Society, Providence/Oxford, Bergham Books, 1998. Segons la tesi de Walzer, la societat civil incorpora moltes associacions i identitats que es consideren fora, anteriors o a l’ombra de l’Estat. La seva autonomia pel que fa a les fronteres de l’Estat dóna lloc a la creació de nous espais polítics, que s’estructuren en xarxes de relacions de caràcter social, econòmic i cultural. La societat civil seria així un espai d’associació humana no coercitiva i el conjunt de xarxes relacionals que l´ocupen. Cohen, J., Arato, A., Sociedad civil y teoría política, México, Fondo de Cultura, 1998. Informe detallat sobre la discussió relativa a la societat civil tal i com s’ha plantejat a Europa en els últims anys, i com el comportament comunitari organitzat lluita per arribar a tenir un lloc en l´expansió de la democràcia i la justícia en el nou ordre internacional. Cortina, A., La ética de la sociedad civil, Anaya, Madrid, 1995. La tesi central del llibre gira entorn al pas de “l´estat de massa” a “l´estat de poble”, intentant resoldre algunes preguntes respecte de la moral cívica.

Deprés d´haver atravessat el laberint i haver-nos situat en una xarxa amb múltiples punts de connexió, provablement ens sembli que la nostra identitat ja no és la de l´inici del viatge. Segurament costarà encaixar en els patrons del què se suposa que pertoca, a no ser que aquest suposar sigui el d´un temps on les categories ja no són tancades i a on les identitats són, en canvi, fluïdes. Un temps en el que cadascú pot fer-se a la mida dels coneixements i experiències que absorbeix. L´enriquiment però va acompanyat d´una exigència, la de que aquesta multiplicitat de fonts, aquest treballar per construir-se a un mateix com individu en un context a voltes confús, no sigui tan sols un divertimento, sinó un goig meditat del que se n´extreuen capacitats noves. Aquesta setmana proposem exemples d´històries que, entre d´altres, combinen elements clàssics de la literatura, components científics o identitats nacionals però que, en canvi, no són històries clàssiques ni experiments ni tenen nacionalitat. Llegit Amin Maaluf, Identidades asesinas, Alianza Editoritorial, 1998. Des de la seva condició d’home a cavall entre Orient i Occident, Maalouf intenta comprendre per què en la història humana l’afirmació d’un ha significat la negació de l’altre. Quan a Maalouf se li pregunta si se sent més libanès o més francès, ell respon que “El que em fa ser jo mateix i no un altre és que estic a cavall entre dos països, entre dos o tres llengües, entre diverses tradicions culturals. Aquesta és la meva identitat”. Malcom Lowry, Bajo el volcán, Barcelona, Turquets, 1997. La primera sensació al endinsar-se en aquesta epopeia és pertorbadora. Ens sembla reconèixer els elements, però llur composició és caótica, extranya i atractiva al mateix temps. La conjunció de tants i tant distints referents crea, de manera brillant, un nou indret. VVAA, El Rapto de Europa, nº 5, novembre 2004. La col·lecció d´articles aplegats en aquesta revista contribueixen a la reflexió sobre el conflicte entre subjectes i societats, entre textos i contextos, entre identitats obertes i identitats tancades. Per a fer-ho, en comptes de donar una resposta, es desplega un ventall d’experiències que mostren la confrontació entre pertinença i experiència, contrastant la idea de la línia recta amb la del laberint. Vist Anne Thibault i Susan Coolen, Beyond Science, Sala Metrònom. Aquestes dues artistes canadenques, manipulant substàncies vives i creant falses taxonomies, presenten la metamorfosis como un vincle entre la manipulació biològica i el procés de creació artística. www.metronom-bcn.org Fatih Akin, Contra la pared, (Gegen die wand) 2004. D´on és qui no parla la llengua dels seus pares i a on ha nascut el creuen d´un altre món? La vida dels turcs de segona generació a Alemanya, i com aquests mateixos es transformen en ciutadans-turistes quan visiten Turquia, és al rerafons d´aquesta esplèndida pel·lícula. I ens avança el que sens dubte succeirà aquí.

Una de les característiques més acusades de la nostra societat i del nostre temps és la interconnexió en la que vivim. És quasi impossible assenyalar una àrea social a on la interconnexió contemporània no tingui una importància capital, fent-se aquesta especialment palesa en àmbits com l´economia i el coneixement. En aquest sentit, és bo matisar que la selecció que es presenta és tan sols un esbós, doncs segur que d´una o altra manera tornem a fer referència a les xarxes. Aquesta vegada pretenem tan sols apuntar la seva transcendència i fer referència al que hauria de resultar més rellevant per a que una xarxa sigui eficient, que no són altra cosa que els seus punts o nòduls de connexió. Agafem un exemple rudimentari, la xarxa de metro. I posem un exemple ràpid, la comparació entre dues xarxes de metro. La primera pot ser la de Barcelona, la segona és la de Buenos Aires. El metro de Barcelona és una eina prou eficient que permet arribar o bé directament o bé amb un màxim d´un o dos transbords al lloc on ens proposem. Si mirem al seu entramat, ens semblarà però una obra capriciosa amb nombrosos girs i moviments estranys, plena de parades compartides entre vàries de les línies. En canvi, la xarxa de metro de Buenos Aires crida l´atenció per ser perfectament delineada, estant composta per quatre línies absolutament paral·leles que tan sols es troben al final per una línia transversal. No hi ha més nòduls que els d´aquesta última línia, no hi ha més interconnexió que en un espai llunyà, el que fa absurd prendre aquest mitjà de transport si no és per un desplaçament en la línia recta. Bé, doncs en certa manera així pot resumir-se la virtut d´una xarxa-eina eficient: necessita molts punts de connexió, obrir possibilitats i permetre realitzar les combinacions necessàries per a cada un dels seus usuaris. Un altre tipus de xarxa –o una possible conseqüència d’aquesta mateixa- és aquella que potencia l´acció de tots els individus que s´hi troben, i acaba configurant el que podríem anomenar, també, un moviment social. Tot i això, hi ha diferències, una primera és que no tots els integrants d´una xarxa tenen perquè sentir-se afins als altres membres, circumstància que si sol donar-se entre els moviments socials. Bé, com es pot intuir, les xarxes donen molt de si, pel que segur que retrobarem el tema en un o altre moment. Anem ara, però, a proposar algunes referències. Lodder, C., El constructivismo ruso, Madrid, Alianza Editorial, 1988. Un fragment del manifest constructivista de 1921 –Construcció és l´organització efectiva dels materials. Les indicacions de la construcció: i. L´òptim ús dels materials; ii. Absència de tot element innecessari. L´esquema d´una construcció és la combinació de línies i plans i formes que aquestes defineixen; és un sistema de forces- avança molts dels elements fonamentals per a que una xarxa sigui efectiva. Requena Santos, F., (Ed.), Análisis de Redes Sociales. Orígenes, teorías y aplicaciones, Madrid, Centro de Investigaciones Sociológicas, 2003. Compìlació d´articles que mostren diferents concrecions socials de la idea de xarxa. Comer, D. E., Redes globales de información con internet y TCP/IP, Purdue University, Prentice Hall. Presentació tècnica de com s´articula, informàticament, l´estructura d´internet. McNeill, J. R., McNeill, W. H., Las redes humanas. Una historia global del mundo, Barcelona, Crítica, 2004. Per explicar assumptes capitals com els de quan, per què i a on varen sorgir les primeres civilitzacions, s´empra una aproximació original: explorar les xarxes que els éssers humans han establert per a la interacció i intercanvi. Castells, M L’Era de la Informació, Vol.1. La Societat Xarxa. Barcelona. Editorial UOC, 2003. Aquest primer volum de la trilogia La Era de la Informació està dedicat a examinar la lògica de la xarxa. Després d’analitzar la revolució tecnològica que està modificant la base de la societat a un ritme accelerat, Castells tracta el procés de globalització que pot convertir en prescindibles a pobles i països exclosos de les xarxes de la informació. L’autor també examina els efectes i implicacions dels canvis tecnològics sobre la cultura dels mitjans de comunicació en la vida urbana. Un clàssic.

En el fenomenal assaig Ariadna y Penélope. Redes y mixturas en el mundo contemporáneo, Fernando Zalamea Traba contextualitza la societat actual en una amalgama de referències artístiques, filosòfiques i científiques que proporcionen, gràcies a la particular lucidesa de l’autor, les eines que permeten superar la confusió en la que vivim submergits. Per a aconseguir-ho, proposa una visió global de la xarxa de xarxes en la que ens desenvolupem, un aixecar el cap i explotar al màxim els recursos que ens proporciona el coneixement acumulat per la civilització humana. Una visió profundament humanística, que retorna l´esdevenir del món a les nostres mans si som capaços de (re)situar-nos en un món que ja no és lineal sinó intertextual, canvi que plasma el propi títol de l´assaig. Els mites d´Ariadna i Penelope són emprats per significar que, per sortir del laberint en el qual a voltes ens sembla viure, no n´hi ha prou seguint un camí únic, el que ens indicaria el fil d´Ariadna, sinó que ens hem de situar en el “telar global”, on les certeses absolutes han donat lloc a mixtures no menys certes i a on l´home necessita més que mai explotar el seu potencial en totes les manifestacions, reivindicant l´home renaixentista tant allunyat de “l´especialista” que demana la societat contemporània. Aquest assaig, a més a més de suposar una aportació enriquidora, de caire quasi cartogràfic, dóna lloc a qüestionar si realment el laberint contemporani és tal. Per això, a cavall de les referències que es desprenen del llibre, en els quatre números següents de l´e-cperc proposem un seguit de referències bibliogràfiques, audiovisuals i socials que tracten o representen el propi concepte de laberint com a metàfora de la claustrofòbica desorientació que envaeix a l´ésser humà, i les respostes o, millor dit, claus, per orientar-s´hi i per entendre´l. Comencem, doncs, pel laberint contemporani: Llibres Jorge Luís Borges, “La casa de Asterión”, El Aleph, Madrid, Alianza, 2001. “Todas las partes de la casa están muchas veces, cualquier lugar es otro lugar. No hay un aljibe, un patio, un abrevadero, un pesebre; son catorce los pesebres, abrevaderos, patios, aljibes. La casa es del tamaño del mundo. Mejor dicho, es el mundo.” Wystan Hugh Auden, El mar i el espejo, Madrid, Bartbley Editores, 2001. “Todos los movimientos voluntarios son posibles (…) pero nos falta por completo todo sentido de la orientación” Robert Musil, “La Europa desamparada o un viaje por las ramas”, Ensayos y conferencias, Madrid, Visor, 1992. “Nuestro espíritu alberga, unas junto a otras y sin contrapesar en absoluto, las contradicciones entre individualismo y comunitarismo, aristocracia y socialismo, pacifismo y marcialidad, entusiasmos culturales y empresa empresa civilizadora, nacionalismo e internacionalismo, religión y ciencia de la naturaleza (…) Este es un manicomio babilónico;” Pel·lícules Terry Gilliam, Brasil. Milers de tubs i conductes regulen la vida dels protagonistes sense saber quin els hi pot salvar la vida. Christopher Nolan, Memento. Després de perdre la seva memòria “breu”, es a dir, aquella que emmagatzema els esdeveniments més recents, el protagonista es tatua una xarxa de pistes, una brúixola més que mapa, amb la que intenta pal·liar la falta de memòria. Internet WWW: world wide web Amplia teranyina mundial. Algú sap on és el centre? Google Qualsevol paraula ens donarà, sense cap mena de jerarquia, milers de referències, impossibles d´explorar, impossibles de conèixer. Consum Zàpping O la successió d’imatges inconnexes durant hores. Els nostres peus, ara, són a la mà. Què hem vist les últimes tres hores? A on hem anat? Ikea, dissabte a la tarda. Vides somniades, projectades, de colors i dissenys efímers. Aparadors continus, assequibles, que, a casa, mai s´acaben de muntar.

L’àmplia categoria coneguda com a drets sobre la propietat intel·lectual es divideix en dues branques, una primera que agrupa els drets sobre la propietat industrial i que inclou, entre d’altres, a les patents, i la dels drets d’autor. La protecció sobre els drets de la propietat intel·lectual ha esta tradicionalment considerada com un dels mitjans més efectius per estimular la innovació i fomentar el desenvolupament científic. La propietat intel·lectual es comença a protegir el s. XIX a l´entendre que concedir el monopoli de l’explotació d’una determinada matèria compensa l’esforç investigador i, a l’hora, genera ingressos suficients per emprendre de nou la tasca investigadora. Aquesta és avui encara, la idea que s´esmenta per a justificar la protecció dels drets sobre la propietat intel·lectual, a la que se li sol afegir el benefici social que representa posar a la llum pública les dades característiques de la matèria patentada, pràctica en teoria indispensable però a la pràctica més que matisable. Per altra banda, des d´alguns sectors s’apunta que més que promoure el desenvolupament científic, aquesta creació i protecció de monopolis facilita justament el contrari. En tot cas, la gran revolució en aquest camp ha esdivingut d´ençà l´any 1995, quan la protecció de la propietat intel·lectual s´aplica per igual virtualment a tot el món gràcies a la seva incorporació en uns acords, els constitutius de l´Organització Mundial del Comerç, notòriament aliens a la matèria. També d´ençà aleshores s´ha aixecat un notable revol arrel de les diferents conclusions relatives als efectes d’introduir un sistema uniforme que quasi no té en compte la distinció entre els diferents nivells nacionals de desenvolupament científic i tecnològic. Així mateix, introduir una protecció que encareix el preu de matèries que afecten a les necessitat bàsiques i poder patentar determinades formes de vida ha estat, també, un important focus de controvèrsia. La següent proposta bibliogràfica pretén donar algunes claus per acostar-se a aquesta temàtica, aportant tant llibres com articles que donen una visió general en principi asèptica, i d´altes clarament crítics o que donen suport a la protecció dels drets de la propietat intel·lectual. En tot cas, resulta difícil formular valoracions generals sobre l’encert de concedir aquesta protecció si els que es cerca va més enllà del benefici econòmic i es fixa, en canvi, en el propi desenvolupament científic i en el benestar del màxim nombre de persones possible. Iglesias Prada, J, L., (Dir.) Los derechos de la propiedad intelectual en la Organización Mundial del Comercio. El Acuerdo sobre los Aspectos de los Derechos de la Propiedad Intelectual relacionados con el comercio, Tomo I, Madrid. Obra de perspectiva eminentment jurídica que detalla quins són els mínims de protecció als drets de la propietat intel·lectual que han de garantir els Estats Membres de l´Organització Mundial del Comerç. Comisión sobre Derechos de Propiedad Intelectual, Integrando los derechos de propiedad intelectual y la política de desarrollo, Londres, Comisión sobre Derechos de Propiedad Intelectual, 2002. Disponible a www.iprcommission.org L´any 2000 el Govern Britànic encarrega a vuit reconeguts experts un estudi sobre els efectes de la introducció de la protecció de la propietat intel·lectual a nivell global. Les conclusions d´aquest estudi assenyalen, principalment, la impossibilitat de introduir un sistema homogeni, que no tingui en compte les especificitats dels països en vies de desenvolupament, sense que això afecti negativament a la salut pública dels mateixos i augmenti, a l´hora, l´anomenada fractura tecnològica entre els països industrialitzats i la resta. Correa, C., “Ownership of knowledge – the role of patents in pharmaceutical R&D”, Bulletin of the World Health Organization, October 2004, 82 (10), pp. 784-790. Estudi i reflexions en favor i en contra del mateix que denuncia el mal ús i l´abús d´estratègies legals entorn a la protecció de la propietat intel·lectual dels productes farmacèutics. Edelman, M., Okonski, K., La libertad de comercio mejora las condiciones de salud, Ginebra, International Policy Network, septiembre 2003. Estudi clarament favorable a la globalització d´una homogènia concepció i protecció de la propietat intel·lectual sobre productes farmacèutics. Assumeix bàsicament que els beneficis que els països desenvolupats extreuen d’aquesta regulació i protecció són possibles d´assolir també per part dels països en vies de desenvolupament. Ryan, M. P., Knowledge Diplomacy: Global Competition and the Politics of Intellectual Property, Washington D.C., Brookings Institution Press, 1998. Sell, S., K., Private Power, Public Law. The Globalization of Intellectual Property Rights, Cambridge, 2003 Aquests dos llibres descriuen el procés gràcies al qual la protecció de la propietat intel·lectual ha entrat en un procés d´estandarització mundial. Aquí, més que la regulació en si mateixa o els efectes que pot tenir, el que es fa és mostrar com tan sols tretze gran companyies han estat capaces d´introduir a nivell global un sistema dissenyat notablement favorable als seus interessos. Shiva, V., ¿Proteger o expoliar? Los derechos de la propiedad intelectual, Barcelona, Intermón, 2003 Crítica aferrissada del propi concepte de propietat intel·lectual, potser mancada de finesa legal però sens dubte útil i entenedora per conèixer els lemes d´aquells més crítics i pessimistes sobre els efectes d’aquesta protecció, especialment pel que fa referència al sector agrícola i a la salut pública..

Liderar és inspirar, moure en els altres i en nosaltres mateixos el més valuós que tenim. El lideratge s’hauria de traduir en dinamització d’idees, en desenvolupament de la creativitat i en aconseguir que els processos d’adaptació a canvis organitzatius, en qualsevol àmbit, siguin satisfactoris. Les següents referències analitzen la situació en la que ens desenvolupem i donen consells per a aconseguir-ho. Val a dir que, tot i que en la seva majoria són llibres dedicats al món de l’empresa, les reflexions que se n’extreuen poden fàcilment aplicar-se a d’altres àmbits.

1. Aélion, F.,- El arte de dirigir. De Baltasar Gracián a Peter Druker, Barcelona, Ediciones Gestión 2000, 1997. En aqauesta obra, Aélion relaciona els problemes habituals y els més actuals de la gestió empresarial amb la sabiesa dels millors pensadors de sempre.
2. Alonso Puig, M., Madera de líder. Claves para el desarrollo de las capacidades de liderazgo, Barcelona, Editorial Empresa Activa, 2004. En aquest llibre, un cirurgià ens explica la profunda relació que existeix entre lideratge, salut i vitalitat.
3. Boyett, J., Lo mejor de los gurús, Barcelona, Ediciones Gestión 2000, S.A., 2000. Les tendències empresarials actuals segons els millors pensadors empresarials del món.
4. Heifetz, R.A. Liderazgo sin respuestas fáciles, editorial Paidos. Heifetz s’apropa al tema del lideratge a partir de la proposició d’un nou contracte social: la revitalització ètica i moral.
5. Nordström, K. I., Ridderstrale, J., Funky Busines. El talento mueve al capital, Editorial Prentice Hall, 1999 Dos professors de l’escola d’economia d’Estocolm ens donaran una mirada provocadora, inquietant, però alhora motivadora sobre economia, negocis i societat.
6. Trias de Bes, F., Rovira Celma, Ý., La buena Suerte “Claves de la Prosperidad”, Barcelona, Editorial Empresa Activa, 2004A partir d’un relat breu, els autors ens expliquen que la bona sort només existeix si un mateix la propicia.

   Subscriu-te al butlletí

   Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

   * Camps requerits

   Correu electrònic *

   Nom

   • He llegit i accepto la política de privacitat