Author: Jordi Capelleras Segura

  • |

    La supressió dels incentius fiscals a la recerca

    La supressió dels incentius fiscals a la recerca

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Posicionaments

    Hora
    Data

    01-03-2006

    Posicionament del Cercle respecte a la proposta del govern de l’estat que pretén suprimir totalment els incentius a la recerca en un procés que començaria al 2007 i finalitzaria el 2011. Des del Cercle ho veiem com un pas enrera no només respecte de les nostres conviccions sinó també pel que fa referència als objectius…

    Un dels objectius centrals del Cercle és el de fomentar l’economia del coneixement a Catalunya. En aquest context, el Cercle ha impulsat mesures per a la millora dels incentius fiscals a les activitats de Recerca, Desenvolupament i Innovació. Per aquest motiu, considerem que la proposta del govern de l’estat de SUPRIMIR TOTALMENT ELS INCENTIUS A LA RECERCA en un procés que començaria al 2007 i finalitzaria el 2011 significa un pas enrera que va no només en contra de les idees del Cercle sinó també dels objectius que el propi govern manifesta perseguir. Públicament s’ha dit que s’abordarà una reducció de l’Impost sobre Societats, de forma que el tipus general, que actualment és del 35%, passaria al 30%. A canvi, es suprimirien totalment les deduccions per incentius. Des del punt de vista macroeconòmic, aquesta argumentació és insostenible: totes les estadístiques situen molt per sota del 30% el tipus efectiu que actualment paguen les empreses. El tipus efectiu és el que resulta de dividir l’impost efectivament pagat (que té en compte les deduccions per incentius) pel benefici fiscalment computable. Segons l’any i les fonts es situaria entre el 22 i el 28%. Per tant, la càrrega fiscal conjunta de les empreses no només no disminuirà, sinó que augmentarà. Essent discutible la conveniència d’un increment de la tributació de les empreses, resulta encara més greu saber quines són les EMPRESES QUE TINDRAN UN MAJOR INCREMENT D’IMPOSTOS: LES QUE INVESTIGUEN, LES QUE EXPORTEN I LES QUE FAN INVERSIONS PER A LA PROTECCIÓ MEDIAMBIENTAL, entre d’altres, ja que aquestes són les que gaudeixen d’incentius. Les que no realitzin cap d’aquestes activitats precisament seran les que reduiran els costos fiscals. Hi ha una corrent d’opinió en l’Administració tributària que opina que els incentius fiscals no són eficaços perquè les empreses, quan inverteixen, ho fan per raons econòmiques i no fiscals. Aquesta posició no només és intel•lectualment insostenible (les raons fiscals són també raons econòmiques, i tan legítimes com qualsevol altra) sinó que nombrosos estudis científics han demostrat la correlació positiva entre els incentius fiscals i el grau d’inversió. Els següents autors han tractat aquest tema amb conclusions convergents: Cummings, Hasset y Hubbard (1996), Estrada, de Castro, Hernando y Vallès (1997), Jaumandreu (1999), García Marco (1998), Espitia, Huerta, Lecha y Salas (1989) Giner y Salas (1994). D’altra banda, l’establiment de beneficis fiscals a la investigació no deu ser tan forassenyada quan la majoria dels estats europeus preveuen incentius per fomentar-la. Així, França, el Regne Unit i Luxemburg tenen un nivell d’incentius similar al que fins ara han gaudit les empreses espanyoles; Bèlgica, Itàlia i Portugal també en preveuen, tot i que inferiors als actualment vigents a Espanya. Si països com el Regne Unit o França, amb un nivell de despesa en investigació molt superior a Espanya consideren convenient establir beneficis fiscals, no s’entén com a Espanya es proposa suprimir-los. Per donar una dada que va proporcionar el president de HP en un sopar del Cercle, aquesta empresa té deduccions de 26 milions d’euros a l’any per aplicació d’aquests incentius. Estan segurs els nostres governants que una pèrdua d’aquesta magnitud no afectarà el nivell d’inversió en recerca d’aquesta multinacional a Espanya? No resulta tampoc sòlid l’argument que les deduccions de les que han gaudit fins ara no han servit per situar Espanya al nivell d’inversió en recerca que tenen altres estats. Com va apuntar el Cercle en el seu moment, la confusió conceptual de la legislació i les traves burocràtiques dificulten la seva aplicació; si els mecanismes no funcionen correctament, el que cal és revisar-los, no prescindir-n’en. Però, encara més important, l’Administració pretén eliminar l’incentiu sense aportar dades sobre quin estima que seria el nivell d’inversió en recerca si els incentius no haguessin existit, perquè si el que pretén dir-se és que la inversió hagués estat la mateixa, llavors és que, simplement, no s’ha consultat la literatura científica. El projecte entrarà ara al Parlament i es discutirà. Esperem que a les cambres parlamentàries la posició del Cercle i de molts altres trobi ressò i no només no s’eliminin els incentius sinó que es millori la situació actual.

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits

  • |

    Per què les administracions no aconsegueixen que s´investigui més?

    Per què les administracions no aconsegueixen que s´investigui més?

    Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipus de publicació

    Articles

    Hora
    Data

    09-12-2005

    A l’Estat espanyol, existeixen incentius a les activitats d’investigació des de 1984, any en que s’instauraren una sèrie d’estímuls fiscals per les diferents activitats empresarials. Això no obstant, no només els incentius fiscals incideixen en les decisions d’inversió, sinó que les mesures indirectes de foment de la inversió tenen també un paper rellevant.

    En el estado español, existen incentivos a las actividades de investigación desde 1984, año en que instauraron una serie de estímulos fiscales para las distintas actividades empresariales, algunos de los cuales aún subsisten, con la idea de favorecer la adopción de decisiones empresariales acordes con los objetivos de política económica. Una corriente de opinión, fundamentalmente dentro de la Agencia Tributaria, defiende que el establecimiento de estímulos fiscales tiene una eficacia escasa o nula. Se dice que las decisiones empresariales acaban tomándose por razones económicas y no por el ahorro fiscal que puedan generar. Este argumento parte de una contradicción terminológica: LAS RAZONES FISCALES SON TAMBIÉN RAZONES ECONÓMICAS. Si lo que quiere decirse es que las razones fiscales no son las únicas que influyen en las decisiones de inversión, compartimos plenamente la tesis, pero defender que el establecimiento de estímulos resulta inocuo en el nivel de inversión resulta incorrecto: numerosos estudios científicos avalan la correlación positiva entre fiscalidad e inversión. Sin embargo, siendo obvio que no solamente los incentivos fiscales inciden en las decisiones de inversión, encontramos estudios en los que se afirma que, en el ámbito de las políticas públicas, LAS MEDIDAS INDIRECTAS DE FOMENTO DE LA INVERSIÓN tienen también un papel relevante. Así por ejemplo, un estudio de Djankov y otros, de 2001, recoge datos sobre los COSTES BUROCRÝTICOS del establecimiento de empresas en distintos países… [… podeu trobar el document complert al PDF vinculat …]

    Subscriu-te al butlletí

    Subscriu-te als nostre butlletí per estar al dia de tot el que fem. Rebràs el butlletí d’Amics del País, amb informació sobre les nostres activitats i notícies destacades, les convocatòries i novetats de les conferències que organitzem.

    * Camps requerits