Publicaciones

  • |

    Entrevista a Josep Maria Rosanas

    Entrevista a Josep Maria Rosanas

    Hora
    Tipo de publicación

    Entrevistas

    Hora
    Data

    15-11-2004

    Entrevista con J.M. Rosanas, doctor en Ingeniería Industrial por la UPC (1981), máster en Economía y Dirección de Empresas por IESE (1972) y doctor en management por la Northestern University (EUA 1977). Actualmente es profesor ordinario de IESE y catedrático de la Universidad Pompeu Fabra. Con él compartimos nuestras preocupaciones y nuestros intereses.

    Què et sembla la societat del coneixement i lideratges, potser en contraposició a societat de la informació? A vegades es prenen com a equivalents. Tanmateix la informació es pot mesurar amb bits i el coneixement no. Hi ha formes de coneixement que no són explícites i conegudes des de fa temps, i que, en canvi, són coneixements reals i fonamentals per la direcció d’empresa, per exemple. Amb aquesta opinió vaig una mica a contracorrent perquè molta gent prefereix reduir-ho tot a un càlcul numèric o a una anàlisi econòmica, però no inclouen tot el que hi ha en el món de les organitzacions. De fet les organitzacions es mouen essencialment per persones, i aquestes tenen unes necessitats econòmiques, però moltes altres aspiracions que no tenen res a veure amb l’economia. Per tant el fet de conèixer bé les persones i saber com aquestes treballen esdevé essencial per les organitzacions, i més en un món complex com l’actual. Si al segle XIX hi havia moltes feines mecàniques, ara han desaparegut, així que les persones necessiten pensar. Això es tradueix en una col·laboració activa, i no en un complir els deures, o el contracte. Quan només es fa això, es fa el mínim imprescindible, perdent la capacitat de la gent de fer el màxim. Quin és el cas que cal fer al mercat? En aquest sentit el primer que cal dir és que seguir el mercat és la millor manera de quedar, com a molt, els segons. Altres empreses ja hauran fet aquest producte abans que nosaltres, cosa que fa que no puguem tenir un avantatge competitiu. És una mica com els polítics i els programes electorals o les televisions i les audiències. Si es segueix el mercat, els votants o els telespectadors es va a remolc, és difícil fer una cosa “diferent” que aporti valor. Com valora el mercat el coneixement? La meva tendència és dir-te que malament. La raó és ben senzilla: tothom menysprea allò que ignora, per tant com que jo ignoro el coneixement dels altres… Aquest és un problema de la naturalesa humana que presumeix de valorar el que fan els altres però que sovint no és així. Tot això queda de manifest de manera més clara quan parlem de gent que treballa amb coneixement i no amb informació. Quins et semblen que són els problemes de l’aparent falta de transferència de coneixement entre universitat i empresa? La relació entre universitats i empresa lliga amb la teoria del menyspreu que comentava. En el sentit que les universitats no saben què fan les empreses i per tant ho menyspreen, i les empreses no saben què fan les universitats i per tant també ho menyspreen; quan en realitat seria molt interessant connectar-ho. S’han donat alguns passos darrerament. Un exemple és la UPC, amb el programa Innova, que mica en mica contribueix a fer del coneixement que es crea una eina aprofitable. Un altre exemple en aquest sentit és que pocs professors d’universitat volen muntar una empresa, alguns ho consideren fins i tot una perversió. Per què costa parlar de societat de coneixement, de canvi en les organitzacions, i en canvi no es para de parlar, per exemple, de la llengua catalana? Una cosa és molt abstracta i l’altra molt concreta. La gent no es mou per conceptes tècnics o abstractes, sinó que es mou per la poesia o les banderes. Així la gent pot emocionar-se davant una bandera nacionalista o no nacionalista, en canvi costa que ho faci davant una teoria, o uns pensaments. Tanmateix posar els sentiments a la política no té perquè anar en contra de la racionalitat, encara aquesta hauria d’anar per davant de tot. Tanmateix les persones no podem viure sense sentimentalisme. Finalment cal dir que no sempre es va endavant en aquest sentit. El com manar o no manar ja s’havia pensat des de fa temps. Els darrers anys no han estat precisament de retrocés més que d’avenç, potser fins a la punxada de la bombolla. Afortunadament sembla que la tendència canvia.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • |

    Tecnología y empresa

    Tecnología y empresa

    Hora
    Tipo de publicación

    Artículos

    Hora
    Data

    11-11-2004

    ¿Qué papel tiene la tecnología en la sociedad del conocimiento? ¿Qué esperamos cuando introducimos tecnología en la empresa? ¿Cómo introducirla?

    Sempre parlem de tecnologia, i n’hi ha per donar i per vendre! Se’ns ofereixen solucions a problemes que mai tindrem i sempre sembla que no fem res, o molt poc, per la millora tecnològica. Hi ha una innovació tecnològica que aporta novetat, atractiu i facilitat d’ús. L’exemple més clar és el telèfon mòbil, però també la web i l’e-mail. L’èxit és segur. L’únic fre que hi pot haver el trobem en el desplegament d’infrastructures i l’evolució del propi producte. Per contra, hi ha un altre tipus d’innovació tecnològica que exigeix una preparació de les empreses, una bona base de sistemes informàtics i claredat d’idees dins l’equip directiu. Aquesta és la més difícil d’assolir i la responsable dels grans fracassos; però també és la que dóna diferencial competitiu entre les empreses, per exemple, en temes relacionats amb B2B, B2C, SCM, CRM, PLM, eines de col·laboració, etc. Allà pels anys 80, vaig llegir en una revista una frase, l’autor de la qual no recordo, que deia així:
    “Les noves tecnologies tenen un gran avantatge i un gran inconvenient. El gran inconvenient és que es fa difícil justificar un pay-back, el gran avantatge és que no funcionen.”
    A part de la barbaritat que pot semblar aquesta frase, si ens parem a pensar un moment, podem donar-ne una lectura més profunda. Pel que fa a la tecnologia, sembla que vulgui dir que:
    1. No “escolta” gaire les necessitats de les empreses i fa de la tecnologia una finalitat en si mateixa.
    2. Treu productes molt “verds” (de forma improvisada i precipitada).
    3. No ho explica bé. No s’explica bé. No se sap explicar.
    Pel que fa a l’empresa:
    1. No s’ho deixa explicar. No es deixa ensenyar.
    2. No està preparada organitzativament per implementar aquesta tecnologia i, per tant, no troba pay-backs.
    3. Està molt atenta a com s’estavellen alguns pioners.
    4. Dóna molts arguments per no fer res.
    5. Sempre pensa que hi haurà algun entès que li resoldrà tots els problemes amb un macroprojecte que, funcioni o no, ben segur que serà molt car.
    Això comporta una situació terriblement estable on el no fer res és sinònim de seny i prudència. Fins aquí la plorera, que d’això sí que en sabem. Però bé, i això com s’arregla?, què cal fer? Senzillament, s’han de fer els deures abans de l’examen (com quan anàvem a col·legit). Al cap i a la fi, qui ens examina i posa les notes és el temps. L’empresa ha de tenir algú que vetlli contínuament pel seu posicionament tecnològic per tal de seguir reduint el cost operatiu i d’aprofitar qualsevol oportunitat que li permeti diferenciar-se de la competència. De fet, posicionament tecnològic vol dir infrastructures i reenginyeria de processos. El desplegament d’infrastructures té la seva vida pròpia i independent. Ens hem de preparar per aprofitar les oportunitats de futur, al mateix temps que alleugerim el problema del present. Ja que els polítics no ho entenen, al menys que ho entenguin els empresaris. Si ho fem, trobarem pay-backs i oportunitats de negoci. Si no ho fem, seran els altres els qui en trobaran. I per si algú encara en té dubtes, les solucions de vareta màgica i talonari NO existeixen. Es pot comprar hardware i software, però no es pot comprar evolució. A vegades m’he trobat amb directius que diuen que no ho “veuen clar”. I mai no ho “veuran clar”, perquè el futur ja no és el que acostumava a ser. Avui el futur depèn de l’esforç que un sigui capaç de fer, afegit a les necessitats del present. Si no et forges un futur, no en tindràs. De la mateixa manera que no es pot fer outsourcing subcontractació de la incompetència, tampoc es pot fer outsourcing subcontractació del futur. Qui no ho “vegi clar”, el que ha de fer és “deixar fer”, és a dir, delegar aquesta responsabilitat a algú que senti el negoci, “domini” la tecnologia, tingui ganes de treballar i, sobretot, que sàpiga rectificar. “Better move than be right” – “Més important és moure’s que estar encertat” Pel que fa als qui preparen solucions, els meus suggeriments són:
    1. Escoltar, escoltar i escoltar.
    2. Desenvolupar amb qualitat i visió de futur.
    3. Explicar-se molt bé (si no deixen explicar res a aquells que no ho entenen, ja guanyarem molt).
    En referència a les empreses, el camí a seguir és:
    1. Fer l’esforç de deixar-se explicar les coses i fer una valoració immediata i a curt termini de l’impacte en l’organització.
    2. Revisar cada any els temes d’interès que no s’han pogut atacar de forma immediata.
    3. Forçar la innovació en els Plans Operatius (fer coses de manera diferent, millor i amb menys cost).
    4. Desenvolupar el coneixement intern i la competència en l’organització.
    5. Acostumar els equips de desenvolupament a fer projectes pilots amb un baix nivell d’inversió (les proves amb “gasosa”).
    6. Valorar sempre la resistència al canvi de l‘organització.
    7. No tenir cap mena de recança a llençar software o tirar enrera. (Quantes vegades es manté una “solució” que no ho és, pel sol fet que ha costat molts diners?)
    8. Tenir un pla de desplegament d’infrastructures i d’aplicacions, amb revisió contínua, prudent, però no endarrerit.
    9. No fer cas de les modes ni dels missatges de gurus apocalíptics.
    10. No tenir por de construir el futur.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • |

    Noïm i Veïm: Un cuento sobre la importancia de ser importante

    Noïm i Veïm: Un cuento sobre la importancia de ser importante

    Hora
    Tipo de publicación

    Artículos

    Hora
    Data

    10-11-2004

    ¿Cómo explicar de manera sencilla relaciones y actitudes complejas? ¿Cómo darse cuenta de que sentirse importante es esencial para trabajar? ¿Cómo delegar para que los demás saquen lo mejor de ellos mismos?

    He tingut l’ocasió de llegir un escrit de l’investigador mèdic Jesús Villar, i he pensat que m’agradaria compartir-lo amb vosaltres a través de la nostra revista. “Hi havia una vegada un país molt gran, governat per un rei, on les persones vivien en petites ciutats emmurallades. Una d’aquestes ciutats es deia Noím. Per raons diverses, tota la població de Noím sabia com eren d’importants cinc persones de la mateixa ciutat. Aquesta característica feia que la gent de Noím es dividís voluntàriament en membres importants (cinc individus) i membres no importants (la resta dels habitants). Els importants sabien tot, o gairebé tot, el que era d’interès pels no importants. El que més cridava l’atenció de Noím era que els habitants no importants no mostraven cap inclinació per establir vincles d’amistat, o qualsevol tipus de relació més o menys afectiva, amb els importants, i que es considerava normal que així fos, de fet fóra mal vist d’altra manera. Un dia un d’aquests cinc importants va ser cridat al palau reial, molt allunyat de Noím. L’home va abandonar Noím per endinsar-se en un món desconegut. Després de molts dies de caminar i quan es trobava perdut, va veure a la llunyania una petita ciutat emmurallada d’aspecte molt similar a Noím. El nom de la ciutat era Veím. La ciutat li recordava molt a Noím. El seu primer desig va ser el d’entrevistar-se amb alguna de les persones importants de Veím. Quan ho va demanar, la cara de sorpresa dels veimistes el va desconcertar. De cadascun dels habitants que trobava, obtenia el mateix moviment d’esquenes. Ningú no semblava conèixer el nom d’aquest o aquests habitants importants. Va ser la fornera qui el va convidar a passejar pels carrers de Veím. Mentre parlaven ell observava que la dona saludava amb una exquisidesa sorprenent a tots els veïns amb què es trobava. Però ella no era ningú important, de fet tota la gent de la ciutat era important. A Veím no hi havia gent no important: qualsevol era considerat un element essencial pel bon funcionament de la ciutat. Tots eren igual d’importants. No era qüestió de demostrar qui sabia més, sinó d’aprendre sempre coses noves, d’interès pel grup o per l’individu. A Noím la persona impotant se sent sola perquè amb tenr-se a si mateix i als altres quatre importants pensa que ja en té prou. En canvi, la soledat de l’important és una malaltia que no existeix a Veím. Així doncs, va dir adéu a tothom i va continuar el seu camí fins que va arribar al palau del rei, on aquest l’esperava. Ell li va parlar del seu viatge i del seus desigs de canviar l’estructura política i social de Noím, donat tot allò que havia vist. Després d’escoltar atentament, el rei se li va apropar a l’oïda i, sense que ningú els escoltés, li va explicar el secret de com arribar a ser important. Ara havia descobert el secret de Veím i va tornar a Noím perquè tothom allà fos important. Però aquesta és una altra història que us explicaré en el proper article.” Ah! Us esteu preguntant quin és el secret que va rebre del rei, oi? Cadascun de nosaltres tenim alguna cosa important que desconeixem o que no valorem en els altres. Ara és el moment de posar en pràctica el secret del rei de com fer que els altres, que ja són importants, se’n sentin.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | |

    Cena con Rosa García – cena de contenidos

    Cena con Rosa García – cena de contenidos

    Hora
    Tipo de publicación

    Resumen de actividades

    Hora
    Data

    26-10-2004

    La cena que el Cercle per al Coneixement celebró en Barcelona el pasado 26 de Octubre, contó con la presencia de la Consejera Delegada de Microsoft Ibérica, Rosa García, que expuso su visión sobre la posición de España en el marco de la Sociedad del Conocimiento.

    Segons Rosa García, Espanya afronta grans reptes per aconseguir que el procés de globalització i la recent ampliació de les fronteres de la UE no impedeixin que el país sigui competitiu dins el mercat internacional. En aquest nou context, Espanya competeix amb països on els professionals cobren sous inferiors a la mitjana espanyola, i que tanmateix compten amb un elevat nivell educatiu. De fet, entre els països comunitaris, només Malta té un índex menor que Espanya d’alumnes que hagin acabat l’ensenyança secundària. Davant d’aquesta situació, la competitivitat de les empreses espanyoles no pot basar-se ja només en els costos , sinó en donar valor afegit als seus productes. La Recerca i el Desenvolupament (R+D) es converteixen doncs en la nova moneda de canvi. Aquesta nova Societat del Coneixement, que segons va reconéixer Rosa García ja no és un fet llunyà sinó una realitat, requereix una reflexió sobre què necessita Espanya per a poder integrar-s’hi plenament. El punt de vista de la delegada en aquest sentit s’articula en dues fases:
    1. A curt termini Primerament cal atendre la necessitat de les Petites i Mitjanes Empreses espanyoles (PIMES). Les grans empreses tenen suficient capacitat de reacció i d’inversió en R+D, però en el cas de les PIMES cal resoldre la manera en què s’adaptaran a la Societat del Coneixement. Paral.lelament, el govern ha d’apropar-se també a aquesta nova realitat tenint en compte l’atenció als ciutadans i a les seves necessitats.
    2. A llarg termini Segons Rosa García, hi ha 5 punts importants a tenir en compte per a què, a llarg termini, s’aconsegueixi un correcte desenvolupament de la Societat del Coneixment a Espanya.
      • L’educació En primer lloc està el fet que Espanya té un dels percentatges més baixos d’inversió pública en educació respecte a la resta de països de la UE. Paral.lelament, i tenint en compte que els alumnes són els futurs professionals i investigadors del segle XXI, cal posar atenció a les habilitats que volem que desenvolupin els alumnes al llarg de la seva vida escolar, perquè, segons va afirmar Rosa García, “la qualitat de la ensenyança no s’ha de mesurar segons el nombre de PCs que hi ha per alumne”.
      • Recerca i Desenvolupament (R+D) Segons les xifres presentades per Rosa García, Espanya inverteix el 0.9% del PIB en Recerca i Desenvolupament, mentre que la mitjana europea es situa en el 1.9% i la inversió d’EEUU supera el 2%. Alhora, afirmà que “la inversió anual en R+D de Microsoft és de 7000 milions de dòlars”. Tenint això en compte, considera que és molt important que s’inverteixi a Espanya en la creació d’un “cercle virtuós” els beneficis del qual ha pogut comprovar a EEUU. Aquest sistema permet que les petites i mitjanes empreses que no poden invertir per elles mateixes en R+D puguin comptar amb grups d’investigació de la Universitat. El producte resultant es comercialitza desde les empreses convertint així el coneixement generat a la universitat en riquesa. Els impostos derivats de l’activitat de l’empresa han d’ ésser redireccionats pel govern novament cap a la Universitat, on es poden realitzar aleshores investigacions teòriques de les quals en poden sorgir nous productes comercialitzables per a les petites i mitjanes empreses.
      • Reformes en la legislació Primerament Rosa García va fer una reflexió sobre el paper de la Propietat Intelectual en la societat espanyola actual. Segons la seva opinió, a més de reformes legislatives en aquest àmbit, és necessari canviar l’actual concepció de la ciutadania sobre els drets d’autor, per a que la pirateria deixi d’ ésser un costum socialment acceptat. El segon tema en què la legislació ha d’adaptar-se a les noves formes de comunicació és la seguretat en el món digital. Cal regular la circulació de dades i garantir la privacitat com a mesures indispensables per a protegir l’usuari.
      • El software lliure L’actualitat del debat sobre l’anomenat “sofware lliure” va portar Rosa García a donar la seva opinió com a membre d’una de les empreses de software més competitives del mercat. Segons va afirmar, “si es posa el software al centre, qui guanya és el software, i qui perd és el ciutadà o client”. Aquesta afirmació també feia referència al fet que hi hagi dictats guvernamentals sobre el software que cal utilitzar en determinades àrees públiques, com és el cas de la comunitat d’Andalusia, on recentment s’ha imposat la utilització de Linux com a software educatiu. Per a Rosa García, només el client ha de decidir sobre el software que utilitza, i ho ha de poder fer tenint exclusivament en compte les seves necessitats com a usuari.
      • Generar un mercat propi L’últim dels 5 punts presentats fa referència a la necessitat de crear un mercat propi de Tecnologies de la Informació a Espanya. Segons la seva opinió, un mercat propi resulta necessari per a què els professionals puguin desenvolupar les seves capacitats dins del país, afavorint d’aquesta manera la integració d’Espanya en la Societat del Coneixement.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • |

    A propósito de “la década del conocimiento (2005-2015)”, Propuesta por Jordi Pujol

    A propósito de “la década del conocimiento (2005-2015)”, Propuesta por Jordi Pujol

    Hora
    Tipo de publicación

    Artículos

    Hora
    Data

    24-10-2004

    En octubre de 2002, la Asociación Cercle per al Coneixement publicaba el documento: “La Societat del Coneixement: Una Oportunitat per Catalunya, Reptes i Instruments”. El documento, surgido del trabajo de unos 20 asociados, describía las conclusiones del análisis efectuado a los polos de innovación mundial más significativos (Montreal, Boston, San Francisco, Ulu, Bangalore, etc.), enumeraba…

    A propósito de “la década del conocimiento (2005-2015)”, Propuesta por Jordi Pujol En octubre de 2002, la Asociación Cercle per al Coneixement publicaba el documento:La Societat del Coneixement: Una Oportunitat per Catalunya, Reptes i Instruments”. El documento, surgido del trabajo de unos 20 asociados, describía las conclusiones del análisis efectuado a los polos de innovación mundial más significativos (Montreal, Boston, San Francisco, Ulu, Bangalore, etc.), enumeraba las magnitudes clave, en cuanto al desarrollo de la sociedad del conocimiento, en Catalunya, y efectuaba una serie de propuestas para hacer del desarrollo científico y tecnológico la clave de competitividad y progreso del país en el marco de la sociedad del Conocimiento. Es desde las convicciones que originaron la constitución del Circulo para el Conocimiento, y los análisis y propuestas efectuados en les diversos documentos elaborados por el Circulo, que recibimos con satisfacción las propuestas que Jordi Pujol pronunció el pasado octubre en el Circulo de Economía de Barcelona con el titulo “Un gran Projecte de Futur: la dècada del coneixement (2005-2015)”, un discurso elaborado desde la perspectiva de quien, como el mismo hace constar, tiene un ’conocimiento muy completo del país, de sus necesidades, de sus posibilidades y de los objetivos que se puede proponer’, que evidencia el compromiso del expresidente de la Generalitat con el futuro de Catalunya, y que no debería ser considerado cono un discurso o una propuesta más. Los datos macroeconómicos, las nuevas fuentes de generación de valor, consecuentemente de progreso social, las nuevas realidades sociales, los nuevos escenarios mundiales, … , lo evidencian a la vez que exigen no adoptar posiciones defensivas o de ‘esperar y ver’. Ciertamente las ‘posibilidades que ahora disponemos son mucho mayores’ que las de principios de los ochenta, desde entonces muchas cosas han cambiado. La industria ha multiplicado su capacidad de generación de valor, los niveles de bienestar han alcanzando valores muy significativos. Se han afrontado los retos de la investigación, la innovación, y la globalització, que la revolución científica-técnica y el proceso de internacionalización y liberalización mundial aportaban. Ahora todos percibimos que les reglas en que se basan les pautas de relación social, los modelos educativos, los procesos de generación de valor económico, los criterios de toma de decisión, las conductas y los valores están cambiando. Hoy en día, con independencia del grado de formación y capacidad de discernir entre la falsedad o la certeza, los individuos disponen de mas información que en cualquier generación precedente. El correcto uso de les informaciones, determina el perfil cultural del país, al igual que condiciona la capacidad de generar bienestar, progreso y competitividad. Estemos inmersos en la Sociedad del Conocimiento donde “la generación, el procesamiento y la transmisión de la información se convierten en las fuentes fundamentales de la productividad y el poder, a causa de las nuevas condiciones tecnológicas, Manuel Castells: La era de la información”. Una sociedad que apoya su actividad agraria, industrial, de servicios, etc., en la simbiosis entre la Ciencia, la tecnología y diseño, en contraposición a la sociedad industrial caracterizada básicamente por los recursos productivos y las materias primas, un hecho que varia significativamente el desarrollo y significación del trabajo abriendo una nova etapa caracterizada per nuevos retos y desafíos. Es, en este contexto, donde debe encuadrarse la propuesta del presidente Pujol. Una propuesta que exige reflexión y ser asumida como a “proyecto de país, un proyecto catalán, capaz de aglutinar complicidades”, un proyecto que coloca el conocimiento en el epicentro del progreso, que exige hacer de la formación, la investigación, la colaboración Universidad empresa, y el apoyo al emprendedor el eje que vértebra el desarrollo y la generación de valor en un contexto de progreso social. Una opción que requiriere de la “complicidad de todos y donde resulta imprescindible el impulso de las Instituciones”. Afrontar “La década del Conocimiento”, exige personas altamente especializadas y un alto nivel formativo en general. Los indicadores permitían afirmar que los ciudadanos de Cataluña disponen del nivel educativo más alto de su historia, sin embargo, aspectos clave para el progreso economizo y social tales como la cultura del riesgo, implícita en los procesos innovadores, el espíritu emprendedor, los nuevos modelos de organización, gestión y producción, la importancia de la terna Ciencia, tecnología y diseño, no estan explícitamente incorporados en el sistema educativo y tampoco son considerados valores clave por la mayoría de los ciudadanos. Sin asumir plenamente estos hechos no es posible que Catalunya alcance un papel destacado en la sociedad del conocimiento, y des de luego, asumir este desafío implicar aceptar, tal como indicaba en su intervención Pujol, que “la sociedad no puede avanzar sólo mediante grandes iniciativas periódicas” siendo requerido aceptar que “debemos confiar más en proyectos a largo plazo aplicados sistemáticamente”. Ajustar los valores que rigen la sociedad industrial y posibilitar el desarrollo de la sociedad del conocimiento, requiere acercar el desarrollo científico a los ciudadanos disponiendo de mecanismos de divulgación y penetración de la ciencia y la tecnología. En esta línea, debería favorecerse tanto la relación, la interactuación y el diálogo Ciencia–Sociedad-empresa, como ajustar los curriculums formacionales entendiendo la educación como el proceso “que permite adquirir las capacidades que posibilitan aprender a aprender, y desaprender, a lo largo de toda la vida, esto implica: saber utilizar les informaciones disponibles interrelacionarlas para generar los conocimiento que permiten abordar los desafíos que se presenten”, proceso formativo que exige materiales pedagógicos que faciliten la comprensión los avances científicos, y disponer de los instrumentos que, conjuntamente con la asimilación de los conocimientos permitan la experimentación concurrente de los mismos, el proceso educativo debe asumir que en la actualidad adquirir experiencia, como información asimilada y contrastada, es posible sin el transcurso natural del tiempo y la sucesión de hechos que se presentan. Al mismo tiempo, convertir el avance científico en PIB exige la continuidad del mundo científico y empresarial, una continuidad basada en el traspaso de los avances obtenidos en la universidades y los centros de investigación hacia el tejido productivo industrial, una continuidad que debe articularse sobre las realidades del tejido productivo del país basado en pequeñas o muy pequeñas empresas que aportan prácticamente el 60% del PIB según el informe publicado por la Universitat Oberta de Catalunya en diciembre 2003. La apuesta por el conocimiento, es una apuesta simultanea por la investigación científica, la potenciación del sistema educativo, el ajuste del tejido productivo y la emergencia de nuevas iniciativas empresariales en algunos de los sectores claves de utilización intensiva de los resultados científicos y tecnológicos. Afrontar los nuevos retos del sistema educativo, y alcanzar la complicidad y sinergias entre la Ciencia–Sociedad-empresa, son claves para afrontar los retos del desarrollo futuro y del desafío que propone Pujol en su intervención en el Circulo de Economía. Unos retos que exigen iniciativas especificas y que no admiten dilación, el “Instituto para el desarrollo del sistema educativo” y la “agencia para el traspaso de les resultados de investigación al mercado”, propuesto por el Cercle per el Coneixement en sus documentos, pueden ser elementos a considerar. Decía el expresidente, “… Puede parecer que ya no me corresponde hacer propuestas que en realidad son de un gobierno”. Siendo cierto que construir el futuro es de todos, Administración, Empresas y Sociedad Civil, sin exclusiones, en cooperación y con complicidad, cabe reconocer que en esta construcción de futuro intervenciones como las de Jordi Pujol deben agradecerse y pedirle a la vez que siga aportarnos su mirada critica y constructiva. Pero también es cierto que asumir la transformación del país sólo es posible con el compromiso decidido de las administraciones. Un proyecto para hacer del conocimiento el motor del desarrollo Catalán, para alcanzar en Cataluña los objetivos establecidos por la Unión Europea, exige que sea abordado como, un proyecto de país, un proyecto de gobierno, un proyecto sin exclusiones, apartando las discrepancias y las controversias, un proyecto liderado y impulsado des de las mas altas estancias de la Generalitat, una iniciativa donde el Presidente Maragall debería proyectar su probada capacidad de liderazgo, y en el que con toda certeza contaría con el apoyo decidido de la mayoría de la sociedad Catalana. Antoni Garrell y GuiuPresidente Cercle per al Coneixement. Noviembre 2004

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • |

    La clase creativa es la que mueve la sociedad del conocimiento

    La clase creativa es la que mueve la sociedad del conocimiento

    Hora
    Tipo de publicación

    Artículos

    Hora
    Data

    15-10-2004

    ¿Cuales son las clases emergentes en la sociedad del conocimiento? ¿Con qué se caracterizan? ¿Cuales son sus estilos de vida?

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • |

    La mundialización de la cultura

    La mundialización de la cultura

    Hora
    Tipo de publicación

    Artículos

    Hora
    Data

    15-10-2004

    ¿Nos paramos a pensar alguna vez sobre nuestra cultura? ¿Hay que romper con la idea lineal de progreso? ¿Cómo entender la modernidad en el siglo XXI?

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • |

    Seleccionamos sobre `Organización y liderazgo´

    Seleccionamos sobre `Organización y liderazgo´

    Hora
    Tipo de publicación

    Memorias anuales

    Hora
    Data

    10-10-2004

    ¿Qué significa liderar? ¿Qué características debe tener un líder para conseguir aportar dinamismo a su organización?

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | |

    asamblea extraordinaria junta 2004 2007

    asamblea extraordinaria junta 2004 2007

    Hora
    Tipo de publicación

    Resumen de actividades

    Hora
    Data

    05-10-2004

    Ahir dia 5 d’octubre de 2004, els associats del Cercle reunits en assemblea extraordinària presidida per el President Pere Monràs i actuant de secretaria en Rodolfo Fernandez va elegir per unanimitats nou president del Cercle per al Coneixement a Antoni Garrell i Guiu, , per el Mandat 2004-2007, a l’assemblea assistiren 114 associats i 23…

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • |

    Microempresas, el aprendizaje conjunto

    Microempresas, el aprendizaje conjunto

    Hora
    Tipo de publicación

    Artículos

    Hora
    Data

    15-07-2004

    ¿Cuales son las ventajas de las microempresas? ¿Quedan retos? ¿Cuales? ¿Somos un país de microempresas?

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos