La crisi econòmica no només ha saccejat les institucions financeres i els poders polítics sinó que també ho ha fet amb vehemència a les empreses privades. Davant d’això ha arribat el moment de prendre noves decisions, afrontar amb determinació els moments difícils i vèncer la por al fracàs. És evident que a dia d’avui l’escenari d’actució de les empreses ha canviat respecte fa 3 anys i per això és oportú preguntar-se quins han de ser el punt forts dels directius en temps de crisi. Una qüestió a la que em veig amb la necessitat d’apuntar algunes reflexions. A diferència dels anys previs a la recessió econòmica en que els beneficis acostumaven a ser objectius bàsics per a qualsevol empresa, ara pel contrari, els directius s’han d’enfrontar a decisions i situacions molt més complexes amb l’agreujant que els comptes es moven en els números vermells. En aquest procés de canvi ha pres mal més d’un directiu, sobretot, aquells que per generació han tingut accés a una formació acadèmica basada en expectatives constants de creixement i benefici on l’èxit o fracàs es mesurava pels resultats econòmics. Per tant, en aquest sentit es pot dir que la crisi ha descol.locat a algunes generacions de directius joves que s’han trobat sense referència d’actuació en aquest nou escenari. Ara més que mai el lideratge ha d’anar associat a les responsabilitats directives. De fet, ha de ser una condició sine quanum. Si fins ara havia triumfat el directiu jove amb molta empenta, ambició i una sòlida formació acadèmica, ara en canvi, cal introduir un nou perfil executiu que aprofiti tot el seu coneixement però que al mateix temps encari d’una altra manera les seves responsabilitats. El lideratge directiu d’avui ha d’estar associat a perdre la por, a prendre decisions importants i participar i fomentar el treball en equip. És per això que les generacions més joves haurien de ser els primers en voler aplicar aquest concepte de lideratge. Les empreses ho demanen i el context actual també.