Actualment la paraula “coaching” esdevé un mot adquirit de l’anglès i que ens dona poca informació tant pel seu origen com per la indefinició de la pròpia paraula. Trobar una paraula en català o castellà que identifiqui el seu significat no és fàcil però segurament ens podríem sentir més còmodes dient-ne “ensinistrament” o “entrenament”. Què és i què no és el coaching? Treballa per aconseguir que les persones obtinguin tot el millor de si mateixes. No es tracta d’adquirir coneixements tècnics que poden ésser adquirits i comuns a moltes persones, sinó que treballa de manera totalment personalitzada. El procés és propi i exclusiu de cadascú. És una tècnica clarament diferent d’altres disciplines com és la formació o la consultoria. Totes les persones estem lluny de fer servir totes les nostres potencialitats per molts motius. El que hem d’aprendre està dins de nosaltres i sovint no en tenim consciència. Es freqüent que en el procés de coaching hàgim d’aprendre a desaprendre moltes coses apreses. Es tracta de transformar en coneixement conscient allò que forma part de nosaltres i que no en fem ús perquè ni tant sols ens en adonem. L’equilibri intern i el propi coneixement, permeten que cada persona sigui una font de saviesa i que pugui assolir tots els reptes que senti que l’il•lusionen. En coaching partim de que cadascun de nosaltres som persones complertes, creatives i plena de recursos. El coach (entrenador) té com a missió fer que cada persona conegui tots els seus recursos fent servir tota la creativitat que té el client, que en la majoria dels casos no se’n ha adonat. El coaching es dirigeix a tots els aspectes de la vida d’una persona i participa en el procés pel que cada persona s’encamina a la plenitud i a l’equilibri de la seva vida. Els resultats que obté cada persona son els que cadascun decideix. El coach acompanya en el procés i s’assegura que la persona es comprometi amb el procés de la seva vida. Acompanyat pel coach cada persona camina pas a pas, en la definició dels seus objectius i en la identificació de les seves fortaleses i febleses. Un coach mai dona opinió ni dona solucions externes a la persona sinó que facilita que cadascú les trobi, sabent que sempre son dintre d’un mateix. El procés que es segueix no parteix d’un pla rígid i es va ajustant al que va sorgint. Sempre es produeix un intercanvi fluid entre el coach i la persona. La confiança i la confidencialitat son dos peces claus en el procés. Es fonamental que el client pugui parlar obertament amb el seu coach de qualsevol aspecte que consideri important. El coach es compromet a mantenir el secret professional al llarg de la seva carrera i forma part del seu codi ètic. Qualsevol informació, sigui del tipus que sigui, quedarà sempre guardada en la relació coach-client i en cap cas el coach en podrà fer ús. Les tècniques que aplica el coach, es suporten en moltes eines: preguntes potents, preguntes de reflexió, ajuda a planificar objectius, planeja reptes, fa reconeixement, metavisió…. Dins el món de l’empresa, els diferents membres que la componen poden seguir processos individuals de coaching per fer créixer l’organització. Amb l’evolució de cada membre, evolucionarà sense dubte l’empresa i tota l’organització. En el món actual, on el valor principal de les organitzacions és el capital humà, el coaching esdevé una eina clau d’ajuda per fer que les persones esdevinguin com son realment amb la màxima plenitud. Només així, es milloren les relacions personals i en conseqüència les organitzacions fluiran cap a uns resultats humans i empresarials d’èxit. Núria Aymerich Soci del Cercle per al Conexiement-Barcelona Breakfast Directora d’ESEC

Per poder fer una reflexió sobre la formació en l’empresa, cal fer esment de l’evidència del canvi, que en els darrers anys s’ha produït en el món empresarial. Bé és conegut que fa uns anys, els canvis que es produïen en l’activitat empresarial eren previsibles i l’aprenentatge d’una professió i d’uns coneixements específics eren suficients per garantir-ne el futur. Fins ara, el coneixement era limitat i concret. Una àmplia formació acadèmica i/o l’aprenentatge de certes disciplines específiques, podien garantir l’èxit en el desenvolupament d’un lloc de treball. En el moment actual, són molts els elements que incideixen en el futur professional de cada persona i en la continuïtat de cada organització. El futur passa per la societat del coneixement i la comunicació. Aquest fet, incideix d’una manera directa en el canvi de paradigma en els sistemes d’aprenentatge, tant pel que fa a metodologies de formació, com a itineraris formatius, com a les disciplines a aprendre. Actualment en el procés d’aprenentatge, hem d’admetre com a fet natural, que la figura del professor no té la responsabilitat de transmetre i ensenyar tots els coneixements als seus alumnes. Si fins fa poc temps, el professor era el transmissor de la informació i era indiscutible que ell sabia més que els alumnes, ara, ha canviat. La figura del professor cal contemplar-la com la d’una figura dinamitzadora i impulsora de l’accés de cada persona al coneixement. En les primeres etapes de l’educació d’una persona, el mestre actual sap que ha de tenir per objectiu formar persones amb capacitat d’aprendre i sobretot ha de formar persones que tinguin motivació i disposició per aprendre. L’obertura en l’actitud d’aprenentatge de cada infant, haurà de fer possible el desenvolupament del conjunt dels diferents tipus d’intel·ligència, que permetran a l’individu adaptar-se a un món indiscutiblement canviant. Avui, no té sentit qualificar i classificar a les persones per la seva capacitat de memoritzar o d’obtenir un bon expedient acadèmic. L’acumulació de titulacions acadèmiques no serà eficaç per valorar la vàlua d’un professional en el món laboral. L’individu, en el futur, tindrà com a prioritat, saber gestionar la incertesa de cada moment tant des d’un punt de vista professional com, sovint i en conseqüència, personal. En el procés educatiu d’un individu, s’ha de tenir com a objectiu que en tot moment aquest pugui saber utilitzar les eines que es trobi a l’abast i ho haurà de saber fer, d’una manera positiva, i constructiva, sabent-ho transformar en saber i a l’hora elevar-ho a innovació. La informació serà l’element més fàcil d’obtenir, gràcies a les eines tecnològiques i ensenyar a transformar la informació en coneixement, és el repte real del procés educatiu. Els professionals hauran d’ésser formats per ésser capaços de crear i d’aportat el màxim nombre d’elements que permetin diferenciar els serveis i productes dels que elaboren els seus competidors. No n’hi haurà prou en saber crear, sinó que serà imprescindible que sàpiguen innovar, el que sens dubte aportarà valor afegit i per tant serà l’element diferencial respecte als competidors. Els professionals, per poder innovar hauran de compartir la informació i el coneixement i per tant el procés no té només una vessant tècnica sinó que inclou un nou model de relacions dins les organitzacions, on la informació i el coneixement sigui compartit per tots els membres, i en conseqüència enriquit. Així mateix, els models interns d’organització canviaran. Les persones que exerceixin el lideratge seran aquelles que tindran la capacitat de fer funcionar una organització intel·ligent, on el valor real de les persones es basarà en els interessos del conjunt, aconseguint el màxim desenvolupament individual. Les metodologies de formació que esdevindran efectives en el futur, seran aquelles en les que cada persona tingui un paper actiu i destacat en el seu procés formatiu i que el procés d’aprenentatge es desenvolupi en un marc d’interacció amb altres individus. L’escola, tant en l’etapa inicial de formació, com en l’etapa professional i adulta, haurà d’innovar metodològicament, deixant pas indiscutible a un paper actiu part de cada individu, que només amb l’experiència de viure’l directament, assolirà el coneixement. En aquest procés d’aprenentatge, l’escola i el professor tindran un paper important, però molt altres elements, que fins fa poc temps no es consideraven, esdevindran claus. La incidència de les noves tecnologies, serà sense dubte, important. Seran una eina més en el procés d’aprenentatge, però en cap cas, hauran de fer-se servir com a finalitat sinó com a mitjà. La metodologia emprada en aquesta formació al llarg de la vida, com s’ha comentat, haurà de contemplar l’alumne com el principal valor actiu del procés. Tots els processos d’aprenentatge podran ajudar-se de les noves tecnologies, però la interacció humana entre tots els agents implicats, serà el veritable valedor per assolir l’èxit. Eines com la simulació virtual, donaran sistemes d’aprenentatge molt evolucionats, on la formació serà transversal, oberta i on l’individu serà part activa en el model i en conseqüència el principal element del procés. El nou model social i econòmic que ens ha portat la darrera dècada i que és l’inici d’un procés evolutiu -on la velocitat del canvi augmenta de manera imparable-, requereix d’un nou plantejament de la formació dels individus. Altres elements, com la cultura, l’oci, l’esport, la integració social i cultural seran tant importants com els que s’han comentat. Una persona preparada serà aquella que tingui capacitat d’aprendre, de motivar-se, d’adaptar-se, de crear, d’innovar, d’integrar-se socialment i d’interaccionar amb els demés, de manera que tant el propi individu com l’entorn, en aquesta coexistència, s’enriqueixin i creixin de manera conjunta. El procés d’aprenentatge ha de basar-se en un sistema bàsic i sòlid de valors, com son el respecte, la tolerància, i l’estimació. Depèn de l’actual món dels adults, la capacitat futura dels nostres fills de saber gestionar un nou món de coneixement, en el que el gran volum d’informació accessible en tot moment, és només un dels punts a tenir en compte. Aquest model de conducta en l’aprenentatge, ha de donar persones preparades en el conjunt dels aspectes comentats, i que no exclou en cap cas, la necessitat d’especialitzar-se en àrees concretes. Els tecnòlegs del demà seran persones que tindran un alt nivell d’especificitat, amb un tipus de formació humana, completa i oberta i en conseqüència amb facilitat d’adaptació al canvi. La formació permanent esdevindrà indispensable per desenvolupar-se en la vida professional. En realitat haurem de parlar d’educació permanent al llarg de la vida, en la que s’inclogui l’adquisició de destreses i disciplines i una forma de conducta adequada. D’una manera definitiva, serà imprescindible veure l’escola com una entitat oberta que de manera diferent, però potent, serà present en tots els moments de la nostra vida personal i professional. L’escola serà el nom que aglutini tots els agents implicats en el procés educatiu de cada persona i de cada professional. L’escola serà doncs, un espai de creixement comú, obert, ric i una experiència de diàleg. L’aplicació del nou model educatiu, ha de néixer el dia que neix un infant i ha d’acabar junt amb la vida d’un home. Aquest model és un sistema complex. Curiosament, avui ningú treu importància als avenços científics i tecnològics, atès que formen part de la nostra vida diària. Cal esperar, que l’evolució en els aspectes més propers a l’home, sigui una realitat en aquest nou mil·lenni. L’educació, és l’eina més efectiva per induir la implantació dels valors fonamentals en la nostra societat. És també una de les tasques més enriquidores per totes les persones. Aconseguir fer-la efectiva i que arribi a tots és responsabilitat de tots. El temps ja córrer, no deixem passar ni un instant més. Apliquem-ho conjuntament.